| |
Item, atermenador, sapias de sertan
et entent, si quas era que 2 partidas aguesan debat de 2 termes
que fosan plantat en mieg de 2 posesions, que l'una de las parts
dieisesan et afermavan que termes non fosan, e l'autra part mantenie
que terme son. E qualie ti a declarar d'aquelos 2 termes si son
termes o non, et apres, aquelas posesions de novel atermenar,
von ni per qual maniera la question fenir et aquabar, et a quascuna
de las parts sa razon fos donada sensa estorsion faire a nengun
de las partidas. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que
qual que esties avisat quar lo quapitol es grandamens sotil e
la question escura e ponderosa, per que sotilmens tot atermenador
i deu be regardar e sa consiensa eser ben enformada <davant
que declarasion per el sie donada >. Per que, tu, atermenador,
faras per aquesta maniera e per aquesta forma que s'ensec e non
falhiras en ren.
Permieramens, tu faras desquausar
los termes e veiras los aguachons si son fraires e ben acordant
sus joncha o sus rompedura. Et apres si son /156V/ pausats
e plantats dreg sus partida e si non son frayres ni ben acordant
sus joncha, tu, los declara a las partidas non eser termes vertadies.
Item, si son los aguachons fraires e ben acordant sus joncha de
rompedura, e non son pausats ni plantats dreg sus las partidas,
per lo semblant los declara non eser termes vertadier con apar
et es manifest per lo Quapitol de pausar aguachons que
es lo segon quapitol d'aquest libre de La siensa d'atermenar.
Item, si los aguachons eran frayres
e ben acordant sus joncha e plantats dreg de las partidas, adoncs
podes e deves declarar aquel terme o aquels termes per eser terme
o termes vertadies e ben aguachonats. Mas sie de tot, per lo contrari,
que tot claramens aquelos termes non son termes, an son peiras
plantadas, e fauta ti aver autra proansa, tu, atermenador, faras
per aquesta maniera e per aquesta forma : tu diras et asignaras
a las parts an 2 que quascun aja son esturment per veser si en
los esturmens contenran ni faran mension quantas sestairadas ni
quantos destres seran quascuna d'aquelas posesions. E si en fan
mension /157/ quantas sestairadas ni quantos palms en aquelos
esturmens, e tu apres, tantost destre 1a quascuna d'aquelas posesions
per si, e dona a un quascun son dreg, et aprop atermena.
Item, si quas era, per lo contrari,
que non aguesan esturmens nengun, asigna tantost a 1a quascuna
de las parts jorn que ajan a produre sabedos e testimoni <con
si aquela proprietat e posesion es d'aquel o d'aquels, e sus aquest
ponch estay ben avisat que testificon claramens saber o sertamens
e non per auzir dire >, con si an posesit <la un o> quascun
sus dreg, aquela partida <d'aquelas proprietatz > von son
aquelos 2 termes per tu desus declarats per peiras plantadas e
non eser termes vertadies. E si a la jornada per tu asignada,
non lo an produgs ni las partidas requeron autra jornada, e tu,
la lur dona. Item, si autra mays jornada volon, dona la lur perentoria
e per si sa <e non plus, o quar plag si metrie entre las 2
partidas per que garda los de play, e fay o tant breu con poiras
e faras quaritat et almorna >. E si a la tersa jornada, nenguna
de las parts non an produgs ni proat per sabedos lur entension,
tu, atermenador, asigna tantost a las partidas 1 sert jorn per
anar sus las posesions per veser plantar los termes en lo luoc
on plantar justamens si deuran <et ausir sentencia >. E
totas aquestas quausas fay escrieure a 1 notari e mena lo an tu
an d'autres bons homes quant anaras sus lo luoc per plantar tos
termes ni /157V/ tos aguachons <ni ta sentensia donar
>.
Item, atermenador, quant tu seras
sus lo luoc von plantar volras tos termes, apela las parts andoas
e los autres bons homes, et aqui en lur presensia, tu, fay quavar
en los luocs von eran plantats los termes permies, la qual per
tu son estat declarats non eser termes vertadies, et en aquel
luoc meteis, e tu, planta tos termes e los aguachona per la maniera
que ti comanda lo Quapitol de pausar aguachons, que es
lo segon quapitol, e tot ayso fay en presensia de las 2 partidas
e dels autres senhos que seran an tu venguts e del notari. Per
que atermenador, entent ben e nota ben aquest quapitol, quar grandamens
es sotil e non i muses, mas fay o saviamens e sera ta granda honor
e ton profieg.[112bis] /158/
|