Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 56 à 60
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 209v à 220.
Images no 142 à 147
 









 

/209V/56

  Quapitol per qual maniera repausaras tos agachons que plus claramens la dreisiera puescan mostrar
 

Item, atermenador, entent et apren, si 2 partidas ti requerien per anar atermenar e termes plantar per devesir lur posesions per tal que quascun saupes sertamens que sieu es, et aquelos <termes,> apres, aguachonar per tal maniera que los agachons plus claramens la partida aguesan a mostrar et a declarar. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que sotilmens et avisadamens e saviamens qual que vaugas, quar la siensa d'atermenar e d'agachonar e[s]t mot sotil, per que sotilmens qual que si fasa e si entenda. Mas tu, atermenador, o faras per la maniera que s'ensec, e si o fas non falhiras en ren.

Permieramens, tu, atermenador, planta ton terme per la maniera que ti comanda lo capitol permier d'aquest libre de La siensa d'atermenar, et apres, l'agachona per la maniera que ti comanda lo capitol segon e l.capitol 13. Item, observat e fag tot cant los capitols desus ti comandan, tu faras que tos agachons estaran del lonc, la 1 dels quaps estara justa /210/ lo terme benajustat e l'autre cap <de l'agachon> mostrara dreg de la partida de las posesions. E si o fas per aquesta forma e per aquesta maniera, tos agachons estaran del lonc <colquats> e mostraran plus claramens d'un quascun la partida.

Per que fay, atermenador, tos fags saviamens e lieg los quapitols aquest e los autres soven e fay so que ti comandan e gardaras las gens de play e de question e sera ta granda honor et, a la fin, ton gran profieg. Per que nota ho ben e vejas l'enpreenta que s'ensec per semblansa et avisa la ben e nota la ben. [142] /

 



142





fo 210
Six arpenteurs au travail, outils.

Légende :

Premier cartouche : L'atermenar e l'agachonar, tot es bel per un semblant.

Deuxième cartouche : Mot es bel l'atermenar mas plus bel es l'agachonar.

 



COMMENTAIRE : comment poser tes témoins de borne de telle sorte qu'ils puissent indiquer plus clairement l'alignement

 

Analyse

Il faut suivre les préceptes des ch. 1, 2 et 13 puis placer l'extrémité d'un témoin disposé horizontalement contre la borne et l'autre extrémité dans la direction de l'alignement à matérialiser.

   
   



 

/210v/57

  Quapitol per declarar la maniera con tu, atermenador, senharas tos agachons quant los volras pauzar o plantar al pe del terme o dels termes
 

Item, atermenador, entent et apren, sy tu eras requist per gens que anesas atermenar e termes plantar, 1 o 2 o 3, o plus, en qualque part que fos, estay avisat sus aquest ponch - e nota lo ben - que quant <tu> auras fag ton cros, <o fag far>, en la plasa von lo terme o los termes plantar deuras, so es asaber en mieg de partida, e tu, atermenador, pren ton terme o ta peira longua e met la en lo cros e quant sera en lo cros e tu l'adreisa e l'adoba per la maniera que ti comanda lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar. Et apres, l'agachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol de pausar aguachons que es lo segon capitol. Et apres los pausa per salvar la rompedura per la forma que ti comanda lo Capitol con pausaras /211/ tos agachons que es lo 13 capitol, e per la forma que ti comanda lo Capitol per qual maniera tu pausaras tos agachons que es lo 56 capitol. E sus totz aquestos quapitols desus digs, quant plantaras terme o termes, estay avisat e lieg los totz e mays los autres capitols que en lo libre son escrigs e nota los ben e faras que sage, quar si o fas, ta granda honor e ton profieg sera.

