Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 85 à 88
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 303 à 311.
Images no 183 à 185
 









 

/303/85

  Capitol per declarar la partida de 2 posesions que l'una sie vinha e l'autra terra
 

Item, atermenador, entent, sy 2 partz o dos homes avien question de la partida de 2 posesions, e la posesion de l'un fos vinha antigua e l'autre posesion era terra o vinha de novel plantada, et aquel partida anava per vouta e non per dreisiera, et aquel de qui serie la terra o vinha de novel plantada aleguava que la dreisiera deu eser tota drecha e non per voutas, e l'autre de qui serie la vinha vielha alegava antiga posesion, e qualie ti a declarar la question e la partida veraia d'aquelas 2 posesions o d'autras semblant d'aquelas, sus aquesta declaration atermenador estay avisat quar lo quas es sotil, mas nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre qual que sie la sabras declarar, mas que la declarasion entendre ulhas e sapias ben notar, la qual declarasion s'ensec.

Atermenador, entent, aurida que ajas la requesta facha per 1a de las partidas, fay tantost sitar la part aversa o comanda que sie sitada ad aytal jorn davant tu, et ad aquela jornada, aus la razon et entent d'un cascun, si restan en desacort asigna 1 autre terme ad an 2 las partz per anar sus lo luoc de la qual sera la question, e que /303V/ menon anb els sabedos e testimonis antics e lur esturmens si los an, et aquela <a>signasion fay scrieure a ton notari, e nota o ben. Item, la jornada venguda, e seras sus lo luoc de la qual sera question an las 2 partidas et an los sabedos et an ton notari e d'autre bons homes si podes, tu, atermenador, apela los sabedos per las partz an 2 amenatz o per l'una e fay lur jurar en presensia d'an dos las partz e dels autres bons homes, e ton notari resepia lo jurament. Item, lo jurament reseuput, tu, enteroga an ton notari present los sabedos 1 e 1 a part si an vist terme de lur tems en mieg de la partida d'aquelas 2 posesions, ni on ni quantos. Item, si la vinha vielha ben que vauga per voutas, si aquel de qui es o autre davant el l'an posesida paseficamens e sensa question de nengun, e quant a ben de tems qu'els o an vist et o sabon. Item, sy ad aquel de qui es la tera, vo autre davant luy, an vist posesir aquela terra an las voutas semblant que a vey, vo si anava la partida drecha quant a ben de temps, e von an vist los termes 1 o pluros si nengun n'an vist, e si los an vist, aqual part eran agachonatz e si los agachons eran fraires e ben /304/ acordant sus joncha de rompedura. Item, fay scrieure lur dich dels sabedos produgz per 1a quascuna de las partz a ton notari. Item, aprop, fay ti baylar lur quartas e si contenon tantas sestairadas o cartairadas pren ton destre e reconois 1a quascuna d'aquelas posesion, et apres, vejas sy atrobaras en quascuna d'aquelas posesions so que contenra en la quarta, siguent e mesurant vouta per vouta. Item, si atrobas lur soma a 1 cascun, sufis ti e non fasas autre que atermenar de novel et an tos termes con la vouta requeran, non estant los dich dels sabedos. Item, si, per lo contrari, que lur esturment non fasa mension quantas sestairadas o cartairadas, retorna ti ad dich del sabedos e segon lur deposesion, tu declara la partida et aquela atermena sensa plus aver autre dilasion, e condana sel que tort aura en los despens et en ton salari e de ton notari, si an 2 an tort eigalmens los condanna en tot. Item, fos, tot per lo contrari, que esturmens, sabedos, termes non si atrobesan ni la question declarar non si pogues <per sturmens ni per sabedos> per so non esties esbaït. Item, refer ti a l'antiguetat de la vinha vielha si t'apar eser de 30, 40, 50 ans et otra eser /304V/ plantada, e si t'apar eser del temps davant dich, atermena siguent la vouta que trobaras e tantos termes con mestier aura <per la forma [que] ti comanda [lo] capitol 26, [lo] capitol permier e segon,> reservat enpero, e nota o ben, que aquel de qui es la terra non aja demorat foras del pais tant de temps con aver poirie la vinha vielha que fos plantada sensa venir en son pais, e nota o ben, atermenador. Car si quas era que demorat agues foras del pais, laugiera cauza es al demorant en lo pais ocupar la posesion de son vesin, car non troba qui la defent ; e dis lo savi que posesor de mala fe non pot pasar temps al non sabent, e nota o ben. Item, atermenador, si es en aisins podes creire que la terra deu mi[e]ls penre de la vinha e recobrar <sa dreisiera> que la vinha de la terra, si quas es que vauga per gibas, per voutas, per ponchadas razon per que la razon es aquesta : sel de qui es la vinha al jorn d'uey o per tems pasat a demorat al pais contunue e sensa partir et aquel de qui es la terra, non a demorat al pais. Adonquar, apar per razon natural que aquel de qui es la vinha a plantat en la terra d'aquel car a demorat al pais /305/ miels que aquel que a demorat foras del pais, aver darabat la vinha de son vesin ni retornat a terra. E per aquesta razon e per pluros d'autras, tu, atermenador, penras e daras la dreisiera de la vinha, de las gibas, de las voutas, de las ponchadas a la terra e retornaras l'ausent en sa posesion, et apres, atermena a drecha linha e condanna la part aversa en los despens et en ton salari e de ton notari. Item, atermenador, avertis e nota si t'aparie que la terra fos mager que la vinha presa ta dreisiera con desus es dich e stepulat, planta tos termes con desus es declarat et escrich e torna t'en. Item, sy t'aparie, presa ta dreisiera, que la vinha fos mager que la terra, fay, davant que atermenes, so que ti comanda lo capitol 46, eseptat que non gietes lotz, car non a luoc aysy car la vinha sera d'aquel que posezie la vinha o son dreg, e la terra restara ad aquel que a estat tant asentat an lo dreg que li venra de la vinha. Item, atermenador, si o fas per la forma e per la maniera que ti comanda e ti declara aquest capitol /305V/ tu faras ben e faras ton degut e non falhiras en ren, per que fay o e faras que savi e venra t'en ben e laus a la fin. E per tal que miels o entendas, l'enpreenta o la semblansa s'ensec per fegura, per que nota la ben. [183]

