Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 40 à 44
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 171 à 182.
Images no 115 à 123
 









 

171/40

  Quapitol de declarar d'una peira plantada o de 2 o de plus, si las partidas volien et afermavan que terme o termes fosan

Item, atermenador, entent, si 2 partidas o plus avien debat d'ocupasions de posesions que fesesan la 1 a l'autre segon lo semblant d'una de las partz, e qualie ti anar la per declarar e conoiser e determenar la question aquela, per so, atermenador, non esties esbaït mas fay ho per aquesta maniera e per aquesta forma.

Permieramens, tu, asigna jornada a las partz ad anar sus lo luoc e sus las posesions de que seran la question, e tantost, tu, atermenador, <cant seras,> regarda se i aura terme o termes o peiras plantadas en mieg de las partidas d'aquelas posesions de que auran question e debatz. E si quas es que atropias o vejas peiras plantadas en mieg d'aquelas 2 posesions de que seran lo debat, <vo [de]nfra d'aquelas posesions si quas [e]ra qu[e] agues ocupat de la posesion de l'autre,> tu, atermenador, davant que las desquauses, apela las partidas e ton notari e los autres bons homes que seran aqui vengutz e demanda lur en presencia de totz si elos an aquela peira o aquelas peiras plantadas /171V/ per terme ho per termes. Se dison que non, e tu, fay per la maniera e per la forma que ti comanda lo capitol 34 que acomensa en sa rubrica Quapitol de declarar de 2 termes que sien en mieg de 2 posesions si quas es que terme non sien, e per la forma que ti comanda lo Capitol de pauzar aguachons que es lo segon capitol d'aquest libre de la siensa d'atermenar. Item, si la partidas respondien et afermavan en ta presensia e dels autres senhos, aquela peira o aquelas peiras plantadas e los aguesan que ajan per terme o per termes vertadies e verais, tu, atermenador, o fay tantost escrieure a ton notari aqui present. Item, apres, tantost ti atermenador, asigna ad andoas las partidas 1 sert jorn que dejan eser sus lo luoc, et ad aquel que fara o aura fag la demanda a l'autre que li ocupa <de> sa posesion, que deja aver sos testimonis o sos sabedos per proar e faire manifest con si l'autre li posezis <de> sa posesion, o que quascun produguan lur esturment. Item, quant venra a la jornada, tu, atermenador, fay jurar /172/ los testimonis en presencia de la part et apres los enterogua. Item, apres, vejas lur esturmens si los an, e vist que los ajas et auzit los digs dels testimonis, e segon que auran testefiquat, e tu, dona ta sentencia. Item, si quas era que l'una de las partz agues posezit de la posesion de l'autre, o pauc o pron, aqui planta tos termes e los aguachona per la forma que ti comanda lo Capitol de pauzar aguachons que es lo 2 capitol de La siensa d'atermenar.

Item, si era quas que la partida venguesa dreg sus lo luoc von auries atrobat las peiras plantadas aquelas que per an 2 las pars eran e son estat declaratz per termes vertadies a l'acomens de la question <que fo[s], o pauc o pron, d'enfra la posesion d'aquel que avie ocupat del autre posesion>. Per so non reston que tu, atermenador, non los desquauses et aquel o aquels veja si son ben aguachonatz o non. Si son ben aguachonatz reston, si non son ben aguachonatz e tu, atermenador, los aguachona per la forma e per la maniera que ho deves far [e que] ti comanda lo capitol davant dich, per tal que per temps eidevenidor debatz ni question non aja entre las 2 partidas e de t'atermenar e de ton aguachonar e de ta sentensia estie plubic strument esc<r>ig /172V/ e senhat per la man de ton notari. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta e la semblansa s'ensec. Per que nota et apren et entent ho ben quar lo capitol et mot sotil e bel. [124] /

 



124

fo 172V





fo 172V
Terrain borné et divisé en deux.

