Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar

Ch. 1 à 10
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 106 à 112.
Images no 101 à 111
 



 

Prologue

/106/ Siec si aysi con si ni per qual maniera tot bon atermenador deu atermenar ni si deu governar ni conoiser d'un terme ni d'aquel declarar ni de sos aguachons con si los deu pauzar ni a qual part. Laqual declarasion e la siensa e los quapitols d'atermenar s'en siegon e son aytals.



 

/106/1

   Quapitol d'atermenar
  Item, si las partidas, quant auries destrat e partit 1a posesion destrador et atermenador, volien que atermenesas e plantesas termes, estay avisat que plantes ton terme dreg e, si a mestier, dos o 3 o 4 o 5 aguachons, o mais o mens ; fay que sien tots d'una peira e que sien fraires e que s'acordon tots sus la joncha de la rompedura, quar d'autramens non serien aguachons vertadies apelats.
 





 

COMMENTAIRE : du bornage

  Langue

Joncha : P. joint, ligne de brisure d'une pierre (cite Boysset). L. jointure. Aix 124, f°60v. : "la joincture de la rompure " ; ligne de fracture.

Agachon : L. et P. pierre brisée dont les morceaux constituent les témoins de la borne, témoins de la borne.

Analyse

Après l'arpentage et la division d'une pièce de terre, il faut planter les bornes et vérifier que les témoins de borne soient bien issus de la même pierre brisée en morceaux, en les ajustant sur leurs brisures pour voir si elles correspondent exactement.

   
   



 

/106V/2

   Quapitol de paurar aguachons
  Item, destrador et atermenador entent, quant volras terme o termes plantar ni pauzar tos aguachons, fay que y aja d'autras gens que non sien de partida si podes, e fay lur paurar los aguachons en presencia de las parts e planta los aguachons o fay plantar o paurar - ad aquels vo a tu meteis - ad aquel lats del terme que sera e tirara dreg en mieg de las partidas et en autre luoc non, quar en los lats autres del terme, los aguachons non deves paurar ni plantar per aquesta razon : quar aguachons son apelats aguachons, quar aguachon'e regardan o regardar deon tot dreg sus las partidas de las posesions . E si eran paurats o plantats ad lats autres, que non regardan en mieg de las partidas de las posesions o del terrador, non si pot dire justamens per nengun que sie terme vertadier ni ben aguachonats, quar los aguachons mostran via endirecta e non drechuriera. E sabes ben, et es veray, que testimonis que sien auzits a lur sagrament d'una quauza /107/ e testificon d'un'autra, que ad aytals fe non deu eser donada, quar van per via endirecta e non directa. Aysins es d'aguachons con de testimonis, quar lo juge si refer ad digs dels testimonis : si ben an testifiquat segon los entoroguatoris lo juge declara lur testifiquacion eser veraia e declara ben per aquel que los testimonis a produgs, si mal an testifiquat et an respondut autramens que non devien segon los enterogatoris lo juge declara sa sentencia contra aquel que los a produgs. Aysins es e deu eser de tot atermenador que sie en luoc per declarar d'un terme si es vertadier terme o non e si los aguachons son paurats aqui von deon o non.

Item, sy son paurats los aguachons aqui on non deon eser paurats e plantats, tot atermenador los deu declarar per eser mal aguachonat e non eser terme vertadier, ben que los aguachons sien fraires e sus la rompe/107V/-dura ben acordant, enpero sus la declaracion de las partidas son mal acordant, rason per que quar mostran via endirecta e non drechuriera. E per so, de non eser declarats, non eser terme veray, quar tot aguachon deu regardar dreg a l'autre terme que li es davant, o dreg ves la partida con davant dig es et escrig.

Item, <per lo contrari > si los aguachons que trobares al pe del terme non eran fraires ni ben acordant sus la rompedura <desus joncha>, atant miels podes declarar aquel terme non eser terme, ben que atrobesas aquelos aguchons pauzats en lo luoc hon pauzar si deon vertadies aguachons. Per so non deves aquelos declarar per aguachons verais. Razon per que quar non son acordant per joncha de rompedura, quar, aysins con dos testimonis de non eser acordant en lur digs, aysins dos aguachons o 3 o 4 o 5 o 6, o mais o mens, en lur rompedura <et en lur joncha> devon eser acordant, quar d'autramens non podes ni deves declarar aquelos aguachons per vertadies <aguachons >, an son falses e deilials e nenguna /108/ fe ad aytals aguachons non deu eser donada. Per que, tu, atermenador, vo altre qual que sie, estay avisat quant seras en luoc per declarar una peira plantada et aguachonada sy sera terme o non, que davant que lo declares lieg ben aquest quapitol tot, et entent lo ben, e si ben non l'entendes, fay lo ti declarar a d'autres valens homes atermenados, ben que asas es clar sy entendre lo vos, quar en tal forma lo t'ay declarat que 1 ben simple home lo pot ben entendre. Mas ni per tant, lieg lo soven et entent lo ben e non falhiras en ren. Laysa parlar qui volra, fay ton degut e so que trobas per escrig, e non falhiras.

