Bertrand Boysset Arles 1355-1415 La siensa d'atermenar POURQUOI LE TERME EST IL APPELE TERME ? Carpentras, bibl. mun. 327, fos 127v à 140v. Images no 87 à

/127V [87]/

/128/1

Siegon si las razons per que terme es apelat terme per las gens comunamens e la permiera razon s'ensiec et es aytal

Item, la razon permiera per que terme es apelat terme si es quar son 3 peiras ensems plantadas, e sensa 3 peiras non si pot dire ni eser apelat terme vertadier. Hoc anb aquesta condesion, si pot dire terme vertadier que de las 3 peiras, las 2 si acordon sus la rompedura e que las 2 sien partidas d'una peira, e d'aquelas 2 sien fag aguachons e plantats al pe de la tersa peira per la maniera e per la forma laqual es declarat en lo quapitol que acomensa Quapitol de pausar aguachons. E per aquesta rason si pot dire et apelar terme.

2

Item, la segona razon per que es apelat terme si es quar la mager peira plantada en mieg de /128V/ los 2 aguachons mostra la senhoria e las partidas de qui son per los 2 aguachons que a a son pe plantats per testifiquar de present que terme es. E per so, es apelat terme, quar sensa 3 peiras non si pot dire ni apelar terme. 2 peiras non fan terme ni son terme, la peira auta mostra, mas non val ren ni a valor, quar non o proa mas per 1 aguachon, et aquel non si pot apelar aguachon, quar non a proa sa rompedura per son par, quar non l'a.

3

Item, la tersa razon per que es apelat terme, que aja 3, 4, 5, 6, o mais o mens, aguachons en torn la granda peira si es quar en tot los luocs o en totas las partidas que lo terme reguarda que aguachons aja que sie en mieg de partida, atrobares 3 peiras, la gran e 2 aguachons. E per tal, son tojorn 3 peiras e per so, si apela terme ben que aja 3, 4, 5 aguachons, o mais o mens, entorn la granda peira, non es que 3 pe/129/-iras sus partida con davant es dig et es terme hoc e termes, ben que non i aja que 1a longua peira, quar ad aytantas parts con lo terme atermena, sien 1a, 2, 3, 4, 5, 6, o mais o mens, an que aguachons i aja sus la partida val 1 terme. Per que si pot dire que aquel es terme e termes.

4

Item, la quarta rason per que es apelat terme si es quar es pausat o plantat en mieg de 2 posesions et el, coma lo tes las devesis e mostra con si son acordats ni on es la partida, e per proar coma el es lo tes elegit per las partidas a 2 aguachons ansy fraires e ben acordant per portar testimoni de veritat coras que mestier aja, coma el es lo tes. E per so es si tes, et es apelat terme.

5

Item, la 5a rason per que es apelat terme si es quar terme es coma esturment quar esturment de devesion requer /129V/ 3 quauzas : lo non del notari e 2 testimonis. E per so, es apelat sturment, e quar l'esturment si pert, per so fon atrobat plantar 1a gran peira an 2 aguachons, quar es quausa de plus de durada que l'esturment e per aquesta rason si pot apelar terme, quar es quausa que hom dona fe coma a 1 esturment e requer eser si tes con fa l'esturment con desus es dig. E per so es apelat terme.

6

Item, la 6a razon per que es apelat terme sy es <quar > tres deon eser a plantar 1 terme, las 2 partidas present e l'atermenador e son 3, e per aquesta rason si pot apelar terme, quar mens de tres non si deu plantar. Si plus de tres son, bon es, mas non nos si non son que 3 con dig es desus, las 2 partidas e l'atermenador. E per so, quar 3 son sufesient a plantar 1 terme e lo terme de si deu eser, si tes, 2 aguachons e 1a longua peira. Per so ravonablament si pot per tots apelar terme. /130/

