Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 74 à 75
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 264v à 272v.
Images no 166 à 168
 









 

/264v/74

  Quapitol per declarar la maniera con si deu far d'un terme enquaisar que sie en luoc aygos pausat per miels aquel a descausar e veser si es terme lial
 

Item, atermenador, entent et apren e nota ho ben car de notar es, quar lo quapitol aquest es mot grandamens sotil e sotilmens qual que l'entendas. Si quas era que 2 partz agesan debat ni question d'un terme, o de plus, que fos en mieg de partida de 2 posesions o de 2 terrados, et aquel terme o termes era o eran en luoc aygos pausatz que veser non si poguesan ni trobar per l'aiga que los cubrerie 1, 2, 3, 4 palms, o mais o mens, desus. E las partz ti requerien coma atermenador que l'anesas, per aquel terme o termes, atrobar ; et atrobat aquel terme o termes, aquel o aquels descausar per veser si es terme o termes vertadies, e qualie ti que fesesas que al pe d'aquel terme o termes non restes aygua nenguna per la qual enueg ni greuge far ti pogues al descausar, e las partz pogesan veser plenieramens la veritat. Sus aquestos ponch /265/ estay avisat, car mestier t'a sensa fauta nenguna. Mas per so non esties esbaït, atermenador, quar nos lo ti declararem per tal maniera e per tal forma que tu, atermenador, e los autres que apres tu venran, lo sabres declarar, si sotilmens aquest capitol entendre voles ni sabes, la qual declarasion s'ensec.

Permieramens, tu, atermenador, quant seras requist d'anar sus aytal luoc con desus es declarat et escrich, tu, atermenador, y vai an la 2 partidas, e quant seras sus lo luoc de la qual sera question, tu, atermenador, lur demanda si sabon terme nengun en tera ferma plantatz que sie en plan o en monthanha en miech de las partidas d'aquelas 2 posesions o d'aquels 2 terrados de la qual es question. Si dison que hoc, fay t'en mostrar 1 tant solamens, e quant seras al pe d'aquel terme, tu, lo fay descausar tro tant que vejas los agachons, e cant los auras vist e regardat, et atrobaras tot sertamens que terme es vertadier.

Adoncs tantost, en presensia de las parts, tu, atermenador, levaras ton seucle major , o la semblansa del menor, e pausaras lo sus la testa del terme que t'auran mostrat e per tu sera estat descausat. Item, del ceucle mejan fayas relais per lo cadrim, si con deuras , del Zodiac /265V/ la roda sencha e leva la tant con ops sera, segon la forma de l'espera. E quant tot ayso auras fach, tos 4 angles leva en aut , e quant seran eigal montatz, tu, atermenador, los devesis per mitat e recore ti reire a la forma de l'espera e pausa la en mieg de los 4 angles, los dos angles laysant a cascuna part de las posesions, et entent o ben e nota o ben, car d'autramens non avansaries ren, per que garda t'en si vos e nota o ben autra ves quar aysi pent la ley. Item, pausat que ajas la forma de l'espera en mieg del 4 angles con desus es dich, tu, atermenador, regarda von la forma de l'espera per tu pausada clinara ni trasportara son plomp pendent et avisa t'en ben. Item, tu, atermenador, vist que ajas la clinasion de la forma de l'espera, e veiras que estara dreg car d'autramens non faries ren, per que adreisa lo si dreg non esta, quar lo plomp to mostrara ; et aprop t'espera adreisada, tantost pausa un senhal davant per l'espasy d'una cana, e, pausat que ajas aquel senhal, tu, atermenador, /266/ torna a la forma de l'espera per tu, atermenador, pausada en miech dels 4 angles desus dich e regarda la dreisiera que ti mostrara lo pendent de la forma de l'espera <segon que la gobernara lo Zodiac que dereire li esta, que vouge e governa lo seucle del quatrin coma fa l'espera desus del plus aut> an lo senhal per tu pausat davant la forma de l'espera per l'espasy d'una cana, et avisa ben la dreisiera que ti mostrara et aquela garda ben, car si la gardas non falhiras per ren del mont, que tu non atropias lo terme que sera dedins l'aiga cubert d'aiga, quant que sie ni cant que non, e nota o ben. Item, entent, atermenador, si autre terme y avie que fosan en selvas, en montanhas o en autre partz plantatz, que trobar non si poguesan per aquesta forma e per aquesta maniera, o fay con desus es declarat et escrich et atrobaras lo sensa dengun defaut, per que nota o ben e sera ta honor e ton profieg.

