Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 67 à 68
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 239v à 247.
Images no 155 à 158
 









 

/239v/67

  Quapitol per declarar d'una peira atrobada plantada en mieg d'una posesion que non aja agachons nengun al pe <ni valat ni ribal non aja per laqual partida conoyser si puesca>, et an 2 las partidas velhan que terme sies, et apres, ti requeran que dejas atermenar <o plantar> a cascun cap de la partida 1 terme
 

Item, atermenador, entent et apren e nota o ben, si 2 partidas avien debat d'una posesion, so es asaber que la 1 dieises : " Yeu y ay la mitat ", e l'autra part disie que non a que la tersa part, et, estant en aquest debat, era quas que atrobesan 1a peyra plantada dedins aquela posesion, et, atrobada aquela peira, las partz an 2 eran d'acort que terme fos, agues al pe agachons o non, e ti requerien coma atermenador jurat et elegit que l'anesas per atermenar e plantar a quascun quap de las partidas d'aquelas posesions 1 terme, e dreg d'aquela peira per elos atrobada plantada en mieg de la posesion desus dicha, las quals an 2 las partz per terme an aja agachons al pe o non, e valat ni ribal non sy atroba nengun per laqual aparesqua que partida mays y aja agut ni devesion nenguna, si non tant solamens aquela /240/ plantada davant dicha an las partz atrobada plantada en mieg de la posesion davant dicha. Sus aquest ponch estay avisat e nota o ben, quar sapias de sertan que lo capitol es grandamens sotil e sotilmens qual que l'entendas, mas nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, l'entendres et entendre lo poyres sy sens et entendement aves.

Item, atermenador, entent, tantost quant las partz andoas ti requeran d'anar sus lo luoc vo sus aquela posesion von an atrobat aquela peira plantada, la qual an 2 las partz per terme <an>, aja agachons al pe o non, e volon que lur plantes termes a cascun quap de las partidas 1, e donar a 1 cascun son dreg, e que los plantes en dreysiera de la peira desus per las partz plantada trobada en mieg de la posesion. Tu, atermenador, asigna tantost ad andoas las partz 1 jorn ad anar sus lo luoc aquel, e quant seras sus aquela posesion et en lo luoc von sera aquela peira plantada, e tu, atermenador, demanda aqui tantost sy elos an aquela peira plantada per terme, sie terme vertadier o non. Sy respondon que hoc, e tu l'ajas per aquel quant es ad aquela hora, car apres, la causa declarada, tu, lo descausa e l'agachona per la forma que lo libre ti declara o /240V/ los quapitols d'aquest. Item, apres, e tu, demanda ad an 2 las partz si elos an esturmens ni sabedos, deves qual partida es so que quascun demanda per sieu ni quantas sestairadas contenon quascuna partida. Si respondon que hoc e t'en fan fe, fay so que los esturmens ni lur sabedos ti declararay, et apres, atermena en lo luoc on ti sera manifest. Item, sy respondon que esturmens ni sabedos non an, si non tant solamens que lo quap aytal d'aquela posesion davant dicha es d'aytal e l'autre cap es de l'autre, sufis ti plus que las parts si acordon, non ti calha de plus, sy non tant solamens que atermenes plus que t'en requeron. Item, si respondien per lo contrari que dieysesan que las partidas van del lonc d'aquela posesion e que la partida que es deves aytal costat de lonc en lonc es d'una de las partidas, e l'autre costat de la terra de lonc en lonc es de l'autre, lo terme o la peira plantada desus dicha per elos atrobada en mieg remanent, sufis ti per lo semblant plus que las partz s'en acordan, e pensa d'atermenar e de plan/241/-tar tos termes 1 a quascun quap et agachonar degudamens e ben e per la maniera que los capitols que son en aquest libre escrig ti comandan, de La siensa d'atermenar. Item, atermenador, avisa ti del terme davant dich o de la peira plantada per las 2 partidas atrobada en mieg d'aquela posesion, de la qual quascun perten aver la partida <desus declarada> si sera la peira aquela redona o quayrada.