7

Item, la setena rason per que es apelat terme si es quar tres son, que governan tot lo mon, e donon e donaran lo dreg a 1 quascun segon que servit auran. E tots tres estan et estaran, aras e tostemps mais, coma mejan si es non hocupant lo dreg de nengun, mas observant e guardant a 1 quascun sa razon. So es la santa trenitat, paire e fhil e sant sperit, tots 3 non son que un Dieus ; e qui cres lo paire e non lo fhil, ren non val ; e cres lo fhil e'l sant esperit e non lo paire ren non val ; e qui cres lo paire e lo fhil e'l sant esperit, aquel es en bona cresensa. E per so, es estat permes per Dieu que las quausas temporals, con son terras e vinhas et autras posesions, per 1a longua peira e 2 aguachons perpetualmens si deja governar et atermenar. E que ugalmens terme si deja apelar, e que a 1a peira ni a 1 aguachon fe nenguna non sie donada si non que sien 3 peiras ben acordant, /130V/ so es asaber 1a longua peira e 2 aguachons vertadies. Aysins, con la santa trenitat, on es tota fe donada, que son 3 e non es que 1 Dieus, aytal es de tot terme justamens plantat que son 3 peiras e non es que 1 terme. Per que rasonablamens per las rasons davant dichas per 1 quascun, terme si deu apelar e nomar.

8

Item, la 8a rason per que es apelat terme si es que quant la sieutat de Sigomora peri per fuoc, Dieus non volc que s'en salvesan que 3 personas so es asaber Lot e sas 2 filhas, per miels confermar e mostrar que per la santa trenitat lo mont es regit e salvat. E per aquesta forma, ha plagut avordenar que /131/ per 3 peiras, 1a longua e 2 aguachons, las posesions si ajan a partir et a devesir. E per mostrar las partidas, aquelas 3 peiras aqui si dejan plantar per atermenador sauput, e per [l]a vos devina es estat avordenat, e non per home. E per so, ravonablamens terme si deu apelar, quar tres peiras son.

Destruction de Sodome et sauvetage de Lot : Gen., XIX

9

Item, la 9a rason per que es apelat terme si es quar Dieus a plagut gardar entro l'aveniment de l'antecrist en paradis terestre, Elias e Enouc. La qual los noms d'aquels 1 quascun son scrigs an 3 letras voquals : Elias : A.I.A., Enouc : I.O.U. Mais volc Dieus avordenar que per ternas lo mont si aja a governar, quar Elias e Enouc el temps de l'antecrist estaran 3 jorns morts sus la terra, et aprop 3 jorns, resusitaran. E per aquestas rasons rasonablamens tot terme, quar son 3, si deu apelar terme. /131V/

Cf. L'Enfant sage, p.415 :
"Cantos son aquels que son nat e no moran ? L'enfant respont : 2, so es asaber Elias e Enot que estan a la porta de Paradis e lai staran entro la fon d'aquest mont."

/131v/10

Item, la 10a rason per que es apelat terme si es quar Dieus volc eser crusifiquat sus 3 albres : sedre, acipres e palmier. Item, volc mays eser clavat an 3 clavels. Item, volc mays que lo sieu non fos scrig en 3 manieras: latin, grec et abraic. Item, per confermar plus la santa trenitat, volc resusitar an 3 jorns. Item, volc mays eser crusifiquat si tes, luy e dos autres : Dimas e Gestas . E quar apar manifestamens que per confermar la santa trenitat, Dieus o a faut mes per ternas per mostrar que lo mont per ternas si deu regir e governar, so es per lo paire e lo fhil e per lo sant esperit, e non son que 1 Dieus. Aysins a Dieus permes que 1a longua peira e 2 aguachons, que son 3 peiras, sie fag 1 terme. E per so, dic que ravonablament si deu apelar e nomar terme.

Dimas e Gestas : dans L'Enfant sage, p.416, ce sont les noms que donne l'enfant à l'empereur.

