Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 64 à 66
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 227 à 239.
Images no 150 à 154
 









 

/227/64

  Quapitol per declarar la salhida d'una possesion que sie entremesclada d'enfra autras possesions que non si tengua e si confronte an quamin
 

Item, atermenador, entent et apren, si 2 partidas o 3 o mais, avien debat, so es asaber que 1 d'aquels agues 1a possesion que fos entremesclada d'enfra las possesions dels autres, fosan 2, 3, 4, 5, o mays o mens, et aquela posesion non si tenie an quamin nengun, e qualie que lo li desas sus 1a de las posesions de sos vesins per tal maniera que aquel de qui serie aquela posesion pogues intrar, salhir, anar, tornar en sa posesion coras que volguesa sensa blandir vesin que entorn si agues. Sus aquest ponch, atermenador, estay avisat, quar sotil es e sotilmens qual que l'entendas, vertat es que nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre qual que sie, l'entendres /227V/ tot claramens, si sens et entendement aves, laqual declarasion s'ensec.

Permieramens, tu, atermenador, <o autre a qui sien lezit o toque a declarar> faras et asignaras ad aquel que demanda camin sus las posesions de sos vesins o sus 1a d'aquelas, et a los autres que vesins son d'aquels que sien, 1 jorn sert sus aquelas posesions per veser e regardar ad huel von sera lo quamin per hon las posesions d'aquel que es entremesclat entre las posesions de sos vesins puesquan salhir. Item, apres, tu, atermenador <o autre aqui toque a declarar> demanda, quant seras sus lo luoc vengut an totas las partidas, so es asaber ad aquel es la posesion clausa <o ad aquels> que non an quamin, si an quarta d'aquela posesion o sabedos antics, e si los an, que los produguan d'aqui ad aital jorn sus aquel luoc. Item, apres, asigna a las partidas autras que produgan lur esturmens e sabedos, si los an, ad aquel jorn meteis que asignat auras ad aquel <o ad aquels> demandants, per tal que plus cla/228/-ramens ta consiensia sie enformada e que non fasas tort a nengun, si non tant solamens justicia.

Item, atermenador <o autre a qui pertenga a declarar>, quant venra a la jornada saupuda e per tu avordenada e las partidas mostran per esturmens o per sabedos von antiguamens aquela posesion <o posesions> que a present non an salhida, avie son quamin e sa intrada, et apar ti e t'es manifest per esturmens o per sabedos antics tot claramens von aquela terra o posesion antiguamens avie sa intrada e sa salhida, adoncs tantost e sensa demorar, tu, asigna e senha e conferma lo camin e la salhida aquela que antiguamens ti sera manifest a la posesion <o posesions> aquelas, la qual eran enclausas d'enfra las autres que camin ni salhida non avien. Et aquela asignasion et avordenansa que faras d'aquel camin o viol vesinal, fay que sie per via de sentensia e per tal valra t'avordenansa tostemps, e g/228V/-arda ti e t'avisa del larc del camin o del viol, que lo declares per la forma que auras atrobat tant per sturmens quant per sabedor.

Item, sie, per lo contrari, que los demandants ni los defendens non ajan esturmens ni sabedos nenguns per lo qual si puesqua saber von aquela posesion <o posesions> clausa antiguamens aja agut son quamin e sa eisida, e qual que quamin e salhida e intrada li dones, sus aquest ponch estay avisat que faras, car pron et asas auras a far. Rason per que quascun tenra e defendra a son poder que sus sa posesion non aja quamin ni pasage, la posesion <o posesions> clausas desus dicha, et a quascun sera partiment d'arma e de cors quant veira sus sa posesion quamin o pasage vesinal e sera perpetual. Mas per so, tu, atermenador, non duptes en ren, mas fay tant solamens dever e non temeras lo rey e laysa /229/ parlar qui volra. Item, atermenador, tu o faras per aquesta forma e per aquesta maniera, e nota o ben e faras que sage, quar de notar es.

