Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 61 à 63
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 220v à 226v.
Images no 147bis à 149
 









 

/220v/61

  Quapitol per declarar la maniera con si deu far d'alongar 1 albre de vaisel si quas era que fos trop cort
 

Item, atermenador e destrador, entent et apren, si quas era que 2 partidas aguesan debat d'un albre de 1 gran valsel que qualgues que agues 6 palms de lonc e non l'atrobavan que de 5 pies e de miey. E las partz ti requerien que lur, de sus conselh, aiuda, con sy poirien far que aquel albre fos asas lonc al bueg del vaisel coma aquel que sabes o saber deves poncs e mesuras, sy destrador ni atermenador y es bon ni sufesient et entendut. Sus aquest ponch estay avisat, quar lo quas es sotil, mas per so non esties esbaït car nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador e destrador o autre qual que sie, que en ponch et en mesuras entendre /221/ se velhan, lo poires ben entendre, et apres, dar conselh a totz sels que mestier n'auran ni lo vos demandaran, per que aquest capitol ulhas legir et entendre, laqual declarasion s'ensec.

Permieramens, tu, atermenador e destrador, tantost quant las partidas ti requeran que lur dones conselh et aiuda, con sy ni per qual maniera poiran far, que l'aubre que sie cort de mieg palm sie pron lonc ad aquel vaisel que requer et a mestier d'albre de 6 palms Tu, tantost ti fay mostrar lo vaysel e pren ton conpas e mesura lo gargal en 6 parts, e mesurat que l'ajas, tu, atermenador, gieta ton compas sus l'aubre que las parts auran atrobat per far bueg al vaisel, e fay que pauses ton compas sus aquel davant dig albre que la poncha del compas pase, ras e ras d'un dels caps de l'albre nou davant /221V/ dig, et apres, bouge ton compas ves l'autre cap e vejas quant traspasara dela l'aubre aquel que non sera pron lonc ad aquel vaysel davant dig. Item, apres, pren <una> busqua e mesura quant aura del cap de l'aubre aquel entro la poncha del compas, e presa que ajas ta mesura, fay que la metas en bon luoc que l'atropias quant mestier t'aura.

Item, fag tot ayso, e tu pren 1 fhil e banha lo en d'evol et estent lo del lonc d'aquel albre, so es asaber d'un cayre a l'autre, e per tal sera en bescaire. Et apres, ton fhil gitat, tu pren 1a resa, e resa o fay resar de lonc aquel albre siguent tot jorn lo fhil aquel que va en bescaire, e resat que sie, e tu, y pasa o fay pasar la jonhent sus la partida an 2 on seran pasada la resa. Item, jonc que sie ben justamens, e tu, ajusta andos las partz aytant just con tu poiras, et ajustadas que sien, e tu, tira 1a de las partz en aval e l'autre tira en amont, tant tro que atropias ta mesura aquela per tu desus / [ presa del cap del albre entro la poncha del compas. E garda ti que non passes otra la mesura aquela sinon tant solament la vouta del compas que sie salva a cascun cap de l'albre davant dich.

Item, fach que ajas tot ayso, et tu, pren ton compas et torna lo sus l'albre aquel et torna lo en lo ponch premier per tu fach, et apres, torna ton compas al viron et vejas si ton compas si salvara o si ton albre sera pron et assas lonc et si veses que lo compas si salve, baste ti, car adonc coneyssiras que pron sera lonc. Si non si salva ton compas, tira desus 1 cap la una de las partz tant tro que vejas que lo compas si salve, si era plus 1 det lonc non t'en calha.

Item, fach que ajas tot so que dessus es dich, pren tos penons et ajusta los d'aquel albre que sien ben joncs, et apres, pren ton compas e pausa los dessus l'albre davant dich e torna lo al viron e reconois si totas tas pessas seran pron longas o largas. Item, quant tu veyras que ton compas si salvara per totas partz, adonc conoysseras que ton vuech sera assas grant e l'albre sera pron lonc e venra a ponch al vaysel. E per tal que mielhs o entendas, l'emprenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota o ben et sera ta honor e ton profiech.] [147bis ]

 





 



COMMENTAIRE :

 

Langue

Bescaire : ici diagonale. Evol : sureau hièble, dans le jus coloré duquel il faut tremper le fil pour qu'il laisse une trace sur le bois, comme l'on fait avec les cordeaux à tracer actuels ?

