| |
Item, atermenador, entent et apren
e nota o ben, si 2 partidas ti requerien d'atermenar 1a terra
que fosa en 2 parts partida e agues con 1 conhet, so es asaber
que fosa a 1 cap ponchuda et en lonc estant, et a l'autre cap
agues dos caires e la 1 estes a just escaire e l'autre en bescaire.
Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que lo qual que esties
ben avisat con ni per cal maniera plantaras tos termes ni pausaras
tos agachons. E sus aquest ponch, estay ben avisat e non muses
pas. Mas nos ti declararem aquest capitol per tal maniera que
tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, lo poires asas
e ben entendre sy voles, la qual declarasion s'ensec et es aytal.
Permieramens, vejas qual terme volras
plantar permier. Si vos plantar lo terme del cap prim, /224V/
fay ton cros, et apres, lo cros fag sus la poncha del conhet et
en mieg de partida, e tu, atermenador, pren ton terme o ta longua
peira e pausa la en lo cros desus dig. Et apres, la peira pausada
en lo cros, tu, l'adreisa, et adreisada que l'ajas, tu, atermenador,
fay que lo terme tengua 1 caire dreg et en mieg de partida. Et
avisa ti ben que los 2 costatz estien per maniera que quascun
regarde dreg de la partida deforas de la terra. Item, fag que
o ajas per aquesta maniera, e tu, l'agachona an 3 aguachons que
sien totz tres fraires e ben acordant sus joncha de rompedura.
E pausa en 1 sus lo caire del terme que regarda dreg et en mieg
de partida ; lo 2 agachon pausa < a 1 dels costatz> que
regarda dreg de l'una partida deves deforas ; lo 3 agachon pausa
a l'autre costat del terme que regarda dreg de l'autre costat
de la terra.
Item, plantat et agachonat aquest
terme, /225/ e tu, planta lo segon qual que velhas e si
quas es que plantes lo terme que plantar deves sus lo caire que
es a just escaire, fay que estie dreg, e l'un costat regarde ves
lo terme desus plantat, e l'autre costat regarde dreg del terme
que plantar deves en mieg de partida, e fay que l'agachones an
2 agachons que sien fraires e ben acordant sus joncha de rompedura.
E pausa la 1 al costat que regarda dreg del terme davant e permier
plantat et agachonat, lo 2 agachon pausa a l'autre costat que
regarda dreg del terme que plantaras en mieg de partida.
Item, apres, e tu, planta lo terme
que plantar si deu a l'autre cap de la terra o del conhet, so
es asaber en mieg de partida, e fay que estie ben dreg e que l'un
costat regarde dreg del terme segon desus dig e per tu plantat
et agachonat, e lo caire que es deves l'autre costat regarde dreg
del terme que deves plantar sus lo caire del bescaire de la terra.
Et apres, tu, l'agachona en 3 agachons que sien /225V/
fraires e ben acordant sus joncha de rompedura. E pausa la 1 al
costat que regarda dreg del terme segon per tu plantat que es
sus lo caire de la terra que esta a just escaire ; lo segon agachon,
e tu pausa al costat que regarda dreg et en mieg de partida d'aquel
conhet o d'aquela terra e dreg del terme permier plantat al cap
prim de la davant dicha terra ; e lo ters agachon, e tu, pausa
sus lo caire que regarda dreg del cayre de la terra on deves plantar
1 autre terme, la qual caire esta en bescaire.
Item, apres, e tu, planta lo quart
terme al caire que esta en bescaire e fay que estie dreg, et apres,
l'agachona andos agachons que sien fraires e ben acordant sus
joncha de rompedura. E pausa la 1 al caire del terme que regarda
dreg del terme ters davant plantat ; lo segon agachon pausa al
costat que regarda dreg del terme permier plantat al cap del conhet
o de la terra.
E per miels gardar ti de falhir,
lieg /226/ los capitols que s'en segon e nota los ben e
non falhiras en ren. Permieramens lo Capitol d'atermenar
que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e lo
Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol, e
lo Capitol con pausaras agachons que es lo 13 capitol,
e lo Capitol per cal maniera pausaras tos agachons que
es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con
tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol,
e lo Capitol per declarar la maniera con si ti governaras etc.
que es lo 62 capitol. Item, sus totz aquestos capitols davant
digz, tu, atermenador, quant plantaras terme o termes, estay avisat
que los liegas e notes ben so que contenon ni declaran e met o
en ton corage e fay so que ti comandan, e si o fas, auras honor
e laus e profieg de ton fag, per que, tu, atermenador, o autre
qual que sie, von que sies ni von que non, per atermenar /226V/
fay so que lo libre ti comanda e faras ben, e per tal faras lo
plaser de Dieu e de las gens. E per tal que miels o entendas,
l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la
ben e faras que sage. [149] /227/
|