Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 49 à 51
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 192 à 200.
Images no 133 à 135
 









 

/192/49

  Quapitol per declarar la dreysiera d'un terme colquat <et en luoc aygos pausat e cubert d'aygua> et apres aquel en son luoc tornar
 

Item, atermenador, entent et apren, si tu eras requist per gens que aguesan entre els <debat> d'un terme <que fos en luoc aygos o cubert d'aiga> o de la dreisiera d'aquel, et apres, aquel adreisar e plantar e tornar en son luoc per la forma e per la maniera que terme drechurier plantar et agachonar si deu, per so, atermenador, non esties esbaït, ben que pron et asas auras que far per 2 razons : la permiera quar sera en luoc aygos o cubert d'aygua, <la segona> o d'enfra qualque gran palun an gran forsa de sanha. Mas fay o per la maniera e per la forma que s'ensec e non falhiras.

Permieramens, tu, asigna ad 2 las partz jorn ad anar sus lo luoc on sera lo terme de que sera la question, e quant seras <sus> lo luoc, tu, t'estropa o te despuelha e met las mans en l'aigua e tasta si trobaras o si sentras lo terme e quant l'auras atrobat, asegura lo ben con esta colquat ni von ten la testa o lo pe. Item, quant l'auras ben asegurat, e tu, pren 1 coutel e tasta si lo pe la es fort preon dedins lo fanc /192V/ soterrat. Item, si fort es soterrat lo pe dins lo fanc, descausa lo an lo coutel o anb una fangua tro tant que an la man tu puesquas sentir e tastar e mesurar quant aura de larc o d'espes lo terme aquel.

Item, mesurat que ho ajas, vejas quant sera gran la mesura e d'aquela mesura pren la mitat, et apres, pren aquela miega mesura e pausa la aval al pe del terme desotz l'aigua, e fay an la man que l'un quap d'aquela mesura toque lo pe del terme colquat, et a l'autre quap d'aquela miega mesura, tu, atermenador, planta 1a quana tota drecha. E fag aquo, tu, adreysa ton terme, et adreysat que sie, fay que la quana per tu davant plantada reste en mieg del terme so es asaber ad aquel costat que regardara dreg de la partida. Item, fag que ajas ayso tot, tu, pausa a l'autre costat del terme adreisat /193/ per tu 1a autre quana en mieg, sensa mays ni mens, <ad aquel costa que en mieg de partida, et entent o ben>. Item, plantadas aquelas 2 quanas e lo terme adreysat davant dig, tu, planta 2 quanas ben drechas ad 2 quayres del terme - a quascun quaire d'aquelos 2, 1a quana - so es asaber ad 2 quaires que seran deves 1a de las partidas d'aquels 2 que an la question, qual que sie ni qual que non. Mas enpero, garda ti que non las plantes pas ad 2 caires del terme que la 1 es deves 1a de las partidas e l'autre deves la otra partida, quar si o faies, ton fag non valrie ren, per que garda t'en et estay en ben avisat e nota o ben.

Item, fach que ajas tot ayso, tu, atermenador, penras ton escayre e veyras si aquelas 4 quanas per tu davant justa lo terme plantadas si seran plantadas a just escaire o non. Item, sy son plantadas a just escaire, laysa las estar e non las ostes de <lur luoc>. /193V/ Si non son plantadas que non sien a just escaire, fay que y sien, mas garda ti que justa lo terme von seran plantadas <aquelas 4 quanas> non las ostes, pauc ni pron, mas grasiosamens an la man las adoba per tal maniera que vengan e s'acordon an l'escaire, sensa mais ni mens. E quant veyras que totas estaran ben per lur just ponch, tu pren 1a lansa o 1 palm e planta lo davant lo terme per l'espasy de 10 o de 15 pases et avisa ti ben e nota o ben aquest pong, quar aysi si pren lo ben o lo mal. E fay que lo plantes e lo fasas plantar en dreisiera de las 2 quanas que seran plantadas en mieg del terme, so es asaber a quascun costat 1a quana con desus dig es et escrig, mas non pas en dreisiera de las 2 quanas que seran plantadas quascuna a 1 quaire del terme con desus dich es, et avisa t'en ben que non o fasas, quar si o faies mais non venries ni atrobaries la veritat e perdries ton temps et auries-en vergonha, per que garda t'en e faras que sage.

