Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 69 à 71
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 247v à 258.
Images no 115 à 123
 









 

/247v/69

  Quapitol per declarar la maniera d'atermenar 1a posesion an 2 termes, 1 a cascun quap e lo ters en mieg, totz tres en dreysiera. Et en mieg de la posesion aja 1a autura tant auta que ti tola vezer l'autre quap d'aquela posesion o la dreisiera d'aquela per la qual tos 3 termes en dreisiera puesquas plantar
 

Item, atermenador, aus et entent, si 2 partidas volien 1a posesion en 2 partz partir, et apres, aquela atermenar an 3 termes 1 a cascun cap, e lo ters en mieg, e totz 3 fosan en dreisiera, et era quas que en mieg d'aquela posesion aguesa, 1a granda autura per la qual ti tolgues vezer la dreysiera veraia, e las partz an 2 volien que tu lur atermenesas e plantesas 3 termes en mieg de la partida d'aquela posesion et en dreisiera la 1 de l'autre, sensa mays ni mens, so es asaber a quascun quap 1 et en mieg 1 autre. Per so, atermenador, non esties esbaït, quar nos ty declararem aquest quapitol pe tal maniera que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, entendre lo poires si sotilmens /248/ entendre lo voles, ben que grosamens lo vos declararay per tal que plus tost l'entendas.

E tot permieramens, tu, atermenador, quant seras sus la posesion aquela per atermenar an las partidas present, tu, fay quavar a 1 cap d'aquela posesion aqui von sera la partida, e quavat que sie, e tu, planta 1 terme et aquel adreisa an ton plomp regla, e quant veyras que estara dreg, tu, atermenador, lo laysa estar sensa agachonar <ni quausar>. Item, apres, tu, atermenador, vay a l'autre quap e fay quavar aqui von sera la partida, e quavat que sie, planta ton terme et aquel adreisa an ton plomp regla et, adreysat que sie, laysa l'estar sensa agachonar e sensa quausar sus lo permier davant dich.

Item, fag que ajas tot ayso, e tu, atermenador, pausa e planta 1 senhal larc d'un d'aquels termes davant plantatz per l'espasi d'un destre a traves d'aquela posesion, e non del lonc. E nota o ben, quar si plantavas ton senhal del lonc de la posesion 1 destre luen del terme, o mays o mens, non auries ren avansat, per que entent o ben que prenas ta mesura a traves de la posesion, partent del terme. Item, presa que ajas ta mesura, vay t'en a l'autre terme que plantat es a l'autre quap que non es agachonat /248V/ ni quausat, e planta 1 senhal larc d'aquel terme a traves, con davant dich es, per l'espasy 1 destre, e deves la partida que plantat auras l'autre senhal, et entent o ben, quar si plantavas ton senhal a l'autre costat may non si acordarien et anarien en besquayre, e d'una part cubreries e de l'autra part descubreries, e per tal non veyries jamais ta drecha ni ta justa dreisiera, an faries l'obra totjorn de la musa et auries-en vergonha et anta a la fin, per que garda t'en si vos, quar home avisat val quatre d'autres.

Item, plantat que ajas tos 2 senhals al costat d'un quascun d'aquelos termes davant dich, tu, atermenador, regarda apres si l'un senhal descubrera l'autre ni poyras veser la dreysiera d'un senhal a l'autre. Item, sy quas era que veser non la poguesas, que la monthanha o l'autura to tolges anquaras, replanta e muda tos 2 senhals plus luen, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 palms, o mais o mens, entro tant que lo pe de l'un senhal descubra l'autre e que vejas ta dreisiera tota sertana. Item, estay avisat que non aja plus d'un terme al senhal que li sera a traves que /249/ de l'un que de l'autre <terme> e nota o ben. Si d'un terme al senhal que li sera a traves a 10 o 11 palms, o mays o mens, o quant que sie, estay avisat que non aja plus d'espasy de l'autre terme al senhal.