 



183





fo 305V
Deux champs, deux arbres.
 



COMMENTAIRE : comment indiquer la limite de deux possessions, dont l'une est une vigne et l'autre est une terre

 

Langue

Gietar lotz : cf. ch. 46 ; tirer au sort les pièces de terre.

Analyse

Ce chapitre reprend des considérations qui sont déja développées dans le cours du traité.

   
   



 

/306/86

  Quapitol per declarar la question d'una posesion que fos d'un home, e un autre demandes aver senhoria sus tota aquela posesion
 

Item, atermenador, entent et apren, si 2 personas avien question so es asaber que la 1 agues una posesion bela e gran contenent tantas sestairadas o tantas saumadas o tantas muiadas, <alegant e disent aquela tenir sota la senhoria de tal senhor, sirvent ad aquel per senhoria major cascun an tant, o tenir la sota omage d'aquel senhor.> E l'autre demandes aver senhoria sus aquela posesion so es asaber tasqua, sensa, servize o senhoria de blat, d'argent o qual que servize que fos <alegant e disentz la posesion eser comesa car non a pagat de tant de temps.> E qualie ti a declarar la question aquesta per tal maniera que fos justa e ravonabla, per so, atermenador, non esties esbaït ben que la question es mot sotil e sotilmens qual que vougas et aquela entendas, car nos la ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, o autre qual que sie, la question aquesta o semblant d'aquesta declarar sabres si legir et entendre lo capitol sabes, la qual declarasion s'ensec.

