Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 52 à 55
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 200v à 209.
Images no 136 à 141
 









 

/200V/52

  Quapitol per declarar la partida de 2 posesions que terme non s'atropia nengun e quascun aja son esturment e non declare quantas sestairadas, si non tant solamens que l'un proa per sabedos tro von ni cant e per lonc temps e l'autra part non
 

Item, atermenador, aus et entent, sy quas era que 2 partidas aguesan debat de 2 posesions <que fosa l'una justa l'autra et en mieg non avie terme ni valat>, que l'un mantengues : " La mieua va tro aysy e soy en posesion pasefiqua 30 ans a pasat e plus ", e l'autra partida afermava e disie que la sieua posesion deu eser mager, et es que aquel non dis, e volien que tu o declaresas coma atermenador jurat et anesas sus lo luoc per la question deservir e declarar, et apres la declarasion, aquelas atermenar. Per so non esties esbaït, ben que lo qual que esties avisat quar lo quas o requer, mas fay o per aquesta maniera que s'ensec e non falhiras en ren.

Permieramens, tu, atermenador, an las 2 partidas et an d'autres bons homes anaras sus lo luoc o sus las 2 posesions de que sera la question e quant seras sus lo luoc, e tu, demanda /201/ a una de las partidas, en presencia de totz, tro von va ni dura sa posesion, et aquel ti mostrara tantost la partida de sa posesion segon que li asemblara ; et encontenent que t'o aura mostrat, e tu, planta 2 o 3, o mais o mens, quanas o vergas sus la partida aquela. Item, aprop, e tu, demanda a l'autra part, en presensia de totz, tro vo va ni dura sa posesion et aquel t'o mostrara, e fay coma desus an quanas o a vergas.

E fag que ajas tot ayso, tu, atermenador, asigna 1 jorn a las partidas que produguan lur esturmens e sabedos, per tal que cascun fasa miels fe e proe que sieu es, plus que termes ni valatz non s'atroban en mieg d'aquelas 2 partidas. Item, quant venra a la jornada e las partz andoas auran produg lur esturmens e tu los auras legitz en presensia de totz e veiras que non contenran soma nenguna, si non tant solamens 1a pesa de terra e non plus, tu, atermenador, demanda apres a las partz si an sabedos amenatz. Sy quas es que l'un los aja amenatz, tantost los apela an los autres bons homes que seran aqui vengutz e desepara los totz de la presensia de las 2 partidas, e deseparatz que sien, e tu, lur demanda a lur sagrament que ti mostron tantost tro von va la posesion d'aquel que los a /201V/ produgs et els t'o mostraran. Item, demanda lur con si o saben ni quant de temps li o an vist posesir ad aquel ni coma aquel aquela posesion ni con sy la ten, e sy sabon que nengun lur aya fag debat del posezir tant d'aquela posesion o non, e sus aquestos ponch estay ben avisat que los sabedos sien ben d'un acort e d'una volontat de tot en tot. Item, nota ben ayso, atermenador, que quant los auyras ni los entorogaras, los sabedos non sien pas totz ensemps mas aus los 1 apres l'autre per tal que si eran sobornatz varion plustost en lur digz, quar si totz ensems los ausies, l'un confermarie lo dig de l'autre e per tal non atrobaries mais la veritat ni la sabries, per que guarda t'en.

Item, apres que auras ausit tos testimonis o tos sabedos, e lur digs seran escrigz, e tu, demanda a l'autra part si an amenat an sy sabedos nengun. Si la part respont que non a sabedor nengun, sy tant solamens son esturment e que l'a posesit entro aqui von a mostrat ni los senhals per tu atermenador son plantatz, ausit que tu ajas sa resposta, tu, li demanda <autra ves> sy el entent a proar per autre esturmens o per sabedos plus claramens so que sieu es que'l non a enquaras. Sy aquel respont /201bis/ que'l non entent plus a mostrar ni proar per sabedos ni per esturment mas requer sentencia e que sa posesion si atermene, apres, e tu, atermenador, demanda tantost a l'autre part si vol plus dire ni mostrar. Si.l dis que non an requer sentensia e sa posesion eser atermenada, tu, atermenador, tantost vist las presentz, escrieu ta sentencia justa los digs dels sabedos e dels esturmentz <produgz per an> doas las partidas et, escricha que sie, la dona en presencia d'an 2 las partidas e dels autres bons homes que seran aqui present, et apres, la baila a ton notari que'n fasa plubic esturment. Item, apres, ta sentencia donada, tu, atermena sus lo luoc von los sabedos auran testefiquat si quas es que d'acordi sien, sy d'acordy non son - que o notes <nota> ben - atermena mieg e mieg de la posesion. Item, condanna la partida que tort aura en ton salari et en los despens, sy quas es que sy atermene per los digs dels sabedos. Item, si atermenavas per la vertut dels esturmens, an 2 las partidas per eigual part condanna et ayso nota ben et entent o ben.