De plus amples détails se trouveront dans les références fournies par le message de Jim Marchand :
" There is a small treatise on the two thieves and their names in Robert E. McNally, Der irische Liber de numeris, Inaugural-Diss. (Munich, 1957), 48 f., with many of the other fantastic names given to them. According to Bumke, p. 331, Erich Happ, Kommentar zum zweiten Buch von Wolframs Willehalm, Diss. München (1966), 84 ff., has a valuable discussion of Longinus and Dismas (Tismas - Wolfram was a Bavarian). There is an excellent article on him in the Reallexikon zur deutschen Kunstgeschichte. In his article on "Names for the Nameless in the New Testament," Bruce M. Metzger (Kyriakon. Festschrift Johannes Quasten, edd. Patrick Granfield and Josef A. Jungmann, vol. 1 [Münster Westf. Aschendorff, 1970], 79-99, gives on pp. 89-94, a thorough study of the names of the two thieves. The Legenda Aurea has Dismas and Gesmas as their names. Even Dismas gets various spellings. We mentioned Wolfram's Tismas above; one sees also Demas. Schiller in her Ikonographie der christlichen Kunst has Dysmas. Gesmas gets spelled all kinds of ways also, Gestas being quite common."

11

Item, la 11a rason per que es apelat terme /132/ si es quant Dieus mandet l'angel sant Guabriel an la salutacion a la Verges Maria , la permiera paraula que li dis feu : " Ave. " En Ave, non a que 3 letras : A. V. E. Item, en Ave, a 3 voquals : A. O. V. E per tal, son tot per ternas per demostrar que la santa trenitat eran e son 3 personas : pare, fhil e sant esperit, e non es que 1 Dieus, e que lo fhil devie partir del sant esperit e devie enquarnar en lo ventre de la Verges Maria et aqui si devie solombrar 9 mes, so son 3 ves 3. E per tal mostra et apar ravonablament que tot terme deu eser si tes, per tal que ugalmens sie apelat terme.

L'annonciation : Luc, I, 28

12

Item, la 12a rason per que es apelat terme si es quar Dieus, volent far conoiser la mager part de sos fags, avies pluros quausas per ternas ; per mostrar mays que lo es la santa trenitat, si fes venir 3 reis en Orient que ufriron a Dieu aur, ensens e mira, et atroberon 3 personas : Iehsus l'enfant e Nostra /132V/ Dona e Iozep. E per so, quar es manifest que Dieus avies pluros quausas per ternas, per confermar que la santa trenitat son 3 personas e 1 Dieus, per so dic que per volontat devina es estat permes que 1a longua peira e 2 aguachons, que son 3 peyras, sien 1 terme vertadier e que terme per tots sie apelat an que los aguachons justamens sien pausats e sien ben acordant sus rompedura.

Les rois mages : Matth., II, 11.

13

Item, la 13a rason per que es apelat terme si es quar Dieus vol que per ternas l'esperital e l.temporal fosa regit con apar per rason natural proat Dieus fes d'angels 9 ordes que son 3 ternas, e volc 12 apostols en sa companhia que son 4 ternas, e volc eser vendut 30 denies que son 3 desenas, e volc far 3 glorias o 3 paradis : l'un es san fin aver gauc et alegrier, lo segon es depna anb esperansa de gloria, lo tes es de pena /133/ sensa perdon ni misericordia jamais aver. E volc far mais Dieus quant fon sus la montanha anb alcuns desipols sieus e si deseparet dels, e si atrobet si tes Moyses et Elias de que Sant Peire dis : "Farem Senher 3 tabernacles, a Tu 1, Moyses 1, Elias 1." Et apar ben que per ternas nostre senhor o a volgut regnar. Quar el volc eser si tes en vesion, e si tes per voquals, quar en ieus a 3 voquals : I.E.U., en Moises a 3 voquals : O.I.E., en Elias a 3 voquals : E.I.A. E per tal, par manifestamens que volontat devina es que 3 peiras sien 1 terme, una longua e 2 aguachons, e que terme ugalmens sie apelat per las rasons davant dichas.

