Bertrand Boysset
Le Conselh general
Arles
1355-1415

La siensa de destrar
La genèse des traités d'arpentage et de bornage racontée par Arnaud de Villeneuve
Carpentras, fo 20v à 29
Images no 32 à 42









 

/20V/ Aysi acomensa lo quapitol premier la qual es avisament de consiensa de tot destrador et atermenador qual que sie ni d'on que sie. Et ay lo mes permier per tal que quant volran la siensa de destrar e d'atermenar legir, que aquest liegan permier per tal que un quascun atermenador e destrador aja son cor en ben a far e donar son dreg a un quascun segon que declaran los quapitols de la siensa d'atermenar e de destrar la qual son en aquest libre escrig, laqual quapitol aquest acomensa per aquesta maniera.

Item, destrador et atermenador, sapias de sertan que Dieus es destrador, Dieus es atermenador, Dieus es escairador. Per que garda e regarda ben que faras ni con si o faras quar Dieus sap tos poncs e tas mesuras e ves que fas, sie ben o mal ; per que dona sa razon ad aquel que l'aura e non vergonhes home ni per pavor ni per menasas ni per denies, non fasas que dever quar Dieus o ves tot e paguara tu e quascun segon que aura servit, per que fay ben e justamens ton ufice e ben ti venra sensa dengun defalhiment.

 

 

 

 

  ARNAUD DE VILLENEUVE RACONTE L'ORIGINE DES TRAITES D'ARPENTAGE ET DE BORNAGE PUIS S'ADRESSE A SES ELEVES
 




ARNAUD DE VILLENEUVE

/21V/ Et oy senhos mieus e maistres
Sapias tots per veritat
Que yeu Arnaut de Vilanova
Doctor en leis et en decrets
Et en siensa d'estrolomia
Et en l'art de medesina
Et en la santa teulogia
Enquaras mais en las VII arts
Maistre per tots fuy apelatz.
De Quataluenha nadieu fuy
Et a Napol yeu mi mudiey
Al servise del rey Robert estiey
Mot longuamens sensa partir
Et estant a son servise
En sa quambra an lo rey estant
En son estudi e velhant
An II ensems e nos fesem
Aquest libre veraiamens
On es tota la siensa scricha
De destrar e d'atermenar
Et es tota quapitolada
E noblamens avordenada.
Mon senhor lo rey la dechava
E yeu l'escrivie e l'avordenava
Per la forma que'l rey Robert agradava
Nil rey Robert mi comandara
Quar font era de tota siensa
E so sapias tots de sertan
Que nos sian maistre apelats /
/21bis/ Generalmens per pluros
En totas las siensas que son
E cresie saber en gran partida
Mas al rey Robert mon senhor
Non era ges de comparar,
Per noblesa non vel parlar,
Mas per siensa tant solamens
Quar se yeu volie racontar
La gran siensa qu'en luy era,
de C ans non ho aurie contat
Per que de tot m'en laisaray
Mas lo libre ulhas gardar
Que mot es noble per sertan.
El rey Robert lo bateget
Lo nonnet e l'apelet
E volc que aysins agues non :
Lybre noble e sotil.
E si ben o voles notar
Lo rey l'anet ben nomnar
E per son dreg nom apelar
Per que ulhas lo ben gardar
Quar las siensas son sotils
De destrar e d'atermenar
Quar davant que acses trobat
Un autre libre aytrestal
Mot gran penna aurias trag. /
/21bisV/ Per que ulhas lo ben gardar
Et en bon luoc tenir sarat
E non vaugua per totas mans
Se si perdie serie gran dan
Quar an gran penna es stat fag
E trag de pons e de mesuras
E de sens natural eysament.
Per que bonas gens escoutas
Et entendes so que ieu diray
E Dieus del sel ulhas preguar
Qu'el rey Robert velha salvar
En aquest mont per ben a far
E puesqua vieure longuamens
E tals hobras li lais Dieus far
Que cant venra a sos jorns redies
La sieu arma sie presentada
Davant la Santa Trenitat
On aja tostemps veray repaus
E per mi Arnaut ulhas preguar
Que de Vilanova soy apellat
Et en Quataluenha soy nat
A la Santa Trenitat
Que mi perdone mos peccatz
E que mi meta el regne sieu
Quant venra a mes jorns redies.
Quar mot gran penna a agut /
/22/ Lo rey Robert e yeu an luy
Per trobar aquestas siensas
De destrar e d'atermenar
Davant que fos capitolada
Ny de tot fos avordenada
Mot gran temps an II i ponhem.
E per miels atrobar la vertat
Nos ho volguem tantost proar
La maniera con si deu far
Destrar et atermenar
E presen tantost poncs e mesuras
E siguent mens nos retornem
A la siensa de jaumetria
Et a la siensa arismetica
Enquaras mais d'estrolomia
Quar totas III usan ensems
Mas la siensa d'estrolomia
Petit serie s'avansament
Si non era l'ensenhament
De la siensa de jaumetria
E de la siensa arismetica
Quar d'aquestas II pren aponchament
La siensa d'astrolomia.
El rey Robert e nos eysament
Sus aquestas II siensas presem
Nostres poncs e nostres mesuras/
/22V/ Encara mais sus la siensa
Que esquartabont es apelada
Alcuna partida presem
De sos poncs veraiamens
Tant de destrar quant d'atermenar
Et apres nos quapitolem
Aquest libre coma veses
On es tota la siensa scricha
De destrar e d'atermenar
Et an razon natural
Nos atrobem nostre fag
Ni mais ni mens con si deu far
D'on son las leis totas partidas
Et atrobem la veritat
Per la forma qu'es quapitolat
En aquest libre et escrig.
Laqual libre fon aquabat
Escrig et avordenat
En Napol la granda sieutat
L'an quart que fon coronat
Lo rey Robert en son regnat
Que Sesilia es apelat
Et autre titol li es donat
De Ierusalem eysament./
/23/ A present plus non en diray
Mas que Dieus en sie lauzat
E sa mayre aytrestal
E la Santa Trenitat
E tota la cort selestial.
Amen.