Item, quant auras plantat aquel palm o aquela lansa, e veiras que sera ben en dreg de las 2 quanas que son en mieg del terme plantadas /194/ e l'una cubret a l'autra, et an 2 lo palm o la lansa que non i aura defaut nengun, fay que ajas 1 autre palm e planta lo aprop lo palm desus plantat per l'espasi desus dig, o mais o mens, segon que ti asemblara, e fay que sie en dreisiera de las 2 quanas e del palm davant dich. Et aprop aquel palm, per la semblant maniera 1 autre, e totjorn en dreisiera la 1 de l'autre con davant es dig, et avisa t'en ben e regarda o ben e non t'en pleuas per nengun e fay o per aquesta forma e per aquesta maniera e venras tot dreg al quap de las 2 posesions e per mieg de la partida veraia que sera entre las 2 posesions.

E fag tot ayso per aquesta guisa e per aquesta maniera, tu diras ad an 2 las partidas : " Bels senhos, aysi es la partida d'aquestas 2 posesions vostras tot claramens e serta. Si atermenar voles, digas o, quar yeu soy prest. " Item, si las parts dison que hoc, tu, atermenador, atermena e planta tos termes en mieg d'aquelas 2 posesion e sus la drecha partida que per tu sera estada declarada per la maniera que ti comanda lo Capitol /194V/ d'atermenar en luoc aygos on tostemps demore aygua que es lo 29 capitol de La siensa d'atermenar, e per tal non falhiras.

Item, atermenador, escrieu, quant auras plantat tos termes, a qual part seran los agachons per tu pausatz, e si quas era que non saupesas quant series d'enfra la palun destengir levant, ponent, aura drecha ni miey jorn per la gran forsa de la sanha, tu, pren tantost 1a lansa ponchuda o 1 palm ben ponchut, et apres, pren 1 quanelh an la panolha e fay que aja de lonc 3 palms e tranqua la en mieg o la fent e planta la sus la poncha de la lansa o del palm et ausa apres la lansa o lo palm on sera la panolha per tu plantada tant aut e plus aut de la sanha on tu seras enbosquat dedins la palun 4 o 5 palms, per tal que lo vent fasa rodar lo quanelh an la panolha la von lo vent sera. E fag ayso per aquesta forma, tu sabras destengir e declarar ta'senhas claramens e ben plus que sabras quant vent sera.

Item, atermenador, quant tu faras totas aquestas quausas, fay que las partidas totas i sien present, hoc, e d'autres bons homes an tu, per tal que vejan tot quant tu faras ni per qual maniera /195/ ni per qual forma ni von auras plantat tos termes ni tos agachons pausatz ni von sera la partida d'aquelas paluns, e que de tot sien testimonis, e nota o ben. Item, per tal que miels o entendas l'enpreenta o la semblansa s'ensec, per que nota et apren la ben e faras que sage. [133] /

 



133





fo 195
Marais avec des touffes de roseaux et une ligne de pieux.
 



COMMENTAIRE : comment reconnaître l'alignement d'une borne couchée au fond d'un endroit recouvert d'eau, puis comment la remettre en place

 

Langue

Canelh : P. = roseau ; ici tige du roseau. E l'una cubret a l'autra : les deux bâtons se confondant lorsque l'on vise leur alignement. Fanga : pas dans L. ni dans P. ; Ho. = bêche, pic ; Aix 124, f°134v = pic ; cf. fanguejaire. Panolha : P. = panicule du roseau (cite Boysset) ; Aix 124, f°137v = " la cane avec les fueilles ". Pleure : L. G. = se fier. Preon : L. G. = profond. Sanha : P. = plantes palustres ; Aix 124, f°137v = " joncs ou roseaux " ; roseaux.

Analyse

Il faut d'abord retrouver l'emplacement de la borne en se mettant à l'eau, puis à l'aide d'un couteau ou d'une pioche on dégagera le pied de la borne et l'on mesurera avec la main la longueur d'un côté de la borne. Du nombre obtenu on garde la moitié puis on le reporte au pied de la borne qui est sous l'eau perpendiculairement à son pied et à l'extrémité on plante un bâton puis on redresse la borne tout en laissant le bâton à sa place, sur le côté de la borne qui regarde la limite. On procède de même de l'autre côté de la borne. Ceci fait il faut disposer 2 bâtons sur les angles de la borne qui regardent les terres à partager. Puis il faut vérifier à l'aide de l'équerre si ces 4 bâtons sont plantés à juste équerre (Aix 124 rajoute " à angle droit "). Si l'équerre des bâtons n'est pas exacte, il faut les arranger avec la main. Puis à 10 ou 15 pas de la borne, sur l'alignement des bâtons plantés au milieu des côtés de la borne, il faut planter un pieu puis un autre à une distance équivalente ainsi arrivera-t-on à la limite des possessions. Si les parties sont d'accord on procèdera au bornage. Il peut être difficile lors de la pose des témoins de repérer les points cardinaux car l'opérateur peut être entièrement caché par la végétation palustre. On prend alors une lance sur laquelle on dispose une roseau encore muni de son extrémité florale de telle sorte que le dispositif, hissé au dessus de la végétation palustre puisse en tournant au gré du vent indiquer la direction des points cardinaux.