Item, tornant a nostre prepaus, atrobat lo terme en l'aiga plantat de la qual es question, e las partz volon veser si es terme vertadier o peira plantada, non esties esbaït con dich ay desus, mas fay ho per aquesta maniera /246V/ et entent la ben, car de notar e d'entendre es. Tu, atermenador, mesura et escandalha quant aura d'ayga al pe d'aquel terme per tu en l'aiga atrobat, se y a 1, 2, 3, 4 palms, o mais o mens, d'aut, escrieu ho ; mas ni per tant non reste que non mesures a cascun costat del terme e larc del per l'espasy d'una canna, car si non o faies, poiries eser deseuput, rason per que, car a l'un costat poirie aver autura et a l'autre baisa, e per tal ta mesura non serie sertana, per que entent o ben. Et apres, ta mesura presa, t'entorna a terra ferma l'ay von auras laysat los senhos ni tos senhals per tu pausatz sus lo terme, e digas lur : " Senhos, yeu ay trobat una peira plantada d'enfra l'ayga e cuberta de l'aigua, et a d'aygua d'aut tant etc. sus lo terme o sus la peira, e fauta nos anar a la villa per far alcun engien per la qual yeu vos puesca far veser si es terme vertadier o peira plantada e que l'aigua non nos fasa enuey nengun. " Item, atermenador, acampa /267/ tos ceucles e tas mesuras davant dichas e torna t'en an los senhos a la vila d'on seras partit, e quant seras a la vila, tu, atermenador, requer las partidas que ti menon a un fustier e fay far, de taulan, 1a caisa que aja de larc 1a cana en cairat e d'aut un palm plus que non aura l'aigua de fons, segon ton escrig per la mesura per tu davant presa, e fay la far que aja 12 pecols ben clavat e las taulas ben jonchas que aygua intrar non y puesqua, e fay que los 12 pecols sien ben ponchutz desotz e sien plus loncs que la caisa non aura d'aut 1 palm deves desotz, e desus miey pal, e las testas sien redonas desus. Item, ta caysa facha, torna t'en sus lo luoc von lo terme as atrobat en l'aigua plantat, e mena las partidas e d'autres bons homes an tu, e fay ti portar aquela caisa sus lo luoc von aquel terme davant dich sera, e 1 malh de fusta. Item, atermenador, quant seras sus lo luoc on aquel terme de l'aygua sera en presensia de las partz e dels autres que y seran vengutz, tu, atermenador, pren ta caisa e pausa la en l'aygua per tal maniera que lo terme aquel o aquela peira per tu atrobada /267V/ plantada en l'aigua reste en mieg de la caisa davant dicha. Item, atermenador, quant tu veiras que ta caisa sera en l'aygua ben pausada e lo terme o la peira sera ben en mieg, tu, pren 1 malh, aquel que auras fach aportar, e dona sus la testa dels pecols 1 apres l'autre, tro tant que la quaisa sera per totas partz afangada e los 12 pecols ben plantat. Item, atermenador, ta caisa plantada, fay esgotar l'aygua que sera dedins la quaisa, et agotada que sie, ton terme o ta peira restara en terra ferma que l'aigua non ti colra a veser si terme es. Item, atermenador, agotada que sie l'aygua dedins la caisa en presensia de las parts, tu, descausa ton terme o ta peira tant tro que sies de tot al pe, e veiras que trobaras si los agachons son fraires e ben acordant sus joncha de romped/268/-ura ni pausatz sus justa partida per la forma que comanda los capitols de La siensa d'atermenar.

