| |
Item, atermenador, entent et apren,
si 2 partidas o 3 o mais, avien debat, so es asaber que 1 d'aquels
agues 1a possesion que fos entremesclada d'enfra las possesions
dels autres, fosan 2, 3, 4, 5, o mays o mens, et aquela posesion
non si tenie an quamin nengun, e qualie que lo li desas sus 1a
de las posesions de sos vesins per tal maniera que aquel de qui
serie aquela posesion pogues intrar, salhir, anar, tornar en sa
posesion coras que volguesa sensa blandir vesin que entorn si
agues. Sus aquest ponch, atermenador, estay avisat, quar sotil
es e sotilmens qual que l'entendas, vertat es que nos lo ti declararem
per tal maniera que tu, atermenador, o autre qual que sie, l'entendres
/227V/ tot claramens, si sens et entendement aves, laqual
declarasion s'ensec.
Permieramens, tu, atermenador, <o
autre a qui sien lezit o toque a declarar> faras et asignaras
ad aquel que demanda camin sus las posesions de sos vesins o sus
1a d'aquelas, et a los autres que vesins son d'aquels que sien,
1 jorn sert sus aquelas posesions per veser e regardar ad huel
von sera lo quamin per hon las posesions d'aquel que es entremesclat
entre las posesions de sos vesins puesquan salhir. Item, apres,
tu, atermenador <o autre aqui toque a declarar> demanda,
quant seras sus lo luoc vengut an totas las partidas, so es asaber
ad aquel es la posesion clausa <o ad aquels> que non an
quamin, si an quarta d'aquela posesion o sabedos antics, e si
los an, que los produguan d'aqui ad aital jorn sus aquel luoc.
Item, apres, asigna a las partidas autras que produgan lur esturmens
e sabedos, si los an, ad aquel jorn meteis que asignat auras ad
aquel <o ad aquels> demandants, per tal que plus cla/228/-ramens
ta consiensia sie enformada e que non fasas tort a nengun, si
non tant solamens justicia.
Item, atermenador <o autre a qui
pertenga a declarar>, quant venra a la jornada saupuda e per
tu avordenada e las partidas mostran per esturmens o per sabedos
von antiguamens aquela posesion <o posesions> que a present
non an salhida, avie son quamin e sa intrada, et apar ti e t'es
manifest per esturmens o per sabedos antics tot claramens von
aquela terra o posesion antiguamens avie sa intrada e sa salhida,
adoncs tantost e sensa demorar, tu, asigna e senha e conferma
lo camin e la salhida aquela que antiguamens ti sera manifest
a la posesion <o posesions> aquelas, la qual eran enclausas
d'enfra las autres que camin ni salhida non avien. Et aquela asignasion
et avordenansa que faras d'aquel camin o viol vesinal, fay que
sie per via de sentensia e per tal valra t'avordenansa tostemps,
e g/228V/-arda ti e t'avisa del larc del camin o del viol,
que lo declares per la forma que auras atrobat tant per sturmens
quant per sabedor.
Item, sie, per lo contrari, que los
demandants ni los defendens non ajan esturmens ni sabedos nenguns
per lo qual si puesqua saber von aquela posesion <o posesions>
clausa antiguamens aja agut son quamin e sa eisida, e qual que
quamin e salhida e intrada li dones, sus aquest ponch estay avisat
que faras, car pron et asas auras a far. Rason per que quascun
tenra e defendra a son poder que sus sa posesion non aja quamin
ni pasage, la posesion <o posesions> clausas desus dicha,
et a quascun sera partiment d'arma e de cors quant veira sus sa
posesion quamin o pasage vesinal e sera perpetual. Mas per so,
tu, atermenador, non duptes en ren, mas fay tant solamens dever
e non temeras lo rey e laysa /229/ parlar qui volra. Item,
atermenador, tu o faras per aquesta forma e per aquesta maniera,
e nota o ben e faras que sage, quar de notar es.