Item, atermenador, tantost can[t] tu seras requist per 1a de las partz, fay sitar l'autra partida /306V/ ad aytal jorn davant tu ; la jornada venguda et auzit <de> quascun sa razon, tu, lur comanda que mostron lur esturmens e fason fe cascun de lur dreg e quascun proe so que an afermat davant tu atermenador ad aytal jorn. Item, a la jornada aquela lo demandant produs son sturment e sabedos, lo qual sturment contenga en sy 10, 20, 30, 40, 50 sestairadas, o mays o mens, en tal luoc e confrontant anb aital, si laqual sirve tant o fa tasqua o miega tasqua del fruc etc. los sabedos testeficon que aquela terra es aquela que lo demandant demanda segon los confrons <alcuns mas non tota segon> que son sturment dona <e declara> et an vist servir pagar aquel servize que conten en l'esturment ads aytal, laqual posesie en aquel temps aquela terra et auzit dire ad aquel que aquela senhoria o servize faie aquela terra ad aquels que la senhoria demandan huey, vertat es que aytal que posesie aital tems aquela terra nos mostret 1 terme o 2, o mais o mens, e nos dis d'aquest terme <o peira plantada> o termes que son plantaz sus aquestos ribals vo en miey de la terra de que es la question : tirant ves aytal part, a aytal servise ad aytal senhor, <si terme son non saben o peiras plantadas,> la bausa o la resta d'aquesta posesion si ten sota la senhoria d'autre senhor vo dison que franqua es. Item, lo defendent produs son sturment e declara de tota <a>quela posesion las 2 partz o las tres <contenent tantas sestairadas> aver conprat d'aital franca o anb aytal servize, e dona confront an la resta d'aquela posesion o condamina, e l'esturment es plus antic que non es l'esturment del demandant. Item, produs sabedos per sa part per proar claramens los confrons contengutz e declaratz en l'esturment de sa part aversa e del sieu aytrestal.

Item, atermenador, vist, auzit et entendut totas las cauzas/307/ desus dichas, tu, pren ton destre si destrar sabes, si non, ajas lo destrador jurat e fay destrar d'aquela posesion deves lo cap declarat en l'esturment del defendent tantas sestairadas con sera declarat en son esturment de la compra e non plus, e fach que sie, planta 1 senhal. Item, ton senhal plantat, tu, destra o fay destrar la resta d'aquela posesion o d'aquela condamina, comensant e partent del senhal <desus dich> e vejas que trobaras si seran tantas sestairadas con la part aversa demanda e conten en son esturment. Item, destrat e mesurat e somat quantas sestayradas es tota la condamina aquela e cascuna partida per sy, tu, atermenador, demanda ad sabedos a lur sagrament que ti mostron e ti declaron los confrons contengutz en los esturmens declaratz los confrons per aquel disent aysy : " Aquesta posesion que si ten e si confronta anb aquesta de que es question es d'enfra los confrons declaratz en l'esturment del demandant et es d'aytal, e la resta que ses destrada rediera d'aquesta condamina del senhal desus dich en aval et eisament d'enfra aquestos confrons del esturment del demandant la vausa de la posesion que ses destrada permiera non. "

Item, atermenador, fach e vist et auzit que ajas totas las causas desus dichas, tu, dona ta sentensia per la maniera que s'ensec, disent : " En non de Dieu amen. Yeu o nos, aytal, vista la posesion de la qual es question entre aytal et aital, vist los esturmens elegitz <d'an 2 las partidas> et auzit los dich dels sabedos per an 2 las partz produtz, prononsie e declare la partida de la condamina que si confronta anb aitals etc., laqual es declarat en l'esturment del defendent contenent tantas sestairada etc., non eser en la senhoria d'aital demandant. Item, prononsie e declare la resta de la posesion de la condamina laqual ses destrada aprop del senhal desus dich, que son tantas sestairadas <que si confronta anb aital et anb aital,> eser sota la senhoria d'aital demandant aut <reservat al defendent la posesion eser comesa> ; de la resta <de la soma segon son sturment> que li defalh, si deja retornar ad aital que la ten segon lo digs dels sabedos si vol. Item, en nostre salari e de nostre notari et en totas las despensas fachas per an 2 las partz, per eigals partz an 2 condanna ni laqual tacsasion a nos /307V/ reservan. "