Légende : Part veraia,

 



COMMENTAIRE : comment faire envers une pierre plantée, ou 2 ou plus, si les parties affirment qu'il s'agit de bornes

 

Analyse

Lorsque l'on se trouve sur le terrain avec les parties en présence de pierres plantées, il faut leur demander si elles les considèrent comme des bornes. Si elles disent que non, il faut procéder selon les indications des ch. 2 et 34. Si elles disent qu'il s'agit de bornes, tu le fais écrire à ton notaire et tu convoques les parties à revenir un jour fixé pour produire leurs témoins. Là, tu procèdes à l'audition des témoins et à l'examen des papiers s'il y en a puis tu donnes ta décision. S'il faut modifier le bornage tu le fais en suivant les indications du ch. 2.

 
 



 

/173/41

  Quapitol per declarar del fermament e del cors de las estelas

Item, destrador et atermenador, entent et apren, si nengun ti requerie e volie que li declaresas quant a del fermament on estan las estelas entro la terra, per so non esties esbaït ni trop non sies cochos a respondre, quar lo quapitol es mot sotil e fauta ti aver l'entendement tras que sotil per miel entendre aquesta siensa. Car motos en son que la cujan ben saber et entendre que y musan. Razon per que, car non an la siensa aysins per horde de firolofhia con tu l'as aysy, car tu l'as aysy escricha aytant con toqua ad aquest capitol que non y defhal 1 motz ni mais autre. Per que velhas lo ben notar, aprenre et entendre, quar la siensa non es tant solamens sotil, antes ben tras que sotil e plus que sotil, per que plus sotilmens que en autra siensa y deves anar. Per que fay ho si honor e laus en vos aver ni profieg.

E per tal, tu, destrador et atermenador, /173V/ que plus claramens lo quapitol entendas, tu e los autres que apres tu venran, sapias de sertan que desus Saturnus que es la setena planeta, amont es lo fermament on las autras estelas son asisas. E sapias que de la terra entro lo fermament ha 10 066 veguadas a trestant con la terra a d'espes ; e per l'autesa que es si gran, non es maravilhas sy las estelas nos semblan esser si petitas. Mas a la veritat lo non ha al fermament denguna estela entro al luoc on es servat lo solhel que non sie major que tota la terra.

E sapias que las estelas que hom pot reconoisser e cauzir claramens sus al fermament son mil e 22, segon so que hom atroba en lo libre de Almagestes. Mas entre las autras n'ia 12 que son apelladas los 12 signes so es asaber : Aries, Taurus, Gemini, Cancer, Leo, Virgo, Libra, Scorpio, Sagitarius, Capricornus, Aquarius, et Pisces. Aquestos 12 signes an en lo fermament un lur cercle en que els sy tornejan environ lo mont que es apellat Zodiaque. E cascun ha 30 degres et ayssins, es plen tot lo Zodiaque de degres, quar lo hi a 12 veguadas 30 que montan 360 degres. Aquest cercle es lo camin de las planetas per hont las coven annar per miech del fermament, las unas en aut e las autras en bas, cas/174/-cuna segon sa via e son cors.

Item, quant Saturnus, que es lo sobeiran de totas et es crurel e fellon e de fe<r>ra natura, e va per tots los 12 signes <o per cascun> en <2> ans <e de miey > e 13 jorns, e sapias que al la fin d'aquel temps non reven el pas al luoc ni al ponch meseme dont permieramens es mogut, an retorna al l'autre senhal apres, hont el recomensa sa via e son cors ; et en ayssins fa totjorn entro a 30 ans. Adoncas reven el al ponch meseme d'on el sera mogut al permier jorn del permier an e reffa son cors coma davant. E per aiso pot cascun entendre que Saturnus a perfach e complit son cors en 30 ans, en tal maniera que el reven al permier ponch d'on el sera mogut.

Item, Jupiter, que es desotz luy et es dous e piatos e plen de totz bens, va per totz los 12 signes <o per cascun d'aquel> en 1 an e 1 mes e 4 jorns. Mas son cors perfa el en 12 ans.

