| |
Item, atermenador, aus et entent,
si 2 partidas volien 1a posesion en 2 partz partir, et apres,
aquela atermenar an 3 termes 1 a cascun cap, e lo ters en mieg,
e totz 3 fosan en dreisiera, et era quas que en mieg d'aquela
posesion aguesa, 1a granda autura per la qual ti tolgues vezer
la dreysiera veraia, e las partz an 2 volien que tu lur atermenesas
e plantesas 3 termes en mieg de la partida d'aquela posesion et
en dreisiera la 1 de l'autre, sensa mays ni mens, so es asaber
a quascun quap 1 et en mieg 1 autre. Per so, atermenador, non
esties esbaït, quar nos ty declararem aquest quapitol pe tal maniera
que tu, atermenador, o autre atermenador qual que sie, entendre
lo poires si sotilmens /248/ entendre lo voles, ben que
grosamens lo vos declararay per tal que plus tost l'entendas.
E tot permieramens, tu, atermenador,
quant seras sus la posesion aquela per atermenar an las partidas
present, tu, fay quavar a 1 cap d'aquela posesion aqui von sera
la partida, e quavat que sie, e tu, planta 1 terme et aquel adreisa
an ton plomp regla, e quant veyras que estara dreg, tu, atermenador,
lo laysa estar sensa agachonar <ni quausar>. Item, apres,
tu, atermenador, vay a l'autre quap e fay quavar aqui von sera
la partida, e quavat que sie, planta ton terme et aquel adreisa
an ton plomp regla et, adreysat que sie, laysa l'estar sensa agachonar
e sensa quausar sus lo permier davant dich.
Item, fag que ajas tot ayso, e tu,
atermenador, pausa e planta 1 senhal larc d'un d'aquels termes
davant plantatz per l'espasi d'un destre a traves d'aquela posesion,
e non del lonc. E nota o ben, quar si plantavas ton senhal del
lonc de la posesion 1 destre luen del terme, o mays o mens, non
auries ren avansat, per que entent o ben que prenas ta mesura
a traves de la posesion, partent del terme. Item, presa que ajas
ta mesura, vay t'en a l'autre terme que plantat es a l'autre quap
que non es agachonat /248V/ ni quausat, e planta 1 senhal
larc d'aquel terme a traves, con davant dich es, per l'espasy
1 destre, e deves la partida que plantat auras l'autre senhal,
et entent o ben, quar si plantavas ton senhal a l'autre costat
may non si acordarien et anarien en besquayre, e d'una part cubreries
e de l'autra part descubreries, e per tal non veyries jamais ta
drecha ni ta justa dreisiera, an faries l'obra totjorn de la musa
et auries-en vergonha et anta a la fin, per que garda t'en si
vos, quar home avisat val quatre d'autres.
Item, plantat que ajas tos 2 senhals
al costat d'un quascun d'aquelos termes davant dich, tu, atermenador,
regarda apres si l'un senhal descubrera l'autre ni poyras veser
la dreysiera d'un senhal a l'autre. Item, sy quas era que veser
non la poguesas, que la monthanha o l'autura to tolges anquaras,
replanta e muda tos 2 senhals plus luen, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 palms,
o mais o mens, entro tant que lo pe de l'un senhal descubra l'autre
e que vejas ta dreisiera tota sertana. Item, estay avisat que
non aja plus d'un terme al senhal que li sera a traves que /249/
de l'un que de l'autre <terme> e nota o ben. Si d'un terme
al senhal que li sera a traves a 10 o 11 palms, o mays o mens,
o quant que sie, estay avisat que non aja plus d'espasy de l'autre
terme al senhal.
Item, fag que ajas tot ayso e presas
tas mesuras con desus dich es, e tu, atermenador, planta tos senhals
en dreysiera la un de l'autre, e plantat que auras tos senhals,
tu, atermenador, vay en mieg de la terra e mesura cantos destres
o cantos pals partent d'un d'aquelos senhals <per tu davant
plantat> e mesurant ves la partida d'aquela possesion con aura
d'un d'aquelos 2 termes a lo senhal per tu permier plantat al
costat d'aquelos dos termes. Item, quant tu, atermenador, auras
presa ta mesura en mieg de ta posesion sensa plus ni mays, e tu,
planta 1 senhal tal e tant aut que del terme d'un, qual que sie,
veser lo puesquas, e fag que ajas ayso planta ton terme, e sera
lo ters e sera en mieg de partida et en drecha linha, sens mays
ni sens mens. Item, plantat ton terme et adreysat que l'ajas an
ton plomp regla, tu, atermenador, non l'agachones ni lo quauses
plus que los 2 davant dich, entro tant que ajas /249V/ plantat
tos senhals del terme al senhal que en mieg plantat auras. E plantat
que ajas tos senhals, e veyras que seran en dreysiera, adoncs
agachona tos 3 termes e los causa per la maniera que ti comandan
los Quapitol d'atermenar que es lo permier capitol de La
siensa d'atermenar, e lo Capitol de pausar agachons
que es lo segon quapitol, e lo Capitol con pausaras tos agachons
que es lo 13 capitol, e lo Capitol per qual maniera pauraras
tos agachons que es lo 56 capitol, e lo Capitol per declarar
la maniera con tu atermenador senharas tos agachons etc. que
es lo 57 capitol, e lo Capitol per declarar la maniera consi
ti governaras etc. que es lo 62 capitol, e lo Capitol per
declarar la maniera con si atermenaras etc. que es lo 63 capitol,
e lo Capitol per declarar d'un terme que sie en mieg etc.
que es lo 65 capitol, e lo Capitol per declarar d'una peira
trobada plantada etc. que es lo 67 capitol, e lo Capitol
per declarar d'un terme etc. que es lo 68 capitol.
Item, plantat et agachonatz que ajas
tos termes 3 e quausat per la forma e per la maniera que los capitols
desus declaratz /250/ ti comandan, tu, atermenador, requer
ad aquels que seran aqui present que auran vist aquelos termes
3 plantar et agachonar que sien testimonis, e lur velha recordar
con sy tu, atermenador, as plantat aquelos 3 termes en mieg de
la partida d'aquelas posesion, a quascun cap 1 et en mieg lo ters
<et en presensia d'an 2 las parts>. Item, si las 2 partz
volien esturment d'aquela atermenasion, fay escrieure a ton notari
tot quant auras fach e la maniera con sy los termes 3 auras plantat
et agachonat e los noms d'aquels que y son estat present a l'atermenar,
et apres, o fay a ton notari resitar per tal que las partz an
2 en puesquan esturment demandar e ton notari far. Item, si era
quas que l'autura o la montanha que serie en la posesion davant
dicha era tant longa que per ren que fesesas ta dreysiera veraia
per los senhals desus declaratz vezer non pogesas, fay que plantes
ton senhal al pe d'aquela autura o d'aquela monthana per ton just
escaire et aytal fay a l'autre costat, e si o fas per aquesta
maniera o per aquesta forma, trobaras la veritat e tos termes
3, o 4 si vos, venran e seran totz en dreisiera veraia e sertana
sensa dengun defalhiment. E per tal que miels /250V/ o
entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que
nota la ben et entent la ben e sera ta honor e ton profieg ses
falha. [159]/ 251 [160]/
|