Item, donada ta sentensia, tu, atermena e planta terme o termes en miey de la partida d'aquela condamina per devesir la senhoria d'un cascun, non estant que tota la posesion sie del defendent et ad aquel reste, e plantat que sien, deja reconoiser al senhor demandant <tenir tantas sestairadas sota sa senhoria a servize o a tasqua o miega tasqua o autre servize qual que sie>. Item, las peiras que auras atrobadas plantadas, araba e buta foras que seran estadas mostradas per los sabedos plantadas sus lo ribal o en miey de la terra, si quas es que termes vertadies non sien, d'autramens non ; <car> si termes vertadies son e plantatz en miey de la justa partida de novel facha e declarada, darabar non qual, si non tant solamens reconoiser si son agachonatz per la forma e maniera que comanda lo capitol permier e lo segon de La siensa d'atermenar <e dels autres capitols de La siensa d'atermenar> ; si non son en miey de justa partida ben que fosan agachonatz, araba los car falses son e si remanien sempre mais portarien eror e debatz entre las parts car ben sufis d'aquels que son de novel plantatz, e nota o ben, nota. [184] / /308 [185]/

 



184 et 185





fo 307V
Trois champs avec un terme.

fo 308
Trois personnages sous un arbre

 



COMMENTAIRE : comment résoudre le problème posé par une possession qui appartient à un certain homme et qu'un autre demande à avoir la seigneurie sur toute cette possession

 

Analyse

Il faut suivre les procédures habituelles d'enquête : examen des actes notariés, audition de témoins pour connaître la superficie et la condition juridique de la terre. Puis le borneur peut rendre sa sentence.

   
   



 

/308V/87

  Quapitol per declarar la question d'una posesion que fos de 3, e los 2 volien partir en 3 partz aquela en ausencia del tes
 

Item, atermenador, entent, sy 3 personas avien 1a posesion que fos stada lonc temp per non partida et a quas venie que per tems los dos volguesan la posesion en 3 partz partir en ausensia del tes que non fos en lo pais, e requerien ti coma atermenador <et destrador> aquela posesion partir deguesas en tres parts, et apres, atermenar, sus aquest pong stay avisat e garda ben que faras car sotil es lo quas, per que qual que sotilmens l'entendas. Mas ni per tant lo cas aquest nos ti declararem per tal maniera que tu, atermenador, ho destrador, ho autre qual que sie, lo poires e lo sabres ben entendre si sotilmens entendre lo sabes e legir, per que lieg lo soven aquest e totz los autres e nota los ben e met los en ta testa e faras que sage.

Item, si los dos volon partir et atermenar e ti requeron que la vauguas coma atermenador e destrador, tu t'en garda ben que <non > atermenes ni destres 1 posesion si non que totas las partz i sien vo autres per aquel o aquels an poder d'eser al destrar et a l'a/309/-termenar, vo lo serie quas que ti fesesan comandar al sobeiran que tu l'anesas per partir et atermenar aquela posesion, adoncs la vay e d'autramens non, e que estie per scrig lo comandament qu'el sobeiran <t'aura> donat e fay que l'ajas reire tu al despens dels requerens, e nota o ben, et adoncs poiras anar partir et atermenar aquela posesion sensa perilh nengun.