Si redona es, avisa ti que faras quar sensa l'escayre just non o podes ni deves declarar quar si o fas d'autramens valra que poira, <mas> l'una part restara nafrada, per que garda t'en si vos que non ho fasas sensa l'escaire just. Item, si vos far ta quausa justamens, si lo terme es redon, tu, atermenador, penras ton escayre et anaras t'en al cap d'aquela posesion von las partidas pertenran que los termes plantar deuras, et, al rival d'aquela posesion, tu, planta 2 bastonet a dreg l'un de l'autre d'aquel rival e just e just del rival e pres la 1 de l'autre, per tal maniera que l'escaire los puesqua an 2 a jonhe. E quant a<u>ras ayso fag, e tu, pren ton escayre et acuelh aquelos 2 bastonet per tu /241V/ plantatz, e aculhitz que los ajas an l'escaire, tu, atermenador, penras 3 canas et anaras-en 1a plantar en mieg de la peira redona al costat que ti regardara, la segona planta en mieg de ton escayre, sensa mays ni mens, so es asaber del cap plus estreg, la tersa quana, planta a l'autre cap de l'escayre en mieg e pren ben ta mesura, sensa mays ni mens. Item, quant tas 3 quanas seran plantadas, regarda ben sy seran en dreysiera justa o non, si son en dreisiera justa, plasa ti et aqui meteis planta ton terme e sie lo permier. Lo segon terme planta a l'autre cap, lay von ti portara la dreysiera de l'escaire e de las tres canas, sensa plus ni may. E si o fas per aquesta forma, ta quausa anara noblamens e ben, e faras so que deuras e daras son dreg a 1 cascun /242/ plus que aquela peira plantada davant dicha an per terme. Quar sy non l'aguesan per terme, tu, atermenador, o partiras et o atermeneras per la forma e per la maniera que ti comanda lo Capitol per declarar la partida de 2 posesions etc. que es lo 46 capitol, e per la forma que comandan los capitols autres de La siensa d'atermenar que escrig son en aquest libre.

Item, si la peira planta<da> desus dicha, que per las partidas an 2 es declarat per terme, era cairat, tu o faras per aquesta maniera. Permieramens, tu, mesura ton te<r>me cant aura de larc <a 1 costat>, et apres, part ta mesura per mieg e senha ho, fag aquo, senha apres l'autre costat que li sera davant, ses plus ni mais que auras fag aquel costat davant dig. Item, fag que auras ayso e pres e senhat tos senhals, tu, atermenador, pren 2 quanas e planta l'una al pe <et al costat> del terme, e dreg del senhal per tu permier fag, l'autra quana planta a l'autre costa[t] e dreg del senhal per tu, atermenador, fach ; et apres, tu, pren 3 o 4 quanas mays e plan/242V/-ta las 1a apres l'autra, en dreysiera de las dos que son plantadas per tu al pe del terme quairat, so es asaber ad costatz que regardan dreg de la partida, plus que volon an 2 las partz que terme sie. E per aquesta forma o fay, tro tant que sies al cap d'aquela posesion, e quant seras de tot al quap, e tu, atermenador, regarda si tos senhals per tu plantat seran en dreysiera veraia de las 2 canas per tu, atermenador, plantadas al pe del terme quairat a quascun costat 1a cana. Item, si estan totas en bela e veraia dreisiera, e tu, planta ton terme permier e l'agachona con lo libre ti comanda. E plantat aquel, e tu, <vay> a l'autre quap e planta tos senhals dreg dels autres desus dich, et aqui on tombara lo senhal redier al cap de tot de la posesion, e tu, planta lo terme e l'agachona per la semblant maniera que auras agachonat l'autre davant dich.

Item, atermenador, quant tu auras plantat tos termes o per la forma de l'un o per la forma de l'autre, si terme redon o cairat /243/ con davant declarat es, e tu, atermenador, vay a la peira plantada que per las parts an 2 es stada declarada per terme e descausa la tota entro aval al pe, mas non la ostes pas de son luoc, si non tant solamens que l'adreises si non esta dreg e osta li totas las peiras, sien petitas o grosas, que atrobaras aval al pe <e gieta las po[i]re>, que agachons vertadies non sien, <e sy son agachons, tu, los salva>. Et apres, l'agachona per la forma que ti comanda los capitols <de La siensa> d'atermenar que escrig son en aquest libre. Item, atermenador, nota ben aquest capitol e lieg lo soven, quar sotil es e conten motos capitols, per que avertis y ti ben e sera ton profieg e ta granda honor, laysa parlar qui parlar volra, fay so que deuras e non falhiras en ren. Item, atermenador, per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que tu, atermenador, o autre qualque sie atermenador, avisas ben l'enprenta o la semblansa que s'ensec e fares que sage. /243V [155]/244 [156]/

 



155 et 156





fo 243V
Trois personnages un terme, deux arbres.