Permieramens, tu, regarda de qual costat e de qual quap venrie o serie plus tost a quamin rial o vesinal al mens de dan que poiras, ben que del dan ti declararay con si o faras. Item, apres, vist, palpat e regardat e mesurat lo plus pres quamin o viol <o posesions> per laqual aquela terra clausa puesqua aver sa intrada e sa salhida o son quamin sus, qual que sie que las posesions que entorn luy son, e vist e mesurat que ajas et atrobat lo plus pres, e tu, tantost asigna a las partidas, so es asaber ad aquel <o ad aquels> de qui es la posesion clausa que non a salhida et ad aquel de qui sera la posesion von tu asignaras e daras camin e salhida a la terra <o posesion> clausa, /229V/ que aytal jorn sien sus lo luoc per veser, dar, asignar, mesurar lo larc d'aquel quamin vesinal. Et apres, aquel, atermenar a quascun costat, per tal maniera que aparesqua tostems mais que aqui a quamin vesinal e que la terra <o posesions> davant dichas clausas per aquel quamin o viol an pasage. Item, quant venra a la jornada, tu, atermenador, <o autre a qui pertenga>, fay que menes an tu de bons homes que non sien de part e vay t'en sus lo luoc anb andos las partidas present, e fay que porton termes e peiras per far agachons. E quant seras sus lo luoc, tu, mostra tota la quausa e la fay entendre ad bons omes que an tu auras amenat. Et apres, tu, atermenador, <o autre aqui pertengas declarar>, dona ta sentensia en presencia de totz e declara lo quamin eser sus aquela posesion d'aytal, de tant /230/ de larc, <so es asaber de 5 palms, <o de plus, segon que t'asemblara>>, e de lonc tant con aura de la terra clausa <o posesions> davant dichas entro lo quamin plubic o viol vesinal si plus pres era d'aquelas posesions clausas davant dichas. Item, apres, avordena que lo quamin aquel s'en pague aytant <con valra lo doble de la sestairada, si val 10 florins la sestairada conta la a 20 florins, rason per que per la servitut mala en que reman la terra o lo camin desus si dona o si dara, et aquel> e quascun d'aquels en pague la mitat <o sa rata que seran que auran pasage sus lo camin novel donat ad aquel de qui la terra sera von lo camin novel si sera donat o si dara>. Et apres, avordena que tantost si deja atermenar a quascun costat 2 o 3 termes, o mais sy mestier a, al despens d'an dos las partidas.

Item, dada ta sentensia, tantost, tu, pensa d'atermenar per la forma que ti comanda lo Capitol d'atermenar que es lo permier quapitol de La siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon capitol, e lo Capitol con pausaras tos agachons que es lo 13 capitol, e lo Capitol per cal maniera pausaras tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si ti governaras etc. /230V/ que es lo 62 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si atermenaras etc. que es lo 63 capitol. Item, tu, atermenador, <o autre a qui pertengua a declarar>, von que sies ni von que non, per atermenar <o per declarar semblant question>, lieg sovent aquestos capitols e nota los ben e fay so que ti comandan, e per tal non falhiras. Item, donada ta sentensia e ton quamin mesurat, et apres, atermenat, a quascun dels costatz tant contenra de lonc en lonc e mestier ni aura, tu, atermenador, <o autre qual que sie>, o fay tot escrieure a ton notari <e condanna aquel o aquels de qui seran las posesions clauzas que quamin non avien en los despens et en ton salari e de ton notari>, e los noms dels bons homes que an tu auras amenat per tal que tostemps mais per man plubica si manifest que aquela terra <o terras o posesions> clausa <o clausas> davant dicha sus aquela d'aytal, a quamin e pasage e que carta et esturmens s'en puesquan traire o far traire per lo notari que la sentensia aura reseuput et en son quartolari /231/ escricha. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben. [150] /

 



150





fo 231
Trois arpenteurs dans les champs.

Légende

Premier cartouche : Per sert vos dises vertat que dela lo camin si deu dalc.

Deuxième cartouche : Dela es lo camin plus pres con vos autres veser podes.

