Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 79 à 81
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 281v à 293v.
Images no 174 à 178
 









 

/281v/79

  Quapitol per declarar d'un albre o 2 o 3, o plus, que plantatz fosan en miey de partida de 2 posesions, sens mais e sens mens, e lo pendent fos totz deves una d'aquelas posesions
 

Item, atermenador, aus et entent et apren, sy 2 partidas avien debat del fruc d'un albre o 2 o 3, o plus, que los pes plantatz fosan en miey de partida de 2 posesions e los pendens d'aquel o d'aquels eran deves una d'aquelas posesions, et aquel de qui serie la posesion del pendent disie que lo fruc dels albres per lo pendent es tot sieu et eser o deu, non estant que los pes sien plantatz en luoc megier per lo dan que li fan car li a ombran e li fan trepegar e dapnificar sa posesion. Item, l'autra part disie que non an devon los frucs eser megier, non estant lo pendent dels albres ni las rasons per l'autra part alegadas e dichas, rason per que car en lo temps que los albres aquels si planteron els si planteron d[e v]olontat de partidas andoas e par ad pes dels albres que plantatz son con veser si pot ad huelh en miey de partida d'an 2 de las posesions, e plus que an 2 las partz si acorderon en aquel temps de plantar en miey de partida aquels albres, els sabien ben que sy visquesan lo calie per rason natural que aquels albres pendesan a qualque part car dregs non podien sempre mais demorar coma cascun que sens aja conoiser pot. E per so, afermava e per /282/ totas las razons davant dichas que los frucs dels albres megies devon remanir entre las 2 partidas. E tu, atermenador, per deservir e declarar aquesta question eras requist per an 2 las partidas, per so, <atermenador>, non esties esbaït ben que la question es mot sotil e sotilmens qual que l'entendas, mas nos la ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, e los autres que apres tu venran, la question declarar sabres e declararem la vos en 2 manieras et avertes y vos ben e notas ben an 2 las declarasions ensems, et apres, quascuna per sy, car belas e vertadieras seran an 2 sensa dengun defaut laqual declarasion permiera s'ensec et es aital.

Permieramens, tu, atermenador, tantost cant seras requist per an 2 las partidas per declarar la davant dicha question, tu, encontenent, atermenador, lur asigna jorn que sien et eser dejan an tu et an d'autres bons homes sus lo luoc von seran aquelos albres plantatz de laqual auran question, e quant seras sus lo luoc aquel, e tu, regarda ben si los albres son plantatz en miech de partida e lo pendent d'aquels, e vist e regardat e ben conegut que los albres plantatz son en miech de partida, et apres, von es lo pendent per la qual es la question ; e tu, demanda apres tantost a las 2 partidas en presencia dels autres e de ton notari si els an 2 ensems vo autres per lur comandament an plantat aquelos albres, si las partz an 2 respondon que hoc, e tu, atermenador, declara aqui present <dels autres, de ton notari e de las 2 partidas> los albres eser plantatz en mieg de partida e que los albres son megies, e megies declara que reston sempre mays an tot los frucs que en aquels albres son pendent ni seran per temps eidevenidor e /282V/ que nenguna de las partidas non sie, si ausat de talhar ni far talhar en nengun, an los layson vieure tant con vieure poiran los albres davant dich, los frucs enpero reston megies con davant dich es e cascuna de las 2 partidas culhir en puesca per son plaser en ausencia la 1 de l'autre, reservat enpero que si an 2 las partidas si acordavan de talhar aquelos albres, qu'els talhar los puescan coras que lur plasa ni sien d'acort la partida aquela que los frucs demandava per lo pendent, quar es ves sa posesion. En los despens et en ton salari e de ton notari condanna la tacsasion a tu, atermenador, sempre mais reservada, et aquesta declarasion o sentensia sie per la permiera o semblant d'aquela.