Item, enquara mays, quant tu, atermenador, atermenaras en luoc o en plasa ponderosa e de granda estansia, aysins con es partida de terador, de vilas e de quastels, de pati e de defension de rialme a rialme, <tu senharas tras que totz tos agachons sus la rompedura d'un senhal sert e sicret, que prenas en usansa, et autre non, tant con atermenaras> et enquaras mais en tot autre luoc, ben que en tot luoc comun, aysins con es posesions menudieras, terras, vinhas, ortz, pratz, pasturas, bocs et autras petitas posesions, non a trop de mestier. Mas si o fas, ni observas ni acostumas de senhar los <aguachons> von sera e faras ben, mas con que sie fay que atotz non fasas veser ton senhal, quar sufis ty et abasta que ton notari los aja per /211V/ escrig, o tu meteis, que i es atermenador, en ton escrig. De ta man propia o escrieu et aquel escrig salva e garda coma faries 1 sturment, car a temps et a luoc valrie esturment e quartam, per que garda lo be e nota ben aquest quapitol e so que conten e mays de totz los autres, e faras que sage. E per tal que miels l'entendas, l'enpreenta s'ensec per semblansa, per que avisa e nota la ben. [143] /

 



143





fo 211V
Quatre arpenteurs au travail.

Légende : La maniera d'aquest senhar dels agachons fay a lausar e non si deu pas oblidar.

D'une main moderne (XVIe siècle ?) : Le term rata du partagie du teroir de Beucaire et Forques les agachons se sont atruvés fais avec ses deus raiures, l'une et l'autre de de coutés dudict agachont.

 



COMMENTAIRE : comment indiquer la manière dont toi, borneur, tu marqueras tes témoins de borne lorsque tu voudras les poser ou les planter au pied de la borne ou des bornes

 

Langue

Estansia : P. = importance.

Analyse

Il faut procéder selon les indications des ch. 1, 2, 13 et 56. Lorsque on doit faire des bornages d'importance, de terroirs entiers, de villages et de chateaux etc. il faut marquer la brisure du témoin par un signe secret connu seulement du borneur et du notaire. On doit écrire tout cela et conserver cet écrit comme on le ferait pour un acte notarié ou pour une charte.

   
   



 

/212/58

  Quapitol de metre o de tornar 1 pilar quairat de 4 quaires en 8, que sie bastit et aja de cairat 2 pals, o mays o mens, <e> tantas canas con aut poirie eser bastit, e cascun pan sie d'un larc
 

Item, atermenador, entent et apren, si 2 partidas ti requerien d'anar atermenar 1a gran condamina longua e largua et en mieg d'aquela avie 1 pilar aut e larc e tot cairat an 4 quaires e ben bastit e dreg estant. E las partz volien que tu tornesas e senhesas aquel pilar davant dig de 4 caires en 8, e tornat que l'aguesas en 8 cayres, que los caires o los mejans fosan totz d'un larc, <et> apres, plantesas al pe del pilar, so es asaber a cascun costat, un terme que serien 8 termes per atermenar la sobre dicha condamina laqual farie tantas partz, sus aquest ponch estay avisat car lo quas es sotil e sotilmens qual que l'entendas e que fasas so que desus requer ni las partz volon, mas per so non esties esbaït car nos lo ti declararem /212V/ per tal maniera que tu, atermenador, e totz los autres, l'entendres tot claramens aquest capitol sensa falhir.

Permieramens, tu, atermenador, asigna jorn a las partidas d'anar sus lo luoc von es aquela condamina an lo pilar en mieg plantat que desus dig es. E quant tu, atermenador, seras sus lo luoc aquel e veyras lo pilar, tu, tantost pren ton esquayre e reconoys lo si es ben quairat, et apres, pren ton plomp e regla e vejas si esta dreg, ben que sy pendie quant que fos non t'en qualha, sufis ti que sie ben quairat tant solamens, quar del pendent non as que far. Item, apres, tu, pren ton compas e fay de quascun costat 5 parts tant gran l'una con l'autra. E fag que ajas tas 5 partz de quascun costat, so es asaber dels 4 costatz de cascun 5 partz, tu, reire mesura an ton compas 1a d'aquelas 5 partz, so es asaber la permiera acomensant d'un dels quayres mesurant et /213/ anant ves lo costat, et aquela permiera part, tu, senha. Et apres, tu, mesura la 1a part an ton compas et aquela senha, e senhada que l'ajas, tu, pren ton compas e l'estren per tal maniera que de la part 1a desus dicha faire puesquas 2 partz, e quant veiras que aquela 1a part sera e lialmens partida, tu, senha aquel luoc, e nota o ben, quar d'aquel ponch senharas à l'autre que faras - sensa mays ni mens - a l'autre quap del pilar e faras ta trasa anb una regla longua.