   
   



 

/195V/50

  Quapitol per declarar e conoiser quant seras en 1 gran bosc, tant en terra quant en aygua, e volras tos agachons destengir et escrieure que l'as pausat a levant o a ponent et en lo luoc aquel non sabras si seras per la gran forsa del bosquage a levant o a ponent
 

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, si tu eras per gens requist d'anar atermenar en qualque gran palun on agues gran bosquage de sanha o en 1 boscage autre, e qualie ti atermenar aqui meteis d'enfra aquelas gran forest, e quant auries atermenat et agachonat de tot ton terme e quausat, et apres, tu volguesas escrieure a qual costat auries pausat tos agachons, vo ves ponent o ves levant o ves miey jorn o ves aura drecha per la gran forsa del bosquage o de la sanha, e per lo rodar que auries fag en aquela gran forest, tu ni los autres que an tu serien non o conoiserias ni vos en poirias asertar per ren del mont : e l'un dieyses ponent e l'autre miey jorn. Per so, non te serie sert ne segur, ni fe non dones ad aytals, quar non o dison asertivamens, mas /196/ o dison dubitativamens e per devinalhas. Ben que per so non esties esbaït, non estant que lo qual que vaugas sotilmens, mas fay o per aquesta maniera e per aquesta forma e non falhiras en ren.

Permieramens, tu, atermenador, quant auras atermenat et agachonat e quausat ton terme e volras escrieure aqual costat del terme auras pausat tos agachons, o ves ponent o ves levant o ves etc., per tal quant auries plantat l'autre d'apres que fosas ben sert de plantar e de agachonar lo en dreysiera de l'autre que auries davant plantat, e non t'en poiries asegurar ni asertar, tu, pren 1a lansa longua o 1a gran vergua e pausa desus 1a quana prima o 1 quanel que i sie lo brot an las fuelhas e tranqua la per mieg o la fent al plus bel que tu poiras, et apres, la pausa sus la poncha de la lansa o de la vergua que sie ben ponchuda, e fay que estie con penel de cloquier. E quant l'auras ben asegat <o pauzat> per tal maniera que rodar puesqua, e tu, atermenador, pren la lansa o la vergua on auras pausat aquela quana o aquel quanel et ausa la en aut, e tant aut que traspase tota la bosqua per /196V/ tal que aquel penel si puesqua reconoiser al vent. Item, fag ayso, tu, regarda ben deves qual part tenra la coa de la quana o del quanelh, et apres, tu digas a los autres : " Bels senhos, aras sabem tot sertamens nostra senha. Vos autres sabes ben que tot penel ten la poncha a vent e veses ben que aquest penel que avem fag sus aquesta lansa o sus aquesta verga ten la poncha a vent. Quant nos sa intrem huey, lo era marin, doncs apar manifestamens que l'agachon que es d'on lo costat de la poncha del penches deves marin. " Et apres, dels autres podes escrieure tot sertamens lur senha sertana plus que l'una es vertadiera et o sabes tot sertamens. Item, per la semblant maniera o entent d'aura drecha e de totz los vens que son ; mas que esties avisat quant intraras en la forest que tu t'avises e fay avisar los autres quant vent sera ni quant non, per tal que quant venrias al partit que plus claramens foses avisat quant vent serie ni quant non. E se tu o fas per aquesta maniera e per aquesta forma, jamays tu, atermenador, non seras deseuput ni enganat, an poiras escrieure tot sertamens las senhas veraias von seran /197/ tos agachons pausatz, ves aura drecha o ves ponent o ves levant o ves miey jorn o ves tal part. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec, per que nota la ben et apren la e sera ta granda honor e ton profieg. [134] /

 



134





fo 197
Un arpenteur dans un marais tenant une girouette.
 



