/182V/45

Item, atermenador, entent e nota o ben, si gens ti requerien per declarar la partida de 2 posesions, et apres, aquela atermenar que esturment o per esturment ni per sabedos ni per termes viels non la poguesas declarar, si non tant solamens per valats viels et antics. Per so, tu, atermenador non esties esbaït mas fay o per aquesta maniera e per aquesta forma, ben que lo qual que esties avisat sus aquesta ponch.

Permieramens, e nota o ben, que lo valat, si valat i a, sie fort antic e tant antic que aja plus de 30 ans qu'el sie fag, et ad aquel valat, tu, dona fe, e si quas es qu'el sie tant antic e plus con dig es desus, tu, pren 1a lansa o 1a vergua e planta la a 1 cap del valat viel so es asaber que salves tot lo valat a la posesion on sera lo terragiet tot. Item, si lo terragiet era a doas mans, tu, pausa o planta ton senhal en mieg del valat, quar lo terragiet ti mostra que megier es, quar es /183/ a 2 mans gitat. Et apres, tu, vay a l'autre vergua vo al costat o en mieg, segon que ti mostrara lo terragiet, con davant dich es. Et apres, tu, en planta un'autra en mieg d'aquelas 2 per tu plantadas, e fay o per tal forma que sien totas 3 en 1a dreisiera, e que l'una vergua regarde l'autre tot adreg per bela e justa dreisiera, coma si era 1 fhil estendut.

Item, quant auras fag tot ayso, e tu, planta d'autre verguas en dreg d'aquelas 3 desus dichas e non las devies sa ni la, mas totjorn en veraia dreisiera <tro tant que sies a quap de las posesions aquelas,> e sus aquest ponch estay ben avisat que tos senhals plantes dreg la 1 de l'autre, quar d'autramens ta partida serie falsa e deilial e fort dannosa a 1 de las partz, per que garda t'en.

Item, fag que sie per aquesta forma e per aquesta maniera, e tu, planta aprop tantost tos termes a quascun quap 1, et en mieg tantos con l'autesa o la longuesa de las posesions requeran et aquelos aguachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol de pausar <agachons> que es lo segon capitol de La siensa d'atermenar. E tot ayso fay en presencia d'an doas las partz /183V/ e d'autres bons homes e de ton notari si aver lo podes, si non escrieu de ta man los noms dels testimonis que los termes auran vist plantar e faire la partida d'aquelas 2 posesions e garda aquel escrig e met lo en bon luoc, quar quarta val mas que sie de ta man escrig e marquat de ta merqua, e l'an e l.jorn coras fis la partida e plantes los davant dig termes.

E fag tot ayso per aquesta maniera e per la forma que davant es declarat, tu, atermenador o autre, qual que sie, que atermenador sie jurat et elegit per lo senhor, auras ben e lialmens declarat las partidas d'aquelas posesions <o d'autres qual que sien> e los termes ben e lialmens plantatz et agachonatz. E fag que sie per aquesta forma, val e valra et aura valor tostemps mays, per que, tu, atermenador o autre qualque sie, nota ben aquest quap[itol] quar bel e noble es e sotil e sotilmens en deves usar et aquel entendre.

Item, tu, atermenador, per tal que miel ton entendement sie plus perfieg ad entendre aquest quapitol, garda ti ben que mays non atermenes ni termes non plantes sy non que licensia ajas del senhor. Permieramens quar terme es causa perpetual e de gran eficasia /184/ e gran fe que a terme es donada, per que plantar si deu per home que aja poisansa e per autre non <ben que fos espert en la siensa>, quar d'autramens aquel terme o termes que plantatz sien per home ses poder non deu aver valor ni valor non aja, e quant proar si poges que 1 terme o plus plantat fos o fosan per aital, lo senhor e la part aversa pot dire en veritat que non son termes e per aquel los pot declarar, ben que fosan ben agachonatz. Rason autre e perfiecha e natural, per que si es et es vertat, tu, atermenador, sabes que motos homes son, que son major clergues e plus sufesiens en siensa que de notaris que son, e sabrien dechar, escrieure e far 1 esturment o 1a carta si ben que 1 notari, mas si elos las farie - o las esturmen -, mala per aquels. Rason per que car non aurien aguda licensia dels sobeiran e l'esturment aquel serie fals ben que fos lialmens escrig o de volontat de partida, per so non serie que non fos fals. Aysins es de terme con d'esturment que qual qui vol que aja valor que aquel que lo planta aja licensia del sobeiran e que estie per escrig o per man plubiqua, e per la man del atermenador jurat con desus dig es et escrig. Per que, garda ti ben que faras /184V/ que non fasas quausa que non aja valor, fay que ajas licensia del senhor et estie per escrig per man plubiqua, quant auras plantatz termes escrieu o de ta man e l'an e l.jorn e los noms de las garentias con davant dig es e per tal non falhiras. L'enpreenta con o faras s'ensec per semblansa per que nota lo ben. [129] /