Item, fag que ajas tot ayso e presas tas mesuras con desus dich es, e tu, atermenador, planta tos senhals en dreysiera la un de l'autre, e plantat que auras tos senhals, tu, atermenador, vay en mieg de la terra e mesura cantos destres o cantos pals partent d'un d'aquelos senhals <per tu davant plantat> e mesurant ves la partida d'aquela possesion con aura d'un d'aquelos 2 termes a lo senhal per tu permier plantat al costat d'aquelos dos termes. Item, quant tu, atermenador, auras presa ta mesura en mieg de ta posesion sensa plus ni mays, e tu, planta 1 senhal tal e tant aut que del terme d'un, qual que sie, veser lo puesquas, e fag que ajas ayso planta ton terme, e sera lo ters e sera en mieg de partida et en drecha linha, sens mays ni sens mens. Item, plantat ton terme et adreysat que l'ajas an ton plomp regla, tu, atermenador, non l'agachones ni lo quauses plus que los 2 davant dich, entro tant que ajas /249V/ plantat tos senhals del terme al senhal que en mieg plantat auras. E plantat que ajas tos senhals, e veyras que seran en dreysiera, adoncs agachona tos 3 termes e los causa per la maniera que ti comandan los Quapitol d'atermenar que es lo permier capitol de La siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons que es lo segon quapitol, e lo Capitol con pausaras tos agachons que es lo 13 capitol, e lo Capitol per qual maniera pauraras tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que es lo 57 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera consi ti governaras etc. que es lo 62 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera con si atermenaras etc. que es lo 63 capitol, e lo Capitol per declarar d'un terme que sie en mieg etc. que es lo 65 capitol, e lo Capitol per declarar d'una peira trobada plantada etc. que es lo 67 capitol, e lo Capitol per declarar d'un terme etc. que es lo 68 capitol.

Item, plantat et agachonatz que ajas tos termes 3 e quausat per la forma e per la maniera que los capitols desus declaratz /250/ ti comandan, tu, atermenador, requer ad aquels que seran aqui present que auran vist aquelos termes 3 plantar et agachonar que sien testimonis, e lur velha recordar con sy tu, atermenador, as plantat aquelos 3 termes en mieg de la partida d'aquelas posesion, a quascun cap 1 et en mieg lo ters <et en presensia d'an 2 las parts>. Item, si las 2 partz volien esturment d'aquela atermenasion, fay escrieure a ton notari tot quant auras fach e la maniera con sy los termes 3 auras plantat et agachonat e los noms d'aquels que y son estat present a l'atermenar, et apres, o fay a ton notari resitar per tal que las partz an 2 en puesquan esturment demandar e ton notari far. Item, si era quas que l'autura o la montanha que serie en la posesion davant dicha era tant longa que per ren que fesesas ta dreysiera veraia per los senhals desus declaratz vezer non pogesas, fay que plantes ton senhal al pe d'aquela autura o d'aquela monthana per ton just escaire et aytal fay a l'autre costat, e si o fas per aquesta maniera o per aquesta forma, trobaras la veritat e tos termes 3, o 4 si vos, venran e seran totz en dreisiera veraia e sertana sensa dengun defalhiment. E per tal que miels /250V/ o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben et entent la ben e sera ta honor e ton profieg ses falha. [159]/ 251 [160]/

 



159 et 160





fo 250V
Trois arpenteurs en discussion.

Légende

Premier cartouche : Con si atemenaras que la dreisiera non li veira per la monthanha que y es davant.

Deuxième cartouche : Tal maistre o cometan car el sap con si o fara.

Troisième cartouche : De la dreisiera non duptes ni de l'atermenar eysament.

fo 251
Quatre arpenteurs au travail sur une pente.

Légende

Premier cartouche : Aquesta siensa d'adreisar et mot sotil per sertan.

Deuxième cartouche : Sotil es ela ben per sertan e vertadiera eysament.

 



COMMENTAIRE : comment borner une possession avec deux bornes, une à chaque extrémité et la troisième au milieu, toutes les trois en alignement. Et que, au milieu de la possession, il y ait un monticule de telle hauteur qu'il t'empêche de voir l'autre extrémité de la possession ou l'alignement grâce auquel tu puisses planter tes trois bornes en droite ligne

 

Analyse

Il faut creuser des trous aux deux extrémités du terrain, y planter des bornes et leur faire prendre l'aplomb sans poser de témoins. Cela fait on plante un jalon vers l'intérieur de la possession à une distance d'un destre de la borne puis on procéde de même avec l'autre borne. Une visée sera ensuite réalisée pour voir si ces jalons sont bien dans l'alignement, et si nécessaire, les jalons seront ajustés en les déplaçant au cas où la visée ne pourrait s'effectuer à cause de la montuosité du terrain. Il faut mesurer ensuite la longueur entre du milieu de la possession jusqu'à la première borne, puis planter un jalon qui soit suffisament haut pour être visible des deux bornes, ainsi la troisième borne sera-t-elle bien placée et bien alignée.