Item, fag que ajas aquels senhals e partidas tas partz con desus es dig e declarat e gitada e facha an ta regla ta trasa, gira ti a l'autre quaire del pilar e fay o per la semblant maniera, et aysins per aquesta forma o fay dels 4 costatz. Item, senhat e fachas tas trasas justas pren 1 martel ben talhat et abat totz los 4 cayres l'un aprop l'autre, siguent totjorn /213V/ las trasas de l'un costat, e de l'autre aytant con aura lo pilar d'aut, e fay que ton thal sie dreg per tot et asegura lo soven an ta regla. Non ti pleuas tant solamens per l'uel quar deseuput poiries eser, per que garda t'en. Et apres, quant auras tot fag, tu quana o fay quanar al pe del pilar tant bas con los termes plantar deuras, e quanat que sie, tu, lo senha e lo talha per la semblant maniera que desus terra as fag.

Item, talhat et esquairat que ajas ton pilar e mes en 8 quaires et auras fag a plaser a las partidas, tu, atermenador, pren tos termes e tos agachons e los planta al pe del pilar per la forma que ti comanda lo Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol. Et apres los pausa per salvar la rompedura per la forma que ti comanda lo Capitol con pausaras tos agachons que es lo 13 capitol, e per la /214/ forma que ti comanda lo Capitol per qual maniera tu pausaras tos agachons que es lo 56 capitol, e per la forma que ti comanda lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e per la forma que ti comanda lo Capitol per declarar la maniera etc. que es lo 57 capitol. E sus totz aquestos capitols quant plantaras et agachonaras terme o termes, estay avisat e lieg los totz e non poiras falhir e faras que sage.

Item, atermenador, entent, sy un pilar aytal t'avenie, von que fos, vo en vila o fora vila o d'enfra 1a mayson, e qualie que lo mesesas en 8 quayres, fay ho per la forma e per la maniera que desus es declarat et escrig e non falhiras en ren. Item, per tal que miels tu, atermenador, e totz los autres, aquest quapitol entendas e l'aprenas miels, nos t'avem fag l'enpreenta o la semblansa per fegura, per que nota lo ben /214V/ e met lo en ton corage quar lo capitol et mot bel e sotil e sera ta granda honor e ton profieg a la fin sensa falha. [144] /

 



144





fo 214V
Quatre personnages autour de la colonne tenant équerre et compas.

Légende

Premier cartouche : Aquest quapitol es mot bel e de granda sotilesa.

Deuxième cartouche : Antes ben plus sotil la mitat que om non dis.

 



COMMENTAIRE : comment transformer un pilier qui ait 4 angles en octogone, qu'il soit bâti en maçonnerie et de 2 palms de côté, ou plus ou moins, quelle que soit sa hauteur en cannes et que chaque face soit d'égale longueur

 

Langue

Tu, pren ton compas e l'estren : toi, prends ton compas et resserres-en les branches.

Analyse

Le pilier est planté au milieu d'une condamine et les parties concernées veulent qu'il soit taillé à huit faces pour pouvoir borner correctement les huit parcelles de cette condamine. Il faut d'abord à l'aide de l'équerre vérifier qu'il est bien à angle droit, puis avec le fil à plomb et la règle on vérifie son aplomb mais cela n'a cependant pas trop d'importance, le pilier peut légèrement pencher. Ensuite à l'aide du compas on partage chaque côté en cinq parties. Puis toujours à l'aide du compas tu reviens mesurer une de ces parties en partant d'un angle et tu la marques d'un signe, puis tu resserres les branches de ton compas de telle sorte que tu puisses faire deux parts de cette longueur, puis tu marques d'un signe cette longueur et tu continues ton tracé à l'aide d'une règle longue sur tous les angles du pilier. On peut ensuite abattre les côtés au marteau en prenant soin de vérifier souvent la rectitude de la taille à l'aide de la règle. Il faut alors poser les témoins au pieds du pilier selon les indications des chapitres 2, 13, 57, 56 et 1.

   
   



 

/215/59

  Quapitol per escairar peira o fusta sensa escaire si non tant solamens an lo compas et an la regla
 

Item, atermenador, aus et entent, tot atermenador e destrador deu saber pons e mesuras, quar tota la siensa tant de destrar quant d'atermenar de pons e de mesuras es compresa, ben que sens natural e letras eysament y fan mestier, quar sensa sens natural e letras eysament la siensa de destrar e d'atermenar petit valrie, mas quant tot es avisat tras que bon es. E tot home que ho aja tot pot dire que un es del mont en siensa de destrar e d'atermenar maistre. Per que, apren e nota ben so que aquest capitol requer.