Item, atermenador, vist et atrobat tot claramens ta peira plantada eser veray terme, declara aqui en presensia de las partz e dels autres que terme vertadier es, e qu'el atermena ad aytal luoc et aytal et a tantos luocs con ti semblara justamens. Item, apres, atermenador, demanda a las partz si volon que aquel terme reste en son luoc o n'i metran 1 autre plus lonc. Item, sy las partz volon que tu, atermenador, ni plantes 1 autre plus lonc per tal que aparesqua sus l'aygua, fay o, e fay lo ti aportar sus la plasa. Item, atermenador, estay avisat e nota ben ayso que quant volras darabar lo terme permier per plantar lo novel, que non darabes per ren tro tant que ajas presas tas mesuras per la forma e per la maniera que ty comanda lo capitol 35 de La siensa d'atermenar que acomensa en sa rubriqua Capitol de darabar un terme. Item, presas tas mesuras, daraba ton terme vielh del cros e los /268V/ agachons, e buta los foras, et apres, pren ton terme novel e planta lo en lo cros, e plantat que l'ajas en lo cros tot dreg, reconois lo an las mesuras davant dichas si sera ni avant ni atras del luoc on l'autre era, si ben esta non lo movas, si non, fay que lo metas al ponch que ti mostraran tos senhals per tu davant pres. Item, ta longua peira ben e drechamens plantada, tu, atermenador, l'agachona per la forma e per la maniera que agachonar si deu lial terme ni los capitols de La siensa d'atermenar ti comandan. Item, atermenador, plantat et agachonat e reconegut an ton regla plomp e causat que ajas lo terme, demanda a las partidas si volon que la caisa ostes de son luoc o non, si volon, daraba la o rota o entiera e fasan en que volran, si non ho volon, reste, e sy resta, fay ti portar anb una bestia de peiras <o de terra>, tant tro que la caisa sie plena e la plasa del terme tostemps aparesqua plus clara/269/-mens, mas ni per tant fay lo plaser de las partidas car, reste la caisa o non, per so non es que terme non sie aquel que tu auras plantat aqui de novel.

Item, atermenador, tornant a nostre prepaus aqui von dis : " Fay t'en mostrar 1 tant solamens von a una man per senhal e quant seras al pe d'aquel terme, tu, lo fay descausar tro tant que vejas los agachons etc. " Item, orsie per lo contrari de la rason davant dicha, que en terra ferma non si atroba terme nengun ne si atropia partida, si non tant solamens per sabedos o per valatz o per sturmens. Si per sabedos e per esturmens, fay so que ti comanda lo capitol 34 que acomensa en sa rubriqua Capitol de declarar de 2 termes etc. Item, si per valatz, fay so que ti comanda lo capitol 46 que acomensa en sa rubrica Capitol per declarar la dreisiera e la partida etc. E per tal, atermenador, tant per aquest capitol cant per los autres d'enfra declaratz e per los autres que son en aquest libre escrig, si ben los voles studiar non podes tombar si duptes, hoc. Per que, tu, /269V/ atermenador, ho autre qual que sie, leges e'studias soven aquest capitol e totz los autres que en aquest libre scrig son, tant en La siensa de destrar cant en La siensa d'atermenar, e venra vos en ben et honor e lausor. E per tal que miels lo capitol aquest entendas, l'enpreenta o la semblansa, tant de la caysa cant dels senhals <o dels ceucles> desus declaratz cant de la plasa s'ensec per feguras. Per que, tu, atermenador, notas las ben et avisas las ben e venra vos en honor e ben a la fin. [166] /270 [167] /

 



166 et 167





fo 269V
Dessin du cadrin

fo 270
Trois arpenteurs dans un étang, la caisse, le terme et le maillet, un arbre.

