| |
Item, destrador et atermenador o
autre qual que sie, entent, si quas era que question eidevengues
entre 2 partidas, so es asaber que l'una part agues 1a illa entre
2 aiguas, e l'autra part agues sa posesion en terra ferma, et
a quas vengues que l'ila aquela si ajustes an terra ferma d'un
costat, et aquel de qui serie l'ila demandava lo creis jusqua
a ribas vielhas de terra ferma. Item, et aquel de terra ferma
demandava lo creis aquel, disent que l'ila non deu aver 2 creises
an li sufis ben que n'aja 1, aquel deforas et aquel que ses ajustat
an terra ferma d'un costat deu eser de la posesion que son en
terra ferma e non de l'ila. Sus aquestos duptes non sties esbaït,
quar nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador
o destrador o autre qual que sie a qui si apertengua a declarar
aquesta question, o sabras declarar sensa falhir.
Per so, sapias sertanamens que si
l'ilon aquel o autre, qualque sie, que sie entre 2 aiguas, e ven
a quas de fortuna que los rieus o aquela rebiera sequa e l'ilon
sy ajusta an los terrens et an los ribas vielhas, adoncs, tu,
declara que lo creis que si sera fag a quascun costat sie megier,
l'ilon n'aja la mitat e lo terren de ribas vielhas l'autra mitat
; aquela mitat entent que venra al terrador de las ribas vielhas
si con parta segon que venran a quascuna de las posesions segon
lo larc de sa frontiera. Item, sie, per lo contrari, que l'ilon
aquel o aquels aja creis deves 2 /312/ partz o la 1 costat
si ajusta an terra ferma e l'autre costat an l'aigua o an la robina
corent deves l'autre costat, si aysins es, adoncs declara que
lo creis que es entre la rebiera corent e l'ilon sie, et eser
deja, tot de l'ilon o de l'ila aquela. Item, lo creis de l'autre
costat de l'ilon que si ajusta o s'es ajustat an terra ferma sie
de la posesion o posesions que son en terra ferma o en frontiera
d'aquel illon, l'ilon aquel o aquels en aquel creis ren non ajan.
Item, sie, per lo contrari, que l'ilon aquel o aquels aja creis
d'un costat e se sie ajustat an terra ferma e de l'autre costat
la rebiera fonda e destrua l'ilon aquel o aquels e non aja creis
nengun, si non que font tot jorn, adoncs tu, declara que lo creis
que s'es fag e si sera fag deves 1 costat de l'ilon an terra ferma
si parta per miey, l'ilon n'aja la mitat e las posesions que li
seran davant l'autre e d'aquela mitat, quascuna posesions del
terrenh n'aja, segon sa frontiera, sa partida. Item, avertis ty,
si per tems venent a 10, 20, 30 ans, o mais o mens, lo creis que
es o serie entre la rebiera e l'ilon que es declarat desus, que
sie de l'ilon si ajustava an terra ferma /312V/ cas o faras
sus aquest pong non duptes en ren, mas declara ardidamens que
lo creis aquel si parta per miey, l'ilon n'aja la mitat e l.terren
l'autra mitat e quascun per sa rata con dig es desus. Item, si
duptas que sie fag tort ad aquel de qui es o sera l'ilon quar
era stat declarat que sieu era, non es ges rason, per que quar
l'aigua tenie de larc destantz trestanz que era en aquel temps
entre lo creis de l'ilon e terra ferma quant fon conegut que fos
de l'ilon, or es tot sec e lo creis es fag major 10 tantz plus
que non era davant, e per tal, l'ilon guasanha e non part, quar
si alora fos atermenat tot lo creis fora de las posesions de terra
ferma e car non o fon, cascun n'a la mitat, e l'ilon en aquesta
part es avantagat e non li es fag tort nengun ni al terrenh aysi
pauc, car non fon atermenat con dig es desus. Per que, tu, atermenador
vo autre qual que sie a qui si apertengua a declarar aquesta question,
declara per la maniera /313/ que desus es declarat et scrig
et avordenat e non falhiras, e nota o ben et auras en honor apres.
|