Légende

Premier cartouche : Aquest terme que es en aquela posesion plantat nos l'avem per bon e per lial, sie ben agachonat o mal.

Deuxième cartouche : Ieu stay plus que a vos autres play mas a la fin el sera descausat et apres sera lialmens agachonat plantat que sien los termes que si deon plantar.

fo 244
Deux arpenteurs sur deux pièces de terres différentes, deux arbres.

 



COMMENTAIRE : comment expertiser une pierre trouvée plantée au milieu d'une possession qui n'ait aucun témoin posé à son pied, qui n'ait pas non plus de fossé ou de talus grâce auxquels il soit possible de connaître la limite, et que les 2 parties veuillent qu'elle soit reconnue comme borne et qu'ensuite elles te demandent de borner chacune des extrémités de la limite

 

Analyse

Il faut suivre les désirs des parties et procéder au bornage de la façon dont elles souhaitent le faire, en observant les prescriptions des actes notariés s'il en existe.

A - prise de l'alignement pour une borne cylindrique

Il faut prendre garde, si la borne est de forme cylindrique, à n'utiliser que la juste équerre pour déterminer l'alignement correct et il faut procéder de cette façon :

1 - tu...penras ton escayre et anaras t'en al cap d'aquela posesion von las partidas pertenran que los termes plantar deuras, et, al rival d'aquela posesion, tu planta 2 bastonet a dreg l'un de l'autre d'aquel rival e just e just del rival e pres la 1 de l'autre, per tal maniera que l'escaire los puesqua an 2 a jonhe : tu prendras ton équerre et tu t'en iras à l'extrémité de la possession où les parties prétendent que tu devras planter les bornes, et, sur la limite, toi, plante 2 bâtonnets en alignement tout près de la limite, et il faut qu'ils soient suffisament rapprochés l'un de l'autre pour permettre d'y adosser l'équerre.

2 - E quant a<u>ras ayso fag, e tu, pren ton escayre et acuelh aquelos 2 bastonet per tu plantatz : cela fait, toi, prends ton équerre et pose la contre les bâtonnets plantés par toi [aculhir employé ici au sens de rassembler].

3 - e aculhitz que los ajas an l'escaire, tu, atermenador, penras 3 canas et anaras-en 1a plantar en mieg de la peira redona al costat que ti regardara : une fois les bâtonnets adossés à l'équerre, toi, borneur, tu prendras 3 cannes et tu iras en planter une au milieu de la pierre ronde à un endroit qui soit face à toi.

la segona planta en mieg de ton escayre,... so es asaber del cap plus estreg : plante la seconde au milieu de ton équerre ... c'est à dire au milieu de la branche la plus courte.

la tersa quana, planta a l'autre cap de l'escayre en mieg e pren ben ta mesura : plante la troisième canne au milieu de l'extrémité de l'autre branche de l'équerre et prends bien ta mesure.

4 - quant tas 3 quanas seran plantadas, regarda ben sy seran en dreysiera justa o non, si son en dreisiera justa,... aqui meteis planta ton terme e sie lo permier : quand tes 3 cannes seront plantées, regarde bien si elles se trouvent dans un alignement correct, s'il est convenable ... plante ta borne ici même et qu'elle soit la première.

Lo segon terme planta a l'autre cap, lay von ti portara la dreysiera de l'escaire e de las tres canas : plante la deuxième borne à l'autre extrémité, là où l'alignement de l'équerre et des trois cannes te l'indiqueras.

Si les parties ne s'accordent pas il faut procéder suivant les indications du ch. 46.

B - prise de l'alignement pour une borne parallélépipédique

Si la borne est parallélépipédique il faut procéder de telle manière :

1 - mesura ton terme cant aura de larc a 1 costat : mesure la largeur d'un des côtés de ta borne

2 - part ta mesura per mieg e senha ho : divise ta mesure en deux et marque le sur la pierre

3 - senha apres l'autre costat que li sera davant : marque ensuite le côté opposé de la borne

4 - pren 2 quanas e planta l'una al pe et al costat del terme, e dreg del senhal per tu permier fag, l'autra quana planta a l'autre costat e dreg del senhal : prends deux cannes, plante l'une au pied et sur le côté de la borne, en façe de la première marque tracée par toi, plante l'autre canne de l'autre côté, en face de la seconde marque

5 - tu, pren 3 o 4 quanas mays e planta las 1a apres l'autra, en dreysiera de las dos que son plantadas per tu al pe del terme quairat, so es asaber ad costatz que regardan dreg de la partida... E per aquesta forma o fay, tro tant que sies al cap d'aquela posesion : toi, prends trois ou quatre cannes de plus et plante les les unes à la suite des autres en alignement des deux qui furent plantées par toi au pied de la borne parallélépipédique, c'est à dire sur les côtés qui regardent droit sur la limite ...