COMMENTAIRE : comment faire lorsque tu seras dans un grand bois - sur la terre ferme comme sur l'eau - et que tu voudras savoir et noter la direction dans laquelle tu as posé les témoins de la borne, soit à l'est soit à l'ouest, et que, dans ce lieu, tu ne saches pas s'il s'agit de l'est ou de l'ouest, à cause de l'épaisseur des branchages

 

Langue

Penel : L. P. cite Boysset = girouette.

Analyse

Boysset développe la méthode d'orientation avec une girouette qu'il a déja évoquée au ch. précédent.

   
   



 

/197V/51

  Quapitol per declarar la question de 2 posesions que en mieg de partida aja 2 termes, so es asaber a quascun quap 1, ben plantat et lialmens agachonat e dreg de partida, e sie quas que 1a d'aquelas 2 posesions intre d'enfra l'autre quasy per lo mieg et ocupant d'aquela 1 quayrat, petit o gran
 

Item, atermenador, entent et apren e nota ben aquest quapitol quar el es ben de notar. Sy 2 homes avien 2 posesions ensems tenent, et en mieg de partida avie 2 termes so es asaber a quascun quap 1 terme, e que quascun terme fos ben plantat e lialmens agachonat en dreg e en mieg de partida e regardant l'un terme l'autre per bela e justa dreisiera con tot lial terme si deu regardar, e fos quas que l'una posesion esgual per lo miey vo ad autre part o en pes de l'autra posesion serta partida e terme nengun non s'atrobava, si non tant solamens aquelos 2 dels caps desus digs, e los 2 homes de que serien las <2> posesions avien debat de la ocupasion que farie l'una posesion a l'autra e volien que ti requerien que l'anesas per declarar lur question. Et apres, plantesas terme o termes aqui vo en lo luoc von ti asemblarie que plantar los deuries a quascuna de las 2 parts, reservat e gardada e salvada sa /198/ partida. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que qual que esties avisat quar la question es sotil e ponderosa, mas fa ho per aquesta maniera que s'ensec e non falhiras en ren.

Permieramens, tu, asigna ad andos las partz jorn ad anar desus lo luoc de que es la question, e quant seras sus lo luoc an las 2 partidas present et an d'autres bons homes, e tu, regarda tantost von es la partida ni la dreisiera dels 2 termes. Et apres, desquausa en presensia de totz andos aquelos termes desus digs e vejas a qual part seran los agachons si seran pausatz en dreisiera dels sobre digs termes, e sy veses que sien pausatz en dreisiera veraia <de> la 1 a l'autre, adoncs poiras conoyser que la dreisiera es veraia.

Item, apres, e tu, siec tota la dreisiera e vejas si atrobaries terme nengun plantat en mieg d'aquelos 2 davant digs, vo en besquaire vo per voutas vo per coudes, si quas es que y sien <voutas ni coudes> entre aquelas 2 posesions.

Item, quant tu, atermenador, aras vist e regardat e fag regardar als autres, e terme nengun non aures atrobat si non tant solamens aquelos 2 desus, e tu, demanda tantost a la partida que posesis de l'autre possesion de son vesin, per que posesis el votra la justa dreysiera dels 2 termes davant digs ; /198V/ e si'l respont que'l o posesis et o a posesit per lonc temps per la semblant maniera que tu o auras atrobat, tu, atermenador, tantost li respont en presensia dels autres : " Yeu vos asigne aytal jorn que siam tornatz aysy, e vos ajas vostre esturment o sabedos antics per proar con ayso que poseses vostre dreisiera es vostre. " Item, per lo semblant, o diguas et asigna la jornada a l'autra part. Item, aprop, venguda la jornada e sus lo luoc retornat an las partidas presens, tu, atermenador, demanda ad aquel que posesis de l'autre posesion si a aportat son esturment o si amenat an sy sabedos. Si el respont que hoc, fay lo ti baylar e lieg lo. Legit que ajas l'esturment, si vezes qu'el aja ben dreg, observa lo li ; sy non parla clar l'esturment, apela los sabedos e demanda lur a lur sagrament si sabon que tot aquo que posesis aquel vostra dreysiera e d'enfra la posesion de son vesin sies d'aquel que o posesis, si dison que hoc, enteroga los con si o sabon que sie sieu ni quant de temps o an vist posesir ad aquel ni si <ad> autre o an vist posesir davant aquest que o posesis a present, ni quant de temps. E sus aquestas enternas, estay avisat atermenador, que diran los sabedos, quar aysi a pron a far /199/ per que entent ben so que s'ensec.