Analyse

Ce texte qui concerne la réparation des tonneaux abîmés est particulièrement obscur et je soumets à la sagacité du lecteur ce qui va suivre.

1-d'un albre de 1 gran valsel que qualgues que agues 6 palms de lonc e non l'atrobavan que de 5 pies e de miey

2 - las partz ti requerien que lur... aiuda con sy poirien far que aquel albre fos asas lonc al bueg del vaisel... Que l'aubre que sie cort de mieg palm sie pron lonc ad aquel vaisel que requer et a mestier d'albre de 6 palms

3 - tu... ti fay mostrar lo vaysel e pren ton conpas e mesura lo gargal a 6 parts

4 - gieta ton compas sus l'aubre que las parts auran atrobat per far bueg al vaisel

5 - pauses ton compas sus aquel... albre que la poncha del compas pase ras e ras d'un dels caps de l'albre

6 - bouge ton compas ves l'autre cap e vejas quant traspasara dela l'aubre aquel que non non sera pron lonc ad aquel vaysel davant dig

7 - pren una busqua e mesura quant aura del cap de l'aubre aquel entro la poncha del compas

8 - pren un filh e banha lo en devol et estent lo del lonc d'aquel albre...d'un cayre a l'autre, e per tal sera en bescaire : " prends un fil, trempes le [dans un bol (Aix 124)] dans du jus de sureau hièble et étends le long de l'arbre...d'un angle à l'autre et de cette façon il sera en diagonale. "

9 - fay resar de lonc aquel albre siguent tot jorn lo filh aquel que va en bescaire : " fais scier cet arbre tout du long en suivant toujours le fil qui indique la diagonale. "

10 - resat que sie e tu y pasa... la jonhent sus la partida an 2 on sera pasada la resa : " une fois scié, toi, passes-y...le joignant (Aix 124) sur la partie des deux côtés où sera passée la scie. "

11 - jonc que sie ben justamens e tu ajusta andos las parts aytant just con tu poiras

12 - ajustadas que sien, e tu, tira 1a de las partz en aval e l'autre tira en amont, tant tro que atropias ta mesura aquela per tu desus presa [étape 7]. E garda ti que non passes otra la mesura aquela sinon tant solament la vouta del compas que sie salva a cascun cap de l'albre davant dich.

13- tu, pren ton compas et torna lo sus l'albre aquel et torna lo en lo ponch premier per tu fach, et apres, torna ton compas al viron et vejas si ton compas si salvara o si ton albre sera pron et assas lonc

14 - si veses que lo compas si salve, baste ti, car adonc coneyssiras que pron sera lonc.

15 - si non si salva ton compas, tira desus 1 cap la una de las partz tant tro que vejas que lo compas si salve, si era plus 1 det lonc non t'en calha.

16 - fach que ajas tot so que dessus es dich, pren tos penons et ajusta los d'aquel albre que sien ben joncs

17 - pren ton compas e pausa los dessus l'albre davant dich e torna lo al viron e reconois si totas tas pessas seran pron longas o largas.

18 - quant tu veyras que ton compas si salvara per totas partz, adonc conoysseras que ton vuech sera assas grant e l'albre sera pron lonc e venra a ponch al vaysel.

   
   



 

/222/62

  Quapitol per declarar la maniera con si ti governaras si eras requist en autre pais per atermenar
 

Item, atermenador, entent, si tu eras requist per gens d'autre pais que anesas atermenar foras de ton luoc una jornada o 2 o 3, o mais o mens, luen, sus aquest ponch estay avisat, atermenador, e nota o ben, que per ren del mont non diguas de nom d'anar la von los bons homes ti requeran d'anar, per quant que sie luen e fosan 1, 2, 3, 4 jornadas, o mais o mens, car gran honor ti fan que de tant luen pais te sien vengut querir, et adoncs conoiser poiras que de tu si t'en conte e lausor en autre pais e que i es renomat per bon e lial atermenador. Per que, te dic que a nengun, sie luen o pres, per creise ta fama e ton renon non deves dire de non, an deves eser a 1 cascun grasios et obedient car se tu o i es ben et onor t'en venra sensa dengun defalhiment.