129

COMMENTAIRE : comment établir l'alignement et la limite de deux propriétés lorsque l'on ne peut le prouver à l'aide d'un acte écrit, de témoins ou d'une borne ancienne, et qu'il n'existe que de vieux fossés

Langue

Coras : P. L. = quand. Terragiet : P. = talus de fossé ; terrager : talus de chaussée du côté opposé à l'eau courante, bancs 1 canne de chaque côté, couronne 1 canne dans Gérard Gangneux, L'ordre de Malte en Camargue du XVIIe au XVIIIe siècle, Grenoble, Presses universitaires, [1979], p. 78.

Analyse

Pour déterminer l'alignement, il faut le matérialiser avec des piquets sur le talus des fossés.

/185/46

Item, atermenador, entent et apren, si partidas avien debat d'una posesion que l'un dieyses : " Yeu en deve aver la mitat ", e l'autra part pertendie e disie qu'el en deu aver las 2 parts e non si podie mostrar per esturments ni per testimonis ni per sabedos ni per termes e qualie ti a declarar la partida justa e donar a 1 cascun son dreg segon rason. Per so, tu, atermenador, non esties esbaït mas fay o per aquesta forma e per aquesta guisa e non falhiras e sera tost declarat e gardaras an 2 las parts de play e faras caritat et almorna mot gran.

Permieramens, tu, atermenador, asigna ad an 2 las parts 1 sert jorn /185V/ ad anar sus lo luoc e mena an tu de bons homes, e quant seras sus la posesion, e tu, la siec alviron anb aquels que auras menat e la partida totjorn present an tu, e regarda ben e fay regardar ad altres si atrobarias terme plantat nengun en qualque part que fos d'aquela possesion. Item, apres, regarda e vejas e fay regardar a los autres sy poirias veser atrobar ni conoyser valat nengun per orp que fos d'enfra aquela posesion o per mitat o per tes o per quart o per mays o per mens.

Item, vist que ajas tot ayso digas ad aquels que an tu seran : " Vos autres, veses que senhal nengun non troban ni per termes ni per valatz e d'ayso sias tot recordant. " Item, dig ayso, digas a las partidas en presensia dels autres bonas gens : " Aves, vos autres, nengun esturment d'aquesta posesion ni sabedos antics que pusquas proar que es vostre ni tro von va la partida d'un cascun ? " Si dison que hoc, vejas ho et aus quascun en sa rason, si val valha si val o per esturment o per sabedos, fay e dona a quascun so que auran proat e non /186/ otra.

Item, si las partz respondon que non an esturment ni sabedos nengun ni proar non podon lo dreg que 1 quascun a en aquela posesion, tu, atermenador, faras per aquesta maniera : tantost tu destraras aquela posesion e quant l'auras destrada, sortis e soma que destres somaran, et apres, vejas quantas sestairadas seran, e sauput qua ajas ta soma sertana dona en a 1 quascun la mitat si son 20 sestairadas, 10 si son 10, 5 et aysins o fay, sie mais o mens.