 



COMMENTAIRE : comment doit-on procéder pour entourer d'un bâtardeau de bois une borne plantée dans l'eau, cela pour mieux pouvoir la déchausser et voir s'il s'agit d'une borne loyale

 

Langue

Del Zodiac la roda sencha : littéralement = la roue ceinte du Zodiaque, c. à d. le Zodiaque gravé sur le pourtour du cercle, Boysset doit évoquer ici le Zodiaque gravé sur le limbe au dos des astrolabes, je traduis ici par vernier gradué. Relays : R. = relâche, discontinuation, relais. Cf. le passage de la Vie de Saint Honorat :

Del cercle mejan fes relays
Per lo cadrim si com tays
Del Zodiac la roda ceys

Cité par R., d'après la " Vie de St Honorat, ms du cabinet Raynouard ", Boysset a repris ce passage presque littéralement : Del ceucle mejan fayas relais per lo cadrim si con deuras del Zodiac la roda sencha.

Forma de l'espera : représentation de la sphère, du cercle ; je traduis par l'alidade de visée.

Angle : pointe. On a déja vu que Boysset emploie exclusivement le mot quaire pour désigner l'angle, dans La siensa d'atermenar, ch. 26, il emploie le mot anglada pour désigner une pointe de terrain et dans ce ch. angle désigne les pointes placées sur les cercles. Il s'agit du seul emploi de angle dans les deux traités. Taulan : planche.

Analyse

A - La recherche de l'emplacement de la borne subaquatique à l'aide du cadrin, depuis une borne qui se trouve sur la terre ferme

1 - Il faut se faire montrer par les parties une borne qui se trouve sur la terre ferme et sur la limite des deux terrains, puis il faut la déchausser pour examiner ses témoins.

2 - Adoncs tantost ... tu, atermenador, levaras ton seucle major sus al plus aut de las colonnas, o la semblansa del menor, e pausaras lo sus la testa del terme que t'auran mostrat... : aussitôt ... toi, borneur, tu enlèveras ton grand cercle en le faisant coulisser jusqu'au sommet des colonnettes du cadrin, ou bien enlève le petit cercle, et tu le poseras au sommet de la borne que l'on t'aura montrée

3 - Item, del ceucle mejan fayas relais per lo cadrim, si con deuras, del zodiac la roda sencha e leva la tant con ops sera, segon la forma de l'espera : De même, laisse le cercle moyen pour servir de cadrim [littéralement : que tu fasses abandon du cercle moyen pour le cadrim], comme tu devras le faire, quant à celui qui a le Zodiaque gravé sur le limbe de sa circonférence [le vernier gradué], lève le aussi haut qu'il sera nécessaire, pour pouvoir se servir de l'alidade de visée.

Une main différente donne en marge ces explications : <voutant al torn de las colonnas del simas fin al plus aut, segon que l'espera requera sus lo simas con quatrin plantat sera> en le faisant tourner autour des colonettes, du haut des pointes jusqu'à la hauteur correcte, selon ce dont l'alidade de visée aura besoin sur les pointes lorsque le quatrin sera planté.

4 - E quant tot ayso auras fach, tos 4 angles leva en aut <que catrin es apelat> : et quand tu auras fait tout cela, lève tes 4 pointes vers le haut, [note explicative d'une autre main : c'est ce que l'on appelle quatrin]

5 - E quant seran eigal montatz, tu ... los devesis per mitat e recore ti reire a la forma de l'espera e pausa la en mieg de los 4 angles, los dos angles laysant a cascuna part de las posesions : et quand elles seront montées et mises bien de niveau, toi ... tu les disposes de façon symétrique [littéralement : tu les divises par la moitié] puis tu prends l'alidade de visée et tu la diriges au milieu des 4 pointes, chacun des deux couples de pointes regardant chacune des parties de la possession.

Note explicative dans la marge : <que catrin es apelat veuret aitant ben los 4 cors del terme> : qui est appellé catrin [il matérialise ? ] aussi bien les quatre directions de la borne. Le cercle avec les quatre pointes [dessin 166] disposées en carré symbolise le plan de la borne, le vernier gradué est posé au dessus et la ligne de visée se trouve dans l'axe médian du plan de la borne.