 

101 et 102





fo 147V

Légende : Terme que sie sus aquesta faison, esquaira e plomba lo per aquesta guisa o per una tant solamens si vos, et atrobaras son pendent e sa dreisiera. Item, si duptavas, lieg lo Quapitol de terme colquat e denfra quasy per mitat atrobaras que deuras far.

Légende : Terme quairat per pe anb aital esmage, plomba et esquaira lo per la maniera que veses, e sabras si pent o non ni a qual part atermena si aguachons vertadies i a ni pausat en lo luoc on declara lo Quapitol de pausar aguachons que es lo quapitol segon

 

103 et 104





fo 148V

Légende : Terme que aja al pe motas peiras pauradas per aguachons e l'una non sie senblant de l'autra ni acordant sus joncha con veses aysi per semblansa, declara lo terme e los aguachons per la maniera e per la forma que ti comanda lo Quapitol de pausar aguachons que es lo segon e lo Quapitol de desquausar termes que es 8, e non falhiras en ren. Item, esquairar ni plombar non lo ti qual si terme non es, quar si non o es, ren non val per que esquairar ni plombar non lo ti qual.

Légende : Terme quolquat o mays o mens d'aquest, esquayra lo e plomba lo per la maniera que veses e sabras de quant li daras avantage per pe a son adreisar. Item, si duptas, refer ti al quapitol que acomensa en sa rubriqua Quapitol de quant sera lunhat de son luoc 1 terme colquat e lieg que dis et entent o, e fay so que dis e non falhiras, la qual es lo tes quapitol.

 

105 et 106





fo 149V

Légende : Terme que sie de motos quaires o semblant d'aquest e que sie mangat per pe con apar d'aquest et aparesqua que non estie dreg, esquaira e plomba lo per la semblant manieras que veses et atrobaras si pent o non ni aqual part atermena, si lialmens es aguachonat ni per la forma que comanda lo Quapitol de pausar aguachons que es lo segon quapitol.

Légende : Terme per mieg partit d'aut en aut, escaira lo e plomba lo per la forma que veses e sabras quant es son pendent. Item, plomba lo con vezes e sabras o plus sertamens sensa falhir.

 

107 et 108





fo 150V

Légende : Terme sus aquesta fayson o semblant d'aquest, pauc mais o pauc mens, esquaira e plomba lo per la semblant maniera que veses et atrobaras si esta dreg o non ni on atermena, si aguachonat es iustamens segon que dis lo quapitol segon que acomensa en sa rubriqua Quapitol de pausar aguachons.

Légende : Terme quolquat de tot e rot con veses per semblansa e l'un aguachon era den pe sie non mogut de son luoc e l'autre aguachon era colquat de tot, pren 1a de las parts del terme aquel que sera plus lonc si bons son, si non aias en 1 autre e pausa lo en la luogua per la forma que ti declara lo quapitol que acomensa en sa rubriqua Quapitol de quant sera lunhat 1 terme quolquat que es lo quapitol ters.

 

109 et 110





fo 151V

Légende : Terme que sie sus aquesta faison, tort e boitos e de tota avol fayson, esquaira lo e plomba lo per la maniera que veses, e sabras son pendent et apres von atermena ni aqual part justa los aguachons que trobaras. E si duptas con los aguachons lieg lo Quapitol de pausar aguachons o lo Quapitol de desquausar terme o termes e non falhiras.

Légende : Terme sus aquesta faison que sie boitos, tranquat e per mieg dreg esquayrat e per vent mangat, esquaira lo e plomba lo per la maniera semblant que veses et atrobaras son pendent si l'a, o si esta dreg.

 


COMMENTAIRE : la pose des témoins de bornes

  Langue

Agachar L. = guetter. Dreg en mieg de la partida = Aix 124, f°61 " droit au milieu des parties des possessions ", le traducteur rajoute " possessions " pour clarifier le sens de l'expression. Partidas signifie ici : limite ; " tout droit sur les parties des possessions " : tot dreg sus las partidas de las possessions.

