| |
Item, atermenador, aus, apren et
entent, si 2 senhos avien 2 terrados, e sus partida ho en miey
de partida dels dos davant dich terrados avie gaudres per la qual
aygua tot l'an, o pauc ho pron, coregues, e los 2 senhos de qui
serien aquelos terrados non si tenien per content que los gaudres
ni l'aiga corent fosan per partida ni estes per sturment que los
gaudres ni l'aigua corent fosa la partida d'aquelos 2 terrados,
per lo gran dan, play e questions que s'en poirien sorgir et eidevenir
per tems eidevenidor. Car aysi ben con l'agran ayga de las plueias
que per temps pasat es tombada sus la terra monthanhoza et a fach
aquelos gaudres que son en miey de partida <d'aquelos 2 terrados>
per hon l'aiga tostems, o pauc o pron, cor, per lo semblant poire
far per temps eidevenidor autres gaudres /290/ e mudar
los en autre luoc per hon l'ayga corerie con farie de present
per lo permier et aurie lo mudat d'enfra 1 d'aquelos 2 terrados
per mot gran espasy e serie, vo eser poirie, mot gran dan a 1
d'aquelos 2 senhos davant dich. Per que, aital partida en esturment
scrieure non si deu, car non serie vertadiera ni lial non estant,
per so non entendas pas que sy notari n'avie fach sturment quel
agues comes fals mas lo permudament del gaudre que poirie eydevenir
per forsa de las plueias, con dich ay desus, falsefiquarie l'esturment
e non lo notari, e su aquestos duptes o per aquelos evitar, los
2 senhos ti requerien <c[o]ma ater[m]enad[o]r bon e lia[l]>
que lur atermenesas e termes plantesas en miey de partida per
tal que apareges plus claramens e plus vertadiera e costes per
esturment la partida tota sertana que mays per aigas aquela defalhir
non pogues. Sus aquest ponch, tu, atermenador, estay a<visat
> /290V e non y muses pas e nota o ben car de notar
es, et entent o ben, car se tu, atermenador, cudavas ni pensavas
plantar tos termes en mieg de partida justa tu falheries e non
valrie ren so que auries fach, per que entent ho ben.
Razon per que la rason es aytal :
tu, atermenador, non podes plantar terme nengun en miey de partida
justa si non que los plantes en miey del gaudre von l'ayga cores,
e tu, lo plantas en miey del gaudre e sus roqua, l'aygua aportara
tota l'aisana a contra del terme e la corent sera fort e colquara
lo terme e non valra ren. Se tu lo plantas en terra, cant que
sie en miey del gaudre, l'ayga corent ostara la tera moguda e
cavara per la caucha e darabara ton terme, e per tal ton fach
non valra ren et auras mes los senhos en guerra e tu n'auras vergonha
e dan, et aytal te dic /291/ de totz los termes que plantar
poiries en miey del gaudre, per que nota o ben et entent o ben
e faras que sage. Item, atermenador, planta tos termes per la
forma que s'ensec e non falhiras e seras tengut per bon e lial
atermenador en totz los luocs que seras et avenra t'en honor,
laus e profiech de las gens.
E tot permieramens, tu, atermenador,
anaras al cap del terrador lay von es la partida del gaudre von
l'aygua corera que sera entre los dos terrados desus dich an los
2 senhos <de qui lo terrador sera> e d'autre bons homes
e ton notari, e quant seras al quap de tot, e tu, mesura cant
aura de larc lo gaudre von l'aiga core anb una corda, et aquela
mesura, tu, dobla, et apres, doblada que sie, tu, mesura an ton
destre cant aura de lonc e la longuesa aquela, e tu, escrieu.