Si quas era que gens ti venguesan e ti requerien que 1a fusta o 1a peira tu escayresas sensa escayre si non tant solamens an lo conpas et an la regla, per so, atermenador, non esties esbaït, ben que lo capitol e[s]t mot sotil e sotilmens qual que si entenda, mas /215V/ nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador e destrador, entendre lo poires e totz los autres que apres tu venran. Per que tu, atermenador e destrador, faras per aquesta forma e per aquesta maniera.

Permieramens, tu, atermenador o destrador, quar a totz toqua, si fusta es faras que ajas 1 fustier e fay la ti taulegar de 2 costatz. Item, si es peira ajas 1 peirier e fay ty la peira adreysar de dos costatz, et, adreisat o taulegat que sie, sie peira o fusta con desus es dig, tu, destrador o atermenador, pren ton compas e fay ton compas sus la peira o sus la fusta, so es asaber sus lo costat que sera estat aplanat o adreysat per fustier sy fusta es o per peirier si peira es. Item, quant tu auras fag ton compas tot /216/ redon sus que que sie, sie peira o fusta, tu, met apres ton compas en 4 partz, so es asaber lo compas que auras fag sus la fusta o sus la peira. Item, apres que auras mes ton compas en 4 partz e sera retornat a son dreg ponc d'esquartabont, tu, pren apres ton compas del ferre o de la fusta e l'estren e torna lo al ponch del compas per tu pres permieramens sus la fusta o sus la peira davant dicha, e reire pren ton compas en 1 dels ponchs de l'esquartabont e bouge lo al viron sensa toquar fusta ni peira d'enfra lo compas, e quant seras foras del compas, tu, apila ton compas per tal maniera que aparesqua que pasat y es lo compas. Item, fag que ajas e senhat an ton compas a 1 dels ponchs desus dich, e tu, muda ton compas a l'autre ponch e fay o per la semblant maniera que dis desus. Et aqui on /216V/ si jonheran los compas per croilha, aqui pausa e senha ton ponch, quar aqui sera la drecha e lial quairadura. E per aquesta forma o fay per totz los 4 ponch de la roda del compas et auras ta quausa tota quairada, sie fusta o peira. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec <per fegura>, per que nota lo ben e faras que sage. [145] /

 



145





fo 216V
Quatre arpenteurs en train d'effectuer la quadrature.
 



COMMENTAIRE : comment équerre de la pierre ou du bois d'oeuvre sans l'aide d'une équerre mais seulement avec le compas et la règle

 

Langue

Compas : désigne à la fois l'instrument compas et la circonférence du cercle = la roda del compas ; Boysset est bien conscient de la méprise possible entre les deux sens puisqu'il précise : tu, pren apres ton compas del ferre o de la fusta, c'est à dire " toi, prends ensuite ton compas de fer ou de bois ", cela juste après avoir employé compas au sens de circonférence. Croilha : P. = petite croix, L. = voûte à nervure croisées. Ici l'intersection de deux traits de compas [intersection de deux arcs de cercle]. Esquartabont : ne désigne pas ici l'instrument appelé quadrant mais signifie quart de cercle ; dreg ponc d'esquartabont : Aix 124, f°163v = " son droit point d'angle droit ou escartebont " ; les rayons qui délimitent les quarts de cercle, le centre du cercle

Analyse

1 - il faut faire aplanir la pierre ou la pièce de bois aux deux extrémités.

2 - on trace un cercle au compas sur l'extrémité aplanie.

3 - tu met apres ton compas en 4 partz : " toi, partage ensuite ton cercle en quatre quarts. "

4 - Tu pren...ton compas...e l'estren e torna lo al ponch del compas per tu pres permieramens...e reire pren ton compas en 1 dels ponchs de l'esquartabont : " toi...prends ton compas...et refermes-en les branches et places une des branches au centre du cercle que tu viens de tracer...et donne lui une ouverture qui soit celle d'un des rayons des quarts de cercle. " [On écarte les branches du compas de telle sorte qu'elles aient une ouverture égale au rayon du cercle.]

