| |
Item, atermenador, entent, sy 2 partz
o dos homes avien question de la partida de 2 posesions, e la
posesion de l'un fos vinha antigua e l'autre posesion era terra
o vinha de novel plantada, et aquel partida anava per vouta e
non per dreisiera, et aquel de qui serie la terra o vinha de novel
plantada aleguava que la dreisiera deu eser tota drecha e non
per voutas, e l'autre de qui serie la vinha vielha alegava antiga
posesion, e qualie ti a declarar la question e la partida veraia
d'aquelas 2 posesions o d'autras semblant d'aquelas, sus aquesta
declaration atermenador estay avisat quar lo quas es sotil, mas
nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre
qual que sie la sabras declarar, mas que la declarasion entendre
ulhas e sapias ben notar, la qual declarasion s'ensec.
Atermenador, entent, aurida que ajas
la requesta facha per 1a de las partidas, fay tantost sitar la
part aversa o comanda que sie sitada ad aytal jorn davant tu,
et ad aquela jornada, aus la razon et entent d'un cascun, si restan
en desacort asigna 1 autre terme ad an 2 las partz per anar sus
lo luoc de la qual sera la question, e que /303V/ menon
anb els sabedos e testimonis antics e lur esturmens si los an,
et aquela <a>signasion fay scrieure a ton notari, e nota
o ben. Item, la jornada venguda, e seras sus lo luoc de la qual
sera question an las 2 partidas et an los sabedos et an ton notari
e d'autre bons homes si podes, tu, atermenador, apela los sabedos
per las partz an 2 amenatz o per l'una e fay lur jurar en presensia
d'an dos las partz e dels autres bons homes, e ton notari resepia
lo jurament. Item, lo jurament reseuput, tu, enteroga an ton notari
present los sabedos 1 e 1 a part si an vist terme de lur tems
en mieg de la partida d'aquelas 2 posesions, ni on ni quantos.
Item, si la vinha vielha ben que vauga per voutas, si aquel de
qui es o autre davant el l'an posesida paseficamens e sensa question
de nengun, e quant a ben de tems qu'els o an vist et o sabon.
Item, sy ad aquel de qui es la tera, vo autre davant luy, an vist
posesir aquela terra an las voutas semblant que a vey, vo si anava
la partida drecha quant a ben de temps, e von an vist los termes
1 o pluros si nengun n'an vist, e si los an vist, aqual part eran
agachonatz e si los agachons eran fraires e ben /304/ acordant
sus joncha de rompedura. Item, fay scrieure lur dich dels sabedos
produgz per 1a quascuna de las partz a ton notari. Item, aprop,
fay ti baylar lur quartas e si contenon tantas sestairadas o cartairadas
pren ton destre e reconois 1a quascuna d'aquelas posesion, et
apres, vejas sy atrobaras en quascuna d'aquelas posesions so que
contenra en la quarta, siguent e mesurant vouta per vouta. Item,
si atrobas lur soma a 1 cascun, sufis ti e non fasas autre que
atermenar de novel et an tos termes con la vouta requeran, non
estant los dich dels sabedos. Item, si, per lo contrari, que lur
esturment non fasa mension quantas sestairadas o cartairadas,
retorna ti ad dich del sabedos e segon lur deposesion, tu declara
la partida et aquela atermena sensa plus aver autre dilasion,
e condana sel que tort aura en los despens et en ton salari e
de ton notari, si an 2 an tort eigalmens los condanna en tot.
Item, fos, tot per lo contrari, que esturmens, sabedos, termes
non si atrobesan ni la question declarar non si pogues <per
sturmens ni per sabedos> per so non esties esbaït. Item, refer
ti a l'antiguetat de la vinha vielha si t'apar eser de 30, 40,
50 ans et otra eser /304V/ plantada, e si t'apar eser del
temps davant dich, atermena siguent la vouta que trobaras e tantos
termes con mestier aura <per la forma [que] ti comanda [lo]
capitol 26, [lo] capitol permier e segon,> reservat enpero,
e nota o ben, que aquel de qui es la terra non aja demorat foras
del pais tant de temps con aver poirie la vinha vielha que fos
plantada sensa venir en son pais, e nota o ben, atermenador. Car
si quas era que demorat agues foras del pais, laugiera cauza es
al demorant en lo pais ocupar la posesion de son vesin, car non
troba qui la defent ; e dis lo savi que posesor de mala fe non
pot pasar temps al non sabent, e nota o ben. Item, atermenador,
si es en aisins podes creire que la terra deu mi[e]ls penre de
la vinha e recobrar <sa dreisiera> que la vinha de la terra,
si quas es que vauga per gibas, per voutas, per ponchadas razon
per que la razon es aquesta : sel de qui es la vinha al jorn d'uey
o per tems pasat a demorat al pais contunue e sensa partir et
aquel de qui es la terra, non a demorat al pais. Adonquar, apar
per razon natural que aquel de qui es la vinha a plantat en la
terra d'aquel car a demorat al pais /305/ miels que aquel
que a demorat foras del pais, aver darabat la vinha de son vesin
ni retornat a terra. E per aquesta razon e per pluros d'autras,
tu, atermenador, penras e daras la dreisiera de la vinha, de las
gibas, de las voutas, de las ponchadas a la terra e retornaras
l'ausent en sa posesion, et apres, atermena a drecha linha e condanna
la part aversa en los despens et en ton salari e de ton notari.
Item, atermenador, avertis e nota si t'aparie que la terra fos
mager que la vinha presa ta dreisiera con desus es dich e stepulat,
planta tos termes con desus es declarat et escrich e torna t'en.
Item, sy t'aparie, presa ta dreisiera, que la vinha fos mager
que la terra, fay, davant que atermenes, so que ti comanda lo
capitol 46, eseptat que non gietes lotz, car non a luoc aysy car
la vinha sera d'aquel que posezie la vinha o son dreg, e la terra
restara ad aquel que a estat tant asentat an lo dreg que li venra
de la vinha. Item, atermenador, si o fas per la forma e per la
maniera que ti comanda e ti declara aquest capitol /305V/
tu faras ben e faras ton degut e non falhiras en ren, per que
fay o e faras que savi e venra t'en ben e laus a la fin. E per
tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per
fegura, per que nota la ben. [183]
|