| |
Item, atermenador, entent et apren,
si tu eras requist per gens que aguesan entre els <debat>
d'un terme <que fos en luoc aygos o cubert d'aiga> o de
la dreisiera d'aquel, et apres, aquel adreisar e plantar e tornar
en son luoc per la forma e per la maniera que terme drechurier
plantar et agachonar si deu, per so, atermenador, non esties esbaït,
ben que pron et asas auras que far per 2 razons : la permiera
quar sera en luoc aygos o cubert d'aygua, <la segona> o
d'enfra qualque gran palun an gran forsa de sanha. Mas fay o per
la maniera e per la forma que s'ensec e non falhiras.
Permieramens, tu, asigna ad 2 las
partz jorn ad anar sus lo luoc on sera lo terme de que sera la
question, e quant seras <sus> lo luoc, tu, t'estropa o te
despuelha e met las mans en l'aigua e tasta si trobaras o si sentras
lo terme e quant l'auras atrobat, asegura lo ben con esta colquat
ni von ten la testa o lo pe. Item, quant l'auras ben asegurat,
e tu, pren 1 coutel e tasta si lo pe la es fort preon dedins lo
fanc /192V/ soterrat. Item, si fort es soterrat lo pe dins
lo fanc, descausa lo an lo coutel o anb una fangua tro tant que
an la man tu puesquas sentir e tastar e mesurar quant aura de
larc o d'espes lo terme aquel.
Item, mesurat que ho ajas, vejas
quant sera gran la mesura e d'aquela mesura pren la mitat, et
apres, pren aquela miega mesura e pausa la aval al pe del terme
desotz l'aigua, e fay an la man que l'un quap d'aquela mesura
toque lo pe del terme colquat, et a l'autre quap d'aquela miega
mesura, tu, atermenador, planta 1a quana tota drecha. E fag aquo,
tu, adreysa ton terme, et adreysat que sie, fay que la quana per
tu davant plantada reste en mieg del terme so es asaber ad aquel
costat que regardara dreg de la partida. Item, fag que ajas ayso
tot, tu, pausa a l'autre costat del terme adreisat /193/
per tu 1a autre quana en mieg, sensa mays ni mens, <ad aquel
costa que en mieg de partida, et entent o ben>. Item, plantadas
aquelas 2 quanas e lo terme adreysat davant dig, tu, planta 2
quanas ben drechas ad 2 quayres del terme - a quascun quaire d'aquelos
2, 1a quana - so es asaber ad 2 quaires que seran deves 1a de
las partidas d'aquels 2 que an la question, qual que sie ni qual
que non. Mas enpero, garda ti que non las plantes pas ad 2 caires
del terme que la 1 es deves 1a de las partidas e l'autre deves
la otra partida, quar si o faies, ton fag non valrie ren, per
que garda t'en et estay en ben avisat e nota o ben.
Item, fach que ajas tot ayso, tu,
atermenador, penras ton escayre e veyras si aquelas 4 quanas per
tu davant justa lo terme plantadas si seran plantadas a just escaire
o non. Item, sy son plantadas a just escaire, laysa las estar
e non las ostes de <lur luoc>. /193V/ Si non son
plantadas que non sien a just escaire, fay que y sien, mas garda
ti que justa lo terme von seran plantadas <aquelas 4 quanas>
non las ostes, pauc ni pron, mas grasiosamens an la man las adoba
per tal maniera que vengan e s'acordon an l'escaire, sensa mais
ni mens. E quant veyras que totas estaran ben per lur just ponch,
tu pren 1a lansa o 1 palm e planta lo davant lo terme per l'espasy
de 10 o de 15 pases et avisa ti ben e nota o ben aquest pong,
quar aysi si pren lo ben o lo mal. E fay que lo plantes e lo fasas
plantar en dreisiera de las 2 quanas que seran plantadas en mieg
del terme, so es asaber a quascun costat 1a quana con desus dig
es et escrig, mas non pas en dreisiera de las 2 quanas que seran
plantadas quascuna a 1 quaire del terme con desus dich es, et
avisa t'en ben que non o fasas, quar si o faies mais non venries
ni atrobaries la veritat e perdries ton temps et auries-en vergonha,
per que garda t'en e faras que sage.
Item, quant auras plantat aquel palm
o aquela lansa, e veiras que sera ben en dreg de las 2 quanas
que son en mieg del terme plantadas /194/ e l'una cubret
a l'autra, et an 2 lo palm o la lansa que non i aura defaut nengun,
fay que ajas 1 autre palm e planta lo aprop lo palm desus plantat
per l'espasi desus dig, o mais o mens, segon que ti asemblara,
e fay que sie en dreisiera de las 2 quanas e del palm davant dich.
Et aprop aquel palm, per la semblant maniera 1 autre, e totjorn
en dreisiera la 1 de l'autre con davant es dig, et avisa t'en
ben e regarda o ben e non t'en pleuas per nengun e fay o per aquesta
forma e per aquesta maniera e venras tot dreg al quap de las 2
posesions e per mieg de la partida veraia que sera entre las 2
posesions.
E fag tot ayso per aquesta guisa
e per aquesta maniera, tu diras ad an 2 las partidas : "
Bels senhos, aysi es la partida d'aquestas 2 posesions vostras
tot claramens e serta. Si atermenar voles, digas o, quar yeu soy
prest. " Item, si las parts dison que hoc, tu, atermenador,
atermena e planta tos termes en mieg d'aquelas 2 posesion e sus
la drecha partida que per tu sera estada declarada per la maniera
que ti comanda lo Capitol /194V/ d'atermenar
en luoc aygos on tostemps demore aygua que es lo 29 capitol
de La siensa d'atermenar, e per tal non falhiras.
Item, atermenador, escrieu, quant
auras plantat tos termes, a qual part seran los agachons per tu
pausatz, e si quas era que non saupesas quant series d'enfra la
palun destengir levant, ponent, aura drecha ni miey jorn per la
gran forsa de la sanha, tu, pren tantost 1a lansa ponchuda o 1
palm ben ponchut, et apres, pren 1 quanelh an la panolha e fay
que aja de lonc 3 palms e tranqua la en mieg o la fent e planta
la sus la poncha de la lansa o del palm et ausa apres la lansa
o lo palm on sera la panolha per tu plantada tant aut e plus aut
de la sanha on tu seras enbosquat dedins la palun 4 o 5 palms,
per tal que lo vent fasa rodar lo quanelh an la panolha la von
lo vent sera. E fag ayso per aquesta forma, tu sabras destengir
e declarar ta'senhas claramens e ben plus que sabras quant vent
sera.
Item, atermenador, quant tu faras
totas aquestas quausas, fay que las partidas totas i sien present,
hoc, e d'autres bons homes an tu, per tal que vejan tot quant
tu faras ni per qual maniera /195/ ni per qual forma ni
von auras plantat tos termes ni tos agachons pausatz ni von sera
la partida d'aquelas paluns, e que de tot sien testimonis, e nota
o ben. Item, per tal que miels o entendas l'enpreenta o la semblansa
s'ensec, per que nota et apren la ben e faras que sage. [133]
/
|