 

 

 

32


fo 21
Arnaud de Villeneuve debout.
Légende : Maistre Arnaut de Vilanova










 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

33

fo 23
Le roi Robert dicte son traité d'arpentage à Arnaud de Villeneuve.

Légende : Lo rey Robert. Maistre Arnaut de Vilanova.
Cartouche tenu par Arnaud de Villeneuve : Syensa de destrar e d'atermenar.

 

 




35





fo 24
Deux arpenteurs avec un destre et des agachons au dessous d'un Christ en majesté. Ce dessin présente une analogie certaine avec le pantocrator qui figure en tête de Arles, arch. com., AA14.

Légende :
Ihesus ... Ihesus.

 








/23bisV/ ARNAUD DE VILLENEUVE

Et oy bels fils destrados
Et atermenados eysament
Sapias que nos em destrador
Hoc et atermenador
Enquaras mais esquairador
E que plenieramens sabem
Vostres poncs e vostras mesuras
E vezem qui fa bien ni mal
Et a quascun rendem guisardon
Segon que aura servit,
Sie ben o mal, en l'autre mont.
Per que ulhas vos ben gardar
De far contra ma volontat
E de la Santa Trenitat.
A quascun donas sa razon
Del gran al petit al mejan.
Nengun non ulhas vergonhar
Per quant que sapian dir ni far
E ben vos en venra a la fin
En la gloria de paradis
An lo Paire et an lo Fhil
Et an lo Sant Esperit
Ont aures gaug
Tostemps sensa fin.
Amen. /
 




 


34







fo 23V
Assemblée du corps social arlésien, on peut le comparer avec le conselh general de 1385. On pourra comparer cette liaison de la mesure aux organes du pouvoir avec ce qui se passe à Sienne. Cf. La fresque du bon gouvernement du Palazzo communale et le travail d'Odile Redon.