Item, venent a la segona declarasion e determenasion, tu, atermenador, faras per aquesta maniera o per aquesta forma. Permieramens, tantost con seras requist con davant dich es, tu, atermenador, asigna jor ad anar sus lo luoc von los albres de la qual an question o dels frucs d'aquels son plantatz, e quant tu seras sus lo luoc von los albres plantatz son, tu, atermenador, avisa ben so son plantatz en mieg de partida, et apres, aqual part es lo pendent, si es deves la posesion d'aquel que tot lo fruc demanda o deves la posesion d'aquel que non demanda que la mitat dels frucs. Et apres que seras ben enformat von plantatz son ni von son los pendens d'aquels /283/ albres davant dich e tu, atermenador, demanda apres tantost ad an 2 las partidas si elos an, 2 ensems vo autres per els, plantatz aquelos albres per la qual an question dels frucs, et ayso, fay en presencia de ton notari e dels autres bons homes que seran aqui present. Item, si las partz an 2 dison e respondon que non, ni sabon que jamais aquels albres plantes ni fasesa plantar, mas los an atrobatz plantatz en miey de partida coma es veritat et ad huelh veser si pot, ausida lur resposta e per ton notari escricha, tu, atermenador, declara los albres eser plantatz en mieg de partida e que los albres son megies e tot los frucs que en aquels albres son pendent megier son e sien, e culhir si dejan per an 2 las partidas per eigals partz, e culhitz e profichatz los frucs aquels avordena e declara los albres aquels, cantos que sien ni quantos que non, que si talhon e si darabon ad despens d'an 2 las partidas per tal maniera que jamais gitar non puescan per tal que question mais non sie entre las 2 partidas ni lur susesors e que cascuna de las partz aja la mitat de las lenhas dels davant dich albres. Item, si las partz andoas, ho 1a, per si albres plantar volie en sa posesion qu'el o puesqua far, reservat enpero que los plante d'enfra sa posesion e luen o larc de la partida per l'espasi d'una cana de larc. E per aquesta forma o per aquesta maniera dona ta sentensia cantes a la segona declarasion davant dicha en los despens et en ton salari e de ton notari an 2 las partz /283V/ per eygals parts condanna la tacsasion a tu atermenador sempre mays reservada. E per tal que miels ho entendas, l'enpreenta ho la semblansa per fegura s'ensec, per que, tu, atermenador, avisa la ben e nota et entent la e sera ta honor e ton profiech a la fin. [174] /284 [175]

 



174 et 175





fo 283V
Trois arbres, cinq hommes et un notaire qui écrit sur un rouleau.

Légende : Sentencia escripta de verbo ad verbum.

fo 284
Cinq arbres penchant d'un côté et trois autre sur une parcelle.

 



COMMENTAIRE : que dire d'un arbre ou de deux ou de trois ou de plus, plantés sur la limite de milieu d'une possession et qui penchent vers l'une ou l'autre des possessions

 

Analyse

Il y a deux façons de donner une sentence. La première consiste à déclarer les arbres mitoyens et à partager leurs fruits à parts égales. La seconde consiste à faire arracher les arbres en ayant au préalable réparti à parts égales les fruits entre les deux parties et en leur indiquant de ne pas planter d'autres arbres à moins d'une canne de la limite des deux terrains.

   
   



 

/284V/80

  Quapitol per atermenar e plantar terme o termes en terra plana que estien en dreisiera d'autres termes que sien plantats dereyre 1a montanha o en combas o en vals o en autres luocs que l'un <terme> veser non pogues l'autre
 

Item, atermenador, apren et entent, si 2 partidas ti requerien d'anar atermenar la partida de 2 quastels o lo terrador d'aquels, en laqual terrados o sus la partida d'aquels agues terra plana, montanhas, vals, voutas, auturas e valos, e qualie que plantesas los termes en dreysiera la 1 de l'autre, non estant que las montanhas o las voutas o las auturas o las vals o los valons que serien en miey dels termes ti tolguesan veser ta dreisiera veraia d'un terme a l'autre. /285/ Sus aquest ponch estay avisat, car lo quas es mot sotil e sotilmens qual que l'entendas e non y vaugas per aventura car ton fach non valrie ren et auries en vergonha a la fin, per que garda t'en. Mas per so, non esties esbaït car nos ti declararem aquest capitol per tal maniera que, tu, atermenador, o los autres que apres tu venran, lo sabres e lo poires ben entendre si sens et entendement aves ni vos voles avertir a la declarasion, la qual s'ensec.