Item, partida que ajas aquela posesion, torna t'en anb aquels e vay far ta relasion davant lo senhor con tu l'as partidas en tantas partz, e fay ti pagar ad aquels que t'auran mes en obra, e plus non t'en entremetas, laysa far al senhor l'avansa car a luy perten de provesir per aquel que es ausent e non es en lo pais e donar sa partida a quascun d'aquels que son en lo pais, quar razon non vol que los presens perdan per los ausens. Ta relasion scrieure fay e torna t'en, fay o per aquesta maniera e nota o ben et auras en onor e pres, e nota o ben e faras que sage./309V/

 





 



COMMENTAIRE : comment résoudre le problème posé par une propriété en indivis entre 3 personnes et que deux d'entre elles veuillent la diviser en trois en l'absence du troisième copropriétaire

 

Analyse

Pour garantir les droits de l'absent, il faut avoir l'autorisation du souverain pour procéder au partage en son absence.

   
   



 

/309v/88

  Quapitol per declarar l'espasi e la larguesa que deu aver la dogua d'una robina, per son curun a gitar et stendre, von que sie ni von que non, e son torn von quabana e pesquier lo robenier puesqua far per sa abitasion e per son peis a vieure
 

Item, destrador et atermenador, o autre qual que sie, a qui si apertengua a declarar aquesta question, coras que requist fosas per partidas, non sties esbaït quar nos t'o declararem per tal maniera que claramens tu e totz los autres, coras que sies requist, o poiras declarar.

Per so, sy 2 partidas eran, que la 1 agues robina e volgues aleguar quant a de larc quada degua de robina per son terragiet a gitar et stendre 2 quanas, 3 quanas, o mais o mens ; e l'autra part fos 1 lavorador e volgues lavorar e rompir jusque a la broa de la robina, disent que sieu es e que son confront dona an la robina d'aital e que rompir e lavorar o pot, per so nos ti fasem asaber que tota robina deu aver quascuna dogua de larc per son curun a gitar 6 palms et autre 6 palms per aquel stendre, e son 12 palms.

Item, si era quas que fosan 2, 3, 4, o plus o mens, robinas en 1 encontre, e non aguesan /310/ d'espasi de l'un a l'autre que 16 palms, 14 palms, 18 palms, 20 palms, per so non sties esbaït per so que dis desus que deu aver 12 palms de larc quascuna degua, [e ] sanamens los 12 palms s'entendon aqui von a pl[asa ] et aquelos deu aver, e non mens ni mais. A[qui von] non aura plasa ni spasi t'apart per miey, [con ] si per miey : que si d'una robina a l'autre non [a que] 20 palms, 15 palms, 14 palms, 12 palms, o mais o mens, [de] larc, entro la soma de 24 palms tu o part per miey e quascuna robina n'aja la mitat. [Item, si] era quas que agues plus de 24 palms de l[arc] d'una robina a l'autre, tu, o laysa al lavorador e dones a quascuna robina que 12 palms con dig es desus, et apres, atermena e condanna en los despens e en ton salari sel que tort aura.

Item, si era quas que de volontat d'an doas las partz tu l'anes[as et] atermenesas andoas las partz condanna en l[os des]pens et en ton salari. Item, destrador et [ater]menador o autre a qui si pertengua decla[rar], que lo lavorador o aquel de qui sera l'autre teren paiser puesqua o los sieus o sos susesos jus[que] a la dogua de la robina o de las robinas ; rompir ni lavorar dela los termes o l'espasy de 12 palms non auze. Item, albres puesqua plantar sus la dogua d'aquela robina o robinas o d'enfra [l'es]pasy dels 12 palms desus digz sensa licensia d'aquels de que seran los robinas ; reservat que /310V/ aquel de qui sera la robina o las robinas, el o los sieus, manjar e culhir puescan <del fruc d'aquelos albres>. E per los semblant, dic que lo robenier o los robenies e los sieus o sos sussesos plantar puescan albres aqui meteis, et aquel lavorador o aquel de qui sera lo terrenh e los sieus culhir e manjar puescan del fruc coma l'autre desus dig, vinha a plantar a quascun sie probat o vedat.