Matth., XVII, 1 à 8, transfiguration. Jésus avec Pierre, Jacques et Jean sont sur une montagne, apparaissent Moïse et Elie, puis Pierre demande à Jésus de dresser trois tabernacles : "Si vis, faciamus hic tria tabernacula, tibi unum, Moysi unum, et Eliae unum." Marc, IX, 1 à 7. Luc, IX, 28 à 36.

14

Item, la 14a rason per que es apelat terme si es quar Iheus si volc /133V/ bategar en lo fluvi Jordan , el volc eser si tes : el meteis, e Saint Joan Babtista, e lo Sant Esperit en espesia de colomba. El volc eser si tes per voquals I.E.U., el volc eser si tes per voquals per lo non de Sant Joan Babtista quar en Joan a 3 voquals I.O.A., el volc eser si tes per voquals per lo nom del fluvi Jordan quar en Jordan a 3 voquals I.O.A. Ihesus volc eser si tes en son babtisme, quar volc eser bateiat e.non del Paire e del Fhil e del Sant Esperit ; el volc que tots fosen bateiat e.non del Paire e del Fhil e del Sant Sperit. Dieus volc mais que de la santa ostia sien fachas 3 parts per demostrar que lo es 3 personas e 1 Dieus : lo Paire e lo Fhil e lo Sant Sperit. E per tal apar manifestamens que a Dieu a plagut per aspirasion devina que lo si plantesan 3 peiras e que totas 3 non fosan que 1 terme, so es asaber 1a longua peira e 2 aguachons, en aysins con la Santa Trenitat governa tot lo mont, que las posesions partidas per termes perpetuablamens si dejan governar, e que generalmens per tots terme /134/ si deja apelar e nomar.

Matth., III, 13 à 17 ; Marc, I, 9 ; Luc, III, 22 ; Joan., I, 29 à 34.

15

Item, la 15a razon per que es apelat terme si es quar Dieus quant ac facha la terra volc metre 1 terme an 2 aguachons per tal que las gens que foran apres aguesan conoisensa de Dieu e del mont, laqual terme fon aytal o la major peira so fon Dieus et aquel fon la longua peira que esta aut e si demostra de luen a tots. Los aguachons foron Adam et Eva quar, aysins con 2 aguachons deon eser d'una peira et acordant si sus la rompedura, aysins fes Dieus que quant el ac fag Adam E'vi que per el non si podie aproar claramens sa veraia atermenation, volc far d'Adam que d'un fosan 2, costet li 1a costa e fes en Dieus Eva e foron an 2, Adam et Eva, ben acordant sus la rompedura e foron coma fraires et an 2 esteron al pe de la gran peira coma a/134V/-guachons vertadies e ben acordant. So fon Dieus que es la longua peira et Adam et Eva foron los aguachons. E per tal, apar ben que volontat de Dieu es estat et es que tot terme sien 3 peiras, una longua e 2 aguachons, per tal que las devesions e las partidas de las posesions plus claramens si ajan a demostrar. E per tal, dic que rasonablamens per tots 3 peiras sus partida si deon plantar, 1a longua peira e 2 aguachons ben acordant, et apres terme si deu apelar e nomar.

Gen., I, 18 à 23. Dieu endort Adam qui a été créé du limo terrae et lui prend une côte avec laquelle il crée Eve.