   
   



 

/251V/70

  Quapitol de terme o de termes plantatz en terras ho en vinhas ho en autras posesions qual que sien, et era quas que eror y agues agut, gran o petita
 

Item, atermenador, aus et entent et apren, si quas era que aguesas atermenat, en qualque part que fos, terras o vinhas o autras posesions, qual que sien, 1, 2, 3, 4 o 5 termes, mais o mens, et atermenat e plantat que aguesas tos termes, fosan 1 o 2 o pluros, <e> fos quas que a cap d'un jorn o de 2 o de pluros jorns ti recordava que eror et erat avies en ton atermenar e que falhit y avies, o per dreysiera o per tos agachons pausar ho en qual que maniera que fos, segon que los capitols <que> comandan d'aquest libre de La siensa d'atermenar. Per so, atermenador, non esties esbaït con si o faras, ben que vos ti fauc asaber que non es al mont si bon ni savi doctor /252/ que qual que tems non falha en sos dechatz, doncs, tu, atermenador, que i es 1 home laic jas ayso que sies sotil en aquesta siensa et en gramatiqua o en logiqua ben entendut e de sens natural ben complit. Mas ni per tant non es home al mont perfieg autre que Dieus, que qual que ves non falha en sos fags, per que non t'esbaïc si tu, atermenador, falhes qual que ves en ton atermenar o per adreisiera e per agachonar o per autras falhas que faire y pot tot bon atermenador.

Mas, con que sie, nos avordenan e ti comandan que coras que sie que ti eidevengua que ajas falhit en ton atermenar o en ton aguachonar o en ta dreisiera o en qual que maniera que falhir pogesas aver, sie encontenent o aprop 1 jorn o 2 o 3 o 1 mes, o plus o mes, que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, vistas las presens, t'en vay ad an 2 las partidas e lur digas : " Bels senhos, yeu vos fauc asaber que yeu ay falhit en alcuna causa en l'atermenar que nos fesem l'au/252V/-trier, e prec vos que la ulhas tornar, vistas las presens, an mi per veser esmendar l'eror per mi facha lo jorn que plantem aquel terme o aquels termes. " E ta requesta fay escrieure a ton notari, e si quas era que la una de las partz non y consentis, protesta encontra luy que per tu non esta d'esmendar l'eror per tu facha en lo plantar del terme en sa presensia, aysi ben con l'as facha en la presencia d'an dos las partz.

Item, facha ta requesta, e vejas que l'una part, o las dos, non la velhan anar per veser esmendar l'eror, fay, vistas las presens, sitar la partida que anar non la volra a 1 sirvent e fay escrieure la relacion del sirvent a ton notari, e sus aquest ponch estay ben avisat que escrieure fasas la relacion del sirvent. Item, atermenador, quant venra a la jornada per tu asignada, tu, atermenador, torna sus lo luoc an ton notari et an las partidas si anar y volon, si anar non y volon, /253/ mena an tu testimonis que sien bons homes dignes e de fe, e cant seras sus lo lu[o]c on lo terme o los termes plantat per tu son estatz, tu, los daraba e los descausa, sien y las partz o non, et apres, descausat aquelos termes, tu, atermenador, esmenda l'eror per tu facha cant permieramens los planties, que andos las partz eran present. Item, atermenador, esmendat que ajas ta eror en presencia de las partz se i son, si non, non t'en qualha plus que sitatz seran estatz e la relacion sera escricha. Mas que y aja d'autres bons homes e ton notari an tu present, que vejan e sien present quant tu, atermenador, auras esmendat ta eror d'aquel terme o d'aquels termes per tu plantatz davant dich.