Item, per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa /201bisV/ s'ensec. Per que avisa la ben e nota la ben e met ho en ton corage et avertis y ti ben e sera ta granda honor e ton profieg. [136] /202 [137]/

 



136 et 137





fo 201bisV
Huit personnages, sûrement les deux parties et les témoins plus le notaire et l'arpenteur qui tient dans la main un rouleau sur lequel est écrit la légende.

Légende : Sentencia lata per aterminatorem.

fo 202
Sept personnages et deux arbres.

Légende : La posesion es ben atermenada e mot ben avordenada, nulha quausa non defalh per quant que nos vegam.

 



COMMENTAIRE : comment indiquer la limite de deux possessions sur laquelle il n'y ait pas de bornes, dont chacune des parties soit munie d'un acte écrit qui ne mentionne pas la superficie et qu'une des parties prouve par des témoins jusqu'où vont les limites et depuis combien de temps et que l'autre partie ne le puisse faire

 

Analyse

Il faut aller sur les lieux en présence des deux parties et de bons homes pour examiner les limites et la durée de la possession. Puis on convoque les parties pour un autre jour afin qu'elles produisent leurs actes écrits. Il faut d'abord interroger les témoins en l'absence des parties et entendre chacun d'eux séparément afin d'éviter toute entente, avant de prendre leurs dires par écrit. Puis le borneur doit écrire sa sentence et en faire dresser un instrument public par un notaire.

   
   



 

/202V/53

  Quapitol per declarar la dreisiera d'un albre, o de plus, e lo pendent d'aquels, e lo fruc de qui sera
 

Item, atermenador, entent e nota o ben, sy 2 partidas avien debat d'un albre, o de plus, e del frucs d'aquels que fosan sus partida, e l'albre o los albres pendien tot deves una partida e los pes eran a las pesas d'aquels deves l'autra posesion, e qualie ti a declarar e deservir la question aquela . Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que la question es mot escura, mas yeu la ti declararay per tal maniera que falhir non i poiras, tu ni los autres atermenados que legir ni entendre sabres aquest capitol.

Permieramens, tu, atermenador o autre atermenador qual que sie, asignaras ad an 2 las partidas jorn ad anar sus lo luoc on seran aquelos albres per laqual sera la question. E quant tu, atermenador, seras sus lo lu[o]c von aquelos albres seran, e tu, ti fay mostrar ad andoas las partidas lo luoc von las posesions /203/ sy devesison. E quant tu, atermenador, seras sus lo luoc aquel, e tu, vejas von seran los termes, e tantost quant tu auras atrobat 1 terme, 2, o plus, e tu, atermenador, gieta tantost tos senhals per la maniera e per la forma que ti comanda lo Capitol de terme solet que es lo seten quapitol d'aquel libre de La siensa d'atermenar <o per la forma que comanda lo quapitol 37, que acomensa en sa rubriqua Capitol per miels a declarar la dreysiera etc.> E quant auras tos senhals gitatz e plantatz, tu, ho fay veser ad andoas las partidas et a los autres que aqui seran.

Item, plantatz tos senhals et atrobas e conoysce que lo pe de l'aubre o dels aubres sien totz d'enfra 1a posesion e las branquas pendan totas deves l'autra posesion de son vesin, tu, tantost, atermenador, declara aqui meteis sus lo luoc sensa autra dilacion en presensia d'an dos las partz e dels autres bons homes que aqui seran e de ton notari - e nota ayso ben - que fasas que sie aqui an tu present per escrieure tot quant faras per la maniera que s'ensec.

