| |
Item, atermenador,
entent et apren et aquest capitol velhas notar, quar a ton ufice
toqua. Si quas era que gens ti requerisan per anar atermenar, e
qualie ti aportar ton esquaire et era quas que lo perdesas per lo
quamin, e sensa escaire non podies ren far, si non que tornesas
a la vila querir en 1, et eras luen de la vila e non aguesas compas
nengun ni escartabont lial an tu senhat von poguesas penre ton <escaire>
just per la qual poguesas far ton ufici per la maniera que far o
deuries. E las gens requerien que en fesesas 1 aqui meteis, sensa
compas ni escartabont, ben que escartabont mal si pot far sensa
compas ni rason non ho vol. Per so, tu, atermenador, non esties
esbaït, ben que pron et asas atrobaras /217V/ de fusties
que non sabrien rendre razon con sy ni per qual maniera levarien
1 escayre que fosa bon e just sensa compas ni escartabont. Mas nos
lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, e los autres
que apres tu venran, sabres et entendres la maniera con sy ni per
qual forma sensa compas et escartabont levares e fares 1 escaire
bon e just e lial sensa falhir lo menre ponch que sie, per la qual
poiras far tos fags sensa tornar a vila ni a castel per quere compas
ni escaire, quant serie quas que ton escaire perdut aguesas per
lo camin avant atermenar o autras obras far en qual que part que
fos. Per que, nota ho ben et aprenes ho ben e sera vostra honor,
quar totz homs emplus sotil es en tot quant sap far plus, esaurat
e presat entre gens de ben e generalmens per totz, quar totz homs
artisca [artista ? ] et aja mestier, qual que sie ni qual
que non, per savi que sie, et en son art sie grosier grolier entre
gens grans, mejans e petitz, sera /218/ petit presat e requist
per son art obrar, contra aquel que las gens sabran que sera bon
maistre e sotil en son art <gira carta et atrobaras lo
defaut>. E per tal que miel ho entendas, l'enpreenta o la semblansa
s'ensec per fegura. Per que notas la ben e sera vostre profieg e
vostre honor. [146]
/218V/ La qual manie<ra>
con ho faras s'ensec.
Permieramens, tu, atermenador, faras
en lo luoc von seras, si es en terra o en prat, so es asaber sus
qualque bela plana, an ton coutel o anb un baston 1a cros o 1a
croilha, sie ben facha o mal facha non i a debat, sol fai la sus
la semblansa d'aquela croilha que es facha de roge dereire aquest
fuel, ben que fosan los quaps plus larcs o plus estregs non ti
qual duptar quar tot es bon. Item, quant, tu, atermenador, auras
facha ta croilha con desus es dich ni dereire aquest fuelh <es>
facha per semblansa de roge, tu, fay apres, en mieg de la croilha,
1 ponch an ton coutel, e fag que ajas aquel ponch, tu, en fay
1 autre sus 1a de las branquas luen d'aquel permier per l'espas
d'un palm, o de mays o de mens, segon que ti asemblara que ta
croilha sera longua.
Item, apres, fag que ajas aquelos
2 ponchs davant digs, tu, pren una palha o 1a broqua prima, e
mesura quant aura d'un po[n]ch /219/ a l'autre, et apres,
ta mesura presa sensa mais ni mens, que o entendas ben e non y
muses pas, quar sy faies lo contrari, ton fag non valrie ren,
per que avisa t'en ben que prenas ta mesura sensa plus ni mays.
Item, apres, presa ta mesura justa con desus es dig, tu, mesura
a l'autra branqua de la croilha, mesurant del ponch de mieg avant
ves lo cap, et al cap de ta mesura, tu, fay 1 ponch con as en
l'autre branqua. Item, per la semblant maniera, mesura la tersa
branqua o pren mesura an ta mesura justa con as en las 2 branquas
davant dichas, sensa plus ni mays. Item, en la quarta branqua,
non prenas mesura, quar non ti qual, quar sufis ti de las tres
branquas senhadas de la croilha, mas que sien senhadas justamens
car d'autramens non faries ni avansaries ren an perdries temps
si tos poncs non eran fags ni pausatz per poncs e per mesura justa
e lial con ti mostra per semblansa en la croilha facha de rog
en la quarta dereire /219V/ aquesta.
Item, fag que ajas trastotz tos ponch
que desus o davant es declarat, tu, atermenador o autre que d'escaire
mestier aja, pren 1 baston et aplana lo an ton coutel coma si
era 1a post d'esclapa, e plus pren si vos e del larc de 3 detz.
Et apres, fag que ajas aquelas tauletas, tu, en fay 2 partz quascuna
de 2 palms de lonc, e fag que ajas aquelas 2 parts, tu, clava
un quap an l'autre an de claveletz sy los as, si non, an 3 o 4
quavilhetas, coma 1 escayre. Item, fag que ajas aquel escaire
e clavat con dig es desus, tu, lo pren e lo pausa sus la croilha
per tu davant facha, que vengua dreg e dreg dels poncs per tu
fag en las 3 branquas de la croilha. E si quas era que fos trop
sarat, gasta en an ton coutel grasiosamens e sensa cocha, tro
tant que sie, sensa mays ni mens, dels tres ponch de las 3 branquas
de la croilha per tu davant facha de roge. Item, si era trop ubert,
gasta /220/ en deves dedins tant tro que vejas que los
quaps jonhan, e si o fas per aquesta maniera auras fag 1 escaire
just e seras quites d'anar anb ela, tro et tant que ta besonha
sie facha, e poyras dire e los autre que anb e tu seran, que maistre
seras, bon e sotil, per que nota ben aquest capitol et entent
lo ben. [147] /220V/
|