Item, aprop, tu, mesura de la riba del gaudre avant ves terra
ferma <a t[r]aves qual [que] costa[t] que te ve[lh]as - s[ie]
d'un se[nh]or o d'[au]tre non t'en c[a]lha -> an ton destre,
dos destres et aqui fay /291V/ quavar, et quavat que sie,
e tu, planta ton terme e l'agachona, las partz totas <a qui
lo terme aquel tocara> sien present et apeladas, per la forma
e per la maniera que ti comanda lo capitol 48 que acomensa en
sa rubriqua Capitol per plantar terme etc. e per la forma
que los capitols autres del libre ti comandan. Item, plantat et
agachonat aquel terme permier, e tu, pren ton destre e mesura
sigent la partida del gaudre o del terador per l'espasy de 50,
60, 70, 80, 90 o 100 destres, o mays o mens, segon que ty asemblara
que plantar velhas lo segon terme, e quant seras al quap de ton
nombre per tu mesurat, e tu, planta 1 senhal e tantost escrieu
ta soma, scricha ta soma, e tu, mesura ton gaudre per lo semblant
maniera que as al permier terme e pren la mitat de so que trobaras
que aura /292/ de larc <aquel gaudre> et ajusta e
mesura anb aquel nombre traves avant ves lo senhal per tu pausat
von plantar deves lo 2 terme, tant, sens mays e ses mens, con
lo a del permier terme per tu plantat entro la meaizon del gaudre
davant dich, e quant seras a la fin de ta mesura que tenras tantos
destres o tantos palms con auras de traves al permier terme, e
tu, pren lo senhal per tu davant plantat a la fin de tantos destres
laqual auras mesurat del lonc, e daraba lo e planta lo en aquel
luoc, et apres, fay quavar en aquel luoc von lo senhal auras plantat,
e cavat que sie, planta ton terme et aquela agachona an 2 agachons
que sien fraires e ben acordant sus joncha de rompedura e pausa
1 agachon al costat que regarda dreg del terme permier <per
tu plantat al cap de la partida del terador,> l'autre agachon
pausa al costat del terme que regardara a traves del gaudre vo
ves lo terrador de l'autre senhor, car l'autre terme, que sera
lo tes, si plantara <a l'autre costat del gaudre et en l'autre
terrador> e si agacho/292V/-nara an 2 agachons, e la
1 pausaras al costat que regardara lo 2 terme, l'autre agachon
pausaras al costat e regardara dreg al terme cart que per tu apres
aquel, que es lo tes, sera plantat. Item, atermenador, cant <tu>
auras plantat lo ters e l.cart terme per la semblant mesura, tant
del lonc cant del traves, que auras plantat lo permier e lo segon
terme, e tu, ti muda a l'autre costat del gaudre et en lo terador
de l'autre senhor e planta lo 5 terme a traves del gaudre <e
l'agachona> per la semblant mesura que auras plantat los autres
et agachonat. E per aquesta forma e per aquesta maniera o fay
de totz los termes que mestier auran a plantar sus la partida
d'aquelos 2 terados, tant de la mesura del lonc cant del traves
cant de l'agachonar cant de trasmudar d'un terrador en l'autre
per ton terme a plantar, entro tant que sies a l'autre /293/
cap del terrador. Item, atermenador, cant seras de tot a cap <del
terador> e volras plantar lo terme redier, garda ti que non
lo plantes entro tant que totz sels a qui lo terme toquara sien
presens, e per mais de sergutansa tieua refer ti al capitol 48
que acomensa en sa rubriqua Capitol per plantar terme et
a totz los autres capitol de La siensa d'atermenar e non
falhiras. Item, atermenador, apren, entent e nota ben la maniera
que desus es declarat, con si tu atermenador vo autre, qual que
sie, deures atermenar et agachonar un terrador que 1 gaudre et
aiga corent pase per mieg de las partidas, sensa mais ni mens.
E per tal que plus claramens ho entendas, l'enpreenta ho la forma
ho la semblansa s'ensec per fegura, per que notas la ben et entendes
la ben e sera vostre granda honor. Item, atermenador, tos termes
plantatz e ben agachonatz per la maniera que desus es declarat,
fay ho escrieure a ton notari per tal que en fasa a las partidas
plubic sturment./293V [178]/
|