6 - quant seras de tot al quap, e tu,... regarda si tos senhals per tu plantat seran en dreysiera veraia de las 2 canas ... plantadas al pe del terme quairat a quascun costat 1a cana : quand tu seras parvenu à l'extrémité de l'alignement, toi ... regarde si tes jalons que tu as planté sont bien en alignement des 2 cannes ... plantées au pied de la borne parallélépipédique, chacune d'un côté.

7 - si estan totas en bela e veraia dreisiera, e tu, planta ton terme permier e l'agachona con lo libre ti comanda : si elles sont toutes en bel et bon alignement, toi plante ta première borne et dipose les témoins de la façon dont le livre te le commande.

8 - E plantat aquel, e tu, vay a l'autre quap e planta tos senhals dreg dels autres desus dich, et aqui on tombara lo senhal redier al cap de tot de la posesion, e tu, planta lo terme e l'agachona per la semblant maniera que auras agachonat l'autre davant dich : une fois cette borne plantée, toi, va à l'autre extrémité et plante tes jalons en alignement des autres, et là où viendra se placer le dernier jalon à l'extrémité de la posession, toi, plante la borne et pose les témoins en procédant de la façon que tu auras employé pour la borne précédente.

Une fois tout cela fait, il faut déchausser la pierre plantée et identifier les témoins qui se trouvent à son pied s'il y en a, puis poser les témoins selon les indications du traité.

   
   



 

/244V/68

  Quapitol per declarar d'un terme que aparesqua sus terra 1, 2, 3 palms, o mays o mens, et aja de larc 1 palm, o palm e mieg, o 2 palmps, o plus, e d'espes 1 torn o mieg palm, o mays o mens, e desos terra sie per lo contrari larc et estreg
 

Item, atermenador, entent e nota ben et apren, si 2 partidas avien [debat] d'un terme que plantat fos d'enfra 1a posesion et aparegues sus terra un palm, 2, 3, o mais o mens, et agues de larc 1 palm o palm e mieg, o mays o mens, e d'espes 1 torn o mieg palm, o mays o mens. E l'una part afermava que aquel terme <era terme et> atermenava lay von lo plus prim regardava, e l'autra part disie et afermava que terme es e per terme l'a, mas ben aferma tot sertamens que aquel terme non atermena lay von regarda lo plus prim d'aquel terme sobre dig, an sy cres et aferma que aquel terme atermena ad autre par que sus terra non mostra. E sus aquest ponch ti qualie a declarar si aquel terme atermenava dreg de la partida von la partida permiera afermava vo atermenava per lo contrari con la part autra afermava. Per so, ater/245/-menador, non esties esbaït, car nos lo ti declararem per tal maniera que claramens e justa lo poiras declarar. Mas non per tant, e nota o ben, sus la declarasion del terme non ajas pena nenguna ni aver non la ti qual, si non tant solamens de la drecha linha o lo luoc dreg on atermena <o atermenar deu>. Rason per que quar las partz an 2 aferman que terme vertadier es, e plus que las partz andos ho volon e tu o deves voler et autre quausa non, si non tant solamens de la dreysiera justa con desus dich es.

