| |
Item, atermenador, entent et apren
e nota ho ben car de notar es, quar lo quapitol aquest es mot
grandamens sotil e sotilmens qual que l'entendas. Si quas era
que 2 partz agesan debat ni question d'un terme, o de plus, que
fos en mieg de partida de 2 posesions o de 2 terrados, et aquel
terme o termes era o eran en luoc aygos pausatz que veser non
si poguesan ni trobar per l'aiga que los cubrerie 1, 2, 3, 4 palms,
o mais o mens, desus. E las partz ti requerien coma atermenador
que l'anesas, per aquel terme o termes, atrobar ; et atrobat aquel
terme o termes, aquel o aquels descausar per veser si es terme
o termes vertadies, e qualie ti que fesesas que al pe d'aquel
terme o termes non restes aygua nenguna per la qual enueg ni greuge
far ti pogues al descausar, e las partz pogesan veser plenieramens
la veritat. Sus aquestos ponch /265/ estay avisat, car
mestier t'a sensa fauta nenguna. Mas per so non esties esbaït,
atermenador, quar nos lo ti declararem per tal maniera e per tal
forma que tu, atermenador, e los autres que apres tu venran, lo
sabres declarar, si sotilmens aquest capitol entendre voles ni
sabes, la qual declarasion s'ensec.
Permieramens, tu, atermenador, quant
seras requist d'anar sus aytal luoc con desus es declarat et escrich,
tu, atermenador, y vai an la 2 partidas, e quant seras sus lo
luoc de la qual sera question, tu, atermenador, lur demanda si
sabon terme nengun en tera ferma plantatz que sie en plan o en
monthanha en miech de las partidas d'aquelas 2 posesions o d'aquels
2 terrados de la qual es question. Si dison que hoc, fay t'en
mostrar 1 tant solamens, e quant seras al pe d'aquel terme, tu,
lo fay descausar tro tant que vejas los agachons, e cant los auras
vist e regardat, et atrobaras tot sertamens que terme es vertadier.
Adoncs tantost, en presensia de las
parts, tu, atermenador, levaras ton seucle major , o la semblansa
del menor, e pausaras lo sus la testa del terme que t'auran mostrat
e per tu sera estat descausat. Item, del ceucle mejan fayas relais
per lo cadrim, si con deuras , del Zodiac /265V/ la roda
sencha e leva la tant con ops sera, segon la forma de l'espera.
E quant tot ayso auras fach, tos 4 angles leva en aut , e quant
seran eigal montatz, tu, atermenador, los devesis per mitat e
recore ti reire a la forma de l'espera e pausa la en mieg de los
4 angles, los dos angles laysant a cascuna part de las posesions,
et entent o ben e nota o ben, car d'autramens non avansaries ren,
per que garda t'en si vos e nota o ben autra ves quar aysi pent
la ley. Item, pausat que ajas la forma de l'espera en mieg del
4 angles con desus es dich, tu, atermenador, regarda von la forma
de l'espera per tu pausada clinara ni trasportara son plomp pendent
et avisa t'en ben. Item, tu, atermenador, vist que ajas la clinasion
de la forma de l'espera, e veiras que estara dreg car d'autramens
non faries ren, per que adreisa lo si dreg non esta, quar lo plomp
to mostrara ; et aprop t'espera adreisada, tantost pausa un senhal
davant per l'espasy d'una cana, e, pausat que ajas aquel senhal,
tu, atermenador, /266/ torna a la forma de l'espera per
tu, atermenador, pausada en miech dels 4 angles desus dich e regarda
la dreisiera que ti mostrara lo pendent de la forma de l'espera
<segon que la gobernara lo Zodiac que dereire li esta, que
vouge e governa lo seucle del quatrin coma fa l'espera desus del
plus aut> an lo senhal per tu pausat davant la forma de l'espera
per l'espasy d'una cana, et avisa ben la dreisiera que ti mostrara
et aquela garda ben, car si la gardas non falhiras per ren del
mont, que tu non atropias lo terme que sera dedins l'aiga cubert
d'aiga, quant que sie ni cant que non, e nota o ben. Item, entent,
atermenador, si autre terme y avie que fosan en selvas, en montanhas
o en autre partz plantatz, que trobar non si poguesan per aquesta
forma e per aquesta maniera, o fay con desus es declarat et escrich
et atrobaras lo sensa dengun defaut, per que nota o ben e sera
ta honor e ton profieg.