6 - pausat que ajas la forma de l'espera en mieg del 4 angles tu ... regarda von la forma de l'espera per tu pausada clinara ni trasportara son plomp pendent : après avoir posé l'alidade de visée et l'avoir orienté sur l'axe médian du carré formé par les 4 pointes, toi ... regarde vers où se dirigera l'alidade de visée disposée par tes soins et quelle sera le comportement de son fil à plomb.

7 - tu ... vist que ajas la clinasion de la forma de l'espera, e veiras que estara dreg car d'autramens non faries ren, per que adreisa lo si dreg non esta, quar lo plomp to mostrara : toi ... après avoir observé l'assiette de l'alidade de visée, et après avoir vérifié qu'elle soit d'aplomb - autrement tu ne ferais rien de bon - c'est pourquoi remet la d'aplomb si elle ne l'est pas et c'est ce que t'indiqueras le fil à plomb.

8 - et aprop t'espera adreisada, tantost pausa un senhal davant per l'espasy d'una cana : une fois l'alidade de visée remise d'aplomb, pose aussitôt un jalon en terre à la distance d'une canne droit devant

9 - e, pausat que ajas aquel senhal, tu ... torna a la forma de l'espera per tu ... pausada en miech dels 4 angles desus dich e regarda la dreisiera que ti mostrara lo pendent de la forma de l'espera segon que la gobernara lo zodiac que dereire li esta - que vouge e governa lo seucle del quatrin coma fa l'espera desus del plus aut - an lo senhal per tu pausat davant la forma de l'espera per l'espasy d'una cana : après avoir posé ce jalon, toi ... reviens à l'alidade de visée que tu as orientée sur l'axe médian du carré formé par les 4 pointes et regarde l'alignement que te montreras le fil à plomb qui pend de l'alidade de visée orientée sur le vernier gradué - fil à plomb qui bouge et gouverne le cercle du quatrin à l'instar du déplacement de l'alidade de visée - avec le jalon que tu as posé en face d'elle à la distance d'une canne

10 - et avisa ben la dreisiera que ti mostrara : avise toi bien de l'alignement qu'elle te montreras.

Essai de description du cadrin

Le cercle supérieur comporte un Zodiaque gravé sur son limbe [del Zodiac la roda sencha], l'alidade de visée [la forma de l'espera] y est fixée par un pivot sur une entretoise rivetée sur le cercle. Le cercle inférieur comporte 4 pointes [angles]qui matérialisent un carré figurant le plan de la borne [c'est le cadrin] ; il est posé sur des becquets fixés sur les colonnettes ce qui lui permet de bouger librement et il est muni d'une sorte d'index disposé sur sa circonférence extérieure. Le fil à plomb [lo plomp pendent]qui pend de l'alidade permet de visualiser l'azimuth donné par le vernier gradué et de positionner aisément le quadrin en alignant l'index sur sa position, il permet également d'assurer la bonne horizontalité de l'appareil. Le traducteur d'Aix 124, fos 219-226, n'a pas compris le fonctionnement de l'appareil et en donne une traduction mot à mot.

B - la pose du batardeau autour de la borne

11 - atrobat lo terme en l'aiga plantat de la qual es question ... tu, atermenador, mesura et escandalha quant aura d'ayga al pe d'aquel terme per tu en l'aiga atrobat, se y a 1, 2, 3, 4 palms, o mais o mens, d'aut, escrieu ho : une fois retrouvée la borne plantée dans l'eau dont il est question ... toi, borneur, mesure et sonde la profondeur d'eau jusqu'au pied de cette borne trouvée par toi dans l'eau, s'il y a 1, 2, 3, 4 palms, ou plus ou moins, de profondeur, écris le

12 - mas ni per tant non reste que non mesures a cascun costat del terme e larc del per l'espasy d'una canna, car si non o faies, poiries eser deseuput, rason per que, car a l'un costat poirie aver autura et a l'autre baisa, e per tal ta mesura non serie sertana : mais sonde bien de chaque côté de la borne à la distance d'une canne, car si tu ne le faisais pas, tu pourrais être trompé, voici pourquoi : sur un côté le fonds pourrait être plus élevé et de l'autre il pourrait s'enfoncer davantage, de cette façon ta mesure ne serait pas certaine..