Item, atermenador, cant tu auras plantat totz los termes que plantar deuras sus la partida de la terra montanhosa et auras plantat lo redier al costat vo prop d'una montanha, e l'autre terme que deuras plantar aprop aquel sera lo permier que plantar deuras en la terra plana et en dreisiera de l'autra davant dich <e la montanha ti tolie veser la dreisiera veraia del terme plantat a l'autre costat, per so>, tu, atermenador, faras per aquesta /285V/ maniera. Tu, planta 1a verga o 1a quana al terme que plantat auras justa la monthanha o prop d'aquela, et aprop, tu, en planta 1a autra a l'autre terme que plantat auras davant aquel que sera plantat dedins la terra montanho[s]a - que o entendas sanamens - . Item, plantat que ajas aquelas 2 vergas o 2 quanas, e tu, en planta 1a autra en dreisiera d'aquelas 2 davant dichas e prop del terme que plantat auras justa la montanha de 5 o 6 canas, e plantat que ajas aquela en dreysiera, e tu, en planta 1a autra en mieg d'aquela del terme de justa la montanha e de l'autra que li sera davant plantada per l'espasy desus dich. Item, aprop plantadas tas vergas o tos senhals con desus es dich, e tu, atermenador, en planta 1a autra a traves del terme que /286/ plantat auras justa la montanha e tant luen d'aquel que descuebras lo cap de la montanha que ti tol veser lo plan o la dreisiera del terme del plan que per tu plantar si deu en dreisiera d'aquelos que plantatz son d'enfra la terra montanhoza. Item, plantat ton senhal, e tu, en vay plantar 1 autre a traves d'aquela vergua tersa que auras plantat en dreysiera dels 2 termes davant dich, e tant larc que l'autra auras plantat. Item, plantat aquelas 2 vergas, e tu, pren ton escaire et escayra las e fay que estien en just escaire, et aprop, escairadas que sien, e tu, planta un autre verga en mieg d'aquelas 2 que plantadas auras a traves et escairadas e fay que estien en dreysiera, e vista ta dreisiera tota clara, e tu, la siec an tos senhals drechuries entro tant que sies en lo plan e foras de la montanha per l'espasi de 10 quanas, e fay que tos /286V/ senhals sien menudies e prop l'un de l'autre plantats. Item, plantatz tos senhas per la maniera que desus es declarat, non plantes plus en aquela dreysiera car non ti qual, mas torna t'en al costat de la montanha aqui von sy jonan lo plan, e mesura, partent de la dreysiera dels senhals per tu davant preses que son partit, aytantas canas de traves del terme que es plantat a l'autre costat de la <dicha> montanha e tira t'en tot dreg ves lo luoc von lo terme plantar deuras cant auras presa ta dreisiera et aqui planta 1 senhal. Item, plantat aquel senhal, e tu, torna a la dreysiera traversiera e mesura tantas canas de traves con as a l'autre senhal per tu /287/ davant plantat, e plantat que ajas aquelas 2 vergas, e tu, las escaira per la semblant maniera que auras escairat los autres senhals per tu plantatz a traves del terme de l'autre costat de la montanha con davant scrig es. Item, escayrat que ajas tas vergas o tos senhals plantatz, e tu, en planta 1a autra en mieg d'aquelas 2 et en dreysiera la 1a de l'autra, e, plantada que l'ajas, tu, en planta 1a aprop la tersa avant ves lo plan et en dreysiera la 1a verga de l'autra et, aprop aquela que sera la 4ta, e tu, planta la 5a e fay que totas 5 sien en veraia dreisiera et estay en ben avisat, car d'autramens ton fach non valrie ren. Item, atermenador, ta dreisiera presa per la maniera con desus es declarat e tos senhals /287V/ plantatz, torna t'en al permier senhal plantat justa la montanha et en aquel luoc, tu, fay cavar, et cavat que sie, tu, atermenador, planta ton terme e l'agachona per la maniera que ti comanda lo Capitol d'atermenar que es lo permier capitol, e lo Capitol de pausar agachonc que es lo segon capitol, e dels autres capitols que en lo libre aquest son scrig. Item, los autres termes que plantar deuras sus las partidas tant con tenra lo plan aquel, e tu planta a dreysiera d'aquel que plantat auras justa la montanha et a l'intrada del plan, reservat - que ho entendas sanamens - que si i avie plasa que ti qualgues terme plantar en bescayre, que aquel agachones per la forma que ti comanda lo Capitol d'atermenar 1 terme etc. que es lo 26 capitol, e dels autres que scrig son, per que liges los et estudias los e fares que sage e non poires falhir. Item, atermenador, entent e nota ben aquest ponch e nota lo ben, cant tu seras a la fin del plan on deuras plantar /288/ lo redier terme et aqui sera la fin dels 2 terrados, garda ti que non plantes miuga, rason per que cuar aquel terme non atermenarie pas tant solamens lo terrador davant dich, mas atermenarie ben lo terador d'autre senhor que si confrontarie anb aquels 2 terados, e non o deves far ni terme plantar sensa partida present et apelada, per que garda t'en car gran damage t'en poirie venir. Item, atermenador, si las pars andoas que t'aurien requist volien si asy que tu lo plantesas, fay ho, mas planta lo e l'agachona per la forma e per la maniera que ti comanda lo capitol 48 que acomensa en sa rubrica Capitol per plantar terme etc., mas davant que lo terme plantes, lieg lur aquest capitol 48, si per tal lur plas, planta lo, d'autramens non, e nota o ben. Item, atermenador, se tu plantas tos termes per la forma e per la maniera que aquest capitol ti declara, von que sies ni von que non, tu plantaras tos termes, sien en plan ho d'enfra montanhas ho en combas ho en voutas ho en /288V/ vals ho valons ho en tota autra terra per cuberta que fos, en dreisiera veraia e non y defalhiras. Item, atermenador, per tal que miels ho entendas, l'enpreenta ho la semblansa s'ensec per fegura, per que notas la ben e sera vostra honor e profiech. [176] /289 [177]