5 - e bouge lo al viron : trace un arc de cercle dont le centre est situé à l'intersection d'un des rayons et de la circonférence du premier cercle

6 - quant seras foras del compas, tu, apila ton compas per tal maniera que aparesqua que pasat y es lo compas : " quant tu seras au dehors du cercle, toi, appuie alors la branche mobile du compas de telle sorte qu'il apparaisse que le compas y est passé. " Il ne faut tracer l'arc de cercle que lorsque il passe en dehors du premier cercle tracé sur l'extrémité aplanie.

7 - on recommence l'opération sur les autres points d'intersection des rayons du premier cercle avec sa circonférence.

8 - les intersections des arcs de cercle matérialisent les points d'origine des droites qui, abaissées sur le point d'intersection des rayons des quarts de cercle formeront un carré.

   
   



 

/217/60

  Quapitol per declarar la maniera con si deu far 1 escaire bon e lial sensa compas ni esquartabont
  Item, atermenador, entent et apren et aquest capitol velhas notar, quar a ton ufice toqua. Si quas era que gens ti requerisan per anar atermenar, e qualie ti aportar ton esquaire et era quas que lo perdesas per lo quamin, e sensa escaire non podies ren far, si non que tornesas a la vila querir en 1, et eras luen de la vila e non aguesas compas nengun ni escartabont lial an tu senhat von poguesas penre ton <escaire> just per la qual poguesas far ton ufici per la maniera que far o deuries. E las gens requerien que en fesesas 1 aqui meteis, sensa compas ni escartabont, ben que escartabont mal si pot far sensa compas ni rason non ho vol. Per so, tu, atermenador, non esties esbaït, ben que pron et asas atrobaras /217V/ de fusties que non sabrien rendre razon con sy ni per qual maniera levarien 1 escayre que fosa bon e just sensa compas ni escartabont. Mas nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, e los autres que apres tu venran, sabres et entendres la maniera con sy ni per qual forma sensa compas et escartabont levares e fares 1 escaire bon e just e lial sensa falhir lo menre ponch que sie, per la qual poiras far tos fags sensa tornar a vila ni a castel per quere compas ni escaire, quant serie quas que ton escaire perdut aguesas per lo camin avant atermenar o autras obras far en qual que part que fos. Per que, nota ho ben et aprenes ho ben e sera vostra honor, quar totz homs emplus sotil es en tot quant sap far plus, esaurat e presat entre gens de ben e generalmens per totz, quar totz homs artisca [artista ? ] et aja mestier, qual que sie ni qual que non, per savi que sie, et en son art sie grosier grolier entre gens grans, mejans e petitz, sera /218/ petit presat e requist per son art obrar, contra aquel que las gens sabran que sera bon maistre e sotil en son art <gira carta et atrobaras lo defaut>. E per tal que miel ho entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura. Per que notas la ben e sera vostre profieg e vostre honor. [146]

/218V/ La qual manie<ra> con ho faras s'ensec.

Permieramens, tu, atermenador, faras en lo luoc von seras, si es en terra o en prat, so es asaber sus qualque bela plana, an ton coutel o anb un baston 1a cros o 1a croilha, sie ben facha o mal facha non i a debat, sol fai la sus la semblansa d'aquela croilha que es facha de roge dereire aquest fuel, ben que fosan los quaps plus larcs o plus estregs non ti qual duptar quar tot es bon. Item, quant, tu, atermenador, auras facha ta croilha con desus es dich ni dereire aquest fuelh <es> facha per semblansa de roge, tu, fay apres, en mieg de la croilha, 1 ponch an ton coutel, e fag que ajas aquel ponch, tu, en fay 1 autre sus 1a de las branquas luen d'aquel permier per l'espas d'un palm, o de mays o de mens, segon que ti asemblara que ta croilha sera longua.