Permieramens, avordena e declara los pes dels aubres eser en la posesion d'aytal, e las branquas eser en la posesion d'aytal vesin sieu per lo pendent que an gran. Apres, avordena /203V/ que totz los frucs que salhiran d'aquel albre o d'aquels aubres sien megies, rason per que per lo dan que en resep aquel de qui es la posesion von es lo pendent. Enquara mais, avordena que sy quas era que aquel de qui es la posesion von los aubres an lur pendent non curava <de la mitat> del fruc d'aquelos albres per lo gran trepeg e damage que li fan en sa posesion, qu'el los puesqua talhar o far talhar sensa lisensia de l'autre part ni d'ome nengun, so es asaber dreg e dreg de partida. Reservat enquara mays que las lenhas d'aquels sien mieg e mieg entre andoas las partidas. Item, enquara mays, avordena que si aquel de qui es la posesion von los pes dels albres son plantatz e tenie sy per greugat quar l'autre partida aurie la mitat del fruc et el volie et amava mays talhar los albres aquels que si l'autre n'avie la mitat del frucs, fay et avordena que aquel talhar los puesqua o far talhar d'enfra 10 jorns, e que la lenha d'aquels albres sien sieua. Item, sy 9 jorns eran pasatz e non /204/ los avie fag talhar, avordena que reston megies con davant dig es e per la senblant maniera que desus es avordenat et escrig. < Item, atermenador, entent, si non pendie en la posesion de l'autre mas 1 branqua o 2 o 3, o mais o mens, ta sentensia fay que s'entenda e si declare sus aquelas branquas que pendran lo fruc d'aquelas per la semblant maniera que desus es declarat mas non pas sus so que non pendra e nota o ben.> Item, per tal que miels ho entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec, per que nota la ben e l'entent e faras que sage. [138] /

 



138





fo 204
Une pièce de terre divisée en deux et six arbres.
 



COMMENTAIRE : comment trouver l'alignement d'un ou de plusieurs arbres et leur penchant, puis comment déterminer à qui sera la propriété des fruits

 

Analyse

Il faut aller sur les lieux en litige avec les deux parties concernées, le borneur reconnait les bornes et les limites puis les matérialise par des jalons. Les fruits de l'arbre qui penche fortement sur la propriété voisine de l'endroit où il est planté sont à partager à moitié entre les deux parties. Si le propriétaire de la terre sur laquelle penchent les branches de l'arbre s'estime gêné par celles si et ne se soucie pas de recevoir la moitié du fruit, il peut décider unilatéralement de couper les branches qui sont sur sa propriété à condition de partager à moitié le bois issu de l'élagage. Si le propriétaire de la terre où est planté l'arbre ne voulait pas partager le fruit avec son voisin, il est libre de couper l'arbre dans un délai de 10 jours après l'intervention du borneur et il reste propriétaire de tout le bois obtenu. Si l'abattage n'a pas été réalisé dans le délai prévu, que les fruits restent mitoyens, mais uniquement ceux-là seuls qui sont produits par les branches en saillie sur la propriété voisine.

   
   



 

/204V/54

  Quapitol per declarar 1a question que fosa entre 2 homes sus la partida de 2 posesions, et apres, atermenar. La qual 1a posesion fosa tot claramens de l'un, e l'autra fosa de la molher <de l'autre> per bens parafernals e non del marit ni per verquiera
 

Item, atermenador, entent et apren, si 2 homes avien debat ni question de la partida de 2 posesions e ti requerien com atermenador que l'anesas per declarar la partida veraia, et apres, la declaracion facha, tu, atermenador , atermenar deguesas e termes plantar en mieg de la partida de las 2 posesions d'aquels 2 homes que requist t'aurien, e l'una posesion fosa d'un d'aquels per veraia compra o per autra rason que ad aquel fosa pervenguda e sieua fosa tot claramens. Item, l'autra posesion fosa de la molher de l'autre, non per dot de verquiera mas coma bens parafernals. Item, sus aquest ponch estay avisat, quar sotil es mot fort e grandamens, mas per so <atermenador> non esties esbaït, car yeu lo ti declararay per tal maniera que tu e totz los autres /205/ atermenados que apres tu venran entendre lo poiries, per que usas en per la forma que lo capitol vos declara e non falhires, la qual declarasion s'ensec et es aytal.