16

Item, la 16a rason per que es apelat terme si es quar la guera del rey Saul e del Selestins per lo tes fon afinada, so fon per Davit. E Davit fon si tes per lauzor quar lo pobol anet dire que lo rey n'avie mort 1000 e Davit n'avie mort 3 milia. Davit son si tes quant lo rey Saul fes far 3 quadieras l'una e la plus auta per sy e las 2, l'una per son /135/ fhil e l'autra per Davit. Davit e lo fhil del rey si sesien al pe del rey per mostrar que Davit era al pe del rey asetat coma aguachon, quar tot aguachon aguacha e mostra la senhoria e la partida de las posesions. Aysins fon de Davit que mostret coma aguachon vertadier que lo regne del rey Saul devie eser sieu e fon. E per tal, apar manifestamens que a Dieus a plagut et a permes que 3 peiras sien 1 terme, 1a longua peira e 2 aguachons e que si planton sus partidas de posesions per tal que tostems mais ajan a guardar e declarar lo dreg a 1 quascun, e que per tots generalmens terme si deja apelar e nomar.

Victoire de David sur les Philistins : I Par., XIII, 8 à 17. Saul a 4 fils : I Par., IX, 39 ; trois d'entre eux sont tués par les Philistins, Saul se tue en se jetant sur une épée. Pas d'autres traces dans la Bible.

17

Item, la 17a rason per que es apelat terme si es quar Dieus fes de tot lo mont tres parts, las 2 parts fon l'aygua, la tersa fon la terra. Item, Dieus quant anet per la riba del mar e sonet los desipols e volc pesquar anb els, penron 102 peisons, en la qual 102 peisons a 30 e quatre ternas. E per aquestas rasons /135V/ apar que Dieus a plagut motas quausas metre per ternas, et a volgut quar sensa luy ren non foran fag, que las gens ajan atermenar las posesions an 3 peiras, 1a longua peira e 2 aguachons, per tal que perpetualmens aquelas 3 peiras sien 1 terme e per las gens terme sie apelat.

18

Item, la 18a rason per que es apelat terme si es quar Dieus quant girat lo pobol d'Irael del poder de Faraon trames 12 signes al rey de Faraon, per tal que lo pobol laises anar, en 12 signes son 4 ternas. Item, Dieus perti lo Mar Roge quant lo pobol fugi d'Egipte en terra de promesion e mes lo en 3 parts. L'una part fon lo pobol d'Irael, las 2 parts foron las 2 gautas del mar, quar aysins con la longua peira esta en mieg dels 2 aguachons e los 2 aguachons a.lats de la longua peira e mostran la drecha partida, aysins fes lo mar que quant lo pobol fon /136/ pasat si anet clause dreg sus la partida mostrant que lo pobol del rey de Faraon non y avie senhoria e Dieus, per fac lur o conoiser, negueron tot sels que foron votra lo terme. Per que apar claramens que Dieus a permes que las posesions per 3 peiras, 1a longua e 3 aguachons, si ajan atermenar e que terme per tots sie apelats e nomat.

19

Item, la 19a rason per que es apelat terme si es quar lo es manifest que a Dieus a plagut far lo jorn natural de 24 horas en 24 horas a 8 ternas. Et a permes Dieus mais que tot los naviles, sien grans e petits, que vaugan per la mar salada, a mesura de 3 palms son fags, e si fan tot sels que si fan anquaras. Per que apar rasonablamens que a Dieus a plagut et a permes que las posesions, sien terras o vinhas, pasturas o prats, per terme o termes si ajan a declarar e tres peiras sus partidas si aja a plantar, 1 longua peira e 2 aguachons, e generalmens per tots terme si deja apelar e nomar. /136V/

Gen., V.