Mas enpero estay avisat sus aysy /222V/ que quant tu, atermenador, seras en la vila o en lo quastel o en la sieutat on deuras en son terrador atermenar, que tu demandes ad aquels que ti seran vengut querir si an agut lisensia que tu puesquas en aquel luoc atermenar. Si respondon que hoc, fay que n'ajas testimonis, et apres, vay atermenar en lo terrador d'aquel luoc von que velhan atermenar aquels que te seran anat querir, e per autres non, si non que aguesan licensia coma aquelos davant dig. Item, sie, per lo contrari, que aquels que ti son anat querir per atermenar non aguesan licensia del senhor ni de la vila e ti respondesan que licensia nenguna non an aguda, adoncs, tantost tu digas a las partz que tu vos anar davant lo senhor anb elos ensems e penre del senhor licensia e sagrament. E fay ho per aquesta maniera e per autra non, car si tu atermenavas sensa licensia de senhor ni de la vila ben que gens /223/ t'aguesan requist e vengut querir per atermenar, non valrie ren ni aurie fermesa, an si darabarien totz los termes que plantat auries e tu series condannat et aquels que ti serien vengut querir ni ti aurien mes en hobra. Per que, nota o ben que, von que sies ni von que non, an lisensia de senhor e de partidas atermenes, e per tal, tot tos fags anaran ben e ton atermenar aura valor.

Item, atermenador, quant venra a ton atermenar o davant que atermenes, lieg lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon capitol, e lo Capitol con pausaras tos agachons que es lo 13 capitol, e lo Capitol per cal maniera pauraras tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol. Item, atermenador, sus totz aquestos /223V/ quapitols davant digs, quant plantaras tos termes, estay avisat e liegs los totz e mais los autres, soven, capitols que son en aquest libre escrigs. E nota los ben e sera ta granda honor e ton profieg. [148] /

 



148





fo 223V
Six personnages dans une salle voutée.

Légende :

Premier cartouche : Ten la vos deve e la vos autrey per lo ben que d'aquel dig ni es

Deuxième cartouche : Senher nos ty pregam que lisensia nos velhas dar que aquest sa puesca atermenar.

Troisième cartouche : Bels senhos yeu vol saber si licensia aves agut que ieu sa puesca atermenar

Quatrième cartouche : Senher sapias de sertan que licensia non avem nos pas del senhor per 3 veritat.

 



COMMENTAIRE : comment dois-tu te conduire si l'on te demandait d'aller borner dans un autre pays

 

Analyse

Il faut avoir la permission de la ville ou du seigneur local si tu dois aller procéder à des opérations de bornage en pays étranger, sinon ton travail n'aurait aucune valeur. Il faut également suivre les prescriptions des ch. de La siensa d'atermenar.

   
   



 

/224/63

  Quapitol per declarar la maniera con si atermenaras ni plantaras tos termes ni tos agachons en 1a terra que sie con 1 conhet a 1 cap e l'autre quap vauga l'un corn en bescaire e l'autre a just escaire e sie partida per mieg
 

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, si 2 partidas ti requerien d'atermenar 1a terra que fosa en 2 parts partida e agues con 1 conhet, so es asaber que fosa a 1 cap ponchuda et en lonc estant, et a l'autre cap agues dos caires e la 1 estes a just escaire e l'autre en bescaire. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que lo qual que esties ben avisat con ni per cal maniera plantaras tos termes ni pausaras tos agachons. E sus aquest ponch, estay ben avisat e non muses pas. Mas nos ti declararem aquest capitol per tal maniera que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, lo poires asas e ben entendre sy voles, la qual declarasion s'ensec et es aytal.

Permieramens, vejas qual terme volras plantar permier. Si vos plantar lo terme del cap prim, /224V/ fay ton cros, et apres, lo cros fag sus la poncha del conhet et en mieg de partida, e tu, atermenador, pren ton terme o ta longua peira e pausa la en lo cros desus dig. Et apres, la peira pausada en lo cros, tu, l'adreisa, et adreisada que l'ajas, tu, atermenador, fay que lo terme tengua 1 caire dreg et en mieg de partida. Et avisa ti ben que los 2 costatz estien per maniera que quascun regarde dreg de la partida deforas de la terra. Item, fag que o ajas per aquesta maniera, e tu, l'agachona an 3 aguachons que sien totz tres fraires e ben acordant sus joncha de rompedura. E pausa en 1 sus lo caire del terme que regarda dreg et en mieg de partida ; lo 2 agachon pausa < a 1 dels costatz> que regarda dreg de l'una partida deves deforas ; lo 3 agachon pausa a l'autre costat del terme que regarda dreg de l'autre costat de la terra.