Analyse

Quant on va planter des bornes et installer des témoins, il faut que les personnes qui les posent n'aient pas d'attaches avec les parties en présence. Il faut poser les témoins du côté de la borne qui regarde chaque limite car s'ils étaient plantés d'un autre côté, ils ne rempliraient plus leur rôle. Même si les témoins étaient frères, s'ils n'étaient pas orientés en alignement de la limite, ils ne seraient pas valables. Tout témoin doit regarder droit vers la borne qui est devant lui ou droit vers la limite comme cela a été dit plus haut. Ainsi, pour qu'un témoin soit considéré comme un vrai témoin, il faut qu'il remplisse deux conditions : provenir d'une même pierre et être parfaitement jointif avec les autres morceaux et regarder vers l'autre borne et vers la limite de la parcelle.

   
   



 

/108/3

    Quapitol de quant sera lunhat de son luoc 1 terme quolquat
  Item, 1 terme quolquat sia 3 palms d'aut la peira e pent d'un palm /108V/ de quana a 1 lats, dona li davantage quant l'adreisaras la utava part d'un palm - fasent d'un palm 8 parts e de las 8 parts penres 1a part tant solamens - al pe sotran del terme tirant lo ves la part que pendie, que o entendas. Item, si lo terme avie 6 palms de lonc e pendie 1 palm, dona li davantage ves la part que pendie lo quart d'un palm per la fugida que a fag quant s'es gitat a una man. Item, si pent 2 palms, dona li davantage lo tes d'un palm ves la part que pendie. Quant l'adreisaras, los aguachons planta o los pausa dreg de la partida aysins con dis en lo quapitol que acomensa Quapitol de pausar aguachons. Item, ton terme laysa dreg per la forma que dis en lo quapitol que acomensa Quapitol de terme quolquat, e fay o per aquesta forma con en aquestos quapitols ti declaran, e non falhiras. /109/
 

Images [104] et [108]




 

COMMENTAIRE : de combien une borne inclinée sera-t-elle éloignée de son emplacement

  Analyse

Lorsque l'on est en présence d'une borne de 3 palms de haut et qui soit inclinée d'un palm, il faut, quand on la redresse, déplacer la partie souterraine de 1/8 de palm dans la direction de la chute [car en se déplaçant, le pied à ripé et ce ripage est proportionnel à la hauteur du terme comme on le voit plus loin]. Pour une borne de 6 plams de long, inclinée d'un palm, il faut déplacer le pied de 1/4 de palm. Si elle est inclinée de 2 palms, il faut déplacer le pied de 1/3 de palm.

   
   



 

/109/4

   Quapitol per recordansa
  Item, tu, atermenador, entent, quant plantaras terme ni aguachons von que sie, fay si podes que y aja d'enfans e fay lur vezer la maniera consi si plantan termes ni aqual part si pausan los aguachons ni von es lo luoc ni de qui. Et apres, dona a quascun dels enfans una bofa, per tal que quant seran antics lur recorde d'aquelos termes que auran vist plantar et aguachonar a tu en presencia dels autres que i seran estat.
 





 

COMMENTAIRE : du souvenir

  Langue

Von que sie = Aix 124, f°63v : " en quelque part que ce soit. "

Analyse

La meilleure façon d'avoir de bons témoins des partages consiste à faire venir des enfants sur les lieux et à leur donner des gifles afin qu'ils gardent le plus vif souvenir des limites qu'ils ont vu borner.

   
   



 

/109v/5

    Quapitol d'aguachons de peira mola o de peira fregal
  Item, atermenador, entent, aguachons de qualque peira que sien son bons tots mas que sien ben partits e s'acordon ben sus joncha o sus la rompedura. Vertat es qui podie aver totjorn quant atermena peira fregal, milhor serie quar la peira es plus fort /109V/ e mais dura, mas hom non la pot totjorn aver, per que hom pren tota peira ben que non dure tant, bonas son quar asas duran. Per que, atermena et aguachona de qualque peira que davant puesquas aver, quar totas son bonas.
 





 

COMMENTAIRE : des témoins de pierre fregal ou de pierre mola

  Langue

Frejal : L. = dur. ; P. : peira fregal = pierre froide, silex, débris de pierre. Aix 124, f°64 = " pierre caillou ". Désigne peut-être une sorte de pierre particulière : silex, grès ? Peira mola = pierre à meule ou pierre molle ?

Analyse

Pour faire des témoins de borne, il vaudrait mieux se servir de peira fregal qui est plus dure. Si l'on n'en a pas on peut se servir d'autres genres de pierres.