Permieramens, tu, atermenador, asignaras ad an 2 las partz 1 jorn ad anar sus lo luoc von aquel terme de que es lo debat es plantat, e cant y seras e tu demanda ad an 2 las parts si elos an aquel terme per terme bon e lial, si las partz an 2 dison que hoc non ti qualha de plus, ajas lo, tu, per terme vertadier, sie terme vertadier o non. Item, apres, tu, atermenador, tantost fay descausar aquel terme entro aval al pe e regarda ben si aura al pe agachons nengun que sien vertadies, si agachons vertadies atrobas al pe, ad aquelos ti refer quar aquelos portaran testimoni de veritat. E sy quas es que los agachons /245V/ que trobaras al pe non son fraires ni ben acordant sus joncha de rompedura, vo an quas - te dic mays - que al pe del terme non trobesas agachons nengun, avol ni bon, per so non lo declares per fals terme, ben que terme fals e deilial lo poiries declarar si las partz an 2 non l'aguesan avoat per bon terme, mas plus que l'an avoat per terme, terme deu eser. Enpero garda ti et avisa ben si seran d'un larc e d'un espes desotz terra aysins coma sus terra, e si lo larc sera d'un costat del terme d'aut en aut e l'estreg per lo semblant. E sus aquest ponch estay avisat, atermenador, si atrobavas lo terme que so que serie soterrat lo plus larc del terme e l.plus estreg fos, per lo contrari, del quap que pareisie sus terra, so es asaber que lo costat plus estreg del terme que sus terra pareyserie, estes o regardes ves levant, el costat plus streg que serie sos terra regardes ves miey jorn, e si aysins era, adoncs pren ta dreisiera, atermenador, del costat plus estreg del terme d'aquel que sos terra auras atrobat soterrat ; et ad aquel costat, e tu, pausa ton agachon et a l'autre costat estreg, e tu, pausa l'autre, e fay que sien andos fraires e ben acordant sus /246/ joncha de rompedura. Et agachonat que l'ajas, e tu, atermenador, declara ad andoas <las> partz aqui present que aquel terme es aras terme bon e lial e vertadier e ben agachonat, e que aquel terme atermena dreg dels costatz estregs que sota terra tu as atrobat et en autre luoc non, e que aquelos costatz que sus terra son estregz non agachan lay von lial terme regardar deu e que aquela dreisiera non es veraia ni vertadiera an es falsa e deilial, e per falsa e deilial la declara ad an 2 las partidas. Et en las despensas, tant d'agachonar e de declarar d'aquel terme, fachas per an 2 las partidas e per ton salari e de ton notari, andoas las partidas per eigals parts comdanna, rason per que quar an 2 las parts an afermat lo terme aquest eser terme vertadier, fos <ben agachonat> o non, an que lo terme estes desotz terra per la semblant maniera que desus terra estava, quar sus aquest ponch era tota lur question quar l'una part mantenie que la dreisiera que lo terme mostrava desus terra sy /246V/ devie seguir et autre non, e l'autra part mantenie que non valie si non tant solamens aquela que al pe desotz terra claramens declarara <con davant declarat es>. E quar sus aquesta question non t'a qualgut si non tant solamens descausar aquel terme et agachonar, et apres d'aquel la dreysiera conoyser e declarar. Per so rasonablamens quascuna de las partz, per eigal parts en las despensas deves comdapnar. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben et avisa la ben e sera ton profieg e ta granda honor. [157] / 247 [158]/

 



157 et 158





fo 246V

Trois arpenteurs dans un champ autour d'un terme, deux arbres.

Légende

Premier cartouche : En vos es tot per declarar car en sabes la veritat.

Deuxième cartouche : An 2 dises que terme es mas de la dreisiera non vos acordas ges, mas yeu lo descausaray e sabray vos dir la veritat.

fo 247
Trois arpenteurs sous trois arbres autour d'un terme.

Légende

Premier cartouche : Los caires d'aquest terme plantat non son ges d'un semblant.

Deuxième cartouche : Ieu conoise al descausar que aquest terme desot mostrara autre luoc von atermenara que lo luoc que mostra desus.

Troisième cartouche : Nos en content con que sie sol pensa de descausar per tal que atroprias la veritat e quascun sapia que sieu es.

 



COMMENTAIRE : comment expertiser une borne qui dépasse de terre de 1, 2, 3 palms, ou plus ou moins et qui a 1 palm ou 1,5 palm ou 2 palms de largeur et d'épaisseur un tour ou 0,5 palm, ou plus ou moins, et que sous terre elle soit au contraire large et étroite

 

Analyse

Une des parties affirme que cette borne limite du côté le plus pointu et l'autre partie soutient que, bien qu'il s'agisse d'une vraie borne, elle limite dans une autre direction que l'on ne peut déterminer car elle est cachée sous la terre. Il faut convoquer les parties sur les lieux et procéder à la recherche des témoins de la borne. Il faut ensuite examiner la borne pour mesurer la largeur respective de ses côtés pour prendre l'alignement sur le côté le plus étroit qui sera enterré et poser ensuite les témoins de ce côté.