| |
/106V/2
|
| |
Quapitol
de paurar aguachons |
| |
Item, destrador
et atermenador entent, quant volras terme o termes plantar ni
pauzar tos aguachons, fay que y aja d'autras gens que non sien
de partida si podes, e fay lur paurar los aguachons en presencia
de las parts e planta los aguachons o fay plantar o paurar - ad
aquels vo a tu meteis - ad aquel lats del terme que sera e tirara
dreg en mieg de las partidas et en autre luoc non, quar en los
lats autres del terme, los aguachons non deves paurar ni plantar
per aquesta razon : quar aguachons son apelats aguachons, quar
aguachon'e regardan o regardar deon tot dreg sus las partidas
de las posesions . E si eran paurats o plantats ad lats autres,
que non regardan en mieg de las partidas de las posesions o del
terrador, non si pot dire justamens per nengun que sie terme vertadier
ni ben aguachonats, quar los aguachons mostran via endirecta e
non drechuriera. E sabes ben, et es veray, que testimonis que
sien auzits a lur sagrament d'una quauza /107/ e testificon
d'un'autra, que ad aytals fe non deu eser donada, quar van per
via endirecta e non directa. Aysins es d'aguachons con de testimonis,
quar lo juge si refer ad digs dels testimonis : si ben an testifiquat
segon los entoroguatoris lo juge declara lur testifiquacion eser
veraia e declara ben per aquel que los testimonis a produgs, si
mal an testifiquat et an respondut autramens que non devien segon
los enterogatoris lo juge declara sa sentencia contra aquel que
los a produgs. Aysins es e deu eser de tot atermenador que sie
en luoc per declarar d'un terme si es vertadier terme o non e
si los aguachons son paurats aqui von deon o non.
Item, sy son paurats los aguachons
aqui on non deon eser paurats e plantats, tot atermenador los
deu declarar per eser mal aguachonat e non eser terme vertadier,
ben que los aguachons sien fraires e sus la rompe/107V/-dura
ben acordant, enpero sus la declaracion de las partidas
son mal acordant, rason per que quar mostran via endirecta e
non drechuriera. E per so, de non eser declarats, non eser terme
veray, quar tot aguachon deu regardar dreg a l'autre terme que
li es davant, o dreg ves la partida con davant dig es et escrig.
Item, <per lo contrari >
si los aguachons que trobares al pe del terme non eran fraires
ni ben acordant sus la rompedura <desus joncha>, atant
miels podes declarar aquel terme non eser terme, ben que atrobesas
aquelos aguchons pauzats en lo luoc hon pauzar si deon vertadies
aguachons. Per so non deves aquelos declarar per aguachons verais.
Razon per que quar non son acordant per joncha de rompedura,
quar, aysins con dos testimonis de non eser acordant en lur
digs, aysins dos aguachons o 3 o 4 o 5 o 6, o mais o mens, en
lur rompedura <et en lur joncha> devon eser acordant,
quar d'autramens non podes ni deves declarar aquelos aguachons
per vertadies <aguachons >, an son falses e deilials
e nenguna /108/ fe ad aytals aguachons non deu eser donada.
Per que, tu, atermenador, vo altre qual que sie, estay avisat
quant seras en luoc per declarar una peira plantada et aguachonada
sy sera terme o non, que davant que lo declares lieg ben aquest
quapitol tot, et entent lo ben, e si ben non l'entendes, fay
lo ti declarar a d'autres valens homes atermenados, ben que
asas es clar sy entendre lo vos, quar en tal forma lo t'ay declarat
que 1 ben simple home lo pot ben entendre. Mas ni per tant,
lieg lo soven et entent lo ben e non falhiras en ren. Laysa
parlar qui volra, fay ton degut e so que trobas per escrig,
e non falhiras.
|
| |
101 et 102

|
fo 147V
Légende : Terme
que sie sus aquesta faison, esquaira e plomba lo per aquesta
guisa o per una tant solamens si vos, et atrobaras son pendent
e sa dreisiera. Item, si duptavas, lieg lo Quapitol de terme
colquat e denfra quasy per mitat atrobaras que deuras far.
Légende : Terme quairat per pe anb aital esmage,
plomba et esquaira lo per la maniera que veses, e sabras si
pent o non ni a qual part atermena si aguachons vertadies i
a ni pausat en lo luoc on declara lo Quapitol de pausar aguachons
que es lo quapitol segon
|
| |
103 et 104