Légende :

premier cartouche tenu par le roi Robert : Nos volem et avordenam que aquest libre valha e tengua tostemps mays. Robertus rex.
deuxième cartouche, quatre personnages : Nos autres dux, contes e barons e los autres que son aysi an nos consenten e conferman tot quant per vos es avordenat.
troisième cartouche cinq personnages : E nos autres qu'avem aysi mandats ad aquest consel general avoan e conferman tot quant es per lo rey Robert avordenat

fo 25
premier cartouche : Et oy rey Robert mon senhor, lo pobol que es aysy an nos consent en so que as avordenat d'aquest libre e quapitolat per destrar et atermenar.
deuxième cartouche : Et o tenem trastot per fag tot quant tu as avordenat.
troisième cartouche : E nos senher tots o volem.

 
 





/24V/ L'ARPENTEUR

Senher nos sabem andos
Que vos es atermenador
Enquaras mais e destrador,
Hoc senher, et esquairador
E que plenieramens sabes
Nostres poncs e nostras mesuras
E veses qui fa ben o mal
Et a quascun rendres guisardon
[S]egon que nos aurem servit
[O] mal o ben en l'autre mont ;
[Ens]enhes, nos autres farem
[Tals res que t]e sien en plaser
[Per que la] Santa Trenitat
[Nos salv e garde] tots de mal
[E cels] que apres nos venran
(...)er atermenar
(...)[s]enher per destrar
(...)los velhas endreisar
(...)amens puesquan usar
[De la siensa] de destrar
[E d'atermenar e]ysament
(...)[l]o semblant /
/26/ Tals obras pusquam far
Que tots vengam a salvament
El tieu regne de paradis.
Amen. [38] /

 

 

 


38
 

 
 







/27/ ARNAUD DE VILLENEUVE

Escolas e fils mieus entendes
E la siensa del destre aprenes
E d'atermenar eysament
Que mot son nobles veramens
Aquestas dos veraiamens
De destrar e d'atermenar
Home entendut vol atrobar
E de sotil entendement
Per que avertes y vos tots ensemens
Non ulhas aver lo cor van
Si la siensa de destrar
Voles apenre e d'atermenar
Entendes ben so que decharay
A vos autres tots ensemens
Et estudias ben soven
En vostre libres que tenes
Von es escricha la siensa
De destrar e d'atermenar
E tota i es quapitolada
La siensa et avordenada
De destrar e d'atermenar
Per que ulhas la ben notar
Et aquela ben decorar
Et aures en honor e laus
Si ben en voles fer usar
Ni faire si con vos decha
/27V/ La siensa d'atermenar
Hoc fhils mieus e de destrar.



LES ELEVES ARPENTEURS

Et hoy maistre Arnaut de Vilanova
Nos saben tots sertanamens
Sensa dengun defalhiment
Qu'en la siensa de destrar
E d'atermenar eisament
Es maistre mot exselent
E mot aptes et entendut
Per que nos em a vos venguts
Que vos plasa a nos dechar
La siensa si a vos play
De destrar e d'atermenar
Quar nos desiram trop saber
La siensa veraiamens
De destrar e d'atermenar
Plus que la nos aves bailada
En escrig et avordenada
E ben tota quapitolada
Plasa vos que la nos declares
Que nos la entendam claramens
Sensa dengun defalhiment
Quar nos vos contentarem
De tot a vostre voler
Sol demandas que volres
Qu'en ren non defalhires. /

 

 

 

 

 

39

fo 26V
Arnaud de Villeneuve devant un auditoire d'élèves.

Légende : Magister Arnaudus de Vilanova legum doctor

 

 

 

 


40

fo 28
Deux borneurs au travail.

Légende en rouge : Aquestos son escolas de maistre Arnaut de Vilanova que si asaian de destrar hoc e d'atermenar segon la forma que lur declara los quapitols

 

 





 


41 et 42







fo 28V
Quatre personnages.

Légende en rouge : Mot es sotil siensa leis, decrets e la santa teulagia ; mas ben es mot sotil la siensa de destrar e d'atermenar, mot i cove[n] bona testa e sotilesa gran, e qual que sien complit de bon sens natural.
Maistre Arnaut de Vilanova an sa companhia que regarda la maniera con si sos escolas sabran destrar.

fo 29
Deux arpenteurs au travail.

Légende en rouge : Aquestos son los escolas o dels ecolas de maistre Arnaut de Vilanova que aprenon de destrar en sa presensia.