 



COMMENTAIRE : comment déterminer le passage d'une possession qui soit enclavée dans d'autres possessions et qui ne soit pas mitoyenne d'un chemin

 

Analyse

Il faut réunir toutes les parties concernées sur le terrain et s'assurer le concours de bons homes et d'un notaire. Puis on examine les actes notariés s'il en existe ou l'on entend les témoins pour prendre les décisions conformes aux indications des uns et des autres. On borne ensuite le chemin et on fait fait payer à celui qui en aura l'usage le double de ce que vaudrait alors la sèterée de terre, il faut dresser ensuite un instrument public de toutes ces opérations.

   
   



 

/231V/65

  Quapitol per declarar d'un terme que sie en mieg o sus partida de 2 posesions que sie de tot en tot darabat e de son luoc mogut et ostat, et a quascun cap d'aquelas posesions aja 1 terme plantat e ben agachonat
 

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, si 2 partidas avien debat d'un terme que fos estat darabat e ostat de son luoc e sus terra darabat e colquat laysat, que per temps pasat fos estat plantat en mieg de la partida de 2 posesions, ad caps non entendas mas en mieg. E l'una de las partidas mantenie que aquel terme darabat e sus tera colquat era antiguament estat plantat en bescaire d'enfra la posesion de son vesin o de l'autra partida tantos destres de larc, e que aquel terme tant larc de la dreisiera justa plantar si deu de novel. Item, <sy> l'autra partida aleguava que so que l'autra part dis non es ver e so que requer non es just e non consent que aquel terme si plante en bescaire /232/ d'enfra sa posesion, si vol d'enfra l'autre posesion plas ly, mas en la sieua non ponch, e sus aquestas requestas e question d'aquest terme, o d'autre semblant d'aquest, ti qualie a declarar, conoyser e sentensia donar coma veray atermenador. Item, per so, atermenador, non esties esbaït, ben que lo qual que saviamens e discreta y vauguas, et an granda sotilesa, quar lo quas o requer. Mas vos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, aquest quapitol entendre poires mas que vos governes segon la tenor d'aquest capitol, e si o fag, falhir non poires, laqual declarasion s'ensec et es aytal.

Permieramens, tu, atermenador, tantost con las partz an 2 ti venran davant per requere d'atermenar e de declarar d'aquel terme darabat e sus terra colquat e de son luoc ostat, tu, lur asigna jorn ad anar sus lo luoc von son aquelas 2 posesions e lo terme darabat e sus terra colquat. E quant seras sus lo luoc von lo terme darabat sera colquat, e tu, demanda ad <an> 2 las partz que ti menon a quascun quap de /232V/ d'aquelas posesions e que ti mostron la partida e los termes que a quascun quap plantat seran. Item, quant tu, atermenador, auras vist la partida que an 2 las partz ensemps t'auran mostrat e los termes plantats, e tu, lur demanda sy elos an per termes aquelos 2 termes plantatz que t'auran mostrat a quascun cap d'aquelas 2 posesions 1. Si elos dison ni aferman que per termes los an, e tu, per termes los ajas, sien termes vertadies o non, quar non es ren al iuge quant las 2 partz sy acordan. Item, apres, deisent e vay lay en mieg de las 2 posesions on es lo terme darabat e colquat sus terra de laqual es question. E quant seras sus lo luoc, e tu, demanda ad an 2 las partidas si an sabedos ni testimonis que puesquan testefiquar lo luoc on antiguamens aquel terme darabat era plantat, o si an esturmens quascun d'aquelas 2 posesions que declaron quantas sestairadas o cartairadas o eiminadas o muiadas contenon. Item, si las partz an 2 respondon qu'els non an sabedos <n>engun ni esturment /233/ ni carta que declare sertamens la soma quant contenon aquelas 2 posesions ni von era aquel terme darabat antigamens plantat, si non tant solamens que l'una part digua el era plantat antiguamens la, e l'autre part digua qu'el era plantat sa, e tu, ausida en presencia dels autres bons homes que seran aqui an tu present lur resposta, tantost lur asigna 1 jorn sert e breu ad an 2 las partz que sien retornat sus lo luoc a veser plantar en son luoc on antiguamens plantat era e plantar sy <deu> segon rason, o si autra quausa mostrar podon que ad aquel jorn vo ayan mostrat car d'aqui avant non n'auserie home. E tot ayso fay breu et en pauc de temps e non fasas las parts plac dejar car pecat faries, car la question es asas clara per qual maniera ti deves governar ni von lo terme deuras plantar.