   
   



 

/109v/6

   Quapitol de teule ni de fusta non far aguachons
  Item, atermenador, entent, de teule ni de fusta per fort que sie, non far aguachons ni termes, quar aytant duran coma fa l'ombra d'un niol que non fa que pasar. Aytal es terme et aguachons de teule e de fusta qui los fa que non an durada, an son tantost o en pauc de temps gastats, poirits e rots. Per que, atermenador, garda t'en e non uses pauc ni pron, quar non ho deves far ni en deves usar quar terme vol e deu eser quausa perpetual, e deu eser de peira an los aguachons e non teule /110/ ni fusta. Per que, atermenador, tu e tots los autres, gardas vos en e fares ben.
 





 

COMMENTAIRE : de ne pas faire de témoins de borne en bois ni en tuile

  Analyse

Il ne faut pas faire de témoins en bois ou en tuile à cause de la fragilité du matériau.

   
   



 

/110/7

   Quapitol de terme solet
  Item, atermenador, si venies en luoc que 2 partidas aguesan debat per 1 terme que fosa en mieg de doas posesions e plus non n'i agues ni s'en atrobes, ni valat non i avie, e las partidas volien que o coneguesas et o declaresas, fay que ajas 1 esquaire et esquaira lo terme que veiras dreg dels aguachons que sien fraires e planta 2 bastonets o 2 quanas en mieg de l'esquaire o en mieg de la dreisiera que l'esquaire portara. E segon la dreisiera d'aquelos 2 bastonets o 2 quanas que auras plantat en mieg de l'esquaire, e tu planta apres 1 baston aut o 1a quana dreg d'aquelos 2 de l'escaire plantats, et apres /110V/ aquel, un autre baston o un'autra quana, entro tant que sies al cap d'aquelas 2 posesions de que sera lo debat e la question. Et aqui von tombara o sera plantat lo baston redier o la quana per sa justa dreisiera, e tu, planta ton terme o declara a las partidas que aqui si deu plantar lo terme et aqui es sertamens la partida.
 

89 et 90






fo 141V

Légende : premier cartouche : Terme que sie d'un peiron semblant d'aquest, plomba lo per la maniera que veses e trobaras si esta dreg o non.
deuxième cartouche : Escaira lo an l'escaire con dis en lo Quapitol de terme solet que es lo 7 et atrobaras sa dreisiera veraia ses mentir.

Légende : Terme plus larc desus que desots, escaira lo e plomba lo per la maniera que vezes que ti comanda lo Quapitol de terme quolquat que es lo 11, et atrobaras son pendent o si esta dreg.

 

95 et 96





fo 144V

Légende : Terme rot ni asclat ni sus aquesta fayson, escaira e plomba lo per la maniera que veses e sabras son pendent si l'a o non. Item, si duptas en ren, lieg lo Quapitol de terme quolquat et atrobaras que deuras far esgual la mitat.

Légende : Terme redon e semblant d'aquest, esquaira e plomba lo per la maniera que veses e sabras sy esta dreg ni aqual part atermena. Item, si duptas, lieg lo quapitol que acomensa Quapitol de terme solet e fay so que ti dira e non otra.

 

97 et 98





fo 145V

Légende : Terme que vaugua per quaires o de la semblansa d'aquesta, esquaira e plomba lo per la semblant maniera que veses e non falhiras, e sabras von pent o si esta dreg ni on atermena. Item, si dubtas, veias que dis lo Quapitol de terme solet e fay so que te dira.

Légende : Terme quairat, esquaira lo e plomba lo per la maniera que veses et atrobaras son pendent e la von atermenara sensa fauta. E si duptas, lieg lo Quapitol de terme solet e nota lo ben que es lo 7 quapitol.

 


COMMENTAIRE : de la borne isolée

  Langue

Dreisiera = alignement ; En mieg de la dreisiera que l'escaire portara : au milieu de l'alignement donné par l'équerre. Partida est employé dans deux sens : 1 - les parties (sens juridique), 2 - le partage, la limite.

Analyse

Une borne se trouve toute seule au milieu de deux possessions, il n'y a pas de fossé et les parties veulent que tu expertises la limite. Depuis la borne il faut prendre un alignement à l'aide d'une équerre jusqu'aux limites des deux possessions, le jalonnement sera marqué par des bâtons plantés sur l'alignement.