Item, sus aquest ponch, tu, atermenador estay avisat que regardes ben von sera milhor o plus avol o plus basa o plus auta, e segon que veiras, dona avantage a la part plus sotil, aconselhant ti totjorn dels bons homes que seran aqui an tu e notefiqua ho a las partidas e lur o fay ben veser et entendre quar sensa lur lesensia non deves far mager 1a part que l'autra, si non tant solamens partir per mieg, quar lo capitol que acomensa en sa rubriqua Capitol de devesir en 2 parts una posesion que es lo 23 capitol de La siensa de destrar t'o veda e ta enubis que non o fasas, per que non o fasas sensa licencia /186V/ de las parts ; sy o volon, e tu, o fay. Si volon que quascun siegua sa ventura, fay tantost d'aquela posesion 2 parts que non sie mager 1a que l'autra, e partida que l'ajas en 2 parts, e tu, digas ad an 2 las parts : " Bels senhos ve vos aysi aquesta posesion en 2 parts partida aytant es granda l'una part con l'autre, gitas vostre lotz, e yeu atermenaray tantost apres. " Item, per las partidas an 2 preses lotz e per tu o per los autres bons homes gitats la 1 sus quascuna de las partidas tantost apres tu digas : " Bels senhos ben astruc vos sie, aras sabes quascun vostra part et es foras de question e de play. "

Item, apres, tu, atermenador, atermena e planta a quascun cap 1 terme et en mieg tantos con la posesion requera o la longuesa d'aquela et aquelos termes agachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol de La siensa d'atermenar. E tot ayso fay en presencia de las parts an 2 e dels autres bons homes e fay o escrieure a ton notari, o tu o escrieu et o met tot per orde aysins con es estat sensa mais ni mens e /187/ pausa y ta merqua e baila o per escrig a 1a cascuna de las partidas e que o gardon ben, quar aytant val con esturment mas que lo i sie l'an e l.jorn e los noms dels testimonis e tot lo fag con es estat fag present las partz e que sie scricha de ta man e senhada de ta merqua e que licensia as agut del senhor de far o et escrieu en ta sedola lo nom del notari que a reseuput lo comandament, e fag tot ayso per tu, ton escrig val a las partidas sturment. Per que tu, atermenador o autre qualque sie, notas ben aquest capitol et entendes lo ben quar lo capitol es bel e mot sotil e fay so que ti comanda e faras ben e per tal non falhiras. E per tal que miels l'entendas l'enpreenta o la semblansa s'ensec. [130] /

130

COMMENTAIRE : comment déterminer le partage de deux propriétés alors qu'il n'y pas de bornes, d'actes écrits, de témoins et qu'il n'y a pas non plus de fossé sur la limite, qu'ils soient anciens ou récents

Langue

Astruc : L. = chanceux, habile. Gitas vostre lotz = tirez au sort votre lot. Orp : L. = aveugle ; ici = peu visible.

Analyse

Lorsqu'il y a un débat sur le partage d'une terre et que rien ne permette de trancher en faveur de l'une ou l'autre des parties, il faut les convoquer sur les lieux en litige pour examiner le terrain et y chercher des bornes ou des traces de fossés. Puis, si l'on n'a rien trouvé et après avoir vérifié qu'il n'existe pas d'actes écrits - s'il en existe, on suivra leurs indications -, on procèdera à l'arpentage puis au bornage du terrain considéré et on en fera établir soit un acte notarié soit une relation écrite revêtue du seing manuel de l'arpenteur.

/187v/47

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, quar aquest quapitol es ben de notar quar mot porta gran perilh e gran dan que s'en poirie seguir, per que notas lo ben. Item, atermenador, per ren que sie ni on que sies en ausencia de partida non darabes terme ni termes, quar pena quapital es con esta en dreg escrig. Item, ni mudar en autre luoc - que o entendas - per la semblant peira que las partidas fosan ausens. Item, si quas era que las partidas volguesan e consentisan que en ausensia lur darabesas terme o termes de lur posesions e que los mudesas en autra part la von t'a semblarie que mudar o plantar si deurien, adoncs o podes far sensa perilh, hoc, anb aquesta condesion que la lisensia que las partidas t'aurien donada restes per escrig per man plubiqua per laqual defendre o poguesas si acusat eras davant lo senhor.