 



176 et 177





fo 288V
Cinq personnages dont un arpenteur qui tient une équerre et une canne graduée.

fo 289
Suite du dessin précédent, illustration de la méthode, termes, deux équerres, deux lignes de cannes.

 



COMMENTAIRE : comment planter des bornes dans un lieu plan qui soient en alignement avec d'autres bornes plantées derrière une montagne, dans un creux de terrain, dans une vallée ou en un endroit où une borne ne peut être aperçue de l'autre

 

Langue

Que non plantes miuga : Aix 124, f°249 = que tu n'en plantes aucun.

Analyse

Il faut déborder les obstacles en établissant un alignement parallèle à la première ligne de bornes. Préceptes identiques à ceux du ch. 69.

   
   



 

/289V/81

  Quapitol per declarar la maniera d'atermenar la partida de 2 terrados que per miey de partida aja gaudres et ayga corent
 

Item, atermenador, aus, apren et entent, si 2 senhos avien 2 terrados, e sus partida ho en miey de partida dels dos davant dich terrados avie gaudres per la qual aygua tot l'an, o pauc ho pron, coregues, e los 2 senhos de qui serien aquelos terrados non si tenien per content que los gaudres ni l'aiga corent fosan per partida ni estes per sturment que los gaudres ni l'aigua corent fosa la partida d'aquelos 2 terrados, per lo gran dan, play e questions que s'en poirien sorgir et eidevenir per tems eidevenidor. Car aysi ben con l'agran ayga de las plueias que per temps pasat es tombada sus la terra monthanhoza et a fach aquelos gaudres que son en miey de partida <d'aquelos 2 terrados> per hon l'aiga tostems, o pauc o pron, cor, per lo semblant poire far per temps eidevenidor autres gaudres /290/ e mudar los en autre luoc per hon l'ayga corerie con farie de present per lo permier et aurie lo mudat d'enfra 1 d'aquelos 2 terrados per mot gran espasy e serie, vo eser poirie, mot gran dan a 1 d'aquelos 2 senhos davant dich. Per que, aital partida en esturment scrieure non si deu, car non serie vertadiera ni lial non estant, per so non entendas pas que sy notari n'avie fach sturment quel agues comes fals mas lo permudament del gaudre que poirie eydevenir per forsa de las plueias, con dich ay desus, falsefiquarie l'esturment e non lo notari, e su aquestos duptes o per aquelos evitar, los 2 senhos ti requerien <c[o]ma ater[m]enad[o]r bon e lia[l]> que lur atermenesas e termes plantesas en miey de partida per tal que apareges plus claramens e plus vertadiera e costes per esturment la partida tota sertana que mays per aigas aquela defalhir non pogues. Sus aquest ponch, tu, atermenador, estay a<visat > /290V e non y muses pas e nota o ben car de notar es, et entent o ben, car se tu, atermenador, cudavas ni pensavas plantar tos termes en mieg de partida justa tu falheries e non valrie ren so que auries fach, per que entent ho ben.

