Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa d'atermenar
Ch. 89 à 91
Carpentras, bibl. mun. 327, fos 311v à 315v.


 









 

/311v/89

  Capitol per declarar lo creis d'una illa que sie entre 2 aiguas, si quas era que si ajustes an terra ferma o an las posesions que serien en terra ferma
 

Item, destrador et atermenador o autre qual que sie, entent, si quas era que question eidevengues entre 2 partidas, so es asaber que l'una part agues 1a illa entre 2 aiguas, e l'autra part agues sa posesion en terra ferma, et a quas vengues que l'ila aquela si ajustes an terra ferma d'un costat, et aquel de qui serie l'ila demandava lo creis jusqua a ribas vielhas de terra ferma. Item, et aquel de terra ferma demandava lo creis aquel, disent que l'ila non deu aver 2 creises an li sufis ben que n'aja 1, aquel deforas et aquel que ses ajustat an terra ferma d'un costat deu eser de la posesion que son en terra ferma e non de l'ila. Sus aquestos duptes non sties esbaït, quar nos lo ti declararem per tal maniera que tu, atermenador o destrador o autre qual que sie a qui si apertengua a declarar aquesta question, o sabras declarar sensa falhir.

Per so, sapias sertanamens que si l'ilon aquel o autre, qualque sie, que sie entre 2 aiguas, e ven a quas de fortuna que los rieus o aquela rebiera sequa e l'ilon sy ajusta an los terrens et an los ribas vielhas, adoncs, tu, declara que lo creis que si sera fag a quascun costat sie megier, l'ilon n'aja la mitat e lo terren de ribas vielhas l'autra mitat ; aquela mitat entent que venra al terrador de las ribas vielhas si con parta segon que venran a quascuna de las posesions segon lo larc de sa frontiera. Item, sie, per lo contrari, que l'ilon aquel o aquels aja creis deves 2 /312/ partz o la 1 costat si ajusta an terra ferma e l'autre costat an l'aigua o an la robina corent deves l'autre costat, si aysins es, adoncs declara que lo creis que es entre la rebiera corent e l'ilon sie, et eser deja, tot de l'ilon o de l'ila aquela. Item, lo creis de l'autre costat de l'ilon que si ajusta o s'es ajustat an terra ferma sie de la posesion o posesions que son en terra ferma o en frontiera d'aquel illon, l'ilon aquel o aquels en aquel creis ren non ajan. Item, sie, per lo contrari, que l'ilon aquel o aquels aja creis d'un costat e se sie ajustat an terra ferma e de l'autre costat la rebiera fonda e destrua l'ilon aquel o aquels e non aja creis nengun, si non que font tot jorn, adoncs tu, declara que lo creis que s'es fag e si sera fag deves 1 costat de l'ilon an terra ferma si parta per miey, l'ilon n'aja la mitat e las posesions que li seran davant l'autre e d'aquela mitat, quascuna posesions del terrenh n'aja, segon sa frontiera, sa partida. Item, avertis ty, si per tems venent a 10, 20, 30 ans, o mais o mens, lo creis que es o serie entre la rebiera e l'ilon que es declarat desus, que sie de l'ilon si ajustava an terra ferma /312V/ cas o faras sus aquest pong non duptes en ren, mas declara ardidamens que lo creis aquel si parta per miey, l'ilon n'aja la mitat e l.terren l'autra mitat e quascun per sa rata con dig es desus. Item, si duptas que sie fag tort ad aquel de qui es o sera l'ilon quar era stat declarat que sieu era, non es ges rason, per que quar l'aigua tenie de larc destantz trestanz que era en aquel temps entre lo creis de l'ilon e terra ferma quant fon conegut que fos de l'ilon, or es tot sec e lo creis es fag major 10 tantz plus que non era davant, e per tal, l'ilon guasanha e non part, quar si alora fos atermenat tot lo creis fora de las posesions de terra ferma e car non o fon, cascun n'a la mitat, e l'ilon en aquesta part es avantagat e non li es fag tort nengun ni al terrenh aysi pauc, car non fon atermenat con dig es desus. Per que, tu, atermenador vo autre qual que sie a qui si apertengua a declarar aquesta question, declara per la maniera /313/ que desus es declarat et scrig et avordenat e non falhiras, e nota o ben et auras en honor apres.

 





 



COMMENTAIRE : comment déterminer l'accroissement d'une île située entre deux bras d'eau, pour le cas où il arriverait qu'elle soit reliée à la terre ferme ou à des possessions qui seraient sur la terre ferme

 

Analyse

L'accroissement doit être partagé à moitié par les deux parties, si l'île est totalement exondée. Si seulement une des rives de l'île est rattachée à la terre ferme et l'autre toujours bordée par l'eau courante ou par un canal, l'accroissement du côté de l'eau revient à l'île et celui du côté de la terre revient aux propriétés de la terre ferme. Mais si la rivière détruit l'autre côté de l'île, il faut partager l'accroissement du côté de la terre ferme par moitié.

   
   



 

/313/90

  Capitol per declarar la via e l.camin que deu aver 1 ilon que sie entre 2 aiguas e vengua a quas que si prena e sy ajuste an terra ferma
 

Item, atermenador e destrador o autre qual que sie a qui si apertengua a declarar, entent, si question era entre 2 partidas, so es asaber que la 1a part agues 1 ilon que antiguamens fos stat entre 2 aiguas et a present fos tot ajustat an terra ferma, et aquel de qui serie l'ilon volie aver camin e pasage desus una de las posesions que serien en terra ferma stadas tostems per on anar pogues al camin rial. Item, aquel de qui serie la posesion de terra ferma dizie que non mas que pases e salhis per son pasage antic.