20

Item, la 20a rason per que si pot apelar terme si es quar Dieus volc e permes que plusos quausas per ternas fosan, con apar mays votre las quausas davant dichas. Quar Dieus volc que Adam agues 3 fils : Quain, Abel e Set. E d'un gran temps, Adam non ac plus fil ni filha entro tant quel fon en la val d'Ebron, et apres volc Dieus que Adam visques 900 ans e 30. En 900 son 3 ternas de sentenals, en 30 ans a 3 desenas d'ans, e per tal va tot per ternas. Item, Noe visquet 950 ans, en 900 ans a 3 ternas de sentenals, en 50 ans a 1a terna de desenas d'ans, e 1a terna de 6a d'ans e 8 ternas de meses. E per tal son tot per ternas los 950 ans que visquet Noe con davant dig es. Motussalem visquet 990 ans, en 900 ans a 3 ternas de sentenals, en 80 e 10 ans a 1a terna de vintena d'ans, e 1a terna de 10a d'ans. E per tal son tot per ternas los 900 quatre vints e des ans que visquet /137/ Motussalem. Et apar doncs claramens que Dieus a permes e vol que sie aysins que las posesions totas, terras, vinhas, prats e pasturas et autras qualque sien, per 3 peiras, 1a longua e 2 aguachons, si dejan atermenar e que per tots generalmens terme si deja apelar e nomar

21

Item, la 21a rason per que si pot apelar terme si es quar Dieus a volgut far 12 signes en lo sel, que l'un a non Aries, lo segon Taurus, lo ters Gemini, lo quart Quanser, lo sinquen Leo, lo seisen Virgo, lo seten Libra, lo uchen Scorpius, lo novem Sagitarius, lo desen Capricornus, lo 11 Aquarius, lo 12 Picis, e son los 12 signes 4 ternas.

Item, a volgut Dieus que Aries e Virgo ajan 12 estelas a lur servise, que son 4 ternas. Item, Quapricornus, 18 stelas que son 6 ternas. Item, Taurus e Gemini, /137V/ 12 estelas que son 4 ternas. Item, Sagitarius et Aquarius e Picis, 12 stelas que son 4 ternas. Item, Canser, Leo et Escorpius, 12 stelas que son 4 ternas.

E per so, apar manifestamens que a Dieu a plagut motas quausas metre per ternas, e per aspiracion devina a permes que 3 peiras sien 1 terme, so es asaber 1a longua peira e 2 aguachons, e que per las gens terme sie apelat e nomat.

22

Item, la 22a rason per que si pot apelar terme si es quar apar manifestamens que Dieus a volgut metre per ternas pluros quausas con davant es dig et anquaras dire si pot. Quar Dieus a fag el sel tantas stelas que nombrar non si podon ni poirien con veses. Vertat es que Dieus a volgut triar de tota la soma de las stelas que veses 1000 e 500 tant solamens, e per aquelas 1500 lo sel e la terra son a governar e regir. Adonquas veser podes que en 1000 e 500 a 3 ternas, so es asaber 3 ves 500 que son 1500. Item, en 1000 e 500 estelas a 330 e 3 ternas d'estelas. Item, mais podes veser claramens que lo nombre /138/ las ternas de 1500 stelas van tot per ternas tant per sentenals tant per ternas d'estelas con davant scrig es. Per que apar manifestamens que Dieus a permes que las posesions, terras, vinhas, prats, pasturas, orts e vergies e terrados per termes si ajan a devesir, e sus las partidas, plantats dejan estar 1a longua peira e 2 aguachons, per mostrar claramens a 1 quascun sa partida e so que sien es. E per tal apar sertamens que per tots terme si deu apelar e nomar.