13 - une fois la borne subaquatique repérée, il faut en avertir les parties et leur expliquer qu'il te faut retourner à la ville pour faire fabriquer un dispositif spécial pour pouvoir la déchausser au sec

14 - que ti menon a un fustier e fay far, de taulan, 1a caisa que aja de larc 1a cana en cairat e d'aut un palm plus que non aura l'aigua de fons ... e fay la far que aja 12 pecols ben clavat e las taulas ben jonchas que aygua intrar non y puesqua, e fay que los 12 pecols sien ben ponchutz desotz e sien plus loncs que la caisa non aura d'aut 1 palm deves desotz, e desus miey pal, e las testas sien redonas desus.

15 - ta caysa facha, torna t'en sus lo luoc ... e fay ti portar aquela caisa sus lo luoc von aquel terme davant dich sera, e 1 malh de fusta.

16 - pren ta caisa e pausa la en l'aygua per tal maniera que lo terme aquel ... reste en mieg de la caisa davant dicha.

17 - quant tu veiras que ta caisa sera en l'aygua ben pausada e lo terme o la peira sera ben en mieg, tu, pren 1 malh, aquel que auras fach aportar, e dona sus la testa dels pecols 1 apres l'autre, tro tant que la quaisa sera per totas partz afangada e los 12 pecols ben plantat.

18 - ta caisa plantada, fay esgotar l'aygua que sera dedins la quaisa, et agotada que sie, ton terme o ta peira restara en terra ferma que l'aigua non ti colra a veser si terme es.

19 - agotada que sie l'aygua dedins la caisa ... descausa ton terme o ta peira tant tro que sies de tot al pe, e veiras que trobaras si los agachons son fraires

20 - sy las partz volon que tu, atermenador, ni plantes 1 autre plus lonc per tal que aparesqua sus l'aygua, fay o, e fay lo ti aportar sus la plasa.

21 - plantat et agachonat e reconegut an ton regla plomp e causat que ajas lo terme, demanda a las partidas si volon que la caisa ostes de son luoc o non, si volon, daraba la o rota o entiera e fasan en que volran, si non ho volon, reste, e sy resta, fay ti portar anb una bestia de peiras <o de terra>, tant tro que la caisa sie plena e la plasa del terme tostemps aparesqua plus claramens

C - comment procéder si l'on ne trouve pas de borne plantée sur la terre ferme

22 - Item, atermenador, tornant a nostre prepaus aqui von dis : " Fay t'en mostrar 1 tant solamens von a una man per senhal e quant seras al pe d'aquel terme, tu, lo fay descausar tro tant que vejas los agachons etc " Item, orsie per lo contrari de la rason davant dicha, que en terra ferma non si atroba terme nengun ne si atropia partida, si non tant solamens per sabedos o per valatz o per sturmens. Si per sabedos e per esturmens, [suivre les indications du ch. 34] ... si per valatz [suivre les indications du ch. 46]

   
   



 

/270V/75

  Quapitol per declarar la maniera de terme que cubert es apelat
 

Item, atermenador, entent et apren e nota ho ben. Si 2 partidas avien debat d'un terme cubert o cuber fos apelat per gens antigas o per esturment et, a l'ora que ti requerien, las 2 partitas non entendien que volgues dire terme cubert ben que los sabedos testefiquesan que ausit an dire terme cubert e per so declarar non ho saupesan. Item, e per esturment que legir si pogues e per nengun non si podie entendre que volrie dire terme cubert et, a tu, atermenador, qualie que ho declaresas ad an 2 las partidas e lur mostresas la veritat per tal maniera que lur question ho aquela question que aurien de terme cubert, tu, atermenador, la lur declaresas e la lur mesesas afin e que d'aqui avant question ni play non agues entre las 2 partidas davant dichas. Item, atermenador, sus aquesta declaracion de terme cubert, estay ben avisat e non y muses, quar non t'a m/271/-estier quar lo quas es grandamens sotil per que sotilmens qual que l'[entendas, per] que nota et entent so que s'ensec. Mas ni per tant, tu, atermenador, non esties esbaït, car nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, ho autre qual que sie, que siensa, sens et entendement aya, lo poires ben entendre.