Item, Mars es caut e batalhaire e malvays et es apelat Dieus de las batalhas e va per totz los 12 signes en 2 ans e 1 mes e 20 jorns, mas el complit e perfach son cors en 3 ans.

Item, lo Solelh, que es bona planeta et enperial, va per totz los 12 signes en 1 an e 6 horas, mas son cors perfa el e complis en 28 ans.

Item, Venus va per los 12 signes en 28 jorns e perfa son cors en 400 jorns et ensiec totjorn lo solelh /174V/ et es bela planeta e doussa et es apelada Dieus d'amors.

Item, Mercuri va per los 12 signes en tres meses e 9 jorns et acomplit son cors en 430 e 7 jorns, e si muda laugier segon la bontat o la malicia de las planetas an cuy el si coreian.

Item, la Luna va per los 12 signes en 27 jorns e 18 horas e la tersa partida d'una hora, mas sa revolucion fa tant que ella apareys en 28 jorns e 7 horas e mieja e la siquena partida d'una hora, e sy acomplit tot son cors en 18 ans e 8 meses e 16 jorns e demiech, en tal maniera que ella reven al ponch et al luoc d'on ella sera moguda al comensament de son cors.

Item, per tal que miels o entendas l'enpreenta o la semblansa del cercles de las 7 planetas, s'en siegon per fegura lo cercle dels 12 signes e's fag per semblansa en lo fuelh 7 davant aquest et on aquel lo podes veser e penre y ensenhament.

Item, de l'autesa del fermament quant a entro la terra, en aquest quapitol es escrig, mas ni per tant tu l'atrobaras escrig en l'autesa dels sercles que s'en siegon de las 7 planetas ho lo fuelh sigent. /175 [125] /

 



125





fo 175
Légende : A d'aut del fermament on estan las estelas e son asisas 168 milia milhies e 600 e 9 milia e 17 leguas entro la terra.

Terra

 



COMMENTAIRE : du firmament et du cours des étoiles

 

En gras : traduction de Brunet Latin

En normal : texte de Boysset

Analyse :

Ce passage est la seule traduction connue en provençal du ch. Dou firmament et dou cours des XII signes extrait du L.1 du Livre dou tresor de Brunetto Latini. Il en diffère par quelques données chiffrées sur le cours des planètes.

Le tableau suivant présente les chiffres donnés par Brunet Latin, Enrique de Villena et ceux pris en compte par Boysset, les cases colorées indiquent les divergences entre Bertrand et Brunet, certaines d'entre elles peuvent s'expliquer par l'oubli de X [28 ans au lieu de 18 pour le Soleil et pour la Lune], d'autres par des inadvertances [les 28 jours de Vénus juste après les 28 ans du Soleil], les périodes en gras indiquent des identités entre Boysset et Villena, cela peut provenir soit de l'utilisation d'une version différente de celle éditée par Chabaille soit d'une autre source que Boysset aurait intégré à sa traduction.

 
 

 

  126



fo 175V
La terre et les planètes.

Saturnus. Iupiter, Mars, Venus, Mercurus, Luna.
Iupiter.
Saturnus, Mars, Sol, Venus, Mercurus, Luna.
Mars.
Saturnus, Jupiter, Sol, Venus, Mercurus, Luna.
Sol.
Saturnus, Iupiter, Mars, Venus, Mercurus, Luna.
Venus.
Saturnus, Iupiter, Mars, Sol, Mercurus, Luna.
Mercurius.
Saturnus, Iupiter, Mars, Sol, Venus, Luna.
Luna.
Saturnus, Iupiter, Mars, Sol, Venus, Mercurus.

Terra.

6809 leguas.

espes.

 








 

/176/42

  Quapitol per declarar et aveser la dreisiera de 2 termes que sien en debat, si seran en dreisiera o non

Item, atermenador, entent et apren, si 2 partidas avien debat de 2 termes que fosan en mieg de partida, vo l'una de las partz pertemen que aqui fos la partida e l'autra partida mantenie que non, e volien que tu l'anesas per conoiser e declarar d'aquelos 2 termes, o de plus o de mens se n'i avie. Per so, tu, atermenador, non esties esbaït, mas fay ho per aquesta guisa e per aquesta maniera <que s'ensec> e non falhiras en ren.