Item, tornant a nostre prepaus, atrobat
lo terme en l'aiga plantat de la qual es question, e las partz
volon veser si es terme vertadier o peira plantada, non esties
esbaït con dich ay desus, mas fay ho per aquesta maniera /246V/
et entent la ben, car de notar e d'entendre es. Tu, atermenador,
mesura et escandalha quant aura d'ayga al pe d'aquel terme per
tu en l'aiga atrobat, se y a 1, 2, 3, 4 palms, o mais o mens,
d'aut, escrieu ho ; mas ni per tant non reste que non mesures
a cascun costat del terme e larc del per l'espasy d'una canna,
car si non o faies, poiries eser deseuput, rason per que, car
a l'un costat poirie aver autura et a l'autre baisa, e per tal
ta mesura non serie sertana, per que entent o ben. Et apres, ta
mesura presa, t'entorna a terra ferma l'ay von auras laysat los
senhos ni tos senhals per tu pausatz sus lo terme, e digas lur
: " Senhos, yeu ay trobat una peira plantada d'enfra l'ayga
e cuberta de l'aigua, et a d'aygua d'aut tant etc. sus lo terme
o sus la peira, e fauta nos anar a la villa per far alcun engien
per la qual yeu vos puesca far veser si es terme vertadier o peira
plantada e que l'aigua non nos fasa enuey nengun. " Item,
atermenador, acampa /267/ tos ceucles e tas mesuras davant
dichas e torna t'en an los senhos a la vila d'on seras partit,
e quant seras a la vila, tu, atermenador, requer las partidas
que ti menon a un fustier e fay far, de taulan, 1a caisa que aja
de larc 1a cana en cairat e d'aut un palm plus que non aura l'aigua
de fons, segon ton escrig per la mesura per tu davant presa, e
fay la far que aja 12 pecols ben clavat e las taulas ben jonchas
que aygua intrar non y puesqua, e fay que los 12 pecols sien ben
ponchutz desotz e sien plus loncs que la caisa non aura d'aut
1 palm deves desotz, e desus miey pal, e las testas sien redonas
desus. Item, ta caysa facha, torna t'en sus lo luoc von lo terme
as atrobat en l'aigua plantat, e mena las partidas e d'autres
bons homes an tu, e fay ti portar aquela caisa sus lo luoc von
aquel terme davant dich sera, e 1 malh de fusta. Item, atermenador,
quant seras sus lo luoc on aquel terme de l'aygua sera en presensia
de las partz e dels autres que y seran vengutz, tu, atermenador,
pren ta caisa e pausa la en l'aygua per tal maniera que lo terme
aquel o aquela peira per tu atrobada /267V/ plantada en
l'aigua reste en mieg de la caisa davant dicha. Item, atermenador,
quant tu veiras que ta caisa sera en l'aygua ben pausada e lo
terme o la peira sera ben en mieg, tu, pren 1 malh, aquel que
auras fach aportar, e dona sus la testa dels pecols 1 apres l'autre,
tro tant que la quaisa sera per totas partz afangada e los 12
pecols ben plantat. Item, atermenador, ta caisa plantada, fay
esgotar l'aygua que sera dedins la quaisa, et agotada que sie,
ton terme o ta peira restara en terra ferma que l'aigua non ti
colra a veser si terme es. Item, atermenador, agotada que sie
l'aygua dedins la caisa en presensia de las parts, tu, descausa
ton terme o ta peira tant tro que sies de tot al pe, e veiras
que trobaras si los agachons son fraires e ben acordant sus joncha
de romped/268/-ura ni pausatz sus justa partida per la
forma que comanda los capitols de La siensa d'atermenar.
