| |
Item, atermenador, entent et apren
e nota o ben, si 2 partidas avien debat d'una posesion, so es
asaber que la 1 dieises : " Yeu y ay la mitat ", e l'autra
part disie que non a que la tersa part, et, estant en aquest debat,
era quas que atrobesan 1a peyra plantada dedins aquela posesion,
et, atrobada aquela peira, las partz an 2 eran d'acort que terme
fos, agues al pe agachons o non, e ti requerien coma atermenador
jurat et elegit que l'anesas per atermenar e plantar a quascun
quap de las partidas d'aquelas posesions 1 terme, e dreg d'aquela
peira per elos atrobada plantada en mieg de la posesion desus
dicha, las quals an 2 las partz per terme an aja agachons al pe
o non, e valat ni ribal non sy atroba nengun per laqual aparesqua
que partida mays y aja agut ni devesion nenguna, si non tant solamens
aquela /240/ plantada davant dicha an las partz atrobada
plantada en mieg de la posesion davant dicha. Sus aquest ponch
estay avisat e nota o ben, quar sapias de sertan que lo capitol
es grandamens sotil e sotilmens qual que l'entendas, mas nos lo
ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre atermenador
qual que sie, l'entendres et entendre lo poyres sy sens et entendement
aves.
Item, atermenador, entent, tantost
quant las partz andoas ti requeran d'anar sus lo luoc vo sus aquela
posesion von an atrobat aquela peira plantada, la qual an 2 las
partz per terme <an>, aja agachons al pe o non, e volon
que lur plantes termes a cascun quap de las partidas 1, e donar
a 1 cascun son dreg, e que los plantes en dreysiera de la peira
desus per las partz plantada trobada en mieg de la posesion. Tu,
atermenador, asigna tantost ad andoas las partz 1 jorn ad anar
sus lo luoc aquel, e quant seras sus aquela posesion et en lo
luoc von sera aquela peira plantada, e tu, atermenador, demanda
aqui tantost sy elos an aquela peira plantada per terme, sie terme
vertadier o non. Sy respondon que hoc, e tu l'ajas per aquel quant
es ad aquela hora, car apres, la causa declarada, tu, lo descausa
e l'agachona per la forma que lo libre ti declara o /240V/
los quapitols d'aquest. Item, apres, e tu, demanda ad an 2 las
partz si elos an esturmens ni sabedos, deves qual partida es so
que quascun demanda per sieu ni quantas sestairadas contenon quascuna
partida. Si respondon que hoc e t'en fan fe, fay so que los esturmens
ni lur sabedos ti declararay, et apres, atermena en lo luoc on
ti sera manifest. Item, sy respondon que esturmens ni sabedos
non an, si non tant solamens que lo quap aytal d'aquela posesion
davant dicha es d'aytal e l'autre cap es de l'autre, sufis ti
plus que las parts si acordon, non ti calha de plus, sy non tant
solamens que atermenes plus que t'en requeron. Item, si respondien
per lo contrari que dieysesan que las partidas van del lonc d'aquela
posesion e que la partida que es deves aytal costat de lonc en
lonc es d'una de las partidas, e l'autre costat de la terra de
lonc en lonc es de l'autre, lo terme o la peira plantada desus
dicha per elos atrobada en mieg remanent, sufis ti per lo semblant
plus que las partz s'en acordan, e pensa d'atermenar e de plan/241/-tar
tos termes 1 a quascun quap et agachonar degudamens e ben e per
la maniera que los capitols que son en aquest libre escrig ti
comandan, de La siensa d'atermenar. Item, atermenador,
avisa ti del terme davant dich o de la peira plantada per las
2 partidas atrobada en mieg d'aquela posesion, de la qual quascun
perten aver la partida <desus declarada> si sera la peira
aquela redona o quayrada.
Si redona es, avisa ti que faras
quar sensa l'escayre just non o podes ni deves declarar quar si
o fas d'autramens valra que poira, <mas> l'una part restara
nafrada, per que garda t'en si vos que non ho fasas sensa l'escaire
just. Item, si vos far ta quausa justamens, si lo terme es redon,
tu, atermenador, penras ton escayre et anaras t'en al cap d'aquela
posesion von las partidas pertenran que los termes plantar deuras,
et, al rival d'aquela posesion, tu, planta 2 bastonet a dreg l'un
de l'autre d'aquel rival e just e just del rival e pres la 1 de
l'autre, per tal maniera que l'escaire los puesqua an 2 a jonhe.