Item, plantat et agachonat aquest terme, /225/ e tu, planta lo segon qual que velhas e si quas es que plantes lo terme que plantar deves sus lo caire que es a just escaire, fay que estie dreg, e l'un costat regarde ves lo terme desus plantat, e l'autre costat regarde dreg del terme que plantar deves en mieg de partida, e fay que l'agachones an 2 agachons que sien fraires e ben acordant sus joncha de rompedura. E pausa la 1 al costat que regarda dreg del terme davant e permier plantat et agachonat, lo 2 agachon pausa a l'autre costat que regarda dreg del terme que plantaras en mieg de partida.

Item, apres, e tu, planta lo terme que plantar si deu a l'autre cap de la terra o del conhet, so es asaber en mieg de partida, e fay que estie ben dreg e que l'un costat regarde dreg del terme segon desus dig e per tu plantat et agachonat, e lo caire que es deves l'autre costat regarde dreg del terme que deves plantar sus lo caire del bescaire de la terra. Et apres, tu, l'agachona en 3 agachons que sien /225V/ fraires e ben acordant sus joncha de rompedura. E pausa la 1 al costat que regarda dreg del terme segon per tu plantat que es sus lo caire de la terra que esta a just escaire ; lo segon agachon, e tu pausa al costat que regarda dreg et en mieg de partida d'aquel conhet o d'aquela terra e dreg del terme permier plantat al cap prim de la davant dicha terra ; e lo ters agachon, e tu, pausa sus lo caire que regarda dreg del cayre de la terra on deves plantar 1 autre terme, la qual caire esta en bescaire.

Item, apres, e tu, planta lo quart terme al caire que esta en bescaire e fay que estie dreg, et apres, l'agachona andos agachons que sien fraires e ben acordant sus joncha de rompedura. E pausa la 1 al caire del terme que regarda dreg del terme ters davant plantat ; lo segon agachon pausa al costat que regarda dreg del terme permier plantat al cap del conhet o de la terra.

E per miels gardar ti de falhir, lieg /226/ los capitols que s'en segon e nota los ben e non falhiras en ren. Permieramens lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol, e lo Capitol con pausaras agachons que es lo 13 capitol, e lo Capitol per cal maniera pausaras tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si ti governaras etc. que es lo 62 capitol. Item, sus totz aquestos capitols davant digz, tu, atermenador, quant plantaras terme o termes, estay avisat que los liegas e notes ben so que contenon ni declaran e met o en ton corage e fay so que ti comandan, e si o fas, auras honor e laus e profieg de ton fag, per que, tu, atermenador, o autre qual que sie, von que sies ni von que non, per atermenar /226V/ fay so que lo libre ti comanda e faras ben, e per tal faras lo plaser de Dieu e de las gens. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben e faras que sage. [149] /227/

 



149





fo 226V
Deux arpenteurs au travail.

Légende :

Premier cartouche : Amic, sapias de sertan, atermenar es sotil siensa e destrar sies eisament.

Deuxième cartouche : Mot es bel aquest atermenar, e sobre bel l'agachonar.

 



COMMENTAIRE : comment borner et planter tes bornes et tes témoins sur une terre dont une extrémité est en forme de triangle et dont l'autre présente une partie en bescaire et une autre en angle droit

 

Analyse

Si tu plantes d'abord la borne de l'extrémité pointue [le sommet du conhet], creuse un trou au sommet et plantes-y la borne en prenant soin qu'un de ses angles soit dirigé sur la limite qui sépare la partie a just escaire de la partie en bescaire (nous l'appelerons désormais la limite de milieu) [ce qui veut dire implicitement que le borneur aura pris un alignement depuis le sommet du conhet pour séparer le côté a just escaire de celui qui est en bescaire]. Puis pose trois témoins qui proviennent du bris de la même pierre, l'un sur l'angle de la borne qui regarde la limite de milieu, les 2 autres sur les côtés.

Pour la seconde borne si tu la places sur la partie qui est en angle droit, dispose-la elle aussi en angle droit avec deux témoins placés chacun dans le droit alignement des bornes les plus proches.

Pour la borne placée sur la limite de milieu, il faut qu'un des côtés regarde la borne précédente et qu'un de ses angles vise l'angle du côté en bescaire. Elle sera entourée de trois témoins, l'un dirigé vers la borne posée sur l'angle droit, l'autre vers la borne plantée au sommet du conhet et le troisième vers l'angle en bescaire.

La borne placée sur l'angle en bescaire sera munie de deux témoins, l'un visant la borne de la limite de milieu et le second celle du sommet du conhet.