Item, atermenador, sapias de sertan que de 4 maniera y a de terme cubert. La permiera es cant es 1 terme cubert e soterrat sota terra que non pareys tant ni cant et aquel si pot apelar terme cubert <ho terme terra gasanhada > o soterat, mas per so non entendas pas que aquesta maniera s'entenda per so que conten en l'esturment que dis : " 1 terme cubert en aytal luoc ", car non s'entent pas ni entendre non ho deves, quar per autra forma e per autra maniera s'entent terme cubert que en esturment escrig sie, mas per declarar aquesta permiera davans que vengam a la segona ni a la tersa <et a la 4ta>, tu, atermenador, t'en vay al Capitol de terme solet que es lo 7 capitol de La siensa d'atermenar et al capitol que acomensa en sa rubriqua Capitol per declarar la dreisiera etc. que es lo 36 capitol et al capitol que acomensa en sa rubriqua Capitol per miels a declarar la dreysiera d'un terme si quas era que non l'atrobesas etc. que es le 37 capitol et a motos autres que en aquest libre son escrich, /271V/ e lieg los et entent los ben, e per tal sabras declarar que es terme cubert o soterat que en esturment terme cubert non es apelat, e per aquesta forma ho entent quantes a la permiera.

Item, la segona maniera que y a de terme cubert, so es que entendas sanamens que en l'esturment contenga e diga terme cubert, o los sabedos testeficon que sempre mais sien estat apelat per los antics terme o termes cubert o cubertz, et aquesta segona maniera <si declara> et s'entent per lo capitol 37 que acomensa en sa rubriqua Capitol de plantar 1 terme etc.

Item, la tersa maniera de terme cubert s'entent, et es <veray>, que sie su<s> cayre car tot terme que sie sus cayre plantat si pot apelar <terme cubert> et es terme cubert, <et aytal terme si pot escrieure en tot esturment terme cubert> ; rason per que car los 2 costatz de la posesion que li son ad 2 latz del terme lo tenon cubert, quar tot terme que sie en caire o en consac plantat si pot e si deu apelar terme cub/272/-ert, <non estant que lo terme paresca>.

<Item, la 4ta rason o la 4ta maniera de terme cubert tot sertamens es et aytal terme apelar, si pot, terme cubert cant es quas que entre 2 termes aja monthanha ho autura per laqual monthanha ho autura l'un terme non puesqua veser l'autre et aytal terme tot claramens si pot apelar et escrieure en tot esturment terme cubert, non estant que paresqua sus terra, quant que sie ni cant que non >.

E per tal, tu, atermenador, podes tot claramens e ses duptansa declarar a las 2 partidas davant dichas ho a d'autras ho a d'autres quals que sien, per las 4 rasons davant dichas que es terme cubert ni per quals rasons los podes declarar et apelar terme cubert ni qual <terme cubert> si pot ni deu escrieure en esturment ni qual non. Item, per tal que miels ho entendas, l'enpreenta <o la semblansa o la maniera> de la tersa <e 4ta> razon <per terme cubert> s'ensec, per que tu, atermenador, nota la ben et avertis la maniera et apren la, e sera ta honor e ton profieg a la fin. /272V [168] /273/

 



168





fo 272V
Quatre personnages, deux arbres.

Légende : Aquest es terme cubert veraiamens et escrieure si pot tot sertamens.

 



COMMENTAIRE : quel genre de borne doit-on appeler borne couverte

 

Analyse

Il y a 4 sortes de bornes couvertes. Le premier type est constitué par les bornes complètement enterrées, on les expertise à l'aide des ch. 7, 36 et 37. Le second type nous est fourni quand l'acte notarié ou les témoins certifient qu'il s'agit bien d'une borne couverte, on se sert alors du ch. 37. Le troisième type comprend l'ensemble des bornes plantées sur des angles des propriétés. Le quatrième est constitué par les bornes qui sont séparées par des hauteurs ou des montagnes.