| |
Item, atermenador, aus et entent,
sy quas era que 2 partidas aguesan debat de 2 posesions <que
fosa l'una justa l'autra et en mieg non avie terme ni valat>,
que l'un mantengues : " La mieua va tro aysy e soy en posesion
pasefiqua 30 ans a pasat e plus ", e l'autra partida afermava
e disie que la sieua posesion deu eser mager, et es que aquel
non dis, e volien que tu o declaresas coma atermenador jurat et
anesas sus lo luoc per la question deservir e declarar, et apres
la declarasion, aquelas atermenar. Per so non esties esbaït, ben
que lo qual que esties avisat quar lo quas o requer, mas fay o
per aquesta maniera que s'ensec e non falhiras en ren.
Permieramens, tu, atermenador, an
las 2 partidas et an d'autres bons homes anaras sus lo luoc o
sus las 2 posesions de que sera la question e quant seras sus
lo luoc, e tu, demanda /201/ a una de las partidas, en
presencia de totz, tro von va ni dura sa posesion, et aquel ti
mostrara tantost la partida de sa posesion segon que li asemblara
; et encontenent que t'o aura mostrat, e tu, planta 2 o 3, o mais
o mens, quanas o vergas sus la partida aquela. Item, aprop, e
tu, demanda a l'autra part, en presensia de totz, tro vo va ni
dura sa posesion et aquel t'o mostrara, e fay coma desus an quanas
o a vergas.
E fag que ajas tot ayso, tu, atermenador,
asigna 1 jorn a las partidas que produguan lur esturmens e sabedos,
per tal que cascun fasa miels fe e proe que sieu es, plus que
termes ni valatz non s'atroban en mieg d'aquelas 2 partidas. Item,
quant venra a la jornada e las partz andoas auran produg lur esturmens
e tu los auras legitz en presensia de totz e veiras que non contenran
soma nenguna, si non tant solamens 1a pesa de terra e non plus,
tu, atermenador, demanda apres a las partz si an sabedos amenatz.
Sy quas es que l'un los aja amenatz, tantost los apela an los
autres bons homes que seran aqui vengutz e desepara los totz de
la presensia de las 2 partidas, e deseparatz que sien, e tu, lur
demanda a lur sagrament que ti mostron tantost tro von va la posesion
d'aquel que los a /201V/ produgs et els t'o mostraran.
Item, demanda lur con si o saben ni quant de temps li o an vist
posesir ad aquel ni coma aquel aquela posesion ni con sy la ten,
e sy sabon que nengun lur aya fag debat del posezir tant d'aquela
posesion o non, e sus aquestos ponch estay ben avisat que los
sabedos sien ben d'un acort e d'una volontat de tot en tot. Item,
nota ben ayso, atermenador, que quant los auyras ni los entorogaras,
los sabedos non sien pas totz ensemps mas aus los 1 apres l'autre
per tal que si eran sobornatz varion plustost en lur digz, quar
si totz ensems los ausies, l'un confermarie lo dig de l'autre
e per tal non atrobaries mais la veritat ni la sabries, per que
guarda t'en.
Item, apres que auras ausit tos testimonis
o tos sabedos, e lur digs seran escrigz, e tu, demanda a l'autra
part si an amenat an sy sabedos nengun. Si la part respont que
non a sabedor nengun, sy tant solamens son esturment e que l'a
posesit entro aqui von a mostrat ni los senhals per tu atermenador
son plantatz, ausit que tu ajas sa resposta, tu, li demanda <autra
ves> sy el entent a proar per autre esturmens o per sabedos
plus claramens so que sieu es que'l non a enquaras. Sy aquel respont
/201bis/ que'l non entent plus a mostrar ni proar per sabedos
ni per esturment mas requer sentencia e que sa posesion si atermene,
apres, e tu, atermenador, demanda tantost a l'autre part si vol
plus dire ni mostrar. Si.l dis que non an requer sentensia e sa
posesion eser atermenada, tu, atermenador, tantost vist las presentz,
escrieu ta sentencia justa los digs dels sabedos e dels esturmentz
<produgz per an> doas las partidas et, escricha que sie,
la dona en presencia d'an 2 las partidas e dels autres bons homes
que seran aqui present, et apres, la baila a ton notari que'n
fasa plubic esturment. Item, apres, ta sentencia donada, tu, atermena
sus lo luoc von los sabedos auran testefiquat si quas es que d'acordi
sien, sy d'acordy non son - que o notes <nota> ben - atermena
mieg e mieg de la posesion. Item, condanna la partida que tort
aura en ton salari et en los despens, sy quas es que sy atermene
per los digs dels sabedos. Item, si atermenavas per la vertut
dels esturmens, an 2 las partidas per eigual part condanna et
ayso nota ben et entent o ben.
Item, per tal que miels o entendas,
l'enpreenta o la semblansa /201bisV/ s'ensec. Per que avisa
la ben e nota la ben e met ho en ton corage et avertis y ti ben
e sera ta granda honor e ton profieg. [136] /202 [137]/
|