Permieramens, tu, atermenador, tantost quant seras requist per los 2 homes davant digz ni la querela sera escricha per ton notari a requesta d'un d'aquels dos que fayre la volran. E sus aquest ponch, tu, atermenador, estay avisa[t] que tantost quant venra a la permiera jornada e las 2 parts seran davant tu present, tu, atermenador, demanda ad an 2 las partidas si las posesions aquelas son propias d'un quascun o se son per dot de verquiera o per bens parafernals que sien vengutz a la molher. Item, si l'una part respont que sieua /205V/ es aquela posesion ; item, l'autre respont que aquela posesion qu'el ten es de sa molher per bens parafernals que li son avengutz e que non es sieua. Apres, aurida sa resposta, tu, atermenador, li demanda si.l es procurador de sa molher, e si procurador es, qu'en fasa fe. Si.l respont que hoc e fa en fe, sufis ti, e posesis en la quausa. Item, si.lrespont que non es procurador, digas a la partida autre que fasa sitar la molher d'aquel personalmens que deja compareyse davant tu atermenador - o 1 procurador per luy - <aytal jorn>, si quas es que l'autra part sie demandant, quar si non era demandant non li qualrie ni rason non ho vol, per que avisa t'en ben sus aquest ponch. Item, per lo contrari, que lo querelant o lo demandant fosa aquel que tengas la posesion o per sa molher coma bens parafernals asigna l.ior qu'el fasa fe con el es procurador de sa molher, e si al jorn el non en fa fe, condapna lo en los despens. E sy, apres la jornada, el en faie fe de sa procura vo 1 autre procurador e'non de sa molher, e'non de Dieu ! /206/ Mas ni per tant, pague los despens davant que posesis quas en la quausa, quar si ho faies, tort faries a l'autra part e poirie si apelar, per que garda t'en.

Item, apres, la question avant venent e los despens pagat a l'autra part, posesis per la forma que ti comanda lo Capitol de terme solet que es lo 7 capitol d'aquest libre de La siensa d'atermenar, per la forma del Capitol de desquausar termes que es l'uchen capitol, o per la forma del Capitol de declarar de 2 termes etc. que es lo 34 capitol, o per la forma del Capitol per declarar la dreisiera e la partida etc. que es lo 45 capitol, o per la forma del Capitol per declarar la partida etc. que es lo 46 capitol, o per la forma del Capitol per declarar la question de 2 posesions etc. que es lo 51 capitol, o per la forma del Capitol per declarar la partida de doas posesions etc. que es lo 52 capitol. Item, atermenador, si o fas per per la forma e per la maniera que los quapitols desus declararan, non falhiras ni falhir non poiras, s'entendres los sabes, ben que asas son clas e mot /206V/ ben clarefiquatz, per que liegs los ben e sera ton profieg e ta granda honor. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec, per que nota la ben si vos. [139] /207 [140] /

 



139 et 140





fo 206V
Sept personnages dont une femme.

Légende :

Premier cartouche : So es l'esturment de ma posesion quant content ni quant la conpriey

Deuxième cartouche : Ma sore la sieua a aytant ben.

Troisième cartouche : Ieu ay mon esturment en la man tot plegat con si mi fon laysat ni quant ela conten.

fo 207
Les mêmes sept personnages sous deux arbres dont un tient un cartouche.

Légende : La sentencia donada per los atermenados e destrados, que tal n'aia tant e tal aytant mais.

 



COMMENTAIRE : comment trancher un différend entre deux hommes au sujet de la limite entre deux possessions puis procéder au bornage, une de ces possession appartenant clairement à l'un et l'autre étant à la femme du second sous le statut de bien paraphernaux et non pas du fait du mari ou bien d'une dot

 

Langue

Bens parafernals : P. = biens paraphernaux ; ce sont les biens d'une femme mariée sous le régime dotal qui se trouvent en dehors de la dot. Verquiera : L. P. = dot.