Item, atermenador, quant venra a la jornada, e tu, atermenador, e las parts an 2 e los bons omes autres ser[an] /233V/ sus lo luoc on lo terme darabat e colquat dava[n]t dig retornat, tu, atermenador, demanda ad andoas las partidas aqui en presensia dels autres que seran aqui present sy volon ni podon proar per sabedos antics o per cartas von antiguamens aquel terme que es darabat e colquat sus terra era plantat <de laqual es question>.

Item, sy las partz an 2 autra ves respondon que non an sabedos ni testimonis nengun ni esturmens, mas volon que tu atermenes e plantes lo terme lay von justamens e rasonablamens plantar si deura. Item, tantost, facha aquesta resposta per las dichas partz, e tu, atermenador, t'en vay a 1 del cap de las 2 posesions lay von a 1 terme plantat un d'aquels que davant vist avies e per las partz t'eran estat mostrat, et al pe d'aquel terme, e tu planta 1a lansa e fay que estie ben en mieg del terme, /234/ so es asaber en mieg del costat que regardara dreg et en mieg de la partida de las davant dichas 2 posesions, e dreg del terme que li sera davant a l'autre quap de las doas posesions davant dichas. Item, aprop, t'en vay a l'autre terme de l'autre cap e planta 1a lansa per lo semblant maniera que plantat auras la permiera, e planta la ferm e tant dreg conpoiras, e plantada la lansa, tu, atermenador, pren de canas o de verguas primas e planta las 1a apres l'autra en dreisiera la una de l'autra segon la dreisiera que ti mostraran las 2 lansas per tu, atermenador, davant plantadas. E quant auras plantat tos senhals e veiras que seran totz plantatz en bela dreisiera non pendent plus a 1a part que a l'autre, tu regardaras apres von sera lo mieg, so es asaber - que o entendas /234V/ sanamens - que aytant aja d'aqui von senhat auras a l'un terme con al autre, e per tal, ton terme de novel plant per tu sera en mieg dels 2 termes que avies atrobat plantat 1 a cascun cap d'aquelas 2 posesions.

Item, cant tu veiras que ton senhal sera ben en mieg, e tu, cava o fay quavar aqui en aquel luoc ton cros tant larc e tant proon que lo terme e sos agachons puesquan quaber. Item, ton cros fag, tu, pren lo terme darabat e colquat de la qual es question e lo pausa d'enfra lo cros, et apres, l'adreysa an ton regla plomp, e quant veiras que estara ben dreg, e tu, pren tos agachons e l'agachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol, e lo Capitol con pausaras tos agachons que es es lo 13 quapitol, e lo Capitol per qual maniera pausaras /235/ tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si ti governaras etc. que es lo 62 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si atermenaras etc. que es lo 63 capitol. Item, plantat et agachonat ton terme per la maniera que los capitols desus ti comandan, <e tu, atermenador t'en vay a los 2 termes que as atrobat plantat a cascun cap de la posesion [von] los quals 2 termes las partidas an agut per termes lials et aquelos descausa per veser con estan los agachons, si ben estan non los movas, si non, agachona los an 2 per la maniera que los capitols desus ti comandara ... > e tu, dona ta sentensia e condapna an 2 las partidas per eygals partz en los despens et en ton salari e del notari. Item, per tal que miels o entendas, tu, atermenador, l'enpreenta o la semblansa s'ensec, per que notas la ben e sera a ton profieg e ta granda honor e non fasas ren doler ni defag, car ben non t'en venrie, mas fay so que lo libre ti comanda tant /235V/ solamens e non falhiras en ren, per que avisa t'en ben. [151] /

 



151





fo 235V
Quatre arpenteurs.
 