Permieramens, tu, fay so que ti comanda lo quapitol <uchen de La siensa d'atermenar> que acomensa en sa rubriqua Quapitol de descausar termes. Segondamens, fay so que ti comanda lo capitol 34 de La siensa d'atermenar que acomensa en sa rubriqua Quapitol de declarar de 2 termes que sien en mieg de 2 posesions si quas es que termes non sien.

Item, apres, tu, regarda la /176V/ dreisiera que ti mostraran los aguachons, sien avols o bons, que al pe atrobaras del terme o dels termes ho de las peiras plantadas que serien, sy terme o termes non eran. Et apres, planta tos senhals dreg de la via que ti mostraran los aguachons o las peiras que seran al pe dels termes e non seses de plantar los, tro tant que sies a l'autre terme que li sera davant, si quas es que traga dreg ad aquel. Sy non, siec ton senhal tro tant que conosquas que non t[i]ras ni va dreg de l'autre terme que davant li sera. Item, apres, tu, atermenador, vay a l'autre terme que sera davant aquel e pausa tos senhal dreg dels aguachons e vejas se ti menaran dreg a l'autre terme permier ; si non, siec tos senhals tro tant que conosquas que non tira dreg a l'autre terme. E fag tot ayso, tu podes declarar, e declara, que los termes aquels non son en dreisiera pausatz ni en besqua/177/-ire ni l'un a l'autre non atermena lialmens. Donquas tant miels quant las peiras trobadas al pe <de la gran peira> veiras e conoiseras que non son fraires ni ben acordant sus joncha de rompedura, los podes declarar non eser terme ni termes vertadies.

Item, si quas era, e nota o ben, que las partidas volguesan e si acordavan que termes fosan, non y contradiguas en ren si non en tant que lur demandes si volon que lur aguachones aquel terme o aquels termes per la forma que comanda lo Capitol de pausar aguachons. Si dison que hoc, e tu o fay, d'autramens non. Se ti respondon que non, an volon que demoron en l'estat que los auras trobat, non t'en qualha. Mas tu diras aquestas paraulas en presencia de las parts e de totz aquels que seran present : " Bels senhos si as un garens en tot los luocs que seres quar yeu torne quausar aquestas peiras que son aysy e restan per la forma que /177V/ yeu las avie atrobadas, car las partidas ho volon ; e dic vos que non son termes vertadies, an son peiras plantadas solamens, quar las peiras que son al pe non son aguachons vertadies, an son peiras apostas. Per que d'ayso sias totz recordant si mestier avie ni luoc. " Item, si notari avie, demanda en plubic esturment si mestier t'avie e fay ho escrieure e de tot ayso sies recordant e non t'oblide pas. Rason per que lo es <e sera> manifest que tu as descausat aquelos termes o aquelas peiras, et apres las as quausadas e son restadas en son luoc d'on las descausies. E poirie venir temps que question sorgerie autra ves d'aquelos termes o d'aquelas peiras plantadas. E poirie y anar autre atermenador et atrobarie los falses e deslials coma tu fis a permier, e farie sa relation que termes non son an son peiras plantadas e dirie vertat. Mas eidevenir si poirie que qualque 1 venrie al senhor e darie li enformation. /

 





 

COMMENTAIRE : comment déterminer l'alignement exact de deux bornes en litige

 

Langue

Traga : de traire. Seses : de cessar.

Analyse

Lorsque deux parties sont en litige au sujet de deux bornes qui sont placées au milieu d'une limite, il faut suivre les indications des ch. 8 et 34. Puis on examine l'alignement donné par les témoins et on le matérialise par des jalons, si celui ci montre le droit chemin entre les deux bornes, celles ci sont bonnes, si ce n'est pas le cas il faut dire que les bornes ne sont pas bonnes. Mais si les parties s'accordent pour y voir des bornes, il faut à leur demande procéder à la pose correctement faite de nouveaux témoins. Si les parties veulent laisser les choses en l'état, c'est à dire ne pas procéder à la pose de bornes véridiques, il faut te prémunir contre des chicanes éventuelles en faisant constater le fait par un acte notarié.