23

Item, la 23 razons per que si pot apelar terme si es quar lo apar manifestamens que a Dieu a plagut et a permes que per la Santa Gleisa motas quausas sien mesas per ternas, per mostrar e manifestar a las gens que per ternas, so es per la Santa Trenitat, lo mont es regit e governat. Et a permes per volontat devina que per tres peiras, so es 1a longua e 2 aguachons, los terrados e las posesions si ajan atermenar e devesir, las quals ternas per Dieu e per la Santa Gleisa avordenada votra. Aquelas davant scrichas s'en siegon e son /138V/ aitals pres estat avordenat 1 autar e 2 tersarets, a quascun quap de l'autar 1. E per so es 1a terna. Item, lo qualise e la patena e lo corporal que esta desus so es un'autre terna. Item, lo vin e l'aigua e la santa hostia que es un.autra terna. Item, lo quapelan que esta en mieg de l'autar e 2 lumes que li estan 1 a quascun lats e per tal son tres e son un autra terna. Item, lo vestit del quapelan, l'alba, l'amit e lo senchet e l'estola e lo manipol e la quaibla, so son 6 quausas e per tal son 2 ternas. Item, 3 toalhas sus l'autar que es 1a terna. Item, 9 Quirieleisons so son 3 ternas. Item, 3 Agnus Dei que es un autra terna. Item, item, a mesa nota 1 diaque e 2 cleson tenent lo lume quant dis l'Avangeli so es un'autra terna. Item, lo quapelan que quanta e son companhon e lo soy-diaque que es un autra terna. Item, la Santa Hostia quant lo quapelan l'eisausa an 2 mans e per tal son 3 per la Santa Trenitat que i deisent e per l'ostia e las 2 mans del quapelan que es un'autra terna. Et aysins con la Santa Ostia que es lo cor de Dieu ve/139/-ray e si mostra a totas gens et esta en mieg de las 2 mans del quapelan, aysins a Dieu permes per volontat devina que 1a longua peira e 2 aguachons si ajan a plantar. E la longua peira en mieg dels 2 aguachons si deja plantar per tal que de luen a las gens si aja a demostrar, e los 2 aguachons ajan a testifiquar que terme es. Aysins con las 2 mans del quapelan que son d'un home e son fores e ben acordant sus lur ajustament que mostran la Santa Hostia a las gens e testifiquan que Dieus es aqui veray e conferman que per la Santa Trenitat lo mont es regit e governat. Et apar doncs claramens et es proat asas que Dieus a permes que per tres peiras las posesions si ajan a devesir, 1a longua e 2 aguachons, que sien fraires e ben acordant sus la joncha de la rompedura e que per tots terme, quar son 3 peiras, si deja apelar e nomar.

24

Item, la 24re rasons per que si pot ape/139V/-lar termes si es quar lo apar manifestamens que pluros quausas, votra las quausas e las rasons davant dichas, son per Dieu avordenadas que van e son per ternas. So sons los 72 noms de Dieu en que a 24 ternas. Item, a mais avordenat Dieus 72 lenguages en que i a 24 ternas. Item, a mais avordenat Dieus de 72 serpens que son 24 ternas. Item, a mays avordenat Dieus e fag en lo mar de 72 peisons que son 24 ternas. Donquas apar tot sertamens e manifesta que Dieus a permes que la terra per ternas si ajan a partir et a devesir. E partida e devesida estar deja, so es asaber per 1a longua peira e 2 aguachons que son 3 peiras e que generalmens per tots terme apelar si deja e nomar.

Item, sus la declarasion per que terme es apelat terme, plus non declararay quant a present, quar asas mays en poirie declarar si la'Santas Es/140/-cripturas legir e regardar volie mas non qual, quar mot es ben e claramens proat e manifesta con apar per las rasons e per las aproansas davant dichas et escrichas. Mas ni per tant tu, destrador et atermenador, sobre que tot lieg La siensa de destrar e d'atermenar et en apres totas las autras quausas que en aquest libre escrichas trobaras, e nota las ben et apren las e usa en segon que trobaras e venra t'en ben et honor sensa dengun defalhiment, del contrari ti velhas <ben> gardar quar vergonha e dan e desonor t'en sobrarie a la fin sensa falha e tu e a tots sels que apres tu venran per destrar et atermenar per que quascun en sos fags sie avisat que saviamens en use segon que en aquest libre escrig atrobara per tal que nengun autre destrador ni atermenador en falha non l'atropia ni lo puesqua repenre ni reptar ni vergonha ni anta ni dan non li puesqua far. E si tu ni los autres /140V/ en voles ben usar ni justamens ni sauta voles ben destrar hoc et atermenar per tots generalmens seres prodomes apelats e nomats.

FIN DE LA SIENSA D'ATERMENAR