Item, fach que ajas tot ayso per la forma que desus es declarat, tu, atermenador, en presencia de las partz se y son, si non dels bons homes que y seran vengutz per testimonis, requer a ton notari que t'en fasa, si mestier t'a, /253V/ plubic esturment. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben et entent la ben e sera ton profieg e ta granda honor a la fin. Mas ni per tant non sie <que tu>, atermenador, quant atermenaras, non esties avisat en lo plantar et en l'agachonar de tos termes et en tot quant faire y deuras, quar granda honor es de tot homs quant fa so que deu far complidamens sensa falhir, ben con dich avem i totas ves gardar non s'en pot nengun que qual que ves non falha. Mas ni per tant estay en avisat e faras que sage, tu, atermenador, e los autres qual que sien, que aras son ni seran per temps eidevenidor, per que nota o ben e faras que sage./254[161]/

 



161





fo 254
Neuf personnages, arrière-plan de maisons.

Légende

Premier cartouche : Ieu vos site d'apart l'atermenador que vos dejas retornar lay von el a atermenat aital jorn per veser reparar la dreisiera dels termes per el plantatz.

Deuxième cartouche : Ben e si reparar (...)

Troisième cartouche : Racio facta est per sen(...)

 



COMMENTAIRE : des bornes plantées sur des pièces de terre ou sur des vignes ou sur d'autres possessions quelles qu'elles soient et qu'il arrive qu'il y ait eu une erreur, grande ou petite

 

Analyse

Il faut réparer les erreurs commises lors d'opérations de bornage en prenant toutes les précautions nécessaires.

   
   



 

/254v/71

  Quapitol d'atermenar e de plantar termes en mieg de la partida de 2 posesions, que la 1a posesion fosa tota redona con lo solhel e l'autra posesion fosa quava e comba coma la luna
 

Item, atermenador, aus et entent et apren, si 2 partidas ti requerien que anesas atermenar e termes plantar en mieg de la partida de 2 posesions, que la 1a posesion fosa tota redona con lo solhel e l'autre posesion fosa quava o comba coma la luna quant es vielha, e volien que los termes fosan totz en dreysiera la 1 de l'autre segon que la partida de las 2 posesions mostrarien, e per tal maniera nenguna de las partz non fos lesit ni nafrat e de sa posesion amermat. Sus aquest ponch, tu, atermenador, estay avisat quar lo capitol es mot sotil e sotilmens qual que l'entendas, per que garda ti que faras davant que termes plantes que liegas ben aquest capitol e l'entendas, davans que termes plantes con dich es desus car nos lo ti de/255/-clararem per tal maniera que tu, atermenador, o los autres que apres tu venran, l'entendres si savis homes ni sotil es, laqual declarasion s'en siec.

Permieramens, tu, atermenador, tantost quant tu et andoas las partz e d'autres bons homes seres sus lo luoc o sus la partida d'aquelas 2 posesions, tu, atermenador, siec tant con aura de lonc la partida o la devesion e regarda ben trastot lo sircuit e lo redon que vouguera et avisa ti ben sus aquest ponch que, vistas las presens, demandes ad andoas las partidas, so es asaber ad aquels de qui seran aquelas 2 posesions, sy volon que tu lur metas per cayres aquel redon et aquel sircuit d'aquelas 2 posesions per tal que non y qualha tantos termes ni coste tant d'atermenar, disent lur que nenguna de las posesions per so non si amermarie an restarie quascuna en son grant. Item, si las partz an 2 o volon e y consenton, fay que o digan en presencia dels bons homes que seran aqui present, que els volon que tu, atermenador, lur atermenes per maniera d'escairament, reservat que lur posesions non sy demuniscan de ren, mas /255V/ an reston de lur gran. Item, apres, lur resposta ausida, tu, atermenador, pensa de far faire tos crozes von tos termes plantar deuras et acomensa en mieg de partida de las 2 posesions mas non ges ad quaps. Razon per que quar tu, atermenador, qualra que destres apres que auras atermenat e plantat tos termes tot entorn alviron las gibas que restaran deves la posesion que sera conquava de terme a terme per l'escairament que li daras per larguesa dels termes per tu plantatz.

Item, apres, las gibas per tu destradas e de tot en tot asomada, aquela soma part per mieg e cant l'auras partida, destra a quaucun quap de la posesion conquava aytantos destres con sortira la mitat de la soma desus dicha. E fag que sie per aquesta forma, tu, atermenador, atermena e planta ton terme, 1 a quascun quap, reservant a la partida o a la posesion redona so que li auras donat a cascun cap de la terra con/256/-quava per las gibas que restadas li son con davant es declarat e dich. E fay que aquel terme que a quascun quap auras plantat regardon dreg del terme que permieramens plantat avies en mieg de las partidas, e fay ho totjorn per aquesta maniera e per aquesta forma en totz los luocs que ti eydevenran senblantz posesions, e non falhiras en ren.