Item, apres, fag que ajas aquelos 2 ponchs davant digs, tu, pren una palha o 1a broqua prima, e mesura quant aura d'un po[n]ch /219/ a l'autre, et apres, ta mesura presa sensa mais ni mens, que o entendas ben e non y muses pas, quar sy faies lo contrari, ton fag non valrie ren, per que avisa t'en ben que prenas ta mesura sensa plus ni mays. Item, apres, presa ta mesura justa con desus es dig, tu, mesura a l'autra branqua de la croilha, mesurant del ponch de mieg avant ves lo cap, et al cap de ta mesura, tu, fay 1 ponch con as en l'autre branqua. Item, per la semblant maniera, mesura la tersa branqua o pren mesura an ta mesura justa con as en las 2 branquas davant dichas, sensa plus ni mays. Item, en la quarta branqua, non prenas mesura, quar non ti qual, quar sufis ti de las tres branquas senhadas de la croilha, mas que sien senhadas justamens car d'autramens non faries ni avansaries ren an perdries temps si tos poncs non eran fags ni pausatz per poncs e per mesura justa e lial con ti mostra per semblansa en la croilha facha de rog en la quarta dereire /219V/ aquesta.

Item, fag que ajas trastotz tos ponch que desus o davant es declarat, tu, atermenador o autre que d'escaire mestier aja, pren 1 baston et aplana lo an ton coutel coma si era 1a post d'esclapa, e plus pren si vos e del larc de 3 detz. Et apres, fag que ajas aquelas tauletas, tu, en fay 2 partz quascuna de 2 palms de lonc, e fag que ajas aquelas 2 parts, tu, clava un quap an l'autre an de claveletz sy los as, si non, an 3 o 4 quavilhetas, coma 1 escayre. Item, fag que ajas aquel escaire e clavat con dig es desus, tu, lo pren e lo pausa sus la croilha per tu davant facha, que vengua dreg e dreg dels poncs per tu fag en las 3 branquas de la croilha. E si quas era que fos trop sarat, gasta en an ton coutel grasiosamens e sensa cocha, tro tant que sie, sensa mays ni mens, dels tres ponch de las 3 branquas de la croilha per tu davant facha de roge. Item, si era trop ubert, gasta /220/ en deves dedins tant tro que vejas que los quaps jonhan, e si o fas per aquesta maniera auras fag 1 escaire just e seras quites d'anar anb ela, tro et tant que ta besonha sie facha, e poyras dire e los autre que anb e tu seran, que maistre seras, bon e sotil, per que nota ben aquest capitol et entent lo ben. [147] /220V/

 



146





fo 218
Trois arpenteurs au travail.

Légende : Aquest quapitol es mot sotil que sens compas escaire si fasa.

 



147





fo 220
Trois arpenteurs avec une équerre.

Légende :

Premier cartouche : Aquesta siensa es sotil e lo maistre eisament.

Deuxième cartouche : Non mi pogra cogitar que lo i agas tant a far.

 



COMMENTAIRE : comment faire une équerre bonne et loyale sans compas ni quart de cercle

 

Langue

Artista : artiste ? Esaurat peut-être de Eisausar : L. = approuver. Grolier : L. P. = savetier. Post d'esclapa : post L. P. = planche ; esclapa P. = toute pièce de bois provenant d'un billot refendu ou scié, L. = éclat de bois, bûche. Ici d'après le contexte : éclat de bûche de forme plane, latte de bois, cf. infra Boysset compare le post d'esclapa à une tauleta.

Analyse

1- il faut tracer une croix soit au couteau sur le sol soit en la confectionnant avec deux bouts de bois.

2 - au milieu de cette croix, tu graves un point à l'aide de ton couteau, puis tu en graves un autre sur n'importe quelle autre de ses branches pourvu qu'il soit éloigné d'un palm ou de plus ou de moins selon la longueur des branches de la croix.

3 - ensuite à l'aide d'une branche ou d'un fétu de paille tu mesures la distance qu'il y a entre ce point et l'extrémité de la branche de la croix et le marques d'un point.

4 - tu fais de même sur la seconde branche de la croix.

5 - tu fais de même sur le troisième branche de la croix.

6 - ce n'est pas la peine de mesurer la quatrième branche.

7 - il faut prendre un bâton que l'on aplanit au couteau sur une largeur de trois doigts

8 - une fois le bâton aplani on le coupe en deux parties que l'on assemble entre elles avec des petits clous ou de petites chevilles de bois, comme l'on ferait pour une équerre.

9- une fois l'assemblage terminé tu le pauses sur la croix et tu le rectifies en fonction de la manière dont il s'ajuste sur la croix.