COMMENTAIRE : comment expertiser une borne qui se trouve au milieu ou bien sur la limite de deux possessions, qui soit entièrement arrachée et déplacée de l'endroit où elle avait été plantée, et qu'à chaque extrémité de ces possessions, il y ait une borne plantée et correctement entourée de témoins

 

Analyse

Il faut écouter les parties, examiner leurs arguments et leurs preuves et agir selon leurs indications. Si elles te demandent de procéder au bornage, il faut te mettre au pied d'une borne désignée par les parties et de là matérialiser l'alignement avec l'autre borne restée en place à l'aide de bâtons de bois fichés dans la terre, puis planter la borne déplacée au milieu de cet alignement, en respectant les préceptes donnés dans les ch. précédents

   
   



 

/235bis/66
Fo disparu, édition effectuée d'après les ms. d'Aix

  Capitol per declarar la question de 2 posessions de 2 partidas, que la 1 volgues de fag einovar en dapnage de son vesin, e l'autre fos en posesion antigua, eseptat que per esturmens non fos lo contrari atrobat o per testimonis
 

[Item, atermenador, entent, si quas era que 2 partidas aguessan debat de doas possessions, so es assaber que la una volguessa far de fach nenguna causa en la possession que mais non fos tost acostumar et fos en grand prejudici et dampnage de son vesin et en depariment et destruction de la possession de son vesin, et l'autra part ausem e vesent et esser enformat de la / causa novela, laqual son vesin vol far en sa pocession que redonda et redondar pot en grant preiudice et dommage de sa pocession so entendas en la pocession de son vesin, e qualie ti a declarar la question secur et acabar per lo usage que tu auries] /236/ e quar las partidas t'en requerien, so es asaber la partida que si sentrie greujat o an 2 ensems si quas era. Per so, atermenador, non esties esbaït, ben que lo capitol es asas sotil e ponderos e sotilmens qual que l'entendas, e garda ti ben con o faras que non sies trop lent ni trop apert en t'avordenansa ni en tos digs. E per so, nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre qual que sie atermenador, lo poires ben entendre.

E tot permieramens fay encontenent que sentras ni sab<r>as ni requist seras per 1a de las partz que aytal <vesin sieu> li vol far o entent a far alcunas noveletaz en sa posesion propia d'aquel que las noveletatz faire vol entornaran en gran perjudise e damage de la posesion del dig requerent vesin d'aquel que las noveletatz faire vol. Que comandes a 1 servent que vaugua enpenar e comandar <tantost> ad aquel que vol far las noveletatz en sa posesion et en damage de son vesin. Que /236V/ sus serta pena non ause eynovar ni far nenguna quausa en sa posesion propia ni en damage de son vesin o de la posesion d'aquel, entro tant que per tu, atermenador, sie conegut e declarat <e si per greujat si ten del comandament que aytal jorn sie davant tu atermenador, l'obra de tot entor se faut que o entendas sanamens tro tant que sie declarat e sentencia donada>. Item, mays apres si quas era que per tas penas aquel gardar non si era volgut de far e d'eynovar causa novela, que tantost li mandes per 1 sirvent que sus tal pena encontenent aja ostar e fond<r>e totas las quausas que aurie fag et eynovat la question pendent davant tu atermenador, et fasas far l'enquesta contra aquel que las penas aurie menspresat et encoregut. Item, si quas era que per la segona que l'auries fag enpenar, non volgues fondre ni ostar las quausas per aquel eynovadas que, vistas las present, li fasas far l'enquesta per la pena que a encoreguda, quar ostar non ho a volgut ni fondre. Item, apres /237/ tantost, tu, atermenador, li manda 1 autre sirven que sus pena tripla pense e deja, vistas las present, ostar e fondre tot so que fag et eynovat aurie pendent la question, e si far non o vol, fay li far l'enquesta, e votra l'enquesta, al sirvent fai fondre e ostar et a la cort porta la, si es causa que de portar sie, <fosa tonas o filatz o autras quausas qual que sien, si quas era que aigas o pescaria si fosan aquelas davant dichas posesions o autras posesions quantas que sien ni on que sien>, ni lo senhor mais en puesqua valer, si non reste fondut et ostat d'aquel luoc. Item, apres, tu, atermenador, asigna ad andoas las partidas que a 1 sert jorn sien davant tu et ajan quascun mostrat de son dreg, o per sturment o per testimonis. E si ad aquela jornada an 2 las partz non avien mostrat de lur dreg cascun, o l'un tant solamens, asigna lur una autra jornada, et, apres aquela, un'autra e non otra, vo lo serie quas que los esturmens o los testimonis aver non poguesan e saupesas claramens que aisins fos, d'autramens non. Item, apres, ta consiensa ben enformada e vist lo dreg d'un quascun et eser /237V/ estat sus lo luoc de laqual serie la question, dona ta sentensia, bona, santa e justa e son dreg a 1 cascun, e tot o fay escrieure a ton notari e metre tot per orde, que si quas era que l'una de las parts si apelava de ta sentensia, vo an 2, que tot si atrobes per bel proses e bon e ben avordenat. E fay que ajas notari que s'entenda e sapia que deura far, e condanna la partida que tort aura en ton salari e de ton notari et en totas las despensas fachas per la part que sentensia aura agut per si. Item, per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura. Per que nota la ben et entent la ben, tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, e sera ton profieg e ta granda honor sy husas per la forma e per la maniera que lo capitol aquest ti declara. E fag et ouservat tot quant lo /238/ capitol aquest ti comanda, tu, atermenador, atermena 1, 2, 3, o mais o mens, termes si mestier a en presensia d'an 2 las partz e d'autres bons homes.[152] /238V [153] /239 [154] /