Item, sie, per lo contrari, que las partz andos ti respondon qu'els non curan ni volon que lur posesions si escairon ne si mudon de l'estat o de la semblansa que son, an volon que reston redona e conquava con l'as trobada e que non curan per quant que coste d'atermenar plus que non farie per l'autra guisa davant dicha, an volon que si atermene per la maniera que atermenar si deura per quant que sien los termes espeses e prop l'un de l'autre e non reste per ren, mas que lur posesion reston en l'estat que trobadas las as, so es asaber la 1a redona e l'autre conquava, e que lur entendement es de ben apagar ti de ton trebhal e de ta pena. /256V/ Et adoncs, tu, atermenador, ausida lur resposta, tantost de mantenent fay quavar los croses et acomensa a 1 cap e planta los tant prop la 1 <terme> de l'autre que non i aja coude ni giba nenguna, mas tant solamens bela dreisiera e justa coma la bela linha. E per aquesta guisa o per aquesta forma o fay, e los planta aquelos termes, cantos qui ni capian ni cantos que non, entro tant que sies a l'autre cap d'aquelas 2 posesions.

Item, plantatz que los ajas tras que totz et agachonatz per la forma que ti comandan los capitols nomatz en lo capitol 69 d'aquest libre de La siensa d'atermenar et en presensia d'an 2 las partidas e dels autres bons homes que auras an tu amenat vo dels autres que vengutz i fosan, e tu, los causa de terra per tal maniera que ferm estien. E fag que ajas tot quant lo capitol aquest e los autres desus digs, tu, atermenador, requer los bons homes que seran estat et auran vist plantar et agacho/257/-nar e quausar aquelos termes. E las requestas fachas per tu, atermenador, ad an 2 las partidas davant que atermenesas ni plantesas terme que sien recordant de tot quant auran vist far ni dire a tu, atermenador, si cas era ni luoc que mestier agues de portar en testimoni. Item, apres, tantost en presencia de totz, condanna en las despensas an 2 las partidas per eigal partz et en ton salari e de ton notari, si cas era que fos estat sus la besonha, d'autramens non. E per tal, atermenador, que miels ho entendas, l'enpreenta o la semblansa s'en siegon per fegura, tant per cairat cant per redon, per que nota la ben et apren la ben e sera ta honor e ton profieg e de totz los autres atermenados que apres tu venran, sy savis ni sotils son ni volon eser en aquesta nobla siensa d'atermenar, hoc, e mays de destrar, e notas ho ben. /257V [162] /258 [163] /258V/

 



162 et 163





fo 257V
Deux personnages, deux arbres, quatre termes.

Légende

Premier cartouche : Ieu soi an vos per veritat que plus bel es aquest atermenar que non es fe l'autre de la.

Deuxième cartouche : Ieu vos ay donat lo causit que preseses cal que vol fes.

fo 258
Deux personnages, deux arbres, six termes.

Légende

Premier cartouche : Bel es l'un e bel es l'autre mas plus bel es aquel que es l'autre.

Deuxième cartouche : Senher vos dises (...) que lo partit nos aves donat.

 



COMMENTAIRE : comment borner et planter des bornes au milieu de la limite de deux possessions, dont une est toute ronde comme le soleil et l'autre creuse comme la lune

 

Analyse

Il faut se rendre sur les lieux avec les parties et parcourir les deux possessions, puis on demande aux parties si elles ne voudraient pas transformer la possession circulaire en une forme à angles droits afin d'abaisser le coût de l'opération de bornage et sans aucune perte de superficie. Pour cela il faut inscrire la possession dans un quadrangle rectangle, puis il faut arpenter les bosses. Une fois obtenue la superficie totale des arcs de cercles en saillie du quadrangle rectangle, il faut la diviser par deux. Puis tu arpentes à chaque extrémité de la possession concave une superficie égale à ce résultat et tu plantes une borne, tu donneras ensuite à la possession ronde ce que tu auras donné comme superficie à la possession concave. Mais si les parties veulent que les choses restent en l'état, sans crainte du coût de l'opération, tu peux procéder au bornage