 
 



 

/178/43

  Quapitol de plantar terme o termes en 1 bosc et aquel atermenar et aguachonar dreg de l'autre que li cera davant en dreisiera plantat o en bescaire deforas lo bosc en qualque bela plana o cumba

Item, atermenador, entent et apren, sy gens ti requerien d'anar atermenar 1 terrador e qualie ti atermenar en terra plana o en boscage mot fort et espes o en combas diversas. E si davant aquel del bosc o plantat aquel del bosc non podies veser la dreisiera del luoc von plantaries aquel del plan vo plantant aquel del plan permier non podies veser la dreisiera del luoc von plantaries aquel del bosc, vo sie, per lo contrari, que aguesas plantat aquel del plan permier, et apres, volies plantar aquel del bosc e non poguesas la dreisiera veser per la forsa del bosc o de las combas, e non saupesas en qual luoc tos aguachons pausesas ni plantesas. Per so, atermenador, non esties esbaït ben que yeu redic que lo quapitol es mot /178V/ sotil e sotilmens qual que l'entendas quar d'autramens non sabries que far, e tot quant faries, non valrie ren. Razon per que quar tu cujaries aver mes tos aguachons en dreisiera e tu los auries pausat en vescaire, e de tot en tot al contrari, e per tal ton fag non valrie ren, e las gens cujarien eser en pas e tu los auries laisat en guera, quar l'un terme mostrarie ves levant e l'autre ves mieyiorn e l'autre ves ponent, si que per tal ton fag non valrie ren.

Mas tu o faras per aquesta maniera e per aquesta forma : permieramens, tu, siec e regarda totas las plasas e los luocs von plantar deuras los termes et avisa ben si anara per ponchas o per ponchadas o per voutas o per dreisieras o en bescaires e tot o escrieu aqual part ni on seran las ponchadas, las voutas, los bescaires, per tal que quant venra a tos aguachons pausar que sapias plus sertamens si los pausaras en dreisiera vo en besquaire. Dreisiera s'entent al costat vo a'latz, en bescaire s'entent sus lo caire, per que nota ben aquest ponch quar sotil es.

Item, apres, e tu, acomensa d'atermenar, sie en plan vo en bosquage. E quant auras plantat ton terme, e tu, pausa tos aguachons per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol de pausar aguachons que es lo 2 capitol de La siensa d'atermenar. E quant /179/ auras pausat e plantat tos aguachons, e tu, escrieu ves qual part tiran los agachons ; si l'un tira ves levant e tu escrieu ves levant et aysins fay dels autres agachons con del permier, que <o> escrivas si ponent, ponent, aura drecha, aura drecha, mieg jorn, mieg jorn. Si es entre mieg jorn e ponent, escrieu entre mieg jorn e ponent et aysins dels autre fay. Item, si plantas l'autre terme von que sie, sie en bosquage o en plan, e volras pausar tos agachons, refer ti a ton escrig et aqui von <tu> atrobaras escrig que auras pausat o plantat lo permier aguachon ves solhel levant, et a l'autre terme tu lo deves pausar ves ponent. Si era paurat ves mieg jorn, l'autre deves pausar ves aura drecha. Si era pausat ves levant, l'autre deves pausar ves ponent.