Permieramens, tu, regarda de qual
costat e de qual quap venrie o serie plus tost a quamin rial o
vesinal al mens de dan que poiras, ben que del dan ti declararay
con si o faras. Item, apres, vist, palpat e regardat e mesurat
lo plus pres quamin o viol <o posesions> per laqual aquela
terra clausa puesqua aver sa intrada e sa salhida o son quamin
sus, qual que sie que las posesions que entorn luy son, e vist
e mesurat que ajas et atrobat lo plus pres, e tu, tantost asigna
a las partidas, so es asaber ad aquel <o ad aquels> de qui
es la posesion clausa que non a salhida et ad aquel de qui sera
la posesion von tu asignaras e daras camin e salhida a la terra
<o posesion> clausa, /229V/ que aytal jorn sien sus
lo luoc per veser, dar, asignar, mesurar lo larc d'aquel quamin
vesinal. Et apres, aquel, atermenar a quascun costat, per tal
maniera que aparesqua tostems mais que aqui a quamin vesinal e
que la terra <o posesions> davant dichas clausas per aquel
quamin o viol an pasage. Item, quant venra a la jornada, tu, atermenador,
<o autre a qui pertenga>, fay que menes an tu de bons homes
que non sien de part e vay t'en sus lo luoc anb andos las partidas
present, e fay que porton termes e peiras per far agachons. E
quant seras sus lo luoc, tu, mostra tota la quausa e la fay entendre
ad bons omes que an tu auras amenat. Et apres, tu, atermenador,
<o autre aqui pertengas declarar>, dona ta sentensia en
presencia de totz e declara lo quamin eser sus aquela posesion
d'aytal, de tant /230/ de larc, <so es asaber de 5 palms,
<o de plus, segon que t'asemblara>>, e de lonc tant con
aura de la terra clausa <o posesions> davant dichas entro
lo quamin plubic o viol vesinal si plus pres era d'aquelas posesions
clausas davant dichas. Item, apres, avordena que lo quamin aquel
s'en pague aytant <con valra lo doble de la sestairada, si
val 10 florins la sestairada conta la a 20 florins, rason per
que per la servitut mala en que reman la terra o lo camin desus
si dona o si dara, et aquel> e quascun d'aquels en pague la
mitat <o sa rata que seran que auran pasage sus lo camin novel
donat ad aquel de qui la terra sera von lo camin novel si sera
donat o si dara>. Et apres, avordena que tantost si deja atermenar
a quascun costat 2 o 3 termes, o mais sy mestier a, al despens
d'an dos las partidas.
Item, dada ta sentensia, tantost,
tu, pensa d'atermenar per la forma que ti comanda lo Capitol
d'atermenar que es lo permier quapitol de La siensa d'atermenar,
e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon capitol,
e lo Capitol con pausaras tos agachons que es lo 13 capitol,
e lo Capitol per cal maniera pausaras tos agachons que
es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con
tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol,
e lo Capitol per declarar la maniera con si ti governaras etc.
/230V/ que es lo 62 capitol, e lo Capitol per declarar
la maniera con si atermenaras etc. que es lo 63 capitol. Item,
tu, atermenador, <o autre a qui pertengua a declarar>, von
que sies ni von que non, per atermenar <o per declarar semblant
question>, lieg sovent aquestos capitols e nota los ben e fay
so que ti comandan, e per tal non falhiras. Item, donada ta sentensia
e ton quamin mesurat, et apres, atermenat, a quascun dels costatz
tant contenra de lonc en lonc e mestier ni aura, tu, atermenador,
<o autre qual que sie>, o fay tot escrieure a ton notari
<e condanna aquel o aquels de qui seran las posesions clauzas
que quamin non avien en los despens et en ton salari e de ton
notari>, e los noms dels bons homes que an tu auras amenat
per tal que tostemps mais per man plubica si manifest que aquela
terra <o terras o posesions> clausa <o clausas> davant
dicha sus aquela d'aytal, a quamin e pasage e que carta et esturmens
s'en puesquan traire o far traire per lo notari que la sentensia
aura reseuput et en son quartolari /231/ escricha. E per
tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per
fegura, per que nota la ben. [150] /
|