Analyse

Il faut qu'un notaire, à la requête d'une des deux parties, prenne note du différend. Puis il faut demander aux parties le statut juridique de chacune des deux possessions, ensuite, après avoir examiné si les parties ont produit des procurations conformes au statut de chaque parcelle, on procédera au bornage en suivant les indications des chapitre 7, 8, 34, 45, 46, 51 et 52. Boysset a été dans ce cas lors de la succession d'un de ses enfants.

   
   



 

/207V/55

  Quapitol per atermenar o per declarar la maniera con si atermenaras en autre païs von que sie, sie luen o pres
 

Item, atermenador, entent et apren e nota ho ben, si tu eras requist d'anar atermenar foras de ton païs, fos luen o pres, sus aquest ponch estay avisat que quant seras - hon que sie ni von que non - ho de sa mar ho otramar, garda ti que non atermenes <ni agachones> per autra maniera ni per autra forma que aquest libre ti declara et atrobas per quapitols escrigs. E nota ho ben, per quant que poguesas veser ni atrobar termes plantatz ni agachonatz en autra maniera, quar sapias de sertan que per tot lo mont - hon que sie ni von que non - per la semblant maniera que aquest libre declara si atermena quant per bon e lial et entendut atermenador si atermena. Mas vertat es que per la forma que tu veses que si fa per pluros gens /208/ grosas <en ton pais> e mals entendudas en aquesta siensa e volon saber so que non sabon e far so que far non sabon e cujan palpar so que darien a 1 bon et entendut atermenador e despendon plus. Razon per que quar aytals gens que non sabon on si dejan pausar los agachons, ni a qual costat, ni sabon se si deon rompre o non, o si deon eser fraires ho non, los pausan lay von lur play, e tantas peiras con volon pausar al pe valha o non, mas con que sie apar lur que ben esta et aytals gens musan e fan musar plusos autres e despendre lo lur en plags et en questions, quar los esdeven per temps que las gens cujan que termes sien e non ho son. E quant ven a declarar a 1 bon et entendut atermenador, el los declara e declarar los deu per falses e deileials, et adoncs costa mays 10 tantz que non agra costat se si fosan plantatz et agachonatz per bon et entendut atermenador. Et en aysins si fa per autras /208V/ gens grosas e mal entendudas en aquesta siensa en autre pais.

E per so, son per tot lo mont elegitz per las comunitatz e per lo senhor sertz bons homes que son esperts en aquesta syensa d'atermenar per esmendar e reparar so que mal va, et apres, atermenar et agachonar per la forma e per la maniera que es declarat per quapitols en aquest libre. Per que, tu, atermenador, non esties per so esbaït quar per tot lo mont si atroban gens que pluros ves volon manjar lo pan del savi e fan que fols. Mas con que sie, tu, atermenado[r], o autre qual que sie, von que sies ni von que non, observa e garda e fay so que lo libre aquest, o semblant d'aquest, ti comanda ni es escrig per quapitols, sie o per atermenar o per destrar, e per tal non falhiras. Item, atermenador, per quant que nengun ti feses ni volgues que fesesas lo contrari, fos d'atermenar o de destras, per ren del mont non ho fasas /209/ an t'entorna davant, quar plus ti sera d'onor que si faies lo contrari, per que nota o ben e faras que sage. [141] /

 



141





fo 209
Remparts crénelés munis de trois tours, douze personnages.

Légende :

Premier cartouche : Aquest terme que es aysi plantat d'autramens es agachonat.

Deuxième cartouche : Aquest terme non es lial quar es mal agachonat.

Troisième cartouche : Aquesta maniera d'atermenar es bona e ieu la laurarai, car ela es ben de laudar.

Quatrième cartouche : Aquest es atermenador veray que ben para son atermenar et a son aguachonar.

 



COMMENTAIRE : comment borner ou indiquer la façon de borner en une autre pays, où qu'il soit, qu'il soit loin ou près

 

Analyse

Ce chapitre souligne l'universalité d'application des principes d'arpentage et de bornage développés dans les traités de Boysset : il faut les appliquer en tous lieux sous peine d'errer gravement.