Item, si quas era que atermenesas en besquaire l'autre agachon d'aquel terme, davant que lo plantes ni lo pauses, salh del bosc e vay t'en sus lo luoc on deuras plantar lo terme autre e regarda ben la dreisiera que penre deura segon lo bescaire d'aquel terme del bosc que plantavas davant aquest, e vejas ben l'ayse e la via que requer l'agachon eser pausat tant d'un quant d'autre, quar si aquel del bosc agachon si pausa su[s] lo caire que es entre /179V/ mieg jorn e levant, l'autre agachon del terme autre deves pausar entre aura drecha e ponent, so es sus lo quaire ; l'autre agachon pausa al quaire o al costat autre segon la dreisiera que l'autre terme requera. Per que vejas o davant que le plantes e destengis ben los 4 ventz, et apres levant, ponent <et> aura drecha e mieg jorn, davant que en plantes nengun ni pauses tos agachons. E si o fas per aquesta forma e per aquesta maniera, ton fag anara ben ; si o fas per autra maniera, non. Per que avisa ti ben que faras e lieg aquest capitol soven o davant que plantes terme o termes d'enfra boscage ni en comba ni en luoc escondut ni cubert. Et entent lo ben e faras so que deuras e sera ta granda honor e ton profieg e laisaras las gens en pas e foras de gerra. E si o fas sotilmens e per la forma que o deves far que ti comanda lo capitol aquest, las gens t'en lausaran e de tu diran ben, en mort et en vida. E per tal que miels ho entendas l'enpreenta o la semblansa e la maniera con o deuras far s'ensec, per que nota la ben e met la en ton corage e faras que sage, tu, e totz los autres que atermenados lials e bons volran eser apelatz e per totz nomatz. /180 [127]/

 



127





fo 180
Rangées d'arbres et 6 bornes
 



COMMENTAIRE : comment planter des bornes en un bois, le borner et poser des témoins au droit de la borne qui sera devant elles, en droit alignement ou en bescaire, cela à l'extérieur du bois, en une belle plaine ou dans un valon

 

Langue

Ayse : L. = lieu ; P. = direction, lieu, espace (cite Boysset). Bescaire : L. = biais, forme biscornue. Ponchada : P. = en forme de pointe. Vouta : P. = en zig-zag.

Analyse

Lorsque l'on doit planter des bornes sur un terroir qui est composé d'un bois, d'un lieu plan et de vallons, il est parfois difficile de prendre un alignement correct. Tout d'abord, il est nécessaire de parcourir les endroits où seront placées les bornes et de noter les particularités du périmètre de la zone à borner. Puis on peut commencer le bornage et disposer les témoins en notant leur orientation par rapport aux points cardinaux et on se servira de ces notes au fur et à mesure de la pose des autres bornes.

 
 



 

/180v/44

  Quapitol per declarar d'un terme o de plus que sien estat plantatz o plantat per autre gens que per los atermenados juratz ni elegitz per lo senhor

Item, atermenador, entent et apren. Si doas partidas avien debat d'un terme o de plus, e qualie ti anar per aquelos declarar que fosan estat plantat per temps pasat per autre gens que atermenados non fosan ni juratz, ni per lo senhor elegits en aquel temps que sy planteron aquelos termes ben que las partz y aguesan consentit et autreiat, enpero reservat, e nota o ben, que sagrament ni esturment non estes entre las 2 partidas d'aquel atermenar. Car en aquel ponch a trop que far, quar so que 1a ves a plagut an sagrament e per nota scricha, autra ves desplaser non pot. Vertat es que sy los termes non eran agutz o non eran estatz agachonatz per la forma que comanda lo Quapitol de pausar aguachons, tu, atermenador jurat et elegit per lo senhor, i es tengut aquel terme o aquels termes agachonar per la forma e per la maniera que comanda lo capitol desus dich, enpero de lur luoc aquel terme o aquels termes non si deon <ostar>.

Item, sy non estava per esturment ni per sagrament e 1a de las partz non sy ten per content d'aquel atermenar ni non los a per bons ni per lials, e s'atroba lesit e fort greujat, e requer que la dejas anar et aquelos termes de lur luoc darabar /181/ e mudar los dreg sus lo luoc on sera lur sertana partida, ben que aquels que los termes planteron los ajan agachonatz en lo luoc on agachonar si deon lials agachons. Per so, tu, atermenador, non esties esbaït mas fay o per aquesta maniera.