Item, que al mudar et al plantar que faries d'aquelos termes o d'aquel terme aguesas d'autras gens an tu per tal que fosan testimonis de tot, tant del darabar quant del mudar, non estant la lisensia desus dicha e sus aquest ponch estay ben avisat que ia/188/-mais non en darabes ni en mudes ni plantes terme nengun - von que sies ni von que non - per quant que aguesas lisensia de las partidas ni de senhor si non que an tu ajas d'autras gens que vejan tot quant faras, quar terme es mot sotil quausa e nobla et es hobra perpetual, per que far si deu per maniera e per forma que aja valor e fermesa e que valha e tenga e valor e fermesa aja tostemps, donquas que a tu que es atermenador jurat ti qualha far tanta solemnitat per pavor del gran perilh que porta darabar e mudar terme o termes. E per tal que ajan valor e fermesa, ben deu portar plus de peril e major pena e contre aytals s'en deu seguir que non sien juratz ni per lisensia de partidas los ajan darabatz e de lur luoc ostat e mudat en autre luoc o de nuegz o de jorns. Quar els o aytals cometon furt e layronise, usan d'ufise magistrat, envasison autra posesion, meton guera entre 2 partidas e ja an comes omeside : quar l'ome quant ves lo sieu que autre l'a pres de fag, e si met a mort defendre lo sieu. Per que dic que aitals ja an comes omiside per que de dreg e per razon naturals aytals morir deon e lo senhor en deu far justicia fort et aspra d'aquel o d'aquels que terme o termes daraban ni los mudan en autre luoc sensa licensia o poisansa aytal con desus es declarada et escricha. E nengun per aitals pregar non deu, mas deu /188V/ o deon lo senhor requere que aitals justicia deja far, e tal que totz los autres en prenan eysemple que faire volrien lo semblant de terme mudar ni darabar de lur luoc sensa lisencia de senhor ni de las partidas de nuegz o de jorn.

Per que tu, atermenador o autre qual que sie, leges soven aquest quapitol e notas lo ben e fag so que vos comanda e per tal non falhires e per tal que miels o entendas l'enpreenta o a semblansa s'en cec per que nota la ben e met la en ton corage e faras que sage. [131] /

131

Légende : Terme bon. Bon terme. Terme darabat. Bon terme. Luoc de terme veray. Luoc de terme veray. Terme mudat e fals. Terme mudat e fals. Bon terme. Terme bon.

COMMENTAIRE : d'arracher des bornes ou de les changer de place sans convoquer les parties concernées ou des arpenteurs jurés

Langue

Lo sieu : le sien, c. à d. son bien.

Analyse

Il ne faut pas déplacer des bornes sans la présence des parties concernées à moins d'avoir une autorisation écrite. Le déplacement de borne effectué sans ces précautions est un crime qui s'apparente à l'homicide et il faut le punir comme tel.

/189/48

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, si 2 partidas ti requerien per anar plantar terme o termes, 1 o 2 o pluros, en mieg de 2 posesions d'aquels, et era quas que ti avengues a plantar 1 terme a 1 dels quaps d'aquelas 2 posesions d'aquels davant digs, et aquel terme atermenava <o qualie que atermenes> a 3 o 4 partidas, o mays o mens, per rason d'autras posesions de gens autras que si tengesan anb aquelas desus dichas. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que qual que esties avisat sus aquest ponch quar si non t'avisavas, vergonha e dan t'en poirie venir, mas fay ho per aquesta maniera e per aquesta forma.

Permieramens, tu, atermenador, vay a las 2 partidas <que t'auran requist> et an d'autres bons homes su[s] aquelas posesions que atermenar o per atermenar seras estat requist e vejas ben e regarda ben et en/189V/-forma ti ben von seran las partidas d'aquelas 2 posesions que seras estat requist d'atermenar. E quant seras ben enformat e ben avisat , e tu, planta tos termes en mieg de partida, et aquelos agachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol de pausar agachons que es lo 2 capitol de La siensa d'atermenar, e tot o fay en presencia d'an 2 las partidas e dels autres bons homes que auras an tu amenat.