E quant a<u>ras ayso fag, e tu, pren ton escayre et acuelh
aquelos 2 bastonet per tu /241V/ plantatz, e aculhitz que
los ajas an l'escaire, tu, atermenador, penras 3 canas et anaras-en
1a plantar en mieg de la peira redona al costat que ti regardara,
la segona planta en mieg de ton escayre, sensa mays ni mens, so
es asaber del cap plus estreg, la tersa quana, planta a l'autre
cap de l'escayre en mieg e pren ben ta mesura, sensa mays ni mens.
Item, quant tas 3 quanas seran plantadas, regarda ben sy seran
en dreysiera justa o non, si son en dreisiera justa, plasa ti
et aqui meteis planta ton terme e sie lo permier. Lo segon terme
planta a l'autre cap, lay von ti portara la dreysiera de l'escaire
e de las tres canas, sensa plus ni may. E si o fas per aquesta
forma, ta quausa anara noblamens e ben, e faras so que deuras
e daras son dreg a 1 cascun /242/ plus que aquela peira
plantada davant dicha an per terme. Quar sy non l'aguesan per
terme, tu, atermenador, o partiras et o atermeneras per la forma
e per la maniera que ti comanda lo Capitol per declarar la
partida de 2 posesions etc. que es lo 46 capitol, e per la
forma que comandan los capitols autres de La siensa d'atermenar
que escrig son en aquest libre.
Item, si la peira planta<da>
desus dicha, que per las partidas an 2 es declarat per terme,
era cairat, tu o faras per aquesta maniera. Permieramens, tu,
mesura ton te<r>me cant aura de larc <a 1 costat>,
et apres, part ta mesura per mieg e senha ho, fag aquo, senha
apres l'autre costat que li sera davant, ses plus ni mais que
auras fag aquel costat davant dig. Item, fag que auras ayso e
pres e senhat tos senhals, tu, atermenador, pren 2 quanas e planta
l'una al pe <et al costat> del terme, e dreg del senhal
per tu permier fag, l'autra quana planta a l'autre costa[t] e
dreg del senhal per tu, atermenador, fach ; et apres, tu, pren
3 o 4 quanas mays e plan/242V/-ta las 1a apres l'autra,
en dreysiera de las dos que son plantadas per tu al pe del terme
quairat, so es asaber ad costatz que regardan dreg de la partida,
plus que volon an 2 las partz que terme sie. E per aquesta forma
o fay, tro tant que sies al cap d'aquela posesion, e quant seras
de tot al quap, e tu, atermenador, regarda si tos senhals per
tu plantat seran en dreysiera veraia de las 2 canas per tu, atermenador,
plantadas al pe del terme quairat a quascun costat 1a cana. Item,
si estan totas en bela e veraia dreisiera, e tu, planta ton terme
permier e l'agachona con lo libre ti comanda. E plantat aquel,
e tu, <vay> a l'autre quap e planta tos senhals dreg dels
autres desus dich, et aqui on tombara lo senhal redier al cap
de tot de la posesion, e tu, planta lo terme e l'agachona per
la semblant maniera que auras agachonat l'autre davant dich.
Item, atermenador, quant tu auras
plantat tos termes o per la forma de l'un o per la forma de l'autre,
si terme redon o cairat /243/ con davant declarat es, e
tu, atermenador, vay a la peira plantada que per las parts an
2 es stada declarada per terme e descausa la tota entro aval al
pe, mas non la ostes pas de son luoc, si non tant solamens que
l'adreises si non esta dreg e osta li totas las peiras, sien petitas
o grosas, que atrobaras aval al pe <e gieta las po[i]re>,
que agachons vertadies non sien, <e sy son agachons, tu, los
salva>. Et apres, l'agachona per la forma que ti comanda los
capitols <de La siensa> d'atermenar que escrig son
en aquest libre. Item, atermenador, nota ben aquest capitol e
lieg lo soven, quar sotil es e conten motos capitols, per que
avertis y ti ben e sera ton profieg e ta granda honor, laysa parlar
qui parlar volra, fay so que deuras e non falhiras en ren. Item,
atermenador, per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa
s'ensec per fegura, per que tu, atermenador, o autre qualque sie
atermenador, avisas ben l'enprenta o la semblansa que s'ensec
e fares que sage. /243V [155]/244 [156]/
|