Razon per que la rason es aytal : tu, atermenador, non podes plantar terme nengun en miey de partida justa si non que los plantes en miey del gaudre von l'ayga cores, e tu, lo plantas en miey del gaudre e sus roqua, l'aygua aportara tota l'aisana a contra del terme e la corent sera fort e colquara lo terme e non valra ren. Se tu lo plantas en terra, cant que sie en miey del gaudre, l'ayga corent ostara la tera moguda e cavara per la caucha e darabara ton terme, e per tal ton fach non valra ren et auras mes los senhos en guerra e tu n'auras vergonha e dan, et aytal te dic /291/ de totz los termes que plantar poiries en miey del gaudre, per que nota o ben et entent o ben e faras que sage. Item, atermenador, planta tos termes per la forma que s'ensec e non falhiras e seras tengut per bon e lial atermenador en totz los luocs que seras et avenra t'en honor, laus e profiech de las gens.

E tot permieramens, tu, atermenador, anaras al cap del terrador lay von es la partida del gaudre von l'aygua corera que sera entre los dos terrados desus dich an los 2 senhos <de qui lo terrador sera> e d'autre bons homes e ton notari, e quant seras al quap de tot, e tu, mesura cant aura de larc lo gaudre von l'aiga core anb una corda, et aquela mesura, tu, dobla, et apres, doblada que sie, tu, mesura an ton destre cant aura de lonc e la longuesa aquela, e tu, escrieu. Item, aprop, tu, mesura de la riba del gaudre avant ves terra ferma <a t[r]aves qual [que] costa[t] que te ve[lh]as - s[ie] d'un se[nh]or o d'[au]tre non t'en c[a]lha -> an ton destre, dos destres et aqui fay /291V/ quavar, et quavat que sie, e tu, planta ton terme e l'agachona, las partz totas <a qui lo terme aquel tocara> sien present et apeladas, per la forma e per la maniera que ti comanda lo capitol 48 que acomensa en sa rubriqua Capitol per plantar terme etc. e per la forma que los capitols autres del libre ti comandan. Item, plantat et agachonat aquel terme permier, e tu, pren ton destre e mesura sigent la partida del gaudre o del terador per l'espasy de 50, 60, 70, 80, 90 o 100 destres, o mays o mens, segon que ty asemblara que plantar velhas lo segon terme, e quant seras al quap de ton nombre per tu mesurat, e tu, planta 1 senhal e tantost escrieu ta soma, scricha ta soma, e tu, mesura ton gaudre per lo semblant maniera que as al permier terme e pren la mitat de so que trobaras que aura /292/ de larc <aquel gaudre> et ajusta e mesura anb aquel nombre traves avant ves lo senhal per tu pausat von plantar deves lo 2 terme, tant, sens mays e ses mens, con lo a del permier terme per tu plantat entro la meaizon del gaudre davant dich, e quant seras a la fin de ta mesura que tenras tantos destres o tantos palms con auras de traves al permier terme, e tu, pren lo senhal per tu davant plantat a la fin de tantos destres laqual auras mesurat del lonc, e daraba lo e planta lo en aquel luoc, et apres, fay quavar en aquel luoc von lo senhal auras plantat, e cavat que sie, planta ton terme et aquela agachona an 2 agachons que sien fraires e ben acordant sus joncha de rompedura e pausa 1 agachon al costat que regarda dreg del terme permier <per tu plantat al cap de la partida del terador,> l'autre agachon pausa al costat del terme que regardara a traves del gaudre vo ves lo terrador de l'autre senhor, car l'autre terme, que sera lo tes, si plantara <a l'autre costat del gaudre et en l'autre terrador> e si agacho/292V/-nara an 2 agachons, e la 1 pausaras al costat que regardara lo 2 terme, l'autre agachon pausaras al costat e regardara dreg al terme cart que per tu apres aquel, que es lo tes, sera plantat. Item, atermenador, cant <tu> auras plantat lo ters e l.cart terme per la semblant mesura, tant del lonc cant del traves, que auras plantat lo permier e lo segon terme, e tu, ti muda a l'autre costat del gaudre et en lo terador de l'autre senhor e planta lo 5 terme a traves del gaudre <e l'agachona> per la semblant mesura que auras plantat los autres et agachonat. E per aquesta forma e per aquesta maniera o fay de totz los termes que mestier auran a plantar sus la partida d'aquelos 2 terados, tant de la mesura del lonc cant del traves cant de l'agachonar cant de trasmudar d'un terrador en l'autre per ton terme a plantar, entro tant que sies a l'autre /293/ cap del terrador. Item, atermenador, cant seras de tot a cap <del terador> e volras plantar lo terme redier, garda ti que non lo plantes entro tant que totz sels a qui lo terme toquara sien presens, e per mais de sergutansa tieua refer ti al capitol 48 que acomensa en sa rubriqua Capitol per plantar terme et a totz los autres capitol de La siensa d'atermenar e non falhiras. Item, atermenador, apren, entent e nota ben la maniera que desus es declarat, con si tu atermenador vo autre, qual que sie, deures atermenar et agachonar un terrador que 1 gaudre et aiga corent pase per mieg de las partidas, sensa mais ni mens. E per tal que plus claramens ho entendas, l'enpreenta ho la forma ho la semblansa s'ensec per fegura, per que notas la ben et entendes la ben e sera vostre granda honor. Item, atermenador, tos termes plantatz e ben agachonatz per la maniera que desus es declarat, fay ho escrieure a ton notari per tal que en fasa a las partidas plubic sturment./293V [178]/