Item, permieramens si dison los sabedos d'aquel que o posesis huey que lo paire o l'oncle, l'avi, los parens vo autras gens o an vist posesir per l'espasy de 10, 20, 30 ans, o mais o mens, et enquara mais testificon aver o vist posesir ad aquel que o posesis huey per l'espasy de 10, 20, 30 ans, o mais o mens, pasefiquamens e quieta. Item, sus aquest ponch estay avisat quar aquel que posesis a present de l'autre posesion a bon dreg, rason per que quar posesis so que a atrobat posesent, et aytal pot om apelar posesor bone fidey, car non a comes furt. Si los autres davant aquel an mal posesit, fosa s'en avisat aquel de qui era l'autra posesion si volgues, si quas es que fos present, quar per las falhas pert hom. Per que, tantost atermena e planta tos termes la on auran mestier, o en besquaire o en dreisiera acordant si totjorn an los 2 termes desus digs. Enpero reservat - e nota o ben - que l'autra part - et entent o ben - non puesqua alegar e proar qu'el es restat enfant, orfe e pupil et estat foras de son pais e que non es estat de ses esturmens senhor ni a pogut saber que era sieu quar non estava en lo pais ni autre per el que lo sieu defendre li pogues entro aquest present jorn.

Item, sy aquestas rasons /199V/ desus dichas l'autra part proava per vertat, et apres, per esturment, con la posesion es sieua e conten tantas sestairadas e cantos destres, sapias de sertan qu'el a milhor dreg que l'autre desus, per cant que aja proat, et ad aquel deu remanir tot quant l'autre de luy o de sa posesion poseira ni a posesit per tems pasat, ben que sapias de sertan que l'autra part en las despensas non deves comdannar. Rason per que quar non posesie avertentmens, an posesie per enarvertensa.

Item, si es, per lo contrari, que la part lesida non pot proar so que desus es dig, e lo posesent proa tot so que desus es escrig qu'el a bon dreg e la quausa a luy remanar deu con desus es declarat. Item, sie tot generalmens per lo contrari que aquel que posesis del dreg o de la posesion de l'autre non aja esturment si non sabedos del temps qu'el a posesit en sa, sien 10, 20, 30, o mais o mens, ans, e l'autre que es lesit non a esturment nengun ni autra fermesa, si non los termes 2 desus digs.

Per so, non esties esbaït, atermenador, ben que lo quas es sotil, quar sapias de sertan que plus e mais a de dreg aquel que proa sa posesion per termes antics, bons e vertadies que /200/ lo non a aquel que ten e non proa per esturment ni per sabedos si non de son temps. Car razon natural dis que posesor male fidei nunquam percribitur. Per que, per rason natural tu deves retornar en sa posesion pleniera et en dreisiera dels 2 termes aquel que'n era estat despulhat, et apres, deves atermenar e comdapnar la part aversa en los despens. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura. Per que nota et apren et entent la ben e sera ton profieg e ta granda honor e lausat que seras per las gens. [135] /

 



135





fo 200
Deux parcelles, deux arbres et deux bornes.
 

 



COMMENTAIRE : comment résoudre le problème posé par deux possessions qui ont deux bornes posées au milieu de leur limite, une à chaque extrémité, bien plantées, avec des témoins conformes et bien alignés sur la limite et qu'il soit cas qu'une de ces deux possessions empiète sur l'autre presque au milieu, en occupant une certaine superficie, petite ou grande

 

Langue

Enternas : pas dans L. ni dans P. ; Aix 124 traduit par " internales. "

Analyse

Il faut convoquer les parties sur le terrain et déterminer l'emplacement de la limite et l'alignement des bornes, puis examiner la manière dont sont posés les témoins pour pouvoir suivre l'alignement qu'ils indiquent et, en le parcourant, voir s'il n'y a pas de bornes qui auraient échappé au premier examen. Ceci fait, il faut demander à ceux qui possèdent une partie de l'autre terrain pourquoi ils la possèdent au delà de la limite qui vient d'être déterminée. On examine les actes écrits, s'il y en a, ou bien on interroge les témoins en cherchant à savoir si le possesseur est un possesseur de bonne foi. Si c'est le cas on peut alors procéder au bornage.