Tu, asigna a las parts an 2 un jorn sert ad anar sus lo luoc e fay o escrieure a ton notari la jornada, e quant seras sus lo luoc, tu, demanda a las part que a facha la querela de que si conplan, et aquo fay en presencia de la part aversa. E vist que ajas lo luoc, tu, asigna a las partz an 2 jorn que mostron lur sturmens si los an, si non, sabedos. Item, si per sabedos o per sturment lo querelant proa sa demanda e ti aparesqua claramens la demanda eser veraia, o sie per lo contrari que sie contra lo querelant proat, e fay que estie tot per escrig e per bel proses. Si quas era que nengun s'apelava de ta sentencia vo serie quas que las partz o volguesan far simplamens e de plan tantost, sensa jorn ni jornadas escrieure ni far proses nengun, e l'autra part non volie plus dire ni alegar, tantost, tu, atermenador, daraba aquel terme o aquels termes que per los autres eran estat plantat per lo temps pasat que atermenados non eran juratz ni elegitz, e los planta en lo luoc on sera la partida lial e drechuriera et aquel terme o aquels termes aguachona per la maniera e per la forma que ti comanda lo Capitol de pausar agachons que es lo segon capitol de La siensa d'atermenar. E plantat que los ajas, condanna la part aversa /181V/ que pague ton salari e de ton notari e las despensas per l'autra part facha, la qual tasasion a tu reten a declarar. E tot o fay escrieure a ton notari, per tal que aparesqua e si atrepia escrig per man plubiqua la veritat tostemps. E si la part o las partz en volon sturment, que la puesquan aver per tal que tostemps mais sie pas e fin entre las 2 partidas. Item, si era jurat per las partz an 2 et estava per sturment con davant dich es, non fasas autra quausa quar, sie fag mal o ben, valor a quantes per la partida de las posesions, per los termes non quant mal fosan agachonatz, quar aysi ben pogra aver donada sa posesion tota a l'autra part an jurament et anb esturment, et agra valor con autreiat an jurament et anb esturment aver per fag tot quant aquelos que atermeneron los termes davant dich. Per que, non fasas autra quausa quantes ad aquest ponch, mas que reconosquas los termes per la forma que desus quasi a l'entroit d'aquest capitol es scrig aqui von acomensa : " Enpero... " (Vertat es que rasi aiso) E nota o ben, que an jurament et anb esturment aquelos aguesan <plantat> aquelos termes per licensia propiamens donada per an 2 las partidas, e los termes aquels non eran plantatz ni agachonatz per la maniera e per la forma que comanda lo capitol davant dich de pausar agachons. Tu, atermenador o tot atermenador /182/ lial e bon, aquelos termes per aquelos davant digz plantats, tu declarar deves e deuon per eser mal agachonat e non eser terme ni termes bons ni lials an per falses e deilials los declara e declarar los deon e per peiras plantadas tant solamens. E per on la partida de las posesions von plantatz eran val e valer deu e tenir quar es facha an jurament et anb esturment et atermenar et agachonar si deu de novel aqui meteis von los autres eran estat plantatz, l'avansa fay per la forma que davant declarat es e per tal non falhiras, e per tal que miels o entendas l'enpreenta o la semblansa s'ensec per que, tu, atermenador o autre qual que sie, notas o ben et entendes lo ben quar lo capitol et mot sotil e bel. [128] /

 



128





fo 182
Quatre termes et leurs agachons.

Légende : Partida bona e falces termes. Partida e termes bons e agachons.

 



COMMENTAIRE : comment expertiser des bornes qui ont été plantées par d'autres personnes que les borneurs jurés choisis par le propriétaire

 

Analyse

S'il existe des serments et un acte de bornage, même s'ils n'ont pas été passés devant un borneur juré, il faut les respecter, on doit cependant procéder à la pose des témoins ainsi qu'il est indiqué au ch.2. Si une des parties s'estime lésée, il faut convoquer chacune d'entre elles pour qu'elles puissent produire ou leurs papiers ou leurs témoins, on notera ensuite par écrit le résultat de ces productions et on fera un procès. Mais si les parties veulent agir plus simplement, procède au bornage selon les indications des ch. précédents.