|
fo 148V
Légende : Terme
que aja al pe motas peiras pauradas per aguachons e l'una non
sie senblant de l'autra ni acordant sus joncha con veses aysi
per semblansa, declara lo terme e los aguachons per la maniera
e per la forma que ti comanda lo Quapitol de pausar aguachons
que es lo segon e lo Quapitol de desquausar termes que
es 8, e non falhiras en ren. Item, esquairar ni plombar non
lo ti qual si terme non es, quar si non o es, ren non val per
que esquairar ni plombar non lo ti qual.
Légende : Terme quolquat o mays o mens d'aquest,
esquayra lo e plomba lo per la maniera que veses e sabras de
quant li daras avantage per pe a son adreisar. Item, si duptas,
refer ti al quapitol que acomensa en sa rubriqua Quapitol
de quant sera lunhat de son luoc 1 terme colquat e lieg
que dis et entent o, e fay so que dis e non falhiras, la qual
es lo tes quapitol.
|
| |
105 et 106

|
fo 149V
Légende : Terme
que sie de motos quaires o semblant d'aquest e que sie mangat
per pe con apar d'aquest et aparesqua que non estie dreg, esquaira
e plomba lo per la semblant manieras que veses et atrobaras
si pent o non ni aqual part atermena, si lialmens es aguachonat
ni per la forma que comanda lo Quapitol de pausar aguachons
que es lo segon quapitol.
Légende : Terme per mieg partit d'aut en aut,
escaira lo e plomba lo per la forma que veses e sabras quant
es son pendent. Item, plomba lo con vezes e sabras o plus sertamens
sensa falhir.
|
| |
107 et 108

|
fo 150V
Légende : Terme
sus aquesta fayson o semblant d'aquest, pauc mais o pauc mens,
esquaira e plomba lo per la semblant maniera que veses et atrobaras
si esta dreg o non ni on atermena, si aguachonat es iustamens
segon que dis lo quapitol segon que acomensa en sa rubriqua
Quapitol de pausar aguachons.
Légende : Terme quolquat de tot e rot con veses
per semblansa e l'un aguachon era den pe sie non mogut de son
luoc e l'autre aguachon era colquat de tot, pren 1a de las parts
del terme aquel que sera plus lonc si bons son, si non aias
en 1 autre e pausa lo en la luogua per la forma que ti declara
lo quapitol que acomensa en sa rubriqua Quapitol de quant
sera lunhat 1 terme quolquat que es lo quapitol ters.
|
| |
109 et 110

|
fo 151V
Légende : Terme
que sie sus aquesta faison, tort e boitos e de tota avol fayson,
esquaira lo e plomba lo per la maniera que veses, e sabras son
pendent et apres von atermena ni aqual part justa los aguachons
que trobaras. E si duptas con los aguachons lieg lo Quapitol
de pausar aguachons o lo Quapitol de desquausar terme
o termes e non falhiras.
Légende : Terme sus aquesta faison que sie
boitos, tranquat e per mieg dreg esquayrat e per vent mangat,
esquaira lo e plomba lo per la maniera semblant que veses et
atrobaras son pendent si l'a, o si esta dreg.
|
| |
COMMENTAIRE : la
pose des témoins de bornes
|
| |
Langue
Agachar L. = guetter.
Dreg en mieg de la partida = Aix 124, f°61 "
droit au milieu des parties des possessions ", le traducteur
rajoute " possessions " pour clarifier le sens de
l'expression. Partidas signifie ici : limite ; "
tout droit sur les parties des possessions " : tot dreg
sus las partidas de las possessions.
Analyse
Quant on va planter des bornes
et installer des témoins, il faut que les personnes qui les
posent n'aient pas d'attaches avec les parties en présence.
Il faut poser les témoins du côté de la borne qui regarde chaque
limite car s'ils étaient plantés d'un autre côté, ils ne rempliraient
plus leur rôle. Même si les témoins étaient frères, s'ils n'étaient
pas orientés en alignement de la limite, ils ne seraient pas
valables. Tout témoin doit regarder droit vers la borne qui
est devant lui ou droit vers la limite comme cela a été dit
plus haut. Ainsi, pour qu'un témoin soit considéré comme un
vrai témoin, il faut qu'il remplisse deux conditions : provenir
d'une même pierre et être parfaitement jointif avec les autres
morceaux et regarder vers l'autre borne et vers la limite de
la parcelle.
|
| |
|
| |
|
|