Item, sus lo larc del torn on quabana o pesquier lo robenier puesqua far, fauc ti asaber que plus tos ia an de 6 quanas, 8 quanas, 10 quanas de larc et en cairat, o mais o mens, segon que a baylats l'espasy del terenh e segon que aura d'espasy, et a lur asigna lur partida o non otre. Item, fauc ti asaber que lo robenier o los robenies enportara per son just dever e non fara tort a sel del terrenh 12 quanas en cairat ; per que se ti ven a declarat, e lo terenh es larc et asas gran e i es requist per las partidas, a 12 quanas lo declara en cayrat.

Item, atermenador o destrador, o autre qual que sie, entent et apren, si quas era que lo terrador d'un costat de la robina o de las robinas fos major senher de la robina o de las robinas. Item, con major senher, que si tengues /311/ per aquel a sensa o a partida o a qualque senhoria que sus aquela part dona e mesura lo torn davant dig e non sus l'autre partida, razon per que car el a la senhoria major <sus la robina o sus las robi[nas]> e deu aver lo quarc miels que aquel que non n'a profieg nengun. Item, sie, per lo contrari, que nengun dels costatz o d'aquels que auran terrador tenent la robina o las robinas non sien major senhor ni fosan, adoncs, tu, atermenador o destrador, o autre qual que sie <a qui si apertengua,> dona mesura et atermena al robenier la mesura laqual es sus declarada en la plasa plus profichabla al robenier, mesurant del luoc desus dig e declarat.

Item, atermenador o destrador, o autre qual que sie a qui sy apertengua aquesta question a declarar, stay avisat que non atermenes ni plantes terme nengun si non que an 2 las partz i sien present vo autres per els, o serie quas que lo senhor sobeiran t'o comandes que, en contumasia d'una de las partz, tu l'anesas per atermenar, e si t'o comanda, stie per scrig, que si venie quas que en poguesas far fe, car om non sap de malas gens se t'en acusavan per tems, per que stay en avisat e nota o ben e faras que sage, tu, hoc, e totz los autres, e lieg soven aquest quapitol e totz los autres, e nota los ben e sera ta honor e ton profieg./311V/

 





 



COMMENTAIRE : comment trouver l'espace et la largeur que doit avoir la digue d'une roubine pour pouvoir jeter et épandre la vase qui s'y dépose, cela où que ce soit, et quelle doit être l'étendue de l'emplacement où l'exploitant du canal puisse établir une cabane et un vivier, aux fins d'habitation et pour maintenir son poisson en vie

 

Langue

Broa : L. = bord d'une rivière, d'un champ ; P. = bord, lisière (cite Boysset) ; broa de la robina : Aix 124, f°276V = " brossaille de la roubine. " Curun : L. = décombres ; P. = vase. Torn : peut-être l'emplacement assez large sur une digue pour permettre des constructions légères, cf. Ehrle, p.335, en 1380 Boysset a fait construire la martellière de l'étang de Meyranne : " An las portas et an lo torn et an la corda, que avie mestier par ausar la porta " ; le mot torn semble ici participer à la machinerie de l'écluse et je serais tenté d'y voir le dispositif qui permet de faire se mouvoir la porte de l'écluse. En septembre 1396, il a fait curer sa roubine de Meyranne par 78 hommes (Arles, Bibl. mun., ms. 226).

Analyse

Toute digue doit avoir une largeur de 12 palms pour pouvoir procéder à l'épandage de la vase du canal, cependant s'il n'y a pas un terrain suffisant entre les digues on peut réduire cette longueur. L'exploitant du champ peut faire paître jusqu'à la digue mais il doit respecter l'espace de 12 palms pour les travaux des champs. On peut planter des arbres sur les digues à la condition que les exploitants du canal puissent en manger et en récolter les fruits. En ce qui concerne l'emplacement des cabanes du roubinier il faut idéalement lui accorder 12 palms carrés.