<Nota> Item, si quas era que, plantant o termenant aquelas 2 posesions davant dichas, fos quas que ti calgues plantar 1 terme o plus, et aquel terme o aquels termes qualgues aguachonar a 3 o a 4 partidas per rason d'autras posesions que si tenguesan anb aquelas davant dichas 2 posesions <de ves un cap>, quar, en lo luoc von si plantarien aquel terme o aquels termes, atermenarien totas las posesions que /190/ si jonherien an las 2 posesions desus dichas, e devesirien e mostrarien la justa partida de totas aquelas posesions, per que, tu, atermenador, sus aquest ponch estay avisat, e nota o ben et entent ben so que s'ensec. Permieramens, ti garda per cant que nengun te digua que tu non plantes terme o termes sus partidas o en mieg de partidas de posesions sensa apelar partida o aquels de qui seran, e nota ben aquest ponch e non sies si ardit de plantar en nengun car sapias de sertan que gran pena e gran enquesesion si poirie far encontra tu, quar motos crims cometries los quals crims non cure de declarar quar sufis ti de so que trobas aysy escrig <e de l'encaut que ti done>, e nota o ben e non reste per ren que non o notes, ben si vos ton ben ni ta honor gardar. Item, respont ad aquels que /190V/ que t'auran aqui amenat per atermenar las 2 posesions desus dichas : " Bels senhos, aquest terme non plantaray pong sinon que aquels de qui son aquestas posesions que si confrontan an vos autres o an vostras posesions y sien present, per que tornem nos-en et apelas los <et> con prenan 1 jorn totz ensems que sa dejan venir et adoncs plantarem aquest terme o aquelos termes, quant totas las parts y seran present. " Et aysins o fay e non falhiras e faras causa que aura valor. Item, apres, lo jorn enpres e las partidas totas presens, planta ton terme o tos termes aqui von sera la justa partida et aquel o aquelos aguachona per la forma que ti comanda lo Capitol de pausar agachon que davant es dig. Item, si quas era per lo contrari que las 2 parts permieramens dichas volguesan que tu atermenesas e plantesas ton terme o los termes en la lur posesion sensa blandir nengun dels vesins, far o podes, mas gran dan sera d'aquels 2 mas ni per tant fay o mas notefiqua lur o davant que los termes plantes, e fay lur veser lo dan que lur sera, si per tal o volon. E tu, atermenador, a tot mas diguas o ad bons omes que i seran e mostra /191/ lur o tot, per tal que si las 2 parts avien pendensa de so que serie fag que non t'en puesquan blasmar ni encolpar davant nengun. Item, aquel terme quant lo plantaras o sera plantat, tu pausaras 3 agachons que sien totz 3 fraires e ben acordant sus joncha de rompedura al pe, so es asaber la 1 al costat que regarda dreg de partida o dels autres termes per tu <davant> plantatz, lo segon pausa al costat que regardara al traves de l'una d'aquelas posesions, lo tes pausa al costat que regardara al traves de l'autra posesion, reservat o - et entent o ben e nota o ben - que layses espasy sert d'aquel terme o d'aquels termes entro aqui on sera la partida de las posesions dels vesins autres, per tal que rancurar non si puesquan de tu.

Item, si las 2 partidas desus dichas non volien que tu pausesas los 2 agachons que mostran a traves cascun ves 1a partida d'aquels 2 que t'an requist, e volien que en pausesas 1 agachon al costat que serie ves las posesions de lur vesins, respont lur que non faras a ren quar aquel agachon mostrarie senhoria e partida deves las autras posesions e serie falsa. Per que t'en gardaras e faras que sage, mas <a>termena per la forma /191V/ que davant es dig e laysa parlar qui volra, fay ton degut e non falhiras.

Item, si quas era que las 2 partz tot claramens te dieisesan que non plantesas ni agachonesas aquel terme o aquels termes quar els volon apelar partidas e non volon perdre ni amermar lur posesion que i a sy fosan de lur dan avertitz, laysa t'en, et apres fay so que desus es declarat. E per tal que miels o entendas l'enpreenta e la semblansa s'ensec per semblansa e nota la ben <et apren> la ben e sera ton profieg e ta honor. [132] /

132

Légende : Partida per demenuir sa posesion. Partida bona.

COMMENTAIRE : comment planter une borne ou des bornes qui indiquent 3 ou 4 limites

Langue

Encaut : d'encautar L. = avertir, exhorter ; avertissement.

Analyse

Boysset rappelle des préceptes déja établis dans d'autres chapitres.