 



178





fo 293V
Six personnages de part et d'autre d'une rivière, en train de l'arpenter.
 



COMMENTAIRE :

comment doit on borner la limite de deux terroirs, alors que cette limite est occupée par des bas-fonds et de l'eau courante

 

Langue

Aisana : pas dans L. ni dans P., Aix 124, f°251v = embarras, " l'eau apportera tout l'embarras à l'encontre du terme. " Caucha : P. = pierre dure (d'après Boysset), cela paraît être une traduction impropre, en effet la borne serait enlevée par le courant bien avant que celui ait eu le temps d'attaquer la pierre elle-même ! Peu-être du bas-latin cahuca, cahua : Du Cange = cahute (cabane creusée dans la terre); je propose la traduction suivante de la phrase : " L'eau courante enlèvera la terre déja remuée, recreusera le trou et arrachera ta borne. " Gaudre : P. = ravin, bas-fond, étang, ruisseau. Meaizon : Aix 124, f°253v = mitan.

Analyse

Il faut aller sur les lieux avec les deux seigneurs du terroir, des bons homes et ton notaire puis il faut mesurer avec une corde la largeur du bas fond où il y a de l'eau courante.

1- mesura cant aura de larc lo gaudre von l'aiga core anb una corda

2 - aquela mesura, tu, dobla

3 - tu, mesura an ton destre cant aura de lonc e la longuesa aquela, e tu, escrieu

4 - aprop, tu, mesura de la riba del gaudre avant ves terra ferma a traves qual que costat que te velhas ... an ton destre, dos destres

5 - aqui fay quavar, ... planta ton terme e l'agachona

6 - plantat et agachonat aquel terme permier, e tu, pren ton destre e mesura sigent la partida del gaudre o del terador per l'espasy de 50, 60, 70, 80, 90 o 100 destres ... segon que ty asemblara que plantar velhas lo segon terme

7 - e quant seras al quap de ton nombre per tu mesurat, e tu, planta 1 senhal e tantost escrieu ta soma

8 - scricha ta soma, e tu, mesura ton gaudre per lo semblant maniera que as al permier terme e pren la mitat de so que trobaras que aura de larc aquel gaudre

9 - ajusta e mesura anb aquel nombre traves avant ves lo senhal per tu pausat von plantar deves lo 2 terme, tant ... con lo a del permier terme per tu plantat entro la meaizon del gaudre davant dich

10 - e quant seras a la fin de ta mesura que tenras tantos destres o tantos palms con auras de traves al permier terme, e tu, pren lo senhal per tu davant plantat a la fin de tantos destres laqual auras mesurat del lonc, e daraba lo e planta lo en aquel luoc

11 - et apres, fay quavar en aquel luoc von lo senhal auras plantat, e cavat que sie, planta ton terme et aquela agachona an 2 agachons ... e pausa 1 agachon al costat que regarda dreg del terme permier per tu plantat al cap de la partida del terador, l'autre agachon pausa al costat del terme que regardara a traves del gaudre vo ves lo terrador de l'autre senhor, car l'autre terme, que sera lo tes, si plantara a l'autre costat del gaudre et en l'autre terrador e si agachonara an 2 agachons, e la 1 pausaras al costat que regardara lo 2 terme, l'autre agachon pausaras al costat e regardara dreg al terme cart que per tu apres aquel, que es lo tes, sera plantat.

12 - cant tu auras plantat lo ters e l.cart terme per la semblant mesura, tant del lonc cant del traves, que auras plantat lo permier e lo segon terme, e tu, ti muda a l'autre costat del gaudre et en lo terador de l'autre senhor e planta lo 5 terme a traves del gaudre e l'agachona per la semblant mesura que auras plantat los autres et agachonat.