Item, sus aquest dupte ty declare que l'ilon aquel que sie ajustat de totas partz an terra ferma deu aver quamin e lo li dona sus la posesion que li sera plus pres del quamin rial, reservat que aquel de qui sera /313V/ aquela posesion de l'ilon pague lo quamin ad aquel de qui sera aquela posesion von quamin auras donat o volras donar a l'estima del triple, si la sestairada val 10 florins que la metas a 30 florins, rason per que la servetut mala en que aquela posesion von lo camin sera donat restara sempre mais. Item, sie, per lo contrari, que l'ilon aquel d'un costat si ajuste an terra ferma e de l'autre costat an l'aigua von a acostumat confrontar, et aquel de qui sera l'ilon volie aver quamin con dig es desus, declare ti que l'ilon sempre mais a agut son introit e sa salhida per l'aigua, e plus que an l'aigua si ten d'un costat que per aqui salha, plus que antiguamens es stat son introit e non per la posesion que si tenon an lo costat de l'ilon on ses ajustat an terra ferma, e per aquesta maniera o declara. Item, sy per tractament o podes far, fay o, d'autramens non fasas ren, e nota o ben e sera ta honor e ton profieg. /314/

 





 



COMMENTAIRE : comment déterminer la route et le chemin que doit avoir un îlot situé entre deux bras d'eau courante au cas où il se rattacherait à la terre ferme

 

Analyse

Tout îlot dans ce cas peut avoir un chemin qui doit être pris sur la possession la plus proche du chemin royal. Le terrain sur lequel est tracé ce chemin doit être payé au propriétaire trois fois le prix de la sèterée de terre en raison de la servitude que l'on impose. Mais si l'îlot n'est rattaché à la terre que d'un côté et que de l'autre il soit toujours bordé d'eau courante, son accès doit s'effectuer par la rivière.

   
   



 

/314/91

  Capitol per declarar la dreisiera que deu aver 1a o 2 posesions que sien en terra ferma que traversar e pasar vuelhan traves d'un illum e del creis coma sieu que lur sera davant e tirar dreg al fluvi corent que serie a l'autre costat d'aquel illum, si quas era que l'ilum aquel an terra ferma si ajustes
 

Item, atermenador o destrador o autre qual que sie a qui si apertengua declarar aquesta question o semblant d'aquesta, entent, sy 2 partidas avien debat, que la 1 agues una posesion en terra ferma que si confrontes an rebiera corent e davant aquela posesion avie 1 ilon et aquel <ilon> si fos ajustat e pres an terra ferma <de terra ferma>, et aquel de qui serie aquela posesion demandava sa frontiera jusqu'a l'aigua corent, provent e demandant tant del creis quant de l'ilon a bel traves sa /314V/ dreisiera jusqu'a l'aigua corent que serie a l'autre costat de l'ilon aquel <creis [hi f]os o [no]n de [l'a]utre [co]stat.> Item, aquel de qui serie l'ilon dizie que l'ilon era ilum a tant de temps pasat que memoria non era en contrari e que el e los sieus an posezit aquel ilum 30, 40, 50, 60, 70, 80 ans et otra sensa contradicsion nenguna d'ome nengun e perten que aquel de qui es la posesion de terra ferma non i a ren, an perten e dis que tot lo creis que es entre la terra ferma e l'ilon es de l'ilon et, anquas plus, tot lo creis que es deves l'autre costat del dig ilon que si ten an la rebiera corent e que la posesion que es en terra ferma non a ren en lo creisses ni en l'ilon ni aver ni demandar non deu ren, quar mais non o posesy, sus aquestos duptes, non sties esbaït ne duptes en ren quar nos los ty declararem si claramens que lo ti abastara.

Permieramens, ty /315/ declaram sus los creises qual son a quascun costat de l'ilon vo a 1 tant solamens, que sieguas l'avordenansa e la declarasion declarada et scricha en lo capitol 89 que acomensa en sa rubriqua Capitol per declarar lo creis d'una ila etc. e fay ses mais e ses mens e non falhiras. Item, sus lo dreg que demanda aquel de qui es la posesion de terra ferma sus l'ilon con davant scrig es, aquesta ty declarem tot sertamens que aquel de qui es la posesion de terra ferma non a ren en l'ilon ni aver non en deu, razon per que quar l'ilon a 50, 60, 80, 100 ans que es ilon, et aquel que lo posesis l'a posesit, e sos predesesos, pasifiquamens e quieta sensa contradicsion nenguna a tant de tems que home non es al contrari, e si la posesion de terra ferma o sel de qui es o es stada per tems pasat i aguesan dreg, els o agran demandat per tems pasat si ben con fa aquest aras de /315V/ present, e per aquesta razon ti declaran que sel de terra ferma <o sel que a la posesion en terra ferma> non i a dreg nengun <en l'ilon aquel,> reservat enpero ad aquel que aurie posesion en terra fer<ma> que sy mostrava per sturmens o per sabedos antics quel agues dreg en aquel ilum <o en tot o en partida> que son dreg li fos observat rasio quare qui male posesor unquam perscribitur.

 





 



COMMENTAIRE : comment déterminer l'alignement que doivent avoir une ou deux possessions sises sur la terre ferme et dont l'alignement doit traverser et passer au travers d'un ilôt et d'un crément comme s'il relevait des deux autres possessions et se diriger droit vers les eaux courantes du fleuve, de l'autre côté de cet ilôt, pour le cas où cet ilôt se serait rattaché à la terre ferme

 

Analyse

Il faut d'abord suivre les préceptes du ch. 89. Les possesseurs de terre ferme n'ont aucun droit sur la possession de l'îlot à moins qu'ils ne produisent un acte notarié qui ne témoigne du contraire.