 



152





fo 238
Filets disposés dans un étang.

Légende : Clar o esthan entro aval a la sanha et es 1a posesion, e de la sanha en aval un'autra posesion. Sels filatz que tenon d'una riba a l'autre con veses es causa einovada, e tal gasan ad filatz que desotz son escrig, e nota o ben.

Filats, filats, filats

Sanha, filatz, sanha, filats, sanha, filats, sanha.

 



153 et 154





fo 238V
Bateau à l'ancre, une maison et trois personnage.

Légende

Premier cartouche : So son robinas e forchons que si abeuran d'un esthan, e la 1 a rot la dogua de la robina de l'autre defag que mais non fon vist ni o de far revocar si deu per tolre li sa pescaria.

Deuxième cartouche : Pendent la question ren non si deu einovar.

Troisième cartouche : Tot cant sera einovat, tot si deu revocar.

Quatrième cartouche : Aquel mur non se devie far ni cargar sus (...)os.

fo 239
Cinq personnages, trois arbres une maison.

Légende

Premier cartouche : Aquelos albres son plantatz en gran dan d'aquel hostal.

Deuxième cartouche : Per so deurias enubir ad aquel que plus non plantes e sels que a plantat darabes.

Troisième cartouche : Tot cant dises es vertat e nengun non ausa far en lo sieu ren que sie dan d'autra.

 



COMMENTAIRE : comment trancher la question de deux possessions de deux parties dont l'une voudrait de fait innover au détriment de son voisin et dont l'autre serait en ancienne possession, sauf le cas ou le contraire serait trouvé dans des actes notariés ou bien rapporté par des témoins

 

Langue

Tona : L. = filets à perdrix, tonne ; ici sûrement filets de pêche.

Analyse

Il faut faire porter un commandement par un sergent à la partie qui veut innover, si celle ci ne veut pas se soumettre renvoie lui un sergent pour lui intimer l'ordre de détruire ses innovations, si elle ne se soumet toujours pas renvoies lui un autre sergent qui le menace d'une peine triple. Si rien n'y fait, diligente une enquête et fais ôter par un sergent les innovations en litige qu'il s'agisse par exemple de filets, de tonnes ou d'autres dispostifs de pêcheries. Puis tu assignes les parties, à trois reprises s'il le faut, pour qu'elles puissent prouver leurs droits à l'aide d'actes notariés s'il y en a. Tu peux alors prendre ta décision et la faire écrire par un notaire afin d'éviter les contestations ultérieures.