   
   



 

/110v/8

   Quapitol de desquausar termes
  <Nota> Item, atermenador, entent et apren, sy 2 partidas avien contrast ni debat de termes o de terme, e tu l'anavas per declarar e per veser si es o son termes o terme, fay encontenent desquausar aquel terme o aquels termes, tro tant que sies a la fin del pe. E quant seras tot descausat entro aval al pe, e tu, regarda se y atrobaras nenguna peira pausada al pe, e si a/111/-trobas peiras al pe, regarda ben a qual lats seran et estay en ben avisat si seran dreg de l'autre terme que li seran davant dreg sus la partida, et apres, tu, regarda si aquelas peiras que atrobaras al pe d'aquel terme si seran frayres o si seran tots sien dos o 3, o mais o mens, partits d'una peira <e ben acordant sus joncha de rompedura ni pauzat dregz de la partida >. E si atrobas e conoises que tots sien fraires aquelas peiras que al pe auras atrobat, adoncs diras que aguachons son vertadies e la peira plantada major es terme o termes. E si quas era, per lo contrari, que aquelas peiras non fosan frayres ni partidas totas d'una peira, sapias de sertan que non es terme ni termes non si pot dire lialmens, et aquel terme o aquela peira declara sertamens a las partidas o davant aquela que o deuras declarar : que lo son peiras plantadas o peira plantada e non /111V/ terme ni termes vertadies ni lials, e per falses e deslials los declara.
 

111





fo 152V

Légende : Sy 2 termes son en debat per 2 partidas que l'una part mantengua aquest es terme e l'autre digua aute.s o est autre, tu atermenador, fay so que ti commanda lo Quapitol de desquausar termes que es 8 quapitol e non falhiras en ren. Item, declarat que l'ajas, esquaira lo e plomba lo, e sabras son pendent.

 


COMMENTAIRE : du déchaussage des bornes

  Analyse

Pour savoir si une borne est réellement une borne, il faut déchausser le pied de la pierre pour rechercher si l'on y trouve des témoins. Il faut voir de quels côtés sont placés les témoins et regarder s'ils sont bien au droit de la limite en direction de l'autre borne. Si en outre les témoins sont frères, alors le bornage est correct, sinon il ne s'agit pas de témoins et de bornes mais seulement de pierres plantées dans le sol.

Illustré également par les images [103] et [109]

   
   



 

/111v/9

    Quapitol de terme que non a aguachons
  Item, destrador et atermenador, entent, si 2 partidas avien debat d'un terme e tu l'anavas per veser e declarar si sera terme o peira plantada, tantost fay lo desquausar e sy non atrobas al pe aguachons nengun, sapias tot sertamens que non es terme antes peira plantada e per aquela la declara a las partidas e non per terme bon ni lial.
 





 

COMMENTAIRE : de la borne qui n'a pas de témoins

  Langue

Antes (sic) = Aix 124, f°66 : " ains " ( an es dans le texte provençal de 124).

Analyse

Si une pierre que l'on considère comme une borne n'a pas de témoins enfouis à son pied, cette pierre n'est pas une borne.

   
   



 

/112/10

   Quapitol de terme que deu aver 3 aguachons e non s'en atroba que dos
  Item, atermenador, si venies en luoc que partidas aguesan debat d'un /112/ terme que dieisesan que aquel terme atermenes a 3 partidas, e qualie t'o declarar e conoiser, fay lo desquausar de mantenent fin al pe que atropias los aguachons. E si quas era que non trobesas que dos aguachons de tres que ni degras atrobar segon que disien las partidas et afermavan, e t'asemble ben que aqui son pausat per tres partidas atermenar, per so non deves judiquar ni declarar mas per so que trobas, quar l'aguachon que non veses ni trobas d'aquel non deves judiquar ni declarar que atermene, si non tant solamens de los dos aguachons que auras atrobat al pe del terme. Per que, atermenador, declara tot sertamens a las partidas que aytal terme o termes atermenan a tantas parts con si atroban al pe aguachons lials e vertadies, et en autra part non aja ni dos o 3, o mais o mens, que sien fraires e ben acordant sus joncha. /112V/
 





 

COMMENTAIRE : de la borne qui doit avoir trois témoins et qui n'en possède que deux

  Langue

De mantenent : Aix 124, f°66 = " incontinent. "

Analyse

Lorsque des parties sont en discussion pour dire qu'une borne indique trois limites de pièces de terre et qu'il te faille intervenir, il faut d'abord trouver trois témoins de borne pour leur donner raison. Si tu n'en trouves que deux au pied de la borne, tu pourras seulement dire que celle ci n'indique que deux limites C'est le nombre de témoins effectivement trouvés au pied de la borne et lui seul qui indique le nombre de pièces de terre délimitées.