Item, atermenador, vist et atrobat
tot claramens ta peira plantada eser veray terme, declara aqui
en presensia de las partz e dels autres que terme vertadier es,
e qu'el atermena ad aytal luoc et aytal et a tantos luocs con
ti semblara justamens. Item, apres, atermenador, demanda a las
partz si volon que aquel terme reste en son luoc o n'i metran
1 autre plus lonc. Item, sy las partz volon que tu, atermenador,
ni plantes 1 autre plus lonc per tal que aparesqua sus l'aygua,
fay o, e fay lo ti aportar sus la plasa. Item, atermenador, estay
avisat e nota ben ayso que quant volras darabar lo terme permier
per plantar lo novel, que non darabes per ren tro tant que ajas
presas tas mesuras per la forma e per la maniera que ty comanda
lo capitol 35 de La siensa d'atermenar que acomensa en
sa rubriqua Capitol de darabar un terme. Item, presas tas
mesuras, daraba ton terme vielh del cros e los /268V/ agachons,
e buta los foras, et apres, pren ton terme novel e planta lo en
lo cros, e plantat que l'ajas en lo cros tot dreg, reconois lo
an las mesuras davant dichas si sera ni avant ni atras del luoc
on l'autre era, si ben esta non lo movas, si non, fay que lo metas
al ponch que ti mostraran tos senhals per tu davant pres. Item,
ta longua peira ben e drechamens plantada, tu, atermenador, l'agachona
per la forma e per la maniera que agachonar si deu lial terme
ni los capitols de La siensa d'atermenar ti comandan. Item,
atermenador, plantat et agachonat e reconegut an ton regla plomp
e causat que ajas lo terme, demanda a las partidas si volon que
la caisa ostes de son luoc o non, si volon, daraba la o rota o
entiera e fasan en que volran, si non ho volon, reste, e sy resta,
fay ti portar anb una bestia de peiras <o de terra>, tant
tro que la caisa sie plena e la plasa del terme tostemps aparesqua
plus clara/269/-mens, mas ni per tant fay lo plaser de
las partidas car, reste la caisa o non, per so non es que terme
non sie aquel que tu auras plantat aqui de novel.
Item, atermenador, tornant a nostre
prepaus aqui von dis : " Fay t'en mostrar 1 tant solamens
von a una man per senhal e quant seras al pe d'aquel terme, tu,
lo fay descausar tro tant que vejas los agachons etc. "
Item, orsie per lo contrari de la rason davant dicha, que en terra
ferma non si atroba terme nengun ne si atropia partida, si non
tant solamens per sabedos o per valatz o per sturmens. Si per
sabedos e per esturmens, fay so que ti comanda lo capitol 34 que
acomensa en sa rubriqua Capitol de declarar de 2 termes etc.
Item, si per valatz, fay so que ti comanda lo capitol 46 que
acomensa en sa rubrica Capitol per declarar la dreisiera e
la partida etc. E per tal, atermenador, tant per aquest capitol
cant per los autres d'enfra declaratz e per los autres que son
en aquest libre escrig, si ben los voles studiar non podes tombar
si duptes, hoc. Per que, tu, /269V/ atermenador, ho autre
qual que sie, leges e'studias soven aquest capitol e totz los
autres que en aquest libre scrig son, tant en La siensa de
destrar cant en La siensa d'atermenar, e venra vos
en ben et honor e lausor. E per tal que miels lo capitol aquest
entendas, l'enpreenta o la semblansa, tant de la caysa cant dels
senhals <o dels ceucles> desus declaratz cant de la plasa
s'ensec per feguras. Per que, tu, atermenador, notas las ben et
avisas las ben e venra vos en